Les 10 del matí i 11 minuts.
Aquí estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara ho dèiem fa un moment abans de la publicitat
que volíem parlar de turisme
a punt de començar la temporada turística d'aquest 2010.
Amb l'arribada de la Setmana Santa
avui volem parlar una mica de les previsions en general
que podem fer des de les comarques terraurines
a través del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
que ven la marca Costa Daurada
i ven també la marca Terres de l'Ebre.
Per això avui hem convidat el president del Patronat de Turisme de la Diputació
el senyor Joan Arejo.
Senyor Arejo, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Abans de parlar d'aquesta temporada del 2010
i tenint en compte que ha estat una de les qüestions
que hem comentat fa uns minuts en la tertúlia
ahir va haver-hi una jornada de debat sobre el tema dels creuers
al Port de Tarragona
amb la voluntat i amb l'objectiu de potenciar
durant els propers anys, durant aquesta propera dècada
al Port de Tarragona com a punt de creuers.
Una jornada en la que també vostè va participar
com a president del Patronat de Turisme de la Diputació.
Creu que en la perspectiva dels propers anys
podem potenciar Tarragona com a destí dels creuers
fins al punt, amb algunes de les dades que es van donar
d'intentar tenir d'aquí 10 anys en un any uns 50 creuers, per exemple?
Ens ho podem creure?
Bé, jo crec que això s'ha de marcar i dimensionar correctament.
És a dir, en aquests moments, evidentment,
estan venint dos mil i escaig de persones amb creuer
cosa que és irrisori.
Per tant, tenim camp per córrer.
Camp per córrer, fins i tot aprofitant el que Barcelona no pot acollir.
Això és una realitat.
Però també s'ha de tindre molt clar
què els hi farem fer quan arribin aquí.
Perquè, en principi, el creuerista
és una persona que no dorm, no omple hotels.
i el que ha de trobar és atractiu
perquè, quan arriba un port,
doncs pugui tindre dos o tres opcions per fer, no?
I jo crec que el territori en general i la ciutat
els ofereix aquests atractius,
però també diríem, insisteixo,
dimensionant-ho convenientment.
És a dir, no serà mai el producte estrella
del turisme de la nostra zona.
El producte estrella és un altre.
I sobretot per això,
perquè, en principi, aquesta gent
són més visitants que turistes.
Perquè, clar, quan no dorm,
no per nocte, en un lloc,
no té la qualificació, diríem,
legal ni oficial de turistes,
sinó de visitant.
Això sí, doncs, on per restaurants,
pot comprar les botigues, etcètera.
I això, senzillament, això ja és positiu, eh?
Vull dir que...
Però, insisteixo,
són d'aquelles coses que sempre
crec que s'ha de ser prudent
i mencionar-les convenientment,
que no passi com allò que va passar
amb l'estació de l'Aveda
que algú deia,
amb l'estació de l'Aveda,
doncs hi ha...
Ara vindran turistes amb l'Aveda.
No, no, escolti,
amb l'Aveda no vindran turistes.
I amb els creuers
poden vindre molta més gent de l'Aveda.
Home, evident,
perquè pràcticament no ve ningú, no?
I tenim...
Ara el Port vol fer unes inversions
que és molt positiu.
I l'Ajuntament
vol col·laborar-hi,
que també és molt positiu.
Per tant, jo crec que sí,
podem ser una destinació, sí.
Tenim territori per fer-ho, sí.
Però, insisteixo,
dimensionant el resultat final
amb una certa prudència,
senzillament perquè ho és, no?
Ara,
és un mercat que creix,
segurament és el subproducte
que ha crescut més en els últims...
No, segurament no,
és el que ha crescut més
en els últims 20 anys, no?
I malgrat la crisi...
I malgrat la crisi ha sigut creixent.
Les dades dels últims mesos.
Se ha sigut creixent
i a més a més s'ha socialitzat molt, no?
Això també és important,
és a dir,
és un producte que no és de luxe.
Tenint en compte que...
És un producte molt socialitzat,
és a dir,
el pot fer servir moltíssima gent, no?
Tenint en compte que,
com deia vostè,
els creueristes no dormen en hotel,
sinó que dormen al propi vaixell
i que les estades són d'unes quantes hores,
arriba el vaixell al matí
i marxa al vespre,
se li pot oferir una visita a la ciutat
i potser alguna altra cosa.
No sé si Port Aventura
o algun altre producte de proximitat.
No, no, no, segur, segur, segur.
És a dir, a veure,
això depèn de la durada de les escales, no?
Però hi ha durades que van d'hores,
però també hi ha escales
que poden tindre tot un matí
o tot una tarda
o poden tindre un matí o una tarda, no?
Tampoc tenim coses tan llunyanes,
és a dir,
es pot visitar la pròpia ciutat
que és Patrimoni de l'Humanitat,
però és que a mitja hora de la ciutat
hi ha un altre Patrimoni de l'Humanitat
que és el de Poblet i Santes Creus
i tot el que significa la Ruta del Sisté.
A una hora estàs davant
d'un dels espais naturals
més diferents de tota la Mediterrània,
que és el Delta de l'Ebre,
i està una hora amb autobús,
és a dir,
que és el mateix que es triga de Chivitavecchia
a Roma quan arribes amb vaixell, no?
A veure, per tant,
d'idees n'hi ha moltes
i per això he dit jo abans
que el territori, la ciutat,
pot oferir la ciutat
i pot oferir moltes més coses.
Ara tot això s'ha d'articular bé,
s'ha de tindre en compte
el panorama en què estem immersos
i, lògicament,
doncs a partir d'aquí
jo crec que el que s'ha de fer,
i així ho vaig reclamar jo ahir,
és posar-hi,
passar de parlar-ne,
de parlar, actuar,
i posar-hi un cert ordre i concert
i que hi hagi algú
que tingui la veu cantant en tot això
i que organitzi
els diferents actors,
entre els que el Patronat de Turisme
a la Diputació,
lògicament hi vol ser-hi,
però que algú ha de, diríem,
capitanejar i liderar tot això,
que jo crec que ha de ser el port,
perquè a més a més el port
és el que té que fer les infraestructures,
perquè les infraestructures del port,
és a dir,
no podem fer trecar un creuer
al costat d'un vaixell
que descarrega petroli,
ni que descarrega carbó,
per tant,
les infraestructures
les té que fer el port,
i a partir d'aquí,
per això jo crec que
qui ho ha de lideraràs el port,
i cadascú ha de jugar
el paper que ha de jugar.
El resultat final,
quin pot ser?
Home,
evidentment,
multiplicar per molt
el que tenim ara,
que és molt poc.
En fi,
aquest és un plantejament
mig i llarg que termini,
és una de les qüestions
que es parlava ja
en una jornada de debat
a la Càmbra de Comerç.
Parlant de qüestions més properes,
al mes immediat,
estem a les portes
de Setmana Santa,
que d'alguna manera
simbolitza
l'arrencada de la temporada turística.
Tenen previsions
al Patronat de Turisme
de la Diputació
de com poden anar
aquests dies
de minivacances
per a molta gent?
Home,
sí que tenim previsions,
el que passa és que
Setmana Santa
es caracteritza
per dues coses,
no?
Una comú
a tots els últims anys,
que és que
la gent
pren les seves decisions
molt a darrere hora,
però això és comú,
a la Setmana Santa
i a l'estiu,
però una cosa que marca molt
la Setmana Santa
és la climatologia.
Aquesta sí que és diferent,
de l'estiu,
no?
I, per tant,
això fa que encara
la gent
apunti més a darrere hora.
Previsions en aquests moments,
en funció de si estem parlant
d'abans,
d'abans,
quan dic d'abans,
de Setmana Santa,
vull dir de la setmana que ve,
o estem parlant de l'altra,
o estem parlant estrictament
dels dies de festa,
del divendres,
de sabte,
de dilluns,
previsions en aquests moments
que falta una setmana,
i per tant són previsions
que poden ser
molt
molt equivocades,
estaríem parlant
aproximadament
del 50%,
aproximadament,
d'ocupació
en general,
sobre
les places
ofertades,
no sobre les places
existents.
Sí,
perquè l'oferta de places
no deu ser ni de pot,
però és la total,
la que hi ha durant,
hi ha molts hotels
que encara no obriran
aquesta Setmana Santa.
Exacte,
exacte,
per tant,
jo li parlo més o menys
sobre les places ofertades.
Estaríem parlant d'això,
però és tan...
Cada vegada,
ho hem parlat moltes vegades
amb vostè
i amb altres companys de vostè,
això que fa 10 anys
o 15 anys
era molt fàcil
de preveure
el que passaria,
fins i tot ara,
jo ja fa 10 anys
li hauria pogut dir
mira l'estiu,
això,
és que ara això
és absolutament impossible
perquè les coses van allò.
Però jo crec que estarem
a toms
l'any passat aproximadament
i per tant
ens mourem
en el 60 i escaig per cent.
Espero,
espero que vagi per aquí,
però insisteixo també
en la climatologia
i juga molt,
i la veritat és que
generalment els dies que fa
no són per...
Sí,
no són gaire alegres
els dies que fa.
Aquesta setmana
no convida gaire
que els desplaçaments
siguin pressionants
a la platja,
però potser efectivament
si canviar el temps
això farà que moltes persones
vinguin cap a la Costa Daurada.
Sense entrar
en previsions concretes
o en xifres,
què és el que respira l'ambient
i què és el que li arriba
al patronat
de turisme
de la Diputació
pel conjunt
de la temporada
d'aquest 2010.
Seguirem
en plena crisi?
És molt difícil
això de preveure?
No, no, no.
Veuen una sortida
al túnel?
No, no, no.
Difícil de preveure
no és
en el sentit
que un
té...
tenim una idea
bastant
aproximada
de la situació
en què es troben
els mercats emisors,
és a dir,
un sap perfectament
en aquests moments
que Alemanya
doncs està
en una situació
complexa,
que el Regne Unit
està en una situació
complexa,
que Espanya,
que és el 50%
de la nostra clientela,
està en una situació
més que complexa
des del punt de vista
econòmic
i per tant,
bé, més o menys
això és una realitat,
no?
Ara,
si seguim la dinàmica
d'altres anys,
que és que
hem tingut
una certa
disminució,
però nosaltres
hem tingut
menys disminució
que altres
i si això
ho ajuntem
amb que
hi ha un mercat
que a veure
que té la importància
que té
a nivell global
que encara diríem
és molt important
però
en pes global
a la nostra demarcació
que és el mercat rus
perquè el mercat rus
sembla ser
que aquest any
pinta força
bé, no?
Bé,
doncs,
jo confio
que ens en sortirem
com ens han sortit
els altres anys
però,
a veure,
la situació
és de crisi,
de profunda crisi
econòmica
i per tant,
això es reflexa
a tot arreu,
es reflexa
a les vacances
i es reflexa
amb el que ven cotxes
i es reflexa
amb el que
amb el que ven pisos,
no?
Vull dir,
clar,
la situació és de crisi
i ho és
i això és innegable.
Ara,
tenim un sector
molt preparat,
tenim un sector
molt professional,
tenim un sector
molt competitiu
i si fins ara
se n'ha sortit
no hi ha cap motiu
per què no se'n surti
aquest any.
Qui més pateix
és en aquestes circumstàncies
de crisi
el que anomenem
turisme de sol i platja,
és a dir,
l'establiment
aquest hoteler
de primera línia de mar
o de població costanera
o...
Home,
però a veure,
aquest és el majoritari,
clar.
Clar,
aquest és el majoritari.
El que passa és que aquest també,
pensi vostè que també,
a vegades no només és això,
és que també és el que està immers
en la situació,
segurament més competitiva.
És a dir,
el que està immers
en la situació més competitiva
és el que diem
el turisme
de sol,
de platja.
però també és veritat
i sempre m'agrada dir-ho
que per l'altre costat
és un dels sectors
més evolucionats,
més professionalitzats
i més competitius
i millors que tenim,
no?
Per tant,
resisteix
sempre força bé
resisteix sempre força bé
les coses
perquè,
entre altres coses,
perquè la Costa Daurada
com a tal
té un valor afegit
que moltes altres no tenen,
que la Costa Daurada
és una marca
absolutament consolidada
a nivell internacional
i absolutament coneguda.
Clar,
això es diria més
com comparar la Coca-Cola
doncs amb la Cacera Cola,
no?
Escolta,
no,
escolta,
és que la Coca-Cola
és una marca conegudíssima,
doncs,
escolta,
estem parlant del mateix,
no?
Aquí estem
en una marca
que té una gran capacitat
de competir.
Amb números globals
quan es pateix,
pateix tothom.
En general,
pateix tothom
amb números globals.
Vull dir que no és que pateixin
més uns que els altres
sinó que,
en general,
quan t'has d'apretar
els cinturons
l'hem d'apretar
tots,
eh?
I patim
o es pateix a la costa
i es pateix també
a l'interior
i es pateix a les cases rurals
i es pateix als càmpings
i es pateix als apartaments
i es pateix a tot arreu.
I en aquest context de crisi,
tenint en compte
el que ens deia
dels mercats emissors,
de les dificultats,
alguns d'aquests mercats
emissors de turistes
que venen a la Costa Daurada,
l'opció prioritària
és això que també anomenem
com a turisme de proximitat?
I què entenem
per turisme de proximitat?
El de Catalunya,
el de la resta d'Espanya,
també tenint en compte
que...
El de França.
El del sud de França.
Sí, sí,
no, no, no,
nosaltres, a veure,
nosaltres ja fa molt de temps
que hi ha diverses coses
que no hem descuidat.
Una és,
i és el turisme de proximitat,
no l'hem descuidat mai.
No hem deixat mai,
diríem,
de treballar l'eix de l'Ebre,
que per nosaltres
és fonamental,
quan dic l'eix de l'Ebre
vull dir l'Aragó,
la Rioja,
Navarra i Euskadi,
mai hem deixat de treballar.
Ara hem ampliat força
tot això també
cap al País Valencià,
sobretot pel que fa referència
a les Terres de l'Ebre,
a la part sud
de la nostra demarcació.
El mercat francès
és un mercat
que seguim treballant moltíssim
i diríem,
aquest és un aspecte
que no hem oblidat mai
i, per tant,
aquest és el mercat
de proximitat
i que ens ajuda moltíssim,
històricament ens ajuda molt,
fins i tot
quan les coses anaven bé,
el mercat de proximitat
sempre ha tingut un pes
d'aproximadament la meitat
del nostre.
I una altra cosa
que tampoc hem oblidat mai
és la importància
de l'atur-operació.
Ho dic perquè
hi ha territoris
dels que moltes vegades
o hi ha persones
que segurament
sense prou coneixement
ho comparen
i que han fet
tals apostes,
a vegades,
pel tema del baix cos
i totes aquestes coses
que l'atur-operació
ho han deixat abandonada
i s'ha notat.
Nosaltres sempre hem,
igual que hem fet
amb el mercat de proximitat,
sempre hem tingut molt clar
també
que l'atur-operació
i els grans operadors turístics
per a nosaltres
són fonamentals.
Per tant,
hem mirat sempre
de cobrir també
aquestes peces més segures,
si vol vostè,
però no perquè no siguin segures
no les has de cuidar.
I sempre poden salvar
la temporada
en moments de dificultat.
I nosaltres hem intentat
fer-ho
i crec que ho hem fet bé.
Hem començat
parlant del port
i de la perspectiva
de Creuers
a mig i llarg termini.
Parlem de l'aeroport,
parlem de Ryanair,
de l'acord
que han tornat
a subscriure
a les institucions
en cap sales
pel patronat
de turisme
de la Diputació.
Què podem esperar
de Ryanair aquest any?
Què podem esperar
dels propers anys?
Aquest lligam
que té el territori
amb Ryanair
resulta més positiu
que negatiu
en el sentit
que sí,
Sí, això segur
perquè nosaltres
seguim
a les enquestes
que fem a peu
d'aeroport
nosaltres
seguim
tenint
una fidelització
que va més enllà
del 60%
de la gent que ve.
És a dir,
això és molt important
perquè si, clar,
si l'únic que féssim
fos portar avions
de Ryanair aquí
i quan arribessin aquí
els usuaris
de Ryanair
agafessin l'autobús
i se'n anessin a Barcelona
què és el que passa
en altres llocs?
Doncs tindríem un problema.
Passa a Girona,
vol dir?
Sí.
I en canvi aquí...
És a dir,
els seus percentatges
una miqueta són
al revés dels nostres.
És a dir,
el seu 60 i pico percent
se'n va a Barcelona
i això,
el nostre 60 i pico percent
es queda aquí.
I això per què és?
Doncs és per...
primer per la marca,
és per PortAventura,
és pel territori en general,
és per la fidelització,
la tradició
que tenim
en mercats
on, per exemple,
en el mercat britànic,
on hi ha molt Ryanair,
però també nosaltres històricament
hi ha de dir molt de presència,
etcètera, etcètera.
Per tant,
jo crec que és una...
que ha tingut uns efectes
molt positius,
Ryanair,
a part de que ens permet
també col·locar-nos
en la situació
en què l'usuari vol.
És a dir,
l'usuari cada vegada vol
més
no anar amb viatges
organitzats
i cada vegada vol més
decidir les seves vacances
per lliure.
I, clar,
si tu
no tens
companyies
d'aviació
que et facin
per lliure
aquests moviments,
i nosaltres,
senzillament,
si tinguéssim l'aeroport de Reus
no tindríem...
Ai,
si no tinguéssim Ryanair,
en aquests moments
no en tindríem
de companyies
que vinguessin
volant des de Londres
a Reus.
Vull dir,
això no passaria.
per tant,
clar,
ens permet
no només
que ens funcioni bé,
sinó també permet
que estiguem
al dia
del que la gent vol,
no?
Que és a dir,
escolta,
és que jo
vull comprar-me un bitllet d'avió
i m'emboïnar
i em buscaré un hotel
també per internet
i no sé què i tal.
Per això tenim una central
de reserves per internet
i tenim un munt de coses
per internet
perquè la xarxa
s'ha convertit
en un element bàsic.
I en l'obertura
de les noves línies
que decideix Ryanair,
enguany, per exemple,
han anunciat que hi haurà
un parell
de noves destinacions
a Itàlia,
a Irlanda,
recordo també
una a Cracòvia,
a Polònia,
amb això,
és una decisió
que pren unilateralment
l'empresa
o vostès com a patronat
de turisme
també opinen?
En parlem,
en parlem,
però evidentment
la decisió...
Perquè la pregunta seria
a nosaltres,
al patronat de turisme
de la Diputació
li interessa tenir
una línia amb Polònia,
unes dues línies
amb Irlanda
o és una decisió...
A veure,
el mercat britànic,
qualsevol cosa
que tingui a veure
amb el mercat britànic
ens va bé,
tot i que Irlanda
està en una crisi
molt profunda
des del punt de vista
econòmic també,
però el mercat britànic
ens va bé.
El mercat de Polònia,
jo he comentat
moltes vegades
que crec que
en aquests moments
el país
que en els darrers anys
ha tingut un creixement
més important
del seu producte interior brut
i que hi ha
80 milions de persones
si no recordo malament,
és Polònia
a l'Europa central.
Per tant,
té una dimensió
molt important.
És possible
que en aquests moments
no sigui
un element
encara
molt actiu
des del punt
de vista turístic?
És possible,
però bé,
tampoc era la primera vegada
que vam anar a Rússia
i bé,
i al final
som el principal destí
de russos
a tot l'estat espanyol.
Ara,
sempre l'última paraula
lògicament
la té Ryanair.
Ryanair
vol a Polònia
perquè
per molt que
a vegades
ens pugui donar...
Clar,
Ryanair
és una companyia
que també,
clar,
fa números
i l'any passat
ja en tenia
un de vol de Polònia
i no li ha anat malament.
I no li ha anat malament.
Si li hagués anat malament
no ho faria, eh?
Si li hagués anat malament
per molt que li diguéssim
nosaltres,
escolti,
jo per portar avions
amunt i avall buits
no...
I li va anar bé.
Per tant,
ara em sembla
que en tindrà dos.
En tindrà dos
de Polònia
perquè a una
li va anar perfecta.
En canvi,
a altres destinacions
que s'havia plantejat
algunes a nivell espanyol
li van punxar
i a algunes a nivell espanyol
li han funcionat
fantàsticament bé.
Amb Itàlia
és un mercat
que
el havíem tingut
d'una manera
molt peculiar,
si vol vostè,
fa molts anys,
vull dir,
molt per lliure
i tal.
I ens interessa,
sí que ens interessa,
ens interessa.
Igual que també
ens interessaria
molt, molt, molt, molt
i això és complex
que és un dels
hàndicaps
que tenim més important
amb el mercat alemany
és les connexions aèries
amb Alemanya
que les tenim molt dolentes.
És clar, que Ryanair
no és una companya
que...
Les tenim molt dolentes.
...qu'operi gaire.
Les tenim molt dolentes
en general,
les connexions aèries amb Alemanya.
Això és un hàndicap important
pel mercat alemany.
Vull dir, avui per avui
el mercat alemany
que conservem nosaltres
és el mercat alemany
de vehicle propi.
Sí, el que continua venint
amb vehicle propi.
Amb vehicle,
amb caravana per anar...
No, per exemple,
nosaltres tenim relacions
amb l'ADAC,
l'ADAC que és
les relacions històriques
amb l'associació
de conductors
d'Alemanya
i fem...
Estem a la seva agència
de viatges
i fem...
Amb qui?
Amb els dels cotxes
perquè és que realment
amb els avions
no ho tenim gaire bé.
Ja per anar acabant,
més enllà de tot
el que hem estat parlant,
com a patronat de turisme
en les línies d'actuació
d'aquest 2010
que estem comentant.
Hi ha alguna cosa
novedosa,
alguna prioritat
que es marquin?
No,
seguim una mica
les línies
que vam plantejar
a primers de legislatura,
reducció
de determinats conductes
clàssics
de relació
amb els clients,
és a dir,
anem reduint
el pla de fires
i en canvi augmentem
la nostra presència
a les noves tecnologies.
És a dir,
menys fires.
Es van menys fires.
Sí, es van menys fires.
Perquè no resulta...
Bueno,
perquè les fires,
diríem,
algunes sí,
evidentment,
però les fires,
la gent ja no,
per entendre'ns,
ja la gent no va a buscar
fulletons
i amb això
decideix...
En l'ara de les noves tecnologies,
viatge es fa d'una altra manera.
Suposo que tots els que ens estan
escoltant
coneixen la imatge
amb la bosseta
i anar carregant
fulletons.
Això s'ha acabat
o estan...
En vies d'extinció.
En vies d'extinció.
Llavors,
anem a menys fires,
treballem molt més
el tema de les noves tecnologies,
treballem molt més
els copatrocinis,
els acords
amb els operadors,
la...
la...
la publicitat,
lògicament,
la propaganda.
En aquests moments
estem en una situació
tan competitiva
que és molt important
que l'operador de la botiga
on estan tots els destins turístics,
el teu estigui una miqueta més endavant
que els altres.
Perquè estem en un...
d'allò.
I aquestes són
les línies
i evidentment
la...
però aquesta que no és una línia nostra,
aquesta és una línia del sector
que el sector
ha apostat
i aposta
i segueix fent-ho
per una...
per una gran...
qualitat
i la batalla
de la qualitat
és fonamental
i en això
per sort
tenim molt de...
molt de...
de guanyat
amb tothom,
no?
Bé, una miqueta
en aquesta situació estem.
Hem anat variant una miqueta
el concepte clàssic
de promoció
que teníem
que en definitiva
és la nostra feina.
La nostra feina
és la promoció.
L'hem anat variant una mica
i en aquests moments
estem decantats.
Cap altres?
Doncs ara Costa Daurada
i convido a qui vulgui.
Doncs Costa Daurada
està al Facebook,
eh?
Vull dir,
ens podem fer admiradors
de Costa Daurada.
Vull dir,
bueno,
totes aquestes noves eines
són les que realment
hi estem ficats
el més a fons possible,
no?
Per dir-ho d'una manera
clara i senzilla,
val més tenir un grup
al Facebook
i estar al Facebook
que no passa
anar amb una fira determinada,
potser que s'anava fa anys
i ara no val la pena.
A veure,
ho hem comentat moltes vegades,
a vegades vostès m'han convidat
quan hi ha fitur
o quan hi ha coses...
S'ha d'anar a fitur...
A veure,
s'ha d'anar a fitur
perquè si no estàs a fitur
és com si no estiguessis al món.
Ara,
serveis d'alguna cosa
està a fitur?
Interrogant.
Si vol,
seria capaç de respondre
a l'interrogant.
Vull dir,
serveis,
vull dir,
a veure,
té la utilitat
que té el que fas a fitur
o podries fer-ho en un altre lloc.
Hi ha determinades fires
que no.
Hi ha determinades fires
que generen
molt contacte professional.
Per exemple,
a Londres.
Londres especialment.
Berlín,
Moscou,
no?
Sí,
però per exemple,
la fira de Moscú
ha celebrat la setmana passada,
nosaltres al final
la feina que havíem de fer
i vam anar-hi una setmana abans,
que ens va permetre
parlar amb més calma,
més tranquil·litat,
dedicar més temps
amb els operadors
en els seus despatxos
que a la fira.
Que no vas en el marc de la fira.
Al final,
i el que vas a fer
és allò,
el que vas a fer
és a tancar aquest tipus d'acord.
No vas a la fira
per donar-toms a la fira
a veure que ho tingués a l'estat.
Per tant,
jo crec que aquest concepte
de mica en mica
va canviant
i nosaltres també
ens hi hem d'adequar,
i ja està.
I les fires tenen
la seva gràcia,
esclar que la tenen
i hi ha moltes persones
que els encanta
massallar amb la fira,
però des del punt de vista
del que tu realment
vas a buscar,
bé,
doncs en aquells moments
la balança
es va decantant
cap a altres mitjans
més eficients
i més efectius.
Estem en un sector
en constant evolució
i tothom,
tots els agents
del turisme
s'hi han d'adaptar.
En fi,
acabem aquest repàs
a l'actualitat
en matèria turística
que avui hem volgut fer
amb el president
del patronat de turisme
de la Diputació
de Tarraona,
el senyor Joan Arejo.
Senyor Arejo,
gràcies,
que vagi molt bé.
Gràcies a vostès.
Adeu-siau, bon dia.
Bon dia.