Les 11 del matí i 37 minuts.
Seguim endavant en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Tornem a parlar de la universitat.
Abans ja n'hem parlat per altres qüestions.
Avui ens ha acompanyat el rector Francesc Javier Grau.
Ara volem parlar del tema de les biblioteques
de la Universitat de la Rovira i Virgili,
perquè des d'aquesta setmana disposen d'un nou servei de llibres digitals.
Aquests llibres coneguts en anglès com els e-readers
i que es podran trobar a partir d'ara
o ja es poden trobar a les biblioteques de la universitat.
Ara ens enduraren més dades la directora del CRAI,
que és el Centre de Recursos i Aprendentatge i Investigació
del Campus Catalunya, Roser Lofano.
Roser, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també José Luis González, que és documentalista.
José Luis, molt bon dia.
Bon dia.
Roser, des d'aquesta setmana, què vol dir això?
Que ja podem consultar llibres digitals
a tots els centres, a totes les biblioteques de la universitat?
Sí, vull fer una especificació.
Aquest és un servei que està exclusivament destinat
a la comunitat universitària,
el que és pròpiament el préstec domiciliari de la reader.
No vol dir que una persona que tingui interès
per a veure el que és una reader,
que s'apropiï i se li deixaran consultar.
Però pròpiament el que és el préstec a domicili
està adreçat a la comunitat universitària.
Com funcionarà?
O com funciona ja aquest servei de préstec?
Simplement la persona que està habilitada
com amb el carnet de comunitat universitària,
sigui PDI, sigui estudiant o sigui PAS,
s'ha d'adreçar als punts de préstec
de cada una de les biblioteques
i demanar què vol una reader.
La persona li ensenyarà.
El José Luis, per això el tinc aquí,
ha confeccionat, és una mica el responsable de la logística,
ha confeccionat una guia ràpida
perquè ajuda l'usuari a saber realment
com usar les rides sense haver de barallar-se
amb el manual d'usuari.
I també s'han establert a la web
del servei de biblioteques i documentació
una sèrie d'URLs, d'adreces,
on la gent es pot descarregar els llibres.
És a dir, que el que fem és donar el dispositiu,
ensenyar com funciona
i donar-los com poden i d'on
poden descarregar-s'hi el que els interessa.
La part més suculenta per una comunitat universitària
són els llibres digitals
que la pròpia UREB disposa
a través del seu catàleg.
Per què heu pres aquesta decisió?
És a dir, d'instaurar aquest nou servei.
És una decisió estratègica
en el sentit de dir, en fi, anem cap aquí
i això s'ha d'acabar imposant d'una manera o altra
i la universitat ja ha d'estar...
Al contrari, jo penso que és una decisió
d'anàlisi de necessitats.
És a dir, no sabem si aquest dispositiu,
si aquest nou dispositiu,
estarà i s'implementarà suficientment o no.
I, per tant, el que fem
és treballar a dues bandes.
Donem el servei? Sí, el donem.
El donem al 100%? No.
Donem com un primer mes de prova
en el que també se li dona a l'usuari
una enquesta d'ús
en què ens diguin una mica les seves apreciacions
i com ha funcionat el servei.
Llavors, el 30 d'octubre, valorem
si cal invertir més recursos
en aquest tipus de dispositius,
si no cal, etcètera, etcètera.
És a dir, no és una decisió estratègica
de si l'ORB aposta per aquests dispositius,
sinó que és una decisió d'anàlisi de necessitats.
I que s'enmarca...
Sona un telèfon mòbil.
Sí, ho sento.
I que s'enmarca dins del projecte
en què està l'ORB,
amb cinc universitats més de tot l'estat,
que és el projecte Territori EBUC,
EBUC Universitat en concret,
en què hi ha una sèrie d'universitats
que estan aplicant també projectes
una mica d'anàlisi de necessitats.
Estan, doncs ara, si m'oblido alguna,
la Universitat de Granada,
està la Politécnica de Catalunya,
està la Universitat de Salamanca,
la Pontifícia, l'ORB,
m'he deixat alguna que no sé quina és.
És a dir, totes aquestes universitats,
una mica cap davanteres de l'Estat,
doncs ens hem situat analitzant una mica
per on aniran els trets.
I encara no ens hem acabat de definir.
Crec que cap universitat s'ha acabat de definir.
És que estem en un moment d'aquells de revolució,
no sé si dir-ne revolució,
de canvi, de processos,
en què, en fi, poden anar les coses
per un avió o per un altre.
José Luis, aleshores,
quina ha estat la teva feina prèvia
per posar en marxa aquest servei?
Bé, inicialment,
aquesta campanya de préstec
la vam pensar de dues maneres,
o sigui, amb dues parts, millor dit.
La primera, una part de difusió.
Aquesta part de difusió
va consistir en una campanya
que es va dur a terme
els mesos d'abril i maig.
Llavors vam muntar un estant
i vam passar per tots els centres de la URB,
per ensenyar a tots els membres
de la comunitat universitària,
que eren els e-readers
i que són els e-books.
Perquè els estem dient de la mateixa manera,
però ens estem referint a dues coses diferents.
Quina diferència hi ha?
Abans de seguir avançant
el que estàs explicant,
perquè, clar, la gent que ens estigui escoltant
que ho tingui clar també.
i-readers i e-books.
Sí, aquest era precisament
un dels objectius de la campanya.
És a dir, per e-book,
que és el més fàcil de dir
i que és el que, comúment,
tothom sap més bé el que és,
ens estem referint a el que és el contingut.
És a dir, per exemple,
un e-book seria un llibre en format digital
o un article en format digital.
És a dir, sempre estem parlant de contingut.
En canvi, l'e-reader,
estem parlant de dispositius.
Un e-reader seria l'únic equivalent
a un ordinador en tant que dispositiu de lectura.
Llavors, el que nosaltres hem iniciat
és el servei de préstec d'e-readers.
És a dir, dels dispositius.
Perquè, en realitat,
els continguts digitals
volia fer temps que estem treballant amb ells.
Molt bé.
Aquesta seria la diferència fonamental.
Perfecte.
Doncs, fet aquest aclariment.
Continuem amb el que estaves explicant
de la feina que havies...
Què estàveu fent?
Molt bé.
Doncs, amb aquesta campanya,
a part d'aquest objectiu,
el que volíem era saber una miqueta
quin era el nivell de coneixement
dels membres de la comunitat universitària
sobre aquests dispositius,
perquè, tal com ha dit la Rosa,
per saber si valia la pena
de tirar-ho endavant o no.
Vam fer una enquesta
entre tots els participants,
entre els que també vam sortejar un e-reader,
la manera de promoció,
i vam veure que sí que era un servei
que encara és poc conegut,
però que pensem que s'hi ha de posar,
perquè, a nivell tecnològic,
sempre estem amb el que se'n diu beta contínua.
És a dir, no podem esperar
que les coses estiguin per posar-nos-hi.
Ens hem anat posant,
encara que, moltes vegades,
sempre tenim la incertesa de saber
si són coses que entraran o que no entraran.
Això és...
Digues, digues, s'acabarà.
No, estem parlant d'una tecnologia
que no és desplaçativa,
és a dir, un dispositiu de lector
de llibres digitals, un e-reader,
no substitueix un ordinador,
ni substitueix un iPad,
ni substitueix cap de les tecnologies
que ja tenim.
És una tecnologia complementària,
que també té un cost associat
i que encara està,
tecnològicament parlant,
està a les beceroles.
Llavors, estem en aquell punt que...
Ja ho haurem.
D'aquí a tres anys,
potser aquesta conversa ens farà gràcia.
Ui, d'aquí a tres anys o d'aquí a un any.
O d'aquí a un any.
No, però d'aquí a tres anys segur.
D'aquí a tres anys segur.
Aleshores, tot això és el que vau fer
ja al final del curs passat.
Correcte, entre els mesos d'abril i maig.
I ara, en aquest inici de curs,
heu continuat treballant en aquesta línia
per posar en marxa,
perquè això fos possible posar-lo en marxa
ara en l'octubre,
i ara qualsevol membre de la comunitat universitària,
estudiant, personal, professor, el que sigui,
com pot accedir a aquests dispositius?
Sí, adreçant-se a qualsevol de les biblioteques
o, carai, de la universitat,
els taulets de prèstec,
hi ha els iarriors disponibles.
Vam començar el servei el dilluns
i el 70% ja estan en prèstec.
El 70%? De quants?
Hem arrencat amb 17 en total,
distribuïts en diferents campus,
i tenim el 70%.
Això és una bona notícia,
perquè pensem que l'ús i les reserves
que se'n facin quan els dispositius
estiguin en prèstec,
serà una mica l'indicador que ens donarà
la via de saber si n'hem de comprar més o...
I són molt cars, per cert?
En podem trobar a partir de 135 euros.
135 euros.
Però, clar, amb les mínimes prestacions.
Vol dir, si anem a prestacions
una mica de més alta qualitat,
ara per ara estaríem sobre els 500 euros,
però sabem que això,
al igual que tots els dispositius electrònics,
cada dia són més barats.
Aquesta xifra d'ocupació del 70% de prèstec
et sorprèn, Roser?
Sí.
Home, pensa que això és dilluns.
Sí, sí.
I estem a dimecres, no?
Jo, el primer dia, quan vaig dir
de veure dels 9 que tenim aquí,
quan s'han prestat,
ja m'hi van dir,
i era migdia,
ja s'han prestat 4,
vaig dir, ostres,
no m'ho esperava, no?
Perquè no sabem fins a quin punt és això,
no sabem fins a quin punt
aquests dispositius
criden o no criden.
I després, una cosa és que cridin.
I després, que es continuïn utilitzant.
És a dir, aquests són els primers dies.
La gent té molta curiositat.
Provar-ho, veure com funciona.
Però després hem de continuar,
després d'aquests primers dies d'expectació,
a veure com continua això.
Si simplement tinc la curiositat
de tenir un reader,
mira, ja sé com funciona,
ja el deixo o no.
Tinc la curiositat de tenir un reader,
sí, més útil
i el vull continuar utilitzant.
Estem una mica en aquesta fase.
Per això, una mica,
els models que hem apostat
són models una mica de gama mitjana.
Una mica, no ens hem anat allò,
estem en crisi,
estem en una situació
que tots els recursos els mirem molt, no?
Llavors, volem una mica entrar suau
en aquest tema.
I aleshores us doneu un mes de marge,
un mes de prova,
per veure quin és el comportament
de la comunitat universitària.
Exacte.
Diguem un mes,
el 30 d'octubre hem decidit una mica,
doncs, analitzar,
i potser un mes és poc
i diem, escolta,
cal ampliar un mes més
perquè no ho tenim clar.
El que sí que és cert
és que si ens hem de gastar diners
en aquests dispositius
és perquè veiem d'una manera clara
que és un dispositiu útil
per a l'estudiant.
Això sí que és important.
Perquè, bàsicament,
sabeu si són estudiants
els que ho han demanat
al dispositiu aquests dies?
Sí, aquests dies,
com és una cosa
que l'hem extremat fa poc,
hem estat una mica
mirant els moviments
a través del sistema de préstec
i això,
i per les dades
que m'han arribat aquest dematí,
un 80% són alumnes
i la resta
poden ser personal d'administració,
serveis i professors.
Això és previsible, no?
O era previsible, no?
Sí, sí.
De fet,
és la distribució,
diguéssim,
numèricament parlant,
correcta de la URB.
I el Nas,
José Luis,
què et diu?
Que això triomfarà?
És complicat de dir.
A veure,
jo crec que amb un avantatge
d'un dispositiu de lectura digital
respecte a un ordinador
i és la facilitat
d'ús que té,
per una banda,
i la segona
és que utilitza una tecnologia
que no utilitzen els ordinadors,
que és la tinta electrònica.
Llavors,
aquesta tecnologia
té una característica
i és que
fa que tu puguis
llegir amb una pantalla
sense que hi hagi
el refresc de pantalla
amb els típics píxels.
Llavors,
això no et cansa la vista
i és molt més agradable
de llegir.
És a dir,
el contrast entre blanc-negre
que, per exemple,
podem trobar
amb un dispositiu d'aquests
és superior al contrast
en blanc-negre
que hi ha sobre un paper.
Llavors,
això d'entrada
és una cosa
que les altres tecnologies
no disposen.
Encara que l'iPad
l'estiguin venent
com un lector
de llibres electrònics,
segueixen la pantalla
d'ordinador
amb uns píxels
que es refresca
i que al cap i a la fi
t'acaba cansant.
Després tenen un altre avantatge
que és l'autonomia.
És a dir,
com només gasten energia
la bateria que porten,
cada vegada
que tu canvies la pàgina,
això vol dir
que tu pots deixar
un llibre amb una pàgina,
o sigui,
un dispositiu de lectura digital
amb una pàgina oberta
i mentre que la tinguis oberta
no estàs consumint.
Per tant,
la bateria
et pot durar
50, 60 o 70 hores.
Si la comparem
amb la durada
de les bateries
dels portàtils convencionals,
veiem que això
també és una cosa
a tenir en compte.
El que passa
és que jo crec
que tenen
d'evolucionar
encara tecnològicament
molt més
del que estan fent.
És a dir,
hem d'incorporar,
per exemple,
color,
tactilitat a la pantalla,
que l'usuari
pugui prendre notes.
Aquestes coses
s'aniran veient.
El que passa
és que això
és un negoci també
i evidentment
els fabricants
volen guanyar-se la vida.
Primer
tenen que treure
el número 1,
després el número 2,
després el número 3,
però comencen a sortir
models que ja comencen
a ser realment
dispositius
molt interessants.
Però segurament
pel que dius
a mig termini
s'acabarà imposant
d'una manera normal.
Sí,
conviurà
amb les altres tecnologies.
Jo sempre poso
el mateix exemple.
És a dir,
amb un telèfon mòbil
avui pots escoltar música
i pots fer fotografies.
Però si realment
vols fer bones fotografies
i vols escoltar la música
com demana,
tens que tenir
un dispositiu d'àudio
i una càmera de fotos.
Doncs això
ve a ser tres quarts del mateix.
Rosa,
i tu què preveus?
Et poses la bola de vidre?
Creus que
aquests dispositius
triomperan?
Jo penso una mica
que hem d'esperar.
No tinc gaire clar
que triomfin.
Jo penso que potser
això
s'anirà mantenint
al mercat
i que començaran,
jo penso que poden començar
a ser útils
en el moment
que tinguem
dispositius
que sobretot permetin
interactuar amb el text.
És a dir,
que no siguin únicament
de lectura,
sinó que permetin
prendre apunts,
que els professors,
per exemple,
i ara poso
abans una utilitat
de futur,
puguin deixar els apunts
i la gent
agafi els readers
amb els apunts
i puguin fer
ells també
treballs i anotacions.
És a dir,
quan aquest dispositiu
sigui una mica
més interactiu.
Si això s'aconsegueix
i hi ha altres prestacions,
per exemple,
el canvi de lletra,
la lletra més gran,
la lletra també
és còmode
tenir una mica.
Coses que facilitin
el seu gust.
Sí, i que s'adiferenciïn,
com diu ell,
la primera diferenciació
és molt important,
el de la tinta electrònica,
és molt important
quan se vol que veu
una ridereu
que és llegida
d'una manera diferent.
La portabilitat
també és molt diferent,
pesa molt poc,
te'l pots posar
a la butxaca.
Llavors,
el següent seria
que tu poguessis
com en un llibre
sobrallar
i fer apunts.
En el moment
que això,
puguis anar al tren
i te'l puguis obrir
com un llibre
que portes a la butxaca,
que ja té
la durabilitat,
o sigui,
que no depèn
d'una bateria
escasa de tres hores,
que ja te permet
llegir còmodament
i que a sobre
puguis fer els apunts
i els sobrallats
que te permet un llibre,
jo penso que aquí
començaríem a tenir
dispositius
que realment
poden ser la substitució
del dispositiu físic
del llibre tradicional,
és a dir,
del paper,
perquè el missatge
és el mateix,
el llibre
continua sent el llibre.
I al fil d'açò últim,
Roser,
hi ha molts continguts
ja en llibre digital,
en e-book,
a la universitat?
Sí,
ara què s'ho feixen?
Sí,
a la universitat estem,
clar,
en e-books,
tal com deien abans,
no estem parlant només
de llibres,
sinó de qualsevol document
que estigui en format digital,
per tant també hem de comptar
tot el món
de revista electrònica.
En aquests moments,
més del 80%
de la col·lecció
de revistes de la URB
està en format electrònic.
Si no m'equivoco,
més o menys
estaríem al voltant
de 12.000 llibres
i uns 2.000 títols
de revistes.
12.000 llibres
i 2.000 títols
de revistes
en format digital.
Oferts per la URB,
a part dels que tu
et pots anar descarregant
dels portals d'internet,
que també ha fet una recerca
i també estan en accés.
Això sí que és lliure,
això poden entrar
a la web
de les serveis
de biblioteques
i documentació,
a la pàgina dels readers,
i que llavors
ells han treballat molt
i la gent que tingui
fins i tot
els readers
a casa seva
poden mirar també
les recomanacions
que fem nosaltres
per descargar també
llibres.
Perquè aquesta quantitat
que ens comentaves,
Josep Lluís,
la consideres realment
molt important,
rellevant?
Sí,
perquè estem parlant
de llibres
d'interès científico-tècnic
i de llibres
temàtico-universitàries,
no estem parlant
de novel·la.
Sí, sí.
I per tal.
Sí,
en aquest sentit
i després aquest seria
seguint amb els vaticines
que estem fent
i prediccions.
Jo crec que
un dels camps
en què això tindrà
molta tirada
serà sobretot
en la literatura
diguéssim
d'oci.
És a dir,
hem de fer-nos la idea
que en un dispositiu
d'aquests
que pesa 300-400 grams
podem tenir
en vegades amats
500 o 1.000 llibres
en funció
de la capacitat
de l'etàrgeta
que hi hagi.
Llavors,
imagina't anar-te'n
de vacances
i en lloc
de portar-te
el Pilar és de la Tierra
a la mà de Fàtima
i portar 4 quilos
de llibres,
doncs et puguis
emportar tot això.
Si a més a més
vas en avió
i hi ha reduccions
de pes
a la cabina,
doncs és una manera
molt interessant
de poder tenir
diversos llibres
a l'abast
sense tenir
que carregar amb ells.
Què farem
amb els llibres
en paper,
Roser?
Doncs jo penso
que el llibre
en paper
és una cosa
que jo sempre dic
que el format físic
que és el paper
és un format
de l'era industrial
i ja no estem
a l'era industrial,
estem a l'era postindustrial
i a vegades
hi ha un romanticisme
exagerat
en el llibre,
no?
Jo penso,
a veure,
el llibre en format paper
és de la indústria
editorial.
El creador
continua escrivint
i continua
editant missatges
que és el contingut
i per tant
a nosaltres
com a civilització
i també com a biblioteques
hem de ser leials
d'alguna manera
en transmetre
el coneixement
i el contingut
i els suports
van canviant
al llarg de la història
igual que es va canviar
des de la tauleta d'Argella
i després
el papir
el pergamí
però
hi ha
una confusió
entre el que és
la indústria editorial
i aquest romanticisme
a vegades
exagerat
el suport físic,
no?
És a dir,
és un negoci
el suport físic
el paper
en paper
és un negoci
perdó,
el llibre
en paper
és un negoci
i llavors
l'han volgut vendre
la llibertat
el símbol
de la llibertat
el símbol
de la llibertat
no és el paper
el símbol
de la llibertat
és el contingut
el missatge
això és una cosa
que hem de tenir
clar i el suport
segurament
anirà canviant
a mesura
que es vagin facilitant
tot això
que hem anat comentant
al llarg de l'entrevista
la disponibilitat
d'interactuar
també
o en fi
els mateixos dispositius
que siguin
més accessibles
pel publicant
en general
alguna cosa més
per si algú
està interessat
en poder consultar
alguna de les coses
que hem comentat
a la pàgina web
del CRAI
de moment
estem treballant
perquè el CRAI
és un projecte
molt innovador
i estem treballant
la web
de moment
està
a la pàgina web
entren a l'URB
i servei de biblioteca
documentació
ahir han de clicar
i allí tenen ja
l'apartat
de l'e-reader
perfecte
amb tota la informació
fins i tot trobaran
també el fullot
que van fer a la campanya
en què també
s'explica
què és un e-book
què és la tinta electrònica
és a dir
se fa una mica
de pedagogia
al voltant
del que és l'e-reader
molt important
aquests conceptes bàsics
perquè és evident
que encara estem
a les basaroles
de tot això
i el confonem
amb molta facilitat
l'e-book
amb l'e-reader
i amb altres paraules
que ens arriben
i que les hem d'anar
adaptant
a la nostra vida quotidiana
i a més
d'aquí unes setmanes
ja us trucarem
per veure com ha anat
aquest primer mes
d'experiència
i si a veure si en un mes
en teniu prou
per saber una mica
com va
que potser necessiteu
una mica més de temps
ja ho veurem
en fi
Rossello Fano
José Luis González
moltes gràcies
per explicar-nos
aquesta iniciativa
vinculant els e-readers
i en fi
tenint-los
com a dispositius
i que els puguin accedir
que hi puguin accedir
tots els membres
de la comunitat
de la Universitat
a Rovira Brasil
gràcies
i molta sort
que vagi bé
moltíssimes gràcies
adeu
adeu