Un llibre a sis mans.
Jo no sé com es treballa un llibre a sis mans.
Cadascú ha fet la seva part.
Llavors, com que han sigut parts independents,
la meva està directament relacionada amb els 15 anys
des de la reobertura del Teatre Metropol
fins pràcticament a aquesta última temporada.
15 anys, 15 temporades,
dividides gairebé sempre en tres,
la de tardor, la d'hivern i la de primavera.
Són moltíssims espectacles i una bona fenya.
És a dir, l'abasant, una de les particularitats del llibre,
és que l'han treballat no només a sis mans,
sinó en mans d'un periodista, historiadors,
i això li dona al llibre una heterogeneitat una mica diferent, no?
Sí, cadascú ha tractat un tema diferent.
I et dic que està basat des del tema històric,
des de l'abasant del que va començar sent el Teatre Metropol,
com a patronat obrer de la ciutat de Tarragona.
Després també està tractat des de les vertents diferents socials
i totes les èpoques històriques que han anat passant.
I l'última part és la part més lúdica,
la part més d'espectacles,
la que jo he viscut més,
a través de la meva relació amb el Tiari de Tarragona,
i és la que m'ha tocat.
Home, doncs t'ha tocat un regalet.
Sí, la veritat és que m'ha tocat la part més divertida.
La més bonica, divertida.
Aquesta part, a més, té moltíssimes imatges gràfiques,
però també totes les referències als grans noms de l'escena
que han passat pel teatre.
I abans li preguntava al Josep Maria,
no només pel que fa a la imatge, sinó a la part del text,
intentant cabir aquests 15 anys d'espectacles,
tenint en compte que és al Metropol un teatre molt i molt utilitzat.
Jo crec que no descansa mai aquest teatre nostre,
per una cosa o per una altra, no?
Pràcticament sempre té alguna activitat,
ja sigui de les programacions, diguem, estables,
de les programacions més professionals,
o també de les programacions que es fan des de la mateixa ciutat.
Els segles que fa joventuts musicals,
que són, m'assembla que, si no recordo malament, dos a l'any.
Després, tot el que fa a l'Atenea, a Tarragona,
amb totes les seves temporades,
porta gairebé 50 anys ja fent teatre.
És moltíssim.
Després també trobem una sèrie de programacions
que, impulsades pel mateix Ajuntament i per la societat civil,
també s'inclouen dintre del Metropol.
Que tant, el cicle de teatre jove?
L'escena jove, el teatre a prop a la canalla, les matinals...
Hi ha moltíssimes activitats,
moltíssimes activitats que intenta abarcar
el major número de persones possibles
perquè el teatre Metropol sigui un teatre molt familiar,
que hi pugui anar tothom
i que tothom s'hi trobi un espai per veure les coses.
Hi ha una cosa que em crida l'atenció.
A vegades s'ha de tenir una imatge positiva de les coses,
diria jo.
És l'únic teatre que tenim a Tarragona,
com a teatre...
Per ara.
Per ara.
Aleshores, clar, també això ens dona una possibilitat
de... Mira que pillau, que està això, eh?
No que diré...
Però ens dona una possibilitat,
és a dir,
que un jove amater de 15 anys
que ha estat assajant l'obra amb el seu institut
trepitgi el mateix escenari
que Josep Maria Flotats o Concha Velasco.
Sí, això...
Això no ho poden fer tots els teatres.
No, això impressiona.
I la veritat que també per ells és molt difícil,
perquè les mateixes imitacions que comentàvem abans
està tan ple que és molt difícil
que aquest jove que avui està assajant la seva obra,
la seva escola o el que sigui,
pugui també tindre un espai,
tindre un temps per adaptar-se al teatre.
I que això també és important
i això moltes vegades no ho sap.
La gent es pensa que allí entren i ja està.
Adaptar-se del que és el saló d'actes,
del col·legi, de l'escola,
a el que és el teatre metropol
és molt diferent.
En les seves limitacions tècniques que tenen
els joves el poder assajar
als seus llocs d'on pertanyen
a el que és el metropol,
que és un teatre molt professional.
15 anys d'espectacles,
aquests darrers 15 anys,
l'acumulació d'imatges,
de noms, de programes de mà
que vas trobar damunt la taula
per poder sintetitzar tot això,
en Josep Maria.
Feina titànica, eh?
Sí, va ser impressionant.
Però, bueno,
la meva idea,
la que li vaig expressar al Jordi Giramé,
que va ser qui me va proposar
per fer aquesta part del llibre,
va ser intentar fer un resum
de la manera més periodística
que me sortigués en aquells moments
de cada una de les temporades
i fer una miqueta de resum
any rere any,
destacant potser els aspectes
que a mi m'assemblaven
que en aquell moment
podien destacar més.
En aquest sentit,
tu diries,
tens una visió de conjunt,
vull dir que el Teatre Metropol
ha pogut satisfer
les expectatives
dels espectadors tarragonins,
del públic tarragoní,
és a dir,
hem pogut gaudir
una miqueta d'una mostra
de tot el que és l'escena,
no només catalana,
sinó espanyola?
Jo crec que sí,
en aquests 15 anys
han passat,
diguem,
les primeres espases
del Teatre Català,
del Teatre Nacional
i moltes vegades
de figures internacionals.
Una prova és que
gairebé sempre
el Teatre Metropol
està ple,
i una altra de les proves
és que té un públic
molt fidel,
gràcies als seus abonats,
que són gairebé la meitat
de la Foro del Metropol,
pràcticament sempre
les funcions
estan plenes
i moltes vegades
faltaria
potser si d'aquesta obra
podíem fer dues funcions,
en tres
anirien bé,
però el que parlàvem abans,
el Metropol
és molt limitat
en el seu espai
i en les seves hores d'actuació.
Com has viscut
tu també
com a persona
que està vinculada
i que cobreixes
aquest tipus d'informacions
als actes del centenari?
Que també han entrat,
han pogut encabir
l'última hora
ni que fos alguna imatge
en el llibre?
Sí, aviam.
El llibre no s'improvitza?
No, el llibre
t'ha portat molta fenya
i a més una fenya
que per mi
va ser bastant complicada,
m'ha agafat
en uns moments
bastant difícils
i també
moltes
de...
Quan veia les programacions
recordava moltes coses,
no?
I amb les persones
que havia estat
veient
aquell teatre,
aquell recital de música
i aquestes coses
també me van fer pensar
sobre com enfocar
una mica
el text, no?
hi ha moltes coses
que sí que són molt íntimes,
meves records
dels primers anys
que jo recordo
del Metropol
com un teatre fosc,
com un teatre
on s'ha fet
els pastorets
i poqueta cosa més,
que després va
incloure
programacions de cinema,
però
dels primers records
que tinc,
que també els plasmo llibres,
són això, no?
Un teatre molt fosc,
amb unes cadires
molt dures,
molt de fusta.
que recordo també
en un període
allò,
entraves,
baixaves,
tot estava fos
i aleshores hi havia
aquella barra de bar,
un passadís enorme,
i alguna vegada
es feien alguns valls
de carnaval,
perquè era quan
estava la salle
que utilitzava
també aquell espai,
vull dir que aquell teatre
se li ha donat
un ús de tot,
però aquesta foscor
que deies,
aquell passadís enorme,
deies,
clar,
quan vam rascar la pintura,
si em permeteu l'expressió,
i vam veure...
I obriu les finestres.
I obriu les finestres,
vam veure
que allò era
un teatre modernista,
vam dir,
aquí hi havia
un teatre modernista,
sota aquesta pàtina,
diguem-ne,
ja una miqueta gastada,
doncs sí, efectivament, eh?
I no era conegut.
No era conegut.
I no era conegut.
No era conegut.
I jo crec que gràcies
a aquests 15 anys,
a part de la promoció
d'espectacles que s'han fet
i de fidelitzar
un públic
que avui en dia
necessita
de les activitats culturals
que es fan al Metropol,
també s'ha recuperat
en primer lloc
el teatre Metropol
i en segon lloc
la figura del Jujol.
Clar,
ha anat en paral·lel.
Sí, jo crec que sí,
perquè també era una persona
que no era molt,
molt coneguda
a Tarragona,
a Tarragona Ciutat.
hi ha més aviat
per la vessant de Setmana Santa
com a autor dels passos
del gremi de Sant Llorenç.
Llavors,
sabia que havia fet
els planells
una mica
del teatre Metropol,
però amb la intensitat
en la que després
he pogut conèixer
tota la seva obra,
és que és impressionant
el que hi ha
dintre del Metropol.
Clar,
perquè també figura
el llibre
en una altra de les parts,
però clar,
el Josep Maria
perfectament se'n recorda
com tots
quan es va fer
la inauguració
que van a càrrec
de comedians
després d'aquesta
àmplia remodelació,
que va començar
a aparèixer
que si una làmpada
que si el famós fogarill
que a més es va perdre
i no es trobava
el dia de la inauguració
tot aquest tipus d'anècdotes,
va començar a aparèixer
mobiliari
i objectes
relacionats
amb el món
modernista de Jujol.
Va ser una troballa
extraordinària.
Sí,
i s'han anat
recuperant moltes coses.
A les golfes
del teatre
hi havia
molta cosa
depositada,
no?
Que potser
depositada
o amagada
o llançada
o vés a saber tu...
perquè hi ha qui diu
que va desaparèixer
molta cosa també.
I segurament
en els anys
que ha tingut
la decadència
del metropol
s'ha perdut
moltíssima
de la cosa
que hi havia.
Sobretot
no crec que per
desinterès
però sí per falta
de
de coneixement
del que veritablement
era el metropol
i el que havia
dintre el metropol.
Tu recordes
aquell 10 de març
de 1995?
El recordo
molt vagament.
Jo,
Jolanda,
me'n recordo
molt poques coses.
Tinc una memòria
de peix
que me diuen
els amics
que recordo
poques coses.
Però sí,
del que més recordo
és d'una entrada
festiva,
lúdica
i
d'una sortida
als balcons
per part dels comedians
i veure el teatre
tot encès.
Veure tota la façana
encesa
que és una de les coses
que encara crec
que li manquen
al metropol.
És a dir,
que sigui
com a edifici
de la Rambla
que és,
que també tingui
una personalitat
pròpia,
una il·luminació
pròpia
i un caire
més espectacular
del que té.
Passa una mica
desapercebó
de la façana.
És el que tu dius,
mai diria ningú
que és un teatre.
Si vens de fora
i no ho saps
és una casa
bonica de la Rambla.
És una casa
i res més.
No té aquest sentiment
com poden tindre
altres teatres
d'altres ciutats.
No se li dona
la importància
que té
a tot l'edifici.
S'ha de posar
una mica
vestir-lo de gala
cada dia.
Segurament
des d'aquesta perspectiva.
Jo crec que sí.
Tenim a l'altre costat
del fil telefònic
Helena de Hortueta
que s'incorpora
a aquesta conversa
amb Josep Maria Marçal.
Helena,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Amb Josep Maria
parlàvem
de tota aquesta
vessant
més periodística
basada en les dades,
en les imatges,
programes de map,
però sobretot
partint de la seva
experiència personal
i els seus records.
Quina ha estat
la teva part
del treball
en aquest llibre
del centenari?
Home,
la meva aportació
realment ha sigut
l'evolució
de l'ocupació
del parcel·lari,
dels edificis
que va haver-hi
abans
de la construcció
del metropol
i el projecte
realment
de Jujol,
l'ocupació
del pati
de l'illa
de cases,
perquè ocupa
dues illes
de cases
a la part
de darrere
del carrer
Armanyà
i també
la pèrdua
dels elements
estètics
arran
sobretot
dels bombardejos
durant la Guerra Civil,
del 38
i la recuperació
final,
unes breus
aportacions
per entendre
millor
realment
l'obra
i les aportacions
de Jujol.
No era la primera
vegada
que com a historiadora
diguem-ne
t'ocupaves
de Jujol
ni d'aquest espai
de la ciutat?
No,
jo la meva tesi
estructural
la vaig desenvolupar
sobre l'arquitectura
i l'urbanisme
a Tarragona
al segle XIX
i part del XX.
Llavors,
això també
m'ha permet
entendre
quin edifici
era la Rambla Nova,
que va ser
uns dels primers edificis,
un edifici
amb una façada
de caràcter
eclèctic
o historicista,
amb molt bona
construcció
de materials
perquè procedia
la pedra
dels mons
de la pròpia
Rambla Nova
i també
entendre
una miqueta
com
se va
finalment
definint
tot l'espai
on ara actualment
està
el metropòleg,
és a dir,
el pati,
que no és realment
el pati
que correspon
a Rambla Nova 64,
sinó
el pati
que correspon
a l'altra casa
del costat
de la banda
diguem-ne
dreta-esquerra
segons
es miri.
El llibre
contempla
tot un seguit
de plànols,
no?
del teatre
del patronat obrer.
No solament
a l'article
parlo
del teatre
del patronat obrer
i aporto
com una cosa
totalment novedosa
i que no hi
estaven publicats
els projectes
de Lujol,
la planta,
o sigui,
la secció
i la planta
de l'edifici
que es veu
perfectament
en el disseny,
per exemple,
de la boca
del teatre,
cosa que no es va
desenvolupant,
no es va
realment
realitzar,
sinó també
parlo
de l'edifici
que va fer
abans Ramon Sales,
de l'ocupació
del parcel·lari
de la zona
amb un cinematògraf
per banda
de Maria Pujol
de Barberà,
que era llavors
arquitecte municipal,
Ramon Sales
era arquitecte
d'Iocesa,
i després també
tots els projectes
de Francesc Montreba
o Francisco Montreba
amb els diferents
canvis
que n'hi ha hagut
sobre aquest projecte.
home,
canvis,
això,
pel que fa a la qüestió
urbanística
de disseny,
per ara que utilitzem
aquestes tendències
més contemporànies
de fer espais
polivalents,
sales polivalents,
jo no sé si era molt
polivalent o no,
però que en aquest llibre
s'ha fet de tot,
això és evident,
i mira,
a veure,
si mires el llibre
hi ha dues planes,
un projecte
que és de l'Ateneo
Tarraconense
que estava molt a prop
de l'edifici
del patronat obrer,
pensem,
a la zona de la cantera,
era una zona industrial,
és a dir,
encara,
a veure,
quan jo era petita,
vivia per la zona,
vaig veure
com hi havia zones
i hi havia molts magatzems
industrials a la zona,
o sigui,
era una zona realment
de caire industrial,
estava molt a prop
de la Ramlenoa,
però una zona,
realment aquesta zona
del carrer Mañà
era de caire,
podem dir,
industrial.
Llavors,
si mirem a l'edifici
de l'Ateneo Tarraconense,
és un edifici
amb la planta
que es diu italiana,
és a dir,
en forma de ferradura,
en canvi,
la planta de Jujol,
i aquesta és una
de les seves aportacions,
és una planta totalment,
podem dir,
no simètrica,
i per una ocupació
millor de l'espai
que permeti
una major ocupació
de l'església
i això va permetre
també que des del primer moment
va ser cinematògraf,
teatre,
saló de congressos,
conferència,
això sí,
sempre sota el domini
ideològic
de l'església,
que era la part
la que va finançar
o buscar els promotors
d'aquesta obra.
Un teatre
que es va aixecar
a la que aleshores
s'anomenava
Rambla de Sant Joan,
en aquell moment,
no?
No era la Rambla Nova.
Va causar la guerra
molta destrucció
a l'edifici del teatre,
l'Ena?
La Guerra Civil.
Van caure
i sobretot
el que són
les bòvedes
de la passarela
i pensem que
Jujol va fer
també uns
luminaris
amb colors,
és a dir,
el teatre
tenia
finestres de colors
i aquestes finestres
de colors
se van tapir
i se van malmetre.
Això,
hem de pensar
que va donar
una altra concepció
de l'espai,
un altre efecte
lumínic
i aquest lloc
amb formes
i colors
era realment
una de les grans
aportacions de Jujol
i que actualment
no es conserva
perquè
el projecte de ginàs
va haver d'acomodar
les noves exigències
tècniques,
va haver d'eliminar
totes les deformitats
podem dir estètiques
procedent
de l'ocupació
de la reutilització
per una normativa
com a cinema
i llavors,
clar,
es va perdre
molt d'aquesta
herència
podem dir
d'aquest teatre.
Per cert
que el llibre
en la part de l'Helena
inclou una fotografia
de la cabina
de projecció
del cinema.
És que clar,
a algú li pot sonar
estrany això
a algú
que no tingui
l'edat que podem tenir
els que som aquí
a l'estudi
i més no
perquè cinema
n'hem vist
ara ho dèiem
amb el Josep Maria
a més programa doble
era programa doble
i hi havia el Barreto
i amb columna
i amb columna
sí senyora
Déu-n'hi-do
això ja sé
que s'ha explicat
moltes vegades
però clar
jo intento
anar una mica
en el temps
i dius
home
fa un segle
el modernisme
Jujol
tot això
doncs
tenia unes connotacions
que en una ciutat
com a Tarragona
a part que no hi hauria
per què no hi hauria
arquitectes
per què es van decantar
per encarregar
aquest projecte
a un arquitecte
com Jujol
amb un corrent
d'expressió
com modernista
a veure
jo crec que no
que no hi haurà
que no hi haurà
com un tòpic
un etiqueta
una etiqueta
no
que no hi haurà
que no hi haurà
que no hi haurà
que era de tot
tant de mobiliari
disseny de l'habitatge
cortinatges
era un moviment total
això és important
de tindre en compte
també de literatura
a veure
l'encàrrec de Jujol
jo crec
que en Josep Maria Pujol
de Barberà
va tindre
uns series
de problemes
amb l'Ajuntament
llavors
va tindre
que anar-se
llavors
en aquest moment
estava també
Ramon Sales
Ramon Sales
comença
alguna cosa
com a arquitecte
diu César
però finalment
el patronat
jo crec
per amistats
i vinculació
de l'església
amb Jujol
i tots
els amics
podem dir
intel·lectuals
que envoltaven
a Jujol
li encarreguen
per això
l'obra
hi ha una notícia
em sembla
el correu
que diu
que va vindre
Gaudí
a visitar
l'obra
i llavors
pot ser
que en aquest moment
d'aquesta visita
de l'obra
que no es refereix
a l'obra
en Jujol
sinó a les obres
que estava executant
en Josep Maria Pujol
de Barberà
i en aquesta visita
pot ser
que llavors
ja li encarreguen
definitivament
a ell
els membres
del patronat obrer
hi ha
al costat
de la fotografia
que esmentàvem
de la cabina
de projecció
hi ha una fotografia
de la façana
del cinema
metropol
de l'any 1961
amb el Josep Maria Helena
ara comentava
amb ell ho comentava
i vaja
jo crec que tots
estem d'acord
quan tu parlaves
de la façana
del teatre
que li falta prestància
després de 100 anys
que li falta il·luminació
que li falta
que no passi
desapercebut
com un edifici
bonic més
de la Rambla Nova
per qualsevol persona
nosaltres sabem
que allà
està al metropol
però potser
li falta allò
de dir
que jo soc un teatre
i estic aquí
tu què creus?
el problema
és que el teatre
en si
no és l'edifici
de la Rambla Nova
és el
l'edifici d'Illas
llavors
també
això ho parlo
podem dir
que gràcies
a Déu
una miqueta
l'especulació
la piqueta
no va fer
o no va
almetre
el metropol
perquè com he dit
el carrer
de segones
realment
als anys 80
no es considerava
un gran carrer
llavors
per això
també
es va
conservar
realment
tot
tot el
metropol
per la seva
ubicació
si hi hagués
sigut
una façana
de baixos
i una
entreplanta
una planta més
pot ser
que la cosa
hagués sigut
com
el teatre principal
o tants d'altres
edificis
a Tarragona
que van morir
que van morir
efectivament
i ara m'imagino
l'entrada
pel carrer
Armanyà
home no farem
que canviïn res
però no estàs
malament
entrar pel pati
això és bonic
no?
a veure
l'entrada
sempre va ser
per la Rambla
és a dir
perquè a més
jo començo
el meu article
amb una visió
que realment
quan s'inaugura
diuen
la bona societat
és a dir
els promotors
van utilitzar
l'edifici
no els beneficiaris
sobretot
també els promotors
això és una cosa
que
llavors
al començament
els nens obrers
entraven
per l'edifici
de la Rambla
abans
que en Jujol
fessi el projecte
és a dir
el 1890
però després
ja el 1895
comencen a entrar
per la zona
de darrere
perquè llavors
s'habiliten
allí també
unes oficines
i uns locals
que després
se van reutilitzar
se van remodelar
amb el projecte
d'en Jujol
més contemporaneament
a la ciutat
parlo de la ciutat
en general
ens va costar
tornar a posar
en valor
aquest espai
a banda
de la titularitat
que no era municipal
en el seu moment
jo m'imagino
que això
era un factor important
però probablement
com que no li veiem
la cara autèntica
a aquest teatre
ens va costar
una mica
assumir-lo
com una joia
del modernisme
o com una joia
en general
jo crec
que el problema
és que Tarraona
té molt bona arquitectura
de molt bona qualitat
però la població
no s'ha adonat
no ha vist
encara
aquesta bona qualitat
d'aquesta arquitectura
i la singularitat
per exemple
de l'ús
d'uns materials
com és la pedra
perquè molts edificis
són de pedra
o sigui
de materials
molt nobles
i jo crec
que la ciutat
de Dania
encara
no ho
no ha percebut
i no ha percebut
aquests espais
com seus
és que no valorem
el que tenim
en aquesta ciutat
potser ens hem abocat
tant i tant
i amb raó
segurament
el patrimoni romà
que hem parlat
de vista
un altre patrimoni
que és realment
extraordinari
sembla que ara
comencen
d'un temps cap aquí
haver intents
guies modernistes
o altre tipus
però en general
potser sí que estaríem
tots d'acord
que no hem valorat
fins ara
tot allò que teníem
Jo per exemple
vaig fer la campanya
de civilització
dels edificis
de Rambla Nova
també he participat
en el catàleg
de patrimoni
de monuments
i mobles
de la ciutat
i això també
ha donat
que es posi
en valor
i més que res
que la gent ve
i que té
un patrimoni
increïble
Potser hem de començar
a mirar-nos la ciutat
amb ulls de turista?
Jo crec que sí
Allò de no anar
mirant el terreno
anar aixecant el cap
si anem per la Rambla
i pensar que estem
fent turisme
i potser
comencem a descobrir
més que valorar
descobrir
Te'n dones compte
moltes vegades
del que tenim a Tarragona
quan vas a l'estranger
quan vas fora
a l'estranger
part dels Pirineus
per amunt
o qualsevol altra
ciutat
de l'estat espanyol
te'n dones compte
de l'únic
a aquesta Tarragona
quan hi tornes
Doncs val la pena
que ens adonem
mentre hi som
Jo crec que hi ha
pocs eixos
urbans
que per una banda
tinguis el mar
i per l'altra banda
la muntanya
o sigui
la Rambla Nova
pots veure tant
el mar
com la muntanya
això és únic
o sigui
inclús la geografia
de la ciutat
amb la part alta
més elevada
com una atalalla
la zona
de l'Eixample
més
i després
la zona
del port
també tens
tres àmbients
d'una qualitat
que no tens
en moltes poblacions
Que intel·ligents
que són els romans
Jo no sé
quan dieu
que no valorem
però és curiós
que quan parlem
aquí a la ràdio
afortunadament
tenim oportunitat
de compartir
bones estones
de conversa
amb convidats
amb oients
no valorem
potser és com
una figura abstracta
jo a mi mateix
m'he sorprès
moltíssimes vegades
parlant amb algú
que hagi vingut
de fora dient
és que aquesta ciutat
és extraordinària
és a dir
venent la ciutat
perquè realment
ho creus
és extraordinària
aquesta descripció
que acaba de fer l'Helena
de la situació geogràfica
de la disposició
de la mateixa ciutat
del mar
de la muntanya
clar
fa que sigui
una ciutat
realment excepcional
és que ho expliques
a la gent
que et ve de fora
que un quart d'hora
pots estar
a la catedral
al Serrallo
i no s'ho creuen
i a més tenim
un teatre modernista
ho hem descobert
amb el temps
i hem celebrat
100 anys
i encara
i té molt bona salut
per tant
caldrà
engaudir-lo
i a veure si arreglem
això de la il·luminació
Josep Maria
entre tots
fem una campanya
de firmes
o una cosa
tindrien que fer
algun punt
no
algun punt
d'atracció
que és un teatre
però
això és
la problemàtica
perquè en si
l'edifici
que veiem
és un edifici
de casa de Lluvet
un habitatge normal
de la Rambla Nova
dintre del
que podem entendre
normal
clar
després entres a l'interior
i et trobes
el magnífic teatre
em val a dir
que el llibre
ha estat
un treball
a sis mans
com dèiem
a l'inici
Helena de Hortueta
Josep Maria Marçal
i Joan Gisbert
que abasta
al Metropol
des d'allà on ho deixa
l'Helena
doncs ell ho agafa
fins l'any 1095
i pren el relleu
Josep Maria Marçal
la veritat és que
també val a dir
que Joan Gisbert
li hauria encantat
venir
però ha estat
impossible a ser-hi
cal destacar
que és un llibre
que s'ha presentat recentment
que el busqueu
perquè de veritat
que val la pena
quadersen
de l'arxiu
teatre
Metropol
cent anys
Helena
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
gràcies a vostès
fins la propera
Josep Maria Marçal
un plaer
continuarem
anant al teatre
i gaudint dels espectacles
esperem que dintre
de pocs mesos
segons va anunciar
l'alcalde
que a finals d'any
ja l'obra del Teatre Tarragona
estarà enllestida
i que pel primer trimestre
de l'any que ve
es veu que ja tenen
ganes de posar
ja alguna cosa
allà dintre
si no
sempre podem fer
un llibre
de les obres
del Teatre Tarragona
sí
seria
un volum
molt més gran
que aquest
jo diria que sí
amb moltes fotografies
i amb un article
molt i molt extens
moltíssimes gràcies
i molt bon dia
adeu-siau