Passen dos minuts de dos quarts d'onze del matí.
Ara us ho dèiem fa un moment en el sumari abans de la publicitat
que volíem dedicar uns minuts en aquest matí de divendres
a analitzar el moment en què es troba la candidatura Tarragona 2016
a Capital Cultural Europea.
Ja sabeu els oients més fidels del programa
que durant tota la temporada passada, fins a l'estiu, fins al juny,
vam estar realitzant una sèrie d'espais setmanals
en col·laboració amb la candidatura Tarragona 2016.
I ja sabeu també la majoria que la candidatura
ara ha de passar una mena d'examen a finals d'aquest mes de setembre.
Així que avui hem decidit convidar el coordinador de Tarragona 2016
d'aquest projecte cultural de la ciutat de Tarragona.
Hem decidit convidar Joan Caballé perquè ens expliqui exactament
què ha de fer la candidatura durant les properes setmanes.
Joan Caballé, molt bon dia.
Hola, gràcies.
Tenim un examen? És veritat això? Podem qualificar d'examen?
Podem qualificar d'examen, sí.
Quant serà aquest examen?
Bé, les candidatures estan convocades els dies 27, 28 i 29 d'aquest mes
amb un horari, per tant cadascú té la seva.
El que passa és que el dia 29, com que hi ha les previsions de vaga
i per tant hi poden haver alteracions de funcionament de determinades coses
per evitar cap tipus de problema, s'han traslladat el dia 30.
I nosaltres, com que va per ordre alfabètica, ens toca el 30.
Ens tocava el 29 però ens toca el 30.
Aclarim coses bàsiques.
A aquest examen hi van totes les ciutats de l'estat espanyol
candidates a ser capital europea el 2016.
16 candidatures, sí.
16 candidatures.
Per tant, tenim 15 rivals.
Exactament.
Què ha de fer Tarragona i què han de fer les altres ciutats
en aquests dies d'examen?
Molt poca cosa.
El que passa és que aquesta molt poca cosa ha d'estar ben feta.
Com sempre, el que cal és afinar molt en allò que fem.
Contra l'opinió de molta gent que pensava que per ser candidats
i per optar a aquesta selecció calia fer moltes coses,
el que cal ara és haver presentat un projecte que ja ho vam fer
abans de l'11 de juliol.
Vam presentar el projecte a la subdelegació del govern,
per tant al Ministeri de Cultura, i ara cal defensar aquest projecte.
Aleshores, en igualtat de condicions, tenim un examen oral
davant d'un tribunal de 13 homes sense fietat, en aquest cas.
Homes i dones, val a dir.
Són sis ciutadans de l'estat espanyol
nomenats pel Ministeri de Cultura.
Tots ells no n'hi ha cap que sigui representant polític,
no n'hi ha cap que sigui de cap de les ciutats candidates.
Són de la diversitat de comunitats autònomes de l'estat.
Són gestors culturals o persones del món de la cultura.
sis i set nomenats per la Unió Europea.
També de la mateixa condició.
Cap és representant polític, cap és de cap organisme que tingui a veure
amb alguna ciutat candidata.
Són de diferents estats, són de diferents àmbits de la cultura.
Hi ha des de gent del món de la fotografia, gent del món del cinema,
gent del món de les arts visuals, etcètera.
Aleshores, cada ciutat, com deia, per ordre alfabètic,
s'examinarà.
L'examen dura una hora estricta d'aquesta hora.
Mitja es dedica a una exposició oral d'un representant de la candidatura
i després l'altre mitja el tribunal, el jurat, fa preguntes
que pot contestar qualsevol membre de la delegació.
És a dir, no només el que ha presentat, sinó qualsevol membre de la delegació.
Les delegacions són de 10 persones.
I això es fa, en aquests dies, al centre de la reina Sofía.
Déu-n'hi-do.
A veure, doncs entrem en qüestions encara més concretes.
Qui farà l'exposició oral de la candidatura de Tarragona?
En principi, el que podríem dir president de la nostra candidatura,
de la nostra delegació, és l'alcalde.
Per tant, és a qui li correspon.
La qual cosa no vol dir que, d'una banda, l'alcalde estarà ajudat
de material audiovisual per fer l'exposició
i, d'altra banda, pot demanar la col·laboració
o la intervenció dins de la seva intervenció
d'altres membres de la delegació.
Després, la part de preguntes pot contestar
qualsevol dels membres de la delegació.
10 membres.
10 membres.
I hi haurà l'alcalde, la tinent d'alcalde coordinadora de la candidatura,
Rosa Rossell, tu mateix com a coordinador de la candidatura, i qui més?
Bé, encara falta algun element perquè als noms concrets hi ha algunes dobles opcions
i coses d'aquestes.
Per tant, la llista definitiva ja es farà pública dintre de pocs dies.
però, en principi, el criteri és, d'una banda, aquests que acabes de dir,
d'altra banda, l'equip estricte, tècnic, que m'inclou a mi, però també a Xavier Tudela
com a president de l'Organització Capital Catalana de la Cultura
i la resta de personal de l'oficina de la candidatura.
i després hi haurà representació política tant de l'equip de govern com de l'oposició
com d'aquelles institucions més directament vinculades que donen suport a la candidatura,
Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya.
La fase de preguntes està molt clar?
De quin tipus poden ser les preguntes que faran a Tarragona i a la resta de ciutats candidates?
Bé, jo crec que, en principi, les preguntes aniran a resoldre aquelles coses
que, en l'exposició precedent, no hagin quedat prou clares a judici del jurat, no?
És a dir, que el jurat necessita que, per donar via verda a una candidatura,
que una sèrie d'elements quedin clars
i, si algun d'aquests elements no queda en clars,
hi ha el temps de les preguntes per poder demanar aclariment.
i suposo que, per tant, serà aquesta la funció.
Jo crec que les preguntes aniran, d'una banda,
molt a precisar, a demanar detall dels continguts, del que es vol fer,
i, d'altra banda, d'aquells aspectes de compromís
que permeten que tot sigui viable.
És a dir, allà hi ha un alcalde i hi ha representants d'altres institucions
que donen suport a la candidatura.
Fins a quin punt, fins a quin grau és el compromís d'aquestes institucions?
Per tant, temes de finançament, temes d'organització, temes de gestió, etc.
Serien els dos aspectes.
I l'exposició prèvia, la que omple la primera mitja hora d'intervenció de Tarragona
i que, en principi, conduirà l'alcalde de la ciutat,
en quins eixos es basen o en quin material?
Parlaves d'un material audiovisual que acompanyarà l'exposició.
Quin és, d'alguna manera, el fil argumental, si és que es pot dir,
si és que es pot explicar, de la proposta tarragonina?
El resum es pot dir perquè és una cosa que s'ha anat ja comentant molt
al llarg de tots aquests mesos i fins i tot anys, en algun cas.
A veure, d'una banda, hi ha un primer element,
que és la candidatura de Tarragona,
que va iniciar la seva gestió a finals del 2004.
És una candidatura que s'ha posicionat com la candidatura de Catalunya.
Aquest és un punt important.
hi ha hagut el suport unànime del Parlament de Catalunya,
del Govern de la Generalitat, de les quatre diputacions catalanes,
de 527 ajuntaments, consells comarcals,
Institut d'Estudis Catalans, Òmnium Cultural, etc.
És la candidatura de Catalunya.
Això és un element molt important.
Molt important perquè implica un gran consens,
que algunes candidatures tenen, però no totes el tenen,
i implica una opció cultural molt forta.
ser la candidatura de Catalunya vol dir que,
si Tarragona és escollida, suposem que sigui escollida,
no només l'Ajuntament de Tarragona se'n fa responsable,
sinó que la Generalitat de Catalunya l'assumeix com a pròpia.
I això és molt important.
Per això hi ha un representant de la Generalitat a la delegació.
Aquest és un punt molt important.
Després, el segon aspecte són els eixos, diguem-ne,
ideològics de la candidatura.
Els eixos ideològics d'ideologia cultural o de projecte cultural,
en diríem que són tres i que ja els hem anat explicant
durant tot el procés de l'avaluació de la candidatura,
que són la convivència del patrimoni i la contemporaneitat,
com a elements que formen part d'una mateixa cosa,
és a dir, no com a elements separats,
que van pel seu aire, en un lloc hi ha museus
i en un altre lloc hi ha dansa contemporània, no.
En els museus s'hi fa dansa contemporània, per exemple.
Aquest és un element.
L'altre element és, precisament,
per què Tarragona és la candidatura de Catalunya
i, per tant, d'una cultura sense estat.
La nostra candidatura volem que sigui
la de totes les cultures d'Europa,
no només de les cultures d'Estat.
I el tercer element és la candidatura
que aposta per una cultura de la pau,
de la pau i dels drets humans.
Aquest seria el segon aspecte.
I el tercer aspecte és ja detallar
aspectes de continguts,
d'activitats i d'organització i finançament
de l'esdeveniment.
Serien les tres parts
que hauria de constar necessàriament la intervenció.
És a dir, que la intervenció i l'exposició
d'aquest dia 30 de setembre
ha d'incloure fins a un cert detall important
tot això que comentaves,
d'espais, propostes d'activitats...
En fi, és a dir, baixa bastant el detall
de la proposta de cara al 2016.
Dins del capot, una exposició de mitja horeta,
que, clar, dir tot això en mitja horeta
vol dir que s'ha de dir de manera molt resumida,
perquè no hem d'oblidar
que després hi ha una segona fase
i en aquesta segona fase sí que s'ha de concretar molt.
Aquesta segona fase es desenvoluparà
durant tot el 2011,
en la qual hi haurà fins i tot visita del jurat
a les ciutats que hagin estat finalistes.
Recordem, doncs, són 16 ciutats,
intervenen els dies 27, 28 i 30 de setembre
davant d'un jurat format per persones
de l'àmbit internacional i de l'àmbit espanyol.
Aleshores, Joan, quan se sabrà la tria que fa aquest jurat?
I de quantes ciutats?
Perquè si estem parlant de 16 candidatures,
el triatge, per on passa?
A veure, el triatge, en principi,
la Unió Europea diu que, com a mínim, han de ser dues,
excepte, bé, es va donar el cas fa poc a Bèlgica,
que només hi havia una candidata i, per tant, només hi va ser una.
Però han de ser dues, com a mínim.
En alguns estats es van limitar a això,
però el Ministeri de Cultura,
que té dret a adaptar el reglament general
a la situació pròpia de cada lloc,
va dir que no hi havia límit.
Hi ha notícies informatives que surten en alguns diaris
que parlen de quatre o d'altres xifres.
Això són rumors, especulacions,
però en realitat el reglament que ens ha fet arribar
al Ministeri de Cultura no fixa un límit.
És a dir, que poden ser quatre, poden ser dues, poden ser sis.
M'imagino que no seran tan flexibles
de deixar passar molta més gent,
perquè aleshores voldria dir que la feina que s'ha de fer ara
l'hauran de fer després.
Per tant, no hi ha un límit.
I quan se sabrà?
Doncs, oficiosament, el mateix últim dia.
Oficiosament.
És a dir, el mateix 30 de setembre a la tarda
o al vespre es podria saber.
El Ministeri de Cultura convocarà una roda de premsa, sí.
El que passa és que, dic oficiosament,
perquè, teòricament, el comitè d'experts, el jurat,
el que fa és una proposta
que després el Ministeri ha de convertir en una decisió.
És a dir, que el jurat mai formalitza el nomenament,
sinó només fa la proposta al Ministeri.
El que passa és que mai hi ha hagut discrepàncies
entre el que ha proposat el jurat
i el que ha decidit després el Ministeri.
Ens situem, doncs, en l'1 d'octubre.
Tarragona, supòsit, ha passat aquest triatge,
ha passat aquest examen, ha aprovat aquest examen.
Quin seria, doncs, el camí,
o quin serà el camí que haurà de recórrer la ciutat,
la candidatura?
Bé, el camí que vindrà ara és de fer feina,
de fer molta feina.
Fins ara, bàsicament, ens hem centrat
en demanar suport, sobretot institucional,
perquè es vegi que hi havia molt de pes al darrere,
però també de la població.
I, de fet, som una de les candidatures
que té més suport d'adhesions ciutadanes.
Però, a partir d'ara, es tractarà de fer deures
i vol dir que no ens importarà tant
en aquesta segona fase, si passem en aquesta fase,
recollir adhesions, per exemple,
campanyes de recollida de signatures,
per exemple, com havíem fet.
Això no caldrà, perquè ja haurem passat aquests sedats.
I el que caldrà és definir bé un projecte molt sòlid
amb molt de detall, ja.
Amb detall econòmic, amb detall d'equipaments,
amb detall d'activitats, etcètera, etcètera.
Recordem, pels oients, perquè se situïn,
que el 2016 hi haurà dos estats
que acolliran càpitals culturals europees.
Un és Espanya, l'altre és Polònia.
En el cas d'Espanya, arribaran aquests exàmens
que comentàvem de finals de setembre,
16 ciutats.
Són moltes, Joan, tenint en compte l'experiència
o el que ha passat en els últims anys en altres estats?
Sí, tenint en compte el que ha passat en altres estats
i el que ha passat aquí, també.
És a dir, és la vegada que n'hi ha hagut més fins ara.
Per tant, és molt.
La qual cosa vol dir que, clar, partim d'uns precedents
en què potser el fenomen de les capitals europees
de la cultura era menys conegut
i cada vegada és més conegut
i cada vegada es coneixen més els beneficis que té.
També hi ha una altra mena a favor
i és que a les primeres candidatures,
els primers anys que es va fer,
la decisió era política.
No hi havia la comissió d'experts,
sinó que ho decidien els ministeris.
És a dir, el Ministeri de Cultura
i, per tant, això volia dir que segons qui manava
es beneficiava una determinada ciutat o una altra.
Clar, aleshores, davant d'aquesta circumstància
no s'afavoria gaire la participació
perquè ja se sabia que li tocaria
algú en funció de determinats criteris.
Però ara no.
Ara, com que hi ha aquesta voluntat
de no intervenció política,
això obre el camí que tothom se senti en possibilitats.
I això, precisament, això últim que comentes,
pot ser un factor a favor de Tarragona?
Que no hi hagi un pes en la intervenció política
a l'hora de decidir quina ciutat,
o quines ciutats, en aquest cas,
perquè estem parlant d'una tria,
quines ciutats passen el primer examen?
Això beneficia, en principi, totes les ciutats,
en principi perquè totes vol dir
que estan en igualtats de condicions,
però, esclar, a Tarragona la beneficia
d'una manera molt clara
perquè és una de les ciutats
en què es compta amb el suport
de totes les forces polítiques,
la qual cosa vol dir que aquesta candidatura,
mani qui mani a Tarragona,
mani qui mani a Catalunya,
mani qui mani a Madrid,
les coses es podran fer igual.
Això hi ha algunes ciutats que no ho poden dir.
Són moltes, dèiem, 16.
Això ho fa especialment complicat
poder superar aquesta prova del setembre?
És a dir, quins són els punts forts,
ja els has comentat,
quins poden ser els punts febles, nostres,
respecte a altres candidatures?
Bé, hi ha punts forts i, com deies,
el consens és el punt fort més important.
Hi ha l'altre punt fort,
que és el fet de ser representant
d'una cultura diferenciada
que mai no ha tingut representació europea,
la cultura espanyola ja ho ha estat representada,
la cultura en llengua castellana ja ho ha estat representada,
però la cultura catalana no ha estat representada mai
i alguna vegada li tocarà.
A més a més, l'any 2016
es compleixen 300 anys
del decret de nova planta,
que va prohibir la llengua catalana.
Per tant, seria una bona manera, pensem,
de dir, home,
donem una oportunitat al català per una vegada.
Bé, això és un parèntesi que acabo de fer.
Un parèntesi que també el farem allà,
vull dir que això també ho direm.
És una de les coses
que creiem que s'han de poder dir.
Però,
quins punts febles té?
Hi ha un altre punt,
és les adhesions,
i el treball que s'ha anat fent,
que jo crec que està ben valorat
des del punt de vista tècnic
en les instàncies que valoren això.
És a dir, que s'ha fet un treball discret,
de no gaire fer volar coloms,
de no gaire publicitat,
però que ha donat els seus resultats.
En contra,
jo diria que Tarragona és una ciutat
que li falta experiència
en el treball d'activitats culturals internacionals,
li falta experiència d'intercanvi,
per exemple,
sí que organitzem moltes activitats internacionals
en què contractem gent que vingui,
per exemple, festivals,
que venen artistes de tot arreu,
però tenir una activitat
en què estiguem en partenariat,
en col·laboració amb una ciutat francesa,
amb una ciutat italiana,
això encara tenim poc rodatge,
per exemple.
Precisament nosaltres això,
el que volem fer és invertir l'argumentació
i dir no, no,
és que nosaltres volem aprofitar aquesta circumstància
per avançar en aquest camí.
i perquè el que la Unió Europea vol
amb les capitals europees de la cultura
és que cada vegada estiguem més relacionats entre nosaltres
i per tant, per nosaltres,
ser capital europeu de la cultura
hauria de ser un estímul per anar cap allà.
Veurem que decideixen aquestes 13 persones,
però tornant-nos a posar un altre cop en l'endemà,
en aquest 1 d'octubre,
supositar Tarragona no passa a la tria,
la candidatura es desfà
i l'equip tècnic que d'alguna manera
l'ha acompanyat automàticament,
d'alguna manera acaba aquí la seva feina?
Bé, això serà una decisió
que haurà de prendre l'Ajuntament.
És a dir, si la candidatura no passés al SEDAS,
que és una hipòtesi que ara no ens hem de plantejar
per una qüestió òbvia,
si no passa al SEDAS,
evidentment la candidatura deixi d'existir,
això és evident.
Hi ha un nivell de bones formes,
de bones maneres,
que jo crec que es pot mantenir,
que és que l'experiència
i tot el que s'ha acumulat durant aquests anys
es pot oferir
i es pot buscar alguna fórmula de col·laboració
amb qui realment sigui escollit.
Al revés també ho farem nosaltres,
és a dir, que si Tarragona és la capital europea de la cultura
buscarem fórmules de col·laboració
amb les altres ciutats que han estat candidates.
Però, efectivament, la candidatura deixa d'existir.
L'equip que deies té dues parts.
una és l'Organització Capital de la Cultura Catalana
que continuarà treballant amb l'Ajuntament de Tarragona
perquè ja hi ha un altre projecte
que és el de Capital Catalana de la Cultura de l'any 2012
i després són personals de l'Ajuntament
que estem treballant no només en aquest projecte
sinó en altres projectes de l'Ajuntament.
Per tant, continuarem treballant en l'àmbit de la cultura
en aquells projectes que vagin decidint
l'equip de govern en cada moment.
En l'altre cas, que esperem que és el que sigui,
que Tarragona superi aquest SEDAS,
aquest examen de finals de setembre,
potser també la candidatura haurà de fer un pas al front
en el sentit d'ampliar les seves estructures
en tots els àmbits, en tots els sentits.
Sí.
Clar, fins ara,
els recursos,
sobretot els recursos humans,
les persones que treballàvem,
treballàvem amb un objectiu molt determinat
que és preparar-nos per aquest 30 de setembre,
és a dir, preparar un projectet,
un projecte,
que és un projecte encara elemental,
i preparar una intervenció,
al cap i a la fi era això,
i tenir suports al darrere.
Però no, ara, esclar,
aquí caldrà,
caldrà més que persones que fan gestions
d'aconseguir socis,
d'aconseguir adhesions,
d'aconseguir suports,
cal, hi ha un equip de gestió cultural
que aconsegueixi organitzar coses,
que aconsegueixi recursos
per organitzar aquestes coses,
que estructuri orgànicament
els equips que han de portar endavant aquestes coses,
etcètera, etcètera.
És a dir,
que cal un altre plantejament,
efectivament.
Doncs caldrà estar molt atents
a aquest examen del 30 de setembre,
que amb cert detallens
s'ha explicat de Joan Cabella
com anirà amb aquesta primera mitja hora
d'exposició oral,
i després a respondre
les preguntes que facin
aquests 13 membres del jurat,
7 de l'àmbit internacional
i 6 de l'àmbit geogràfic
de l'Estat espanyol.
Joan Cabella,
coordinador de la candidatura
a Tarragona 2016,
moltes gràcies per venir aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
i per haver-nos explicat,
doncs això,
tot el mecanisme
i com funcionarà
aquesta compareixença
de la candidatura a Tarragona
per davant del Ministeri
d'alguna manera
davant del Ministeri de Cultura Espanyol
en un acte que per cert deies
que es farà al Centre Reina Sofía,
no?
Exacte.
De Madrid.
Molt bé, doncs molta sort,
que vagi molt bé.
Gràcies.
Moltes gràcies, bon dia.