Passen 5 minuts de dos quarts d'una del migdia.
Aquí seguim en directe en aquesta ràdio de les festes
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.0 de la freqüència modulada.
Ja sabeu també que ens podeu escoltar a través de la televisió,
a través del canal Múltiplex de TDT
i des de qualsevol lloc del món
podeu contactar amb nosaltres a través de la pàgina web
tarragonaradio.cat.
Aquí, per cert, a tarragonaradio.cat
podeu escoltar la ràdio en directe,
la ràdio online, però també podeu recuperar
els continguts, les entrevistes,
els programes especials
que ja hem emès
la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ara, durant els propers minuts,
volem canviar de registre,
volem deixar el món de la fotografia
que ens ha ocupat durant la darrera estona
i volem parlar d'un parell d'activitats.
Una tindrà lloc avui, aquesta tarda, i l'altra demà, dimarts.
Avui es comemora el Dia Internacional de la Pau
i aquesta activitat
també té cabuda
a les festes de Santa Tecla.
Aquesta tarda, l'Orquestra de la Bona Sort,
composta íntegrament per persones
amb malaltia mental, faran
un concert aquí a Tarragona,
a la plaça del Rei.
Tenim ara mateix, a través del telèfon,
el director de l'orquestra,
el senyor José Manuel Pagán.
José Manuel, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Parlarem de seguida amb vosaltres
d'aquesta Orquestra de la Bona Sort
i de l'actuació d'aquesta tarda,
però permeten també saludar
aquí a l'estand de la Rambla
amb Manel Magí, monitor del Centre Ocupació
de la Muntanyeta, perquè ell ens ve a parlar també
de l'obra de teatre, l'artista,
creada i interpretada pel grup
El Trot Teatre de l'Associació Provincial
de Paràlisi Cerebral
i que es representarà demà a les 8 del vespre
al Teatre Metropol.
Manel, també molt bon dia.
Què tal, bon dia.
Us coneixeu, no?
Què tal, José Manuel?
Hola, Manel, com estem?
Quanto tempo, eh?
Sí.
José Manuel, explica'ns primer que res
qui sou, qui forma part d'aquesta orquestra
de la Bona Sort?
Molt bé, doncs mira,
l'Orquestra de la Bona Sort
és un projecte terapèutic
que va començar fa set anys i mig
a Palafolls, al Molí de Puig Verde,
un centre de dia,
i ha anat agafant pes
a mesura que vam anar desenvolupant
aquesta tasca
i ara mateix s'ha convertit
en una orquestra semiprofessional
en la que totes les persones que actuen
tenen problemes psíquics,
bàsicament és esquizofrènia paranoide,
però això no impedeix
que artísticament sigui
una orquestra molt potent.
I aquesta tarda feu aquesta actuació
a la plaça del Rei, no?
Exactament, sí.
És una orquestra que està constituïda
també, doncs mira, tenim
guitarra elèctrica, bateria,
baix elèctric, teclat,
i el resto són cantants
i percussionistes.
Quants en total?
Unes 17 persones.
Déu-n'hi-do.
I què han preparat aquests nois i noies
per al concert d'aquesta tarda?
Bé, tenim un repertori
que és bàsicament ballable.
Nosaltres fem una música participativa,
una música que està consolidada,
les cançons no són cançons de moda,
sinó que són cançons
que han coexistit a llarg del temps.
I també tenim composicions pròpies,
la qual cosa terapeàticament està molt bé,
perquè, d'alguna manera,
ells poden expressar els seus sentiments,
les seves inquietuds.
Nosaltres li posem música
i les oferim al públic.
Perquè què suposa per a ells la música?
Quin sentit té,
més enllà que pugui ser un cert entreteniment?
Bé, doncs, evidentment,
és una eina molt important de desenvolupament.
primer perquè, d'alguna manera,
surten a l'exterior.
O sigui, a la pàgina web,
que si els oients volen entrar,
és orquestrabonasort.com,
veuran que el títol és
La nostra música una finestra al món.
D'alguna manera,
ells que estan sempre en un centre de dia
o una mica esclosos de la societat,
de cop entren a un teatre,
o a un local, a una plaça,
i la gent s'entusiasma amb aquesta orquestra
perquè és una orquestra molt de veritat,
és una orquestra singular,
i llavors hi ha un reconeixement públic
de la tasca que fan
i, evidentment,
això repercuteix en la seva autoestima.
Però també,
també hi ha una sèrie de normes
que han de complir,
com, per exemple,
tindre l'uniforme planxat,
estar a determinada hora
per fer el viatge,
la convivència durant el viatge,
també han de superar els nervis,
han d'aprendre les cançons de memòria,
han de tindre, en tot cas,
les partitures ben arreglades,
han de muntar els instruments.
Tot això els dona
una necessitat
d'estar preparats
per aquesta contingència
que són les actuacions
que els hi van molt bé
de cara a
estructurar-se bé
amb la realitat.
I un concert
com el d'aquesta tarda
a la Presa del Rei
és una cosa extraordinària
o l'orquestra va fent actuacions
bastant sovint?
Sí,
en principi
nosaltres
tenim unes actuacions
bastant determinades,
en principi
busquem un públic
que sigui
comprensiu
amb el que
és aquesta orquestra,
però de totes maneres
podem actuar
en qualsevol lloc
sempre i quan
hi hagi
algunes petites normes
com, per exemple,
no actuem a la nit,
actuem a la tarda
o al matí.
però en principi
estem preparats
per tocar
on sigui.
O sigui que
sí, tenim
bastants actuacions
i cada vegada més.
El que passa
és que
a l'octubre,
per exemple,
que es celebra
el Dia Mundial
de la Malàtia Mental
és quan
tenim més
possibilitats
d'actuar
i ens criden
de bastants puestos.
Per exemple,
el mes que ve
tenim quatre actuacions,
que és bastant.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
En fi,
aquesta tarda
la cita és a les 6,
a veure si el temps
respecte
al concert.
Sí,
una mica de por
amb això.
Recordem que
l'escenari
està cobert
i per tant,
per part dels
cantants
i dels músics
no hi ha d'haver problema,
però clar,
estaria bé
que no ho plogués
perquè el públic
pogués gaudir
de la vostra actuació.
Per acabar,
José Manuel,
com,
d'alguna manera,
què els diries
a la gent
que ens està escoltant
que té un programa
d'actes
a les mans
tan ampli,
tan variat,
en què hi ha tantíssima
oferta d'actes
aquests dies
a Santa Tegla,
què els diries
perquè s'apropin
aquesta tarda
una estoneta
a la plaça del Rei
a veure aquest espectacle
musical tan singular?
Doncs jo,
bé,
els diria
que és l'oportunitat
d'escoltar
i de veure
una orquestra
molt especial
amb unes característiques
que no són gens usuals
i que,
en canvi,
dona una alegria
i dona una oportunitat
de fer que la gent participi,
que la gent vegi
com aquestes persones
artísticament
són poderoses,
tractant així
d'aquesta manera
de veure
que,
en principi,
no han d'estar marginades
de la societat
perquè
ells poden aportar
moltes coses
a aquesta societat
i nosaltres
també hem d'aprendre
d'elles,
no?
I realment
és una orquestra
que té disciplina,
que sona molt bé,
que hem tingut ara
fa poc
un premi,
el primer premi
de la Fundació
La Caixa,
amb la qual
hem pogut comprar
equip nou
i és una orquestra
que fa
ballar a la gent,
que dona molta alegria
i que realment
és una cosa
que s'ha de veure
en directe.
Molt bé,
doncs ho podrem veure
aquesta tarda a partir
de les 6,
recordin,
a la plaça del Rei,
aquest concert
amb motiu del Dia Internacional
de la Pau,
que ens oferirà
l'Orquestra
de la Bona Sort.
José Manuel Pagán,
director de l'Orquestra,
moltes gràcies
i que us vagi molt bé
el concert d'aquesta tarda.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
José Manuel Pagán,
director de l'Orquestra
de la Bona Sort
i com dèiem fa moment,
Manel Magí,
monitor del Centre Ocupacional
La Montanyeta,
perquè des d'aquest centre
de Paràlisi Cerebral,
l'Associació de Paràlisi Cerebral,
també vol estar present
en aquestes festes
de Santa Tegla.
a vosaltres amb teatre, no, Manel?
Sí.
Bueno, ja fa molts anys
que estem en un projecte
molt englescador,
que és el d'unir
el que és la Paràlisi Cerebral
i els arts escènics,
el teatre en aquest cas.
I avui presentem una obra
que, bueno,
ja vam estrenar al mes de març,
l'Artista,
és la nostra quarta obra
com a grup
i, bueno, a veure què tal,
a veure si tenim molt de públic.
El Manel ha vingut, a més,
acompanyat del protagonista,
que es diu Rubén Coc.
Hola, Rubén.
Rubén Coc,
que podem dir a més, Manel,
que és, per exemple,
fill d'una persona
molt coneguda a Tarragona.
Sí, bueno,
d'una saga de futbolistes,
dels Coc.
Ell, en concret,
és fill d'Enric Coc,
que va ser
fa una vintena d'anys,
porter del Nàstric.
I, bueno,
ell no s'ha dedicat
pel món del futbol,
però sí que és un crac
al món del teatre.
De fet,
és el protagonista.
Ell és el protagonista.
Sí.
Estàs content, Rubén?
és difícil
assajar,
fer l'obra?
Sí,
és molt difícil
perquè
no tenim un espai
per assajar,
llavors,
realment,
les condicions d'assaig,
assagem al mateix
centre ocupacional
on estem,
som una trentena d'usuaris
i les condicions
són bastant complicades.
I tots surten a l'obra?
Tots no.
No,
perquè fer una obra de teatre
amb 30 persones
necessitaríem,
jo crec que ni al Liceu
que varíem.
Exacte,
és dificilíssim.
Sí, bueno,
ho limitem a,
en aquest cas,
crec que som 8 nois
per una costa de logística.
L'artista,
què ens explica
aquesta obra de teatre?
Bueno,
explica moltes coses
en una sola història.
Per exemple,
bueno,
hi ha la història
d'un artista
que,
com molts artistes,
per crear,
a vegades necessiten
autodestruir-se,
no?
És la pròpia autodestrucció
la que els dona gasolina
per la seva creació,
no?
I tracta una miqueta d'això,
una miqueta també
de les segones oportunitats
que et dona la vida,
que a vegades no aprofitem
i, bueno,
una miqueta d'això.
I si algú vol saber més,
demà a les 8 al Metropol.
A les 8 al Metropol,
per cert,
l'entrada és gratuïta
i és una manera fantàstica també,
igual que abans dèiem
de l'orquestra
de la bona sort
de veure
la feina que fan
aquestes persones.
Són tot nois i noies
molt joves,
com el Rubén?
Sí,
bueno,
al centre ocupacional
tenim nois
a partir dels 20 anys
i a la mitja edat
entre 25 i 30 anys,
aproximadament.
I per què ho vau triar
el Rubén
com a protagonista?
Que és el millor?
Sí,
el Rubén
té moltes qualitats,
la veritat és que
quan s'hi fica el paper
és impressionant,
veure com és capaç
de memoritzar
tot el que ha de fer,
tot i que a nivell verbal
som un grup
que no podem funcionar
i hi ha moltes altres
recursos comunicatius
que funcionen
a la perfecció.
Ets el millor,
no Rubén,
de tots?
Sí,
tu creus que sí,
no?
Sí,
alguna vegada
potser se'n va
una mica la bola
però ho corregim
en quatre crits
i se soluciona.
I quins recursos
tenen ells?
És broma,
és broma.
Quins recursos
tenen ells
per explicar-se?
Doncs bàsicament
gest,
utilitzem també
la dansa,
per exemple,
ballant molt,
els agrada molt?
Els agrada moltíssim,
sí.
Abans que dèiem
amb el José Manuel Pagán,
ara quan parlem
que també
en aquest cas
podrem veure
i escoltar
cançons
molt ballables,
aquestes persones
potser que tenen
una certa discapacitat
precisament?
Es pot utilitzar
la dansa
per a comunicar-se
i funciona
molt bé,
i també el gest,
no?
Rubén?
Estàs nerviós o no?
No.
No?
No,
que va,
estem molt més nerviosos
dels monitors que ell...
Perquè ja l'heu representat
altres vegades.
La vam representar
al març dos vegades,
una dins del mar
del festival eclèctic,
que vam fer també de...
Al Metropol també,
i bueno,
ara, com cada any
va ser un costum,
esperem que sigui un costum
que no es trenqui,
que l'Ajuntament
Mossadí és el Metropol
i podem representar
les nostres obres de teatre.
I a l'escenari,
per tant,
quant surten?
Quanta gent?
Surten vuit nois
i crec que són
vuit monitors.
Vuit nois i vuit monitors.
Mixte,
o sigui,
no fem distincions,
o sigui,
treballem igual per igual,
es tracta de potenciar
la igualtat,
que no sigui només
un grup de gent
amb discapacitat,
sinó que sigui
simplement un grup de teatre,
que és el que intentem.
Que la gent
no mos vingui a veure,
perquè són nois
que van en cadira de rodes,
que la gent
mos vingui a veure
per la història
que expliquem,
simplement.
El Rubén
ha vingut acompanyat
del Manel
i, clar,
no ens ha donat
pràcticament temps
ni a preguntar-li.
Ell ve amb la cadira de rodes
i porta aquí una taula.
Què és això, Manel?
Ell té un plafó comunicatiu,
ja que a nivell verbal
té els recursos molt limitats,
llavors,
en este plafó
hi té una sèrie d'icones
i una sèrie de paraules,
verbs,
conceptes
i ell se pot comunicar
gràcies a este plafó.
Te pot anar explicant.
Si, per exemple,
vols dir alguna cosa,
per exemple?
Digues alguna cosa, Rubén.
Ara està pensant,
està pensant,
no ets corregis res,
alguna salutació
o alguna cosa
que vulguis dir.
Visc a l'anàstic,
per exemple.
Visc a l'anàstic,
no?
I el poble, també.
Ara està una mica nerviós.
Sí, però aleshores,
amb aquest plafó
ell pot indicar paraules,
no?
Ell te pot construir frases
i pots portar una conversa,
et pot explicar coses
que tingui ganes
d'explicar-te el que sigui.
Com ho feu,
allò dels assajos?
És a dir,
ho aneu fent cada dia,
forma part una mica
de l'activitat
o no?
Això és una cosa
molt extraordinària.
No, ho tenim un dia a la setmana,
assignat ja fixe
per teatre.
El que passa és que,
sobretot,
quan estrem una obra nova
i s'aproxima l'estrena,
doncs agafem més dies.
Però, bueno,
costa una mica,
costa una mica.
Ojalà tinguéssim més recursos, no?
El principal seria tenir un espai propi
o una sala una mica gran.
I, clar,
i a part hi ha problemes
perquè, com que surt tot l'equip,
llavors,
quan ens centrem en el teatre,
doncs,
hi ha que vindre més gent de fora
per assistir als nois
que no surten.
Vull dir,
no,
és complicat,
és una mica complicat.
Però, bueno,
tot i això,
en sortim probablement.
De totes maneres,
clar,
recordem el que ens deia al principi,
és la quarta obra ja
que feu com a grup.
Portem una quarantena
de representacions
en els últims sis anys
per pobles i ciutats
de la província.
Bueno,
també hem anat fora,
hem estat a Madrid,
hem estat a Sevilla
i, bueno,
és un projecte
que s'ha consolidat
i que penso que,
a veure,
sí,
sí,
té molts anys per deman.
I els usuaris
que participen a l'obra
o una mica la feina
que fan en cada obra
que els hi destineu
als monitors
també van en funció
potser del grau
de paràlisi que tenen.
Sí,
del nivell cognitiu.
Clar.
Evidentment,
triem també els nois
en funció d'això
i tens d'adaptar
cada paper
a les capacitats
perquè cada noi
és un món,
cada noi té
capacitats diferents
i llavors
el que s'ha de fer
és això,
adaptar,
tu aquest paper
t'aniria bé
si adaptar el paper
al noi
i cadascú
en funció
de les seves capacitats
fer el que pugui.
I el Manel,
per cert,
què fa a l'obra?
De tot.
De tot.
fas diferents papers.
Sí,
sí,
des d'escriure els guions
fins a sortir
i dirigir
per detrás de l'escenari
i tot el que...
Tots fem de tot,
la veritat és que
tothom curre molt.
I els nois
com s'ho prenen?
jo penso que és una
de les experiències
més impressionants
no sols
de les activitats
que fan al centre
sinó potser
de la seva vida,
no?
Perquè el fet
de pujar a un escenari
representar l'obra
després de tot l'esforç
i després
dels aplaudiments
del públic
és una injecció
de moral
tremenda.
Ho dius,
esperant altres
i esperant ells
suposo que multiplicat
encara, no?
Doncs el Rubén Coc
no està gens nerviós,
ell somriu.
És molt xulo el Rubén Coc.
No estàs nerviós, oi?
No, ho té ja
més que assumit.
Sí, sí, no,
és impressionant
veure com abans de l'obra
estem tots
tremolant com a frans
i ells aguanten
l'otipo
però la mar de bé.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs moltes gràcies Rubén
per venir.
Vols dir alguna cosa més?
Demà la gent que vingui.
Tothom al metropòleg
a les 8 de la tarda.
Doncs Rubén,
moltes gràcies per venir,
que vagi molt bé
aquesta obra,
aquesta posada en escena
d'una obra
que ja l'heu representat
altres vegades.
Es diu l'artista,
la cita és demà dimarts
a les 8 del vespre
al Teatre Metropol,
l'entrada és lliure,
l'entrada és gratuïta,
per tant,
no hi ha excusa
i d'alguna manera
tothom podrà donar suport
així a aquesta feina
que fan els usuaris
del Centre Ocupació
en la Montanyeta
a través d'aquest grup
de teatre,
el Trot Teatre
de l'Associació Provincial
de Paràlisi Cerebral.
Manel, Magí,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé,
que us ho passeu molt bé.
Sí, això sempre.
Això sempre.
I en fi,
que sigui tot un èxit.
Rubén, gràcies.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.