Els joves i la formació continuen protagonitzant el matí de Tarragona Ràdio.
Abans parlàvem de cicles formatius, anem cap a la Universitat Rovira i Virgili,
concretament fins al Campus Catalunya.
S'està fent, està a punt de fer-se, la preestrena del documental
Mira a Tarragona, fet per un grup d'estudiants de comunicació de la Rovira i Virgili.
Es tracta d'un programa del taller.org, una producció de televisió de Catalunya.
Ens acostem tot seguit per parlar amb professors i alumnes d'aquesta iniciativa.
Segurament no hi ha fotocall, no hi ha catifa vermella,
però darrere un treball exhaustiu, professional i amb moltes, moltes ganes.
Fins allà s'ha desplaçat, com dèiem, la nostra unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Bon dia, Josep. Hola, bon dia, Jovanda.
Molta expectació davant de l'estrena.
Bueno, encara no, encara no.
Encara no, és aviat. És a la una, no?, que està provis del passeig.
Sí, sí, d'aquí una estoneta estem justament al costat de l'Aula Magna, en el Campus Catalunya
i és aquí on es farà aquesta preestrena avui del documental Mira a Tarragona.
Es va fent col·laboració amb estudiants de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili
i, vaja, és una mirada, un conjunt de mirades de Tarragona.
Però això qui ens ho pot explicar es va fer conjuntament amb Taller.org,
el programa del Canal Tentre 3, aquesta finestra de...
Es diu Taller només, eh? Ens ho explica el director, el Francesc Pau.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Ah, Taller Només?
Ara és Taller Només perquè li volem treure l'apèndix.org,
perquè durant molts anys aquest programa ha viscut només d'ensenyar documentals fets
per a gent que comença, estudiants o gent que habitualment no té la possibilitat
de treure el nas per a la televisió.
I ara li diem només Taller perquè el volem obrir a noves maneres d'expressió,
potser alguna cosa de ficció, potser alguna cosa més experimental,
mantenint la base principal del documental, però el volem obrir encara una miqueta més.
Com dèiem, esperant avui el Mira Tarragona, com dèiem,
i ho comentàvem abans fora micro, això és una finestra moltes vegades per joves
per fer el primer passet en aquest món de la televisió.
Exacte, a Taller el que busquem és donar la possibilitat a gent que comença,
a gent que habitualment no té la possibilitat que la seva obra sigui emesa per a televisió,
de donar aquesta oportunitat.
Pensant en això, també col·laborem amb algunes universitats,
com en aquest cas amb el Romina Virgili,
a fer experiències amb gent del món universitari,
que ja seran els futurs professionals del mitjà,
i volem que comencin a tastar el que és el treballar, el produir,
el rigor, la seriositat, les pròpies qüestions que necessita,
que demana, que obliga al treball ja per televisió,
perquè ho vagin vivint ells mateixos,
i d'aquesta manera els serveixi d'experiència formativa.
Ho comentaves també això, del vincle amb les universitats,
la relació amb les universitats.
Era la primera vegada, oi?, que es feia un convincle d'aquesta manera
amb l'Universitat de Rubí i Virgili.
No sé si és el primer i l'últim, o això serà el primer pas
per continuar treballant amb la universitat.
Segur que no serà l'últim, almenys per per nostre no tenim la voluntat
que sigui l'últim ni molt menys.
Taller, i abans Taller.org, sempre han tingut la voluntat
de col·laborar amb universitats.
Ja col·laborem d'alguna manera amb la Pompeu Fabra,
amb l'Autònoma de Barcelona, també ara amb la Rovira Virgili,
i volem que això sigui només l'inici d'aquesta col·laboració.
Satisfets del resultat?
Molt satisfets, molt satisfets perquè el resultat és molt fresc,
és una mirada molt més lliure que la que normalment
els professionals de televisió podem tenir
per les necessàries obligacions d'audiències o de línies de programes.
Aquí és un programa molt lliure, no està sotmès a la pressió
de tenir unes grans audiències, uns grans resultats,
perquè no és el que busca.
El que busca és ser una finestra oberta a nous autors de l'audiovisual.
Per tant, ens traiem tota la pressió d'audiències i resultats
i el que busquem precisament és, traient aquesta pressió,
deixant que els autors siguin lliures,
que la seva mirada sigui fresca, sigui diferent.
El documental que avui es presenta, Mira Tarragona,
comentàvem abans que és un conjunt de mirades,
el podríem definir així.
Sí, és un conjunt de mirades, és un documental que funciona
acumulativament, és la suma de la mirada de 15 autors estudiants
de la Rovira Virgili,
i se'ls va demanar que fessin la recerca i la captació
amb una càmera de vídeo d'una manera molt senzilla,
gairebé pla fix,
de la seva mirada en una jornada concreta, un dia concret,
la seva mirada del que passa, el que és, el que pot ser,
la seva visió de la ciutat de Tarragona.
Això ha donat unes quantes imatges que funcionen molt bé per acumulació,
perquè s'ha pretès en el muntatge que sigui com una instantània,
tot i que dura prop de 20 minuts, però és com si captéssim en un moment determinat,
en un dia determinat,
la imatge que projecta la ciutat de Tarragona.
Una imatge diferent a l'habitual també, eh?
Segur, segur perquè habitualment la imatge que pot sortir per televisió,
si més no, d'una ciutat com Tarragona,
serà o ben informatius o ben programes culturals
que segueixen algunes activitats determinades,
el que fan els polítics, el que fan els artistes, el que fan els esportistes,
aquí no, aquí és una mirada lliure de l'autor.
L'autor és el que busca la imatge que a ell li representa
o li proporciona algun estímul, alguna sensació de la seva ciutat.
Aleshores, la suma d'aquestes 15 mirades
és el que conforma aquest paisatge de la ciutat de Tarragona.
Avui es preestrena, però dilluns el podrem veure a televisió.
A quina hora?
Això s'emetrà en el Canal 33,
aproximadament és a les 8 del vespre,
dins del espai de taller.
Doncs el dilluns, si avui no podeu venir a la preestrena,
el podreu veure al Canal 33.
Francesc, moltes gràcies.
Parlarem ara amb professors i alumnes,
que els tenim tots per aquí. Gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Dels dos professors que han coordinat tot aquest taller,
és la Marta Montagut i el José Xux Zerdán.
A veure, un m'hi diu que parla un,
i l'altre m'hi diu que parla l'altre.
Marta, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Suposo que contents també des de la universitat
de poder fer vincles amb televisió de Catalunya
i fer projectes d'aquest tipus.
Home, molt contents perquè et dones una oportunitat molt bona
agafar dinàmiques, no direm professionals de tots,
però sí semiprofessionals,
de crear un compromís també en els alumnes de poder fer...
A més, una cosa bastant diferent,
ho comentàvem fora de micròfon,
que moltes vegades hi ha la tendència a pensar
que els alumnes sempre han de fer coses molt ficcionals
o molt imaginatives,
i a vegades el que ens falta precisament
és mirar la realitat d'una altra manera.
El documental ens permet, aquest format ens permet instruir
en la poètica, si vols dir-ho així, de la realitat,
i això ens dona una oportunitat d'ampliar també
la visió del que és un producte audiovisual.
I nosaltres ho considerem molt positiu,
i que a més això tingui l'avantatge
que es vegi per la televisió,
que es pugui treballar conjuntament amb TV3,
que una televisió pública doni aquesta oportunitat als alumnes,
home, es valora molt i molt positivament.
Suposo que els alumnes també deuen estar encantats
que la seva feina es vagi reflectida en un mitjà de comunicació.
I ara els hi preguntarem, i ho comentàvem abans,
es diu documental, es diu Mira, Tarragona,
i són plans fixes.
O sigui, això també era una afegida
a la dificultat de fer un documental d'aquest tipus.
Jo crec que ells t'ho poden dir,
la dificultat que va arribar a ser això,
perquè també una mica havíem de trencar les inèrcies
de moure molt la càmera,
també tenim una cultura audiovisual molt frenètica,
a nivell de moviments de càmera, plans molt curts,
etcètera, etcètera, parlant a nivell estilístic,
que el fet d'haver de plantar la càmera
i buscar la història, buscar l'enquadrament,
pensar molt bé com fas les coses,
perquè treure el màxim rendiment d'un pla fix,
doncs amb ells jo crec que ha sigut
un fantàstic aprenentatge.
Fins i tot suposo que per nosaltres,
com a professors que miràvem aquests enquadraments,
també ens ajudava a fer aquestes lectures
i a aprendre, suposo que tots plegats.
Perquè va tots fer la tasca de coordinació,
d'anar revisant aquests plans,
d'anar revisant tota la feina feta.
Conjuntament amb Joan Gallifa,
que va ser el coordinador en aquell moment
de totes les reunions que es van fer,
que s'ha de dir que els va donar molta canya
respecte a unes primeres imatges que van arribar,
que no acabem d'estar conformes,
vam tornar a sortir a rodar.
Va haver-hi una feina molt sèrie.
Nosaltres hem fet més una feina de coordinació,
de contacte amb els alumnes,
de material tècnic,
de coordinació d'equips,
de tot plegat,
però la direcció més marcada
venia també des de TV3.
Si et sembla, parlarem amb ells,
que són els protagonistes, si més no,
d'avui són una quinzena,
però avui n'hi ha dos,
la Cristina González i la Adriana Moncús.
Bon dia, noies.
Hola, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Quina dificultat vau tenir amb això
que comentàvem amb la Marta,
això de fer un pla fix
a només un pla intentar donar
la vostra visió de Tarragona?
Clar, va ser complicat
perquè hi ha molts llocs de Tarragona
i la idea era fer un retrat de Tarragona
que fos una mica original,
que no fos el típic i que fos divers.
Llavors va ser complicat trobar el lloc,
però estem contents amb el que vam aconseguir
i també perquè és objectiu,
perquè nosaltres triàvem el lloc
on posàvem la càmera,
però la gràcia potser era
que no sabíem tampoc el que passaria.
Llavors era difícil,
però satisfets també.
Me'l heu quedat contents?
Sí, sí, molt contents.
Ens vam tindre que esforçar bastant
perquè és el que ha dit la Marta.
Primer no va sortir tan bé com esperàvem,
però és un taller, no?
Com se diu taller, el programa.
I vam...
Jo crec que vam aprendre molt
i vam trobar diferents maneres de treballar, no?
La càmera fixa que no estem acostumats.
Potser esteu més acostumats a fer això,
a fer treballs, com dèiem a Marta,
més de ficció,
moure més la càmera,
fer potser coses més poètiques,
però en aquell lloc només havíeu de donar una visió.
I quina va ser la vostra visió de Tarragona?
Si es pot avançar.
Vam donar moltes visions,
però nosaltres jo crec que l'Adriana
estarà d'acord amb mi.
Vam anar al port de Tarragona
i vam gravar una mica el dia a dia
dels pescadors,
de com descarregaven el peix.
I és una cosa molt quotidiana
i molt maca.
No avancem res més, no?
Deixem que la gent ho vegi.
No, clar, clar, evidentment.
Dilluns a les 8 del vespre.
I suposo que també contents,
Adriana, Cristina,
que aquest producte es vegi a la televisió.
Que no es quedi només aquí
o es quedi en un ordinador,
es veurà a la televisió.
Home, i tant,
estem molt il·lusionades per això,
perquè, no sé, no,
tampoc no ens ho pensàvem
que acabaria sortint
i quan ens ho van dir
a mi em va fer moltíssima il·lusió.
Perquè és un esforç
que l'has fet tu
amb altra gent conjuntament
i que és bonic
de veure per la televisió.
Perquè tot això,
com va sorgir?
Com va ser una mica
tot el procés?
Perquè deia que els primers planos
que van arribar
potser s'havien de canviar,
s'havien de millorar.
Com va ser tot el procés
de creació d'aquest documental?
Clar, es van fer moltes reunions,
vam estar potser mesos
fent reunions
i llavors, clar,
la primera vegada que surts
doncs llavors els planos
potser no surten bé
i és el que deia Marta Montagut
que Joan Gallif
ens va donar molta canya
perquè era una tasca professional
i havia de sortir per antena.
Per tant, va ser complicat
fins que va sortir
un treball decent i òptim.
Però suposo que ho vau agrair això,
que fos una tasca professional,
que us exigissin al màxim.
Sí, sí,
és que a més això
se deia tallers,
constava d'aprendre
i jo crec que vam aprendre
moltíssim
i el resultat
ara el veurem.
Valtros no l'heu vist encara?
No, no, no,
avui és la preestrena
per a nosaltres també.
A mi m'ha faltat
la catifa vermella aquí, eh?
No, que s'està malament, no?
Sí, també, no?
El documental
Mira Tarragona
una de les dues estudiants
eren, com dèiem,
unes 15 mirades
de la ciutat de Tarragona
en aquest taller
punt d'oc abans.
Ara taller,
ens ho explicava
el seu director
en Francesc Pou,
també ens acompanyava
la Manta Montagut,
el Josep Jussardà,
dos dels professors
coordinadors
d'aquest taller
i dues de les estudiants.
Esteu expectant,
suposo,
per veure-ho, no, noia?
I tant, i tant,
estem nervioses.
Sí, esteu nervioses?
Jo sí, tinc ganes
de veure com ha quedat tot,
no, Cristina?
Sí, bueno,
veurem la preestrena
i també estarem nervioses,
segur que no ho veiem per la tele.
Ja per acabar,
suposo que a l'altre
us valoreu molt també
que una universitat
com la Rovira i Virgí
o la universitat
tingui vincles
amb la televisió de Catalunya
o amb mitjans de comunicació
per intentar fer tasques
professionals
o semiprofessionals.
És molt important,
molt important
perquè és un primer contacte
amb el món professional,
a més amb Televisió de Catalunya.
Crec que no es pot demanar res més.
Crec que vam ser els primers
que ho vam fer.
Ojalà, tant de bo,
que altres cursos
ho puguin fer
i sobretot
és una empenta,
no, ara que aquest any
comencen els estudis de comunicació
aquí a la Rovira i Virgí
i és molt important.
Josep,
de quin curs estan fent
aquestes alumnes?
A Valdus,
quin curs feu?
Quart de Periodisme.
Quart de Periodisme
i quart de...
De Publicitat
i Relacions Públices.
Ara, en guany
ha començat el grau en comunicació,
per tant,
el sistema ja és diferent,
però vaja,
estudiants de Periodisme
i de Publicitat.
I una altra,
una última pregunta
molt íntima
i molt tafanera.
Després de l'experiència acadèmica
acumulada,
l'experiència pràctica,
a més,
amb això que es veurà
després de la una,
on s'hi veuen
quan acabin els estudis
que els agradaria fer
dins del món de la comunicació?
Cristina.
Home,
això és una pregunta arriscada.
Què us agradaria?
No dic on acabareu,
sinó què us agradaria?
A mi m'agradaria treballar
en el món del documental.
M'agrada això, doncs.
M'agrada molt,
això ha estat un primer contacte,
m'ha agradat molt
i tant de bo,
mira,
tant de bo pugui treballar
a Televisió de Catalunya,
per què no dir-ho?
Mai se sap.
I la Adriana?
Doncs a mi m'agrada
tant dins de la publicitat
tant la part creativa
com també
la part dels
gabinets de comunicació
i tot això.
Clar,
perquè aquí
la Cristina va donar
potser una visió
més periodística
i una visió
més creativa.
Com ho va unir això?
Home,
és una pregunta
una mica complicada,
no?
No sé,
cadascuna
hi vam posar
de la nostra part,
potser jo sí que hi vaig posar
més la part creativa
i ella
la més informativa
i...
Cadascú la seva part,
vaja.
Algú vam posar
la seva,
tot i que la Cristina
i jo ja hem treballat
moltes vegades
juntes aquí a la universitat
i ja ens complementàvem.
Ja ho complementeu bé,
això ja era important.
Gràcies, noies
i que vagi molt bé.
Doncs ja ho heu sentit
al Mirat Tarragona
aquest documental
que dilluns
podreu veure
al Canal 33
sobre les 8 del vespre
i avui
d'aquí uns minuts
la preestrena
aquí a la Universitat
Rovira i Virgili
al Campus Catalunya.
Doncs vinga,
la preestrena
un moment important
sens dubte
per aquests alumnes
i també per la universitat
que crea
aquests lligams
amb mitjans de comunicació
com ara
la televisió de Catalunya.
Josep,
moltíssimes gràcies,
ens retrobem d'aquí
una estoneta als estudis.
Molt bé,
que vagi bé,
adeu-siau.
Fins ara mateix.