És un quart d'una del migdia, quatre minuts al matí de Tarragona Ràdio.
Volem atençar-nos a una exposició que es va inaugurar justament ahir a la ciutat de Tarragona,
concretament al pati Jaume I del Palau Municipal.
Es titula el moviment en imatges, el moviment gai, lesbia i transsexual a Catalunya,
una mostra que consta de cartells, de panells informatius,
que han sedit diferents entitats catalanes que en el decurs d'aquestes tres darreres dècades
sense dubte han estat el motor del canvi per a la consecució de la igualtat dels drets
per al col·lectiu lesbia, gai, bisexual i transsexual.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el president del col·lectiu H2O, Miquel Reverter.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jo, si no ho tinc mal entès, aquesta és una exposició impulsada pel Departament d'Acció Social i Ciutadania
i de caràcter itinerant, no?
Sí, aquesta exposició va des del 2005 i ha estat a tot arreu de Catalunya.
ara per si arriba a Tarragona.
I, bueno, aprofito per dir que l'exposició aquest es va inaugurar ahir, com has dit,
i que estarà perquè la pugui veure qui vulgui veure-la
fins al 22 de juny al pati Sant Jaume I, a Tarragona.
Hi ha, sobretot, cartells.
És una exposició molt visual, no? Fins a 46 cartells, tinc entès.
Sí, són 46 cartells que van d'uns 30-35 anys enrere, dels diferents cartells que s'han fet
pel motiu del Dia de l'Orgull o l'Olliberament Gai, del 28J, i, bueno, hi ha altres carnavals
i altres coses i xerrades que s'han fet, cartells de xerrades que s'han fet als anys 80-70,
que era quan començava a posar el moviment, no a treballar, perquè el moviment portava ja molt de temps treballant,
però a ser visible.
D'una manera més oberta, clandestinament, molts anys treballant-hi, no?
Sí.
Jo ho recomano, és veure l'exposició i també el catàleg.
El catàleg és molt significatiu, explica una miqueta tota la història del moviment,
que el 2005 de les lleis, després parlen a l'Aman Folien, que és el president ara actualment honorífic del Casal Landa,
també a l'Ampa Artinada, que és la confondadora del col·lectiu dels ministres lesbianes a Madrid,
la Vestida Espejo, que és la fundadora del col·lectiu internacional de Catalunya
i el Jordi Patí, que és el president de la coordinadora de la Gai Resbià.
Totes aquestes persones, recordem-ho, sobretot la gent homosexual,
perquè van ser els primers que als anys 80 van donar la cara d'una manera visible per mitjans de comunicació.
Van ser els pioners, sens dubte.
Moltes vegades, quan pensem en les primeres passes públiques i visibles d'aquest moviment,
surten els noms al Jordi Patí, diguem-ne, que és la imatge primera que ens ve, no?
amb gent molt valenta i, de fet, aquesta exposició, sota el meu modest punt de vista,
és molt interessant perquè sí que ens dona, amb imatges que a vegades són molt explicatives,
com ha anat evolucionant.
Fins i tot des de l'interior de les entitats que treballaven per l'equiparació de drets,
ha anat evolucionant d'una manera extraordinària i això es veu fins i tot per l'estètica dels cartells,
de les convocatòries, no?
Sí, sí. Bé, he de dir que on es fa la difusió del cartell, on es fa la vegada de l'exposició,
el cartell és molt maco, com tots, i és un cartell del carnaval de l'any 93,
que era un carnaval que va organitzar el col·lectiu Aïda Barcelona i la FAC,
del Fundament Gai. I, bé, a part d'ells, vull dir, són moltes associacions que han treballat.
Lògicament, a Tarragona sempre ha sigut un punt d'on ha sortit tot el moviment,
però no hem d'oblidar que, bé, no sé què, s'ha tossat dos oig,
que a les tres de l'Ebre també hi ha altres associacions,
que la realitat és diferent, però que també fem una feina dia a dia
de visibilitat i normalització, que és molt important.
És una mostra també que sense aquesta acció de col·lectius ciutadans,
difícilment, i posteriorment en l'actualitat, les administracions,
des del punt de vista legislatiu, d'equiparador de drets,
probablement no s'haguessin mogut si no hagués estat aquesta constant reclamació
des de les entitats que representeu.
Sí, lògicament vull dir, tot això és com quasi tot el fruit del moviment social de la gent.
Jo també aprofito que estic ara aquí a l'Onda
per agrair a l'Ajuntament de Tarragona,
concretament al Departament de Polítiques per la Igualtat,
que porta la Vitòria Peregrín,
que avui ens han obert una porta i que estem molt contents de,
per fi, poder estar a la capital de la província de Tarragona.
Miquel, en matèria legislativa,
que ara l'equiparació de drets entre els gais, lesbianes, bisexuals
i les parelles heterosexuals, jo diria que tenim
de les legislacions més avançades del món, probablement, no?
Objectivament parlant.
Per tant, ara una mica, en quina línia aniria,
si no la lluita, que no sé si és la paraula dient en aquells temps d'ara,
però sí, el treball que feu, en quina línia aniria ara?
Mira, en els col·lectius, se diu, en els col·lectius,
si hem acabat la lluita, i la lluita des de l'únic no s'acabarà ni s'acabarà mai.
Vull dir, també es diu que les lleis s'han avançat a la societat.
Realment és així, però està molt bé.
El que passa és que hi ha molta feina que fer
perquè la societat tingui una total acceptació.
El dimens passat, com sabeu ara, des de març,
estem els primers divendres de mes al centre cívic de la Peralta,
d'aquí de Tarragona, que fem trobades.
A partir d'aquest estiu estarem cada 15 dies,
una setmana estarem a Reus i una setmana estarem a Tarragona.
La teva vull dir que el grup serà el mateix,
en cap moment se farà a Reus i Tarragona,
sempre serem del camp de Tarragona,
i mirem quan se facin coses en un lloc,
nirem tots, i quan se facin un altre, nirem tots.
I el que deia, que la setmana passada
vam passar el documental
que han fet les familles gais i lesbianes,
que on ha estat fa aquest primer de maig aquí a Tarragona,
a la ciutat residencial,
i, bueno, el fa dos anys també van estar
en una trobada, que ha sigut sempre un net,
sinó n'hi ha hagut com 400 persones,
i realment és un DVD
que farem un també...
Van fer una cosa més interna,
farem un acte més públic,
que és molt pedagògic,
i que s'entem molt bé, vull dir,
que el que són les famílies de gais i lesbianes,
perquè sí que s'accepta el matrimoni,
però el de l'adopció,
de tindre fill, ja canvia una mica,
i no vol dir que cadascú és lliurement
de fer el que vulgui,
independentment de com siguin els seus pares.
Encara s'han de millorar més coses
des del punt de vista legislatiu.
Des del punt de vista social,
la percepció és que bona part
de la nostra societat,
i això sí que ens podem sentir orgullosos,
sempre hi ha excepcions,
però bona part de la nostra societat
ha acceptat amb naturalitat, no?
Aquestes noves situacions de noves famílies.
Les fòbies són el por, el desconegut,
i la gent realment quan coneix
per les famílies gais i lesbianes,
doncs canvia el parell,
fins i tot avui dir,
som persones,
tinguem família o no tinguem família,
però és que tenim les mateixes preocupacions,
els mateixos defectes,
les mateixes virtuts,
i tot igual que la resta de persones.
Treballeu molt amb els joves, no?
Aquells joves que en una certa edat
comencen a definir,
si no estan definits encara una mica
la pressió familiar,
hi ha famílies que ho accepten perfectament,
que ho entenen perfectament,
que és una opció lliure com a qualsevol altra,
però hi ha altres que no treballeu molt
amb els joves i les famílies
tinguen que és des d'AC2O, no?
Sí, nosaltres tenim l'espai jove de salut
que porta un noi d'aquí de Tarragona,
el Lluís Romero.
Aquí a Tarragona, vull dir,
ara hem aterrissat per d'alguna manera
a fer trobar-hi això,
però a l'espai jove de salut
sempre ha quedat molt present
el que és a Tarragona
i a tot el camp de Tarragona.
Es fan moltes xerrades,
es fan moltes retencions a peu de carrer,
als centres cívics,
a instituts, vull dir,
treballem molt el tema de salut
de les persones,
en contacte joves,
siguin de l'orientació que siguin.
Com veieu els joves?
No tant els que, diguem-ne,
els joves que es manifesten heterosexuals
encara continuen mirant cap als seus companys
que no ho són d'una manera...
És a dir, els joves, diguem-ne,
que poden tenir els mateixos perjudicis
que els adults, en aquest sentit?
Hi ha vegades hi ha gent jove
que té més prejudicis...
És més intolerant, no?
És que aquesta és la sensació que em dona,
a mi, a vegades.
Sí, sí, la veritat és que hi ha estudis
i gent s'ho comenta,
que a mi els pares entenen ja més clar
que cada persona individualment
pot decidir el que vulgui,
sempre sense fer mal a ningú.
I el gent jove,
doncs encara hi ha...
Hi ha més homofòbia, eh?
Hi ha més homofòbia en gent jove,
per dir d'alguna manera,
que no amb gent de mitja edat.
Sí, és que a vegades,
jo, aquesta intuïció, no?,
que veus casos o llegeixes algunes coses
i dius, home, sembla mentida
que els joves que haurien de tenir
una mentalitat més oberta
no és necessàriament.
És una cosa cultural
i és molt important,
sempre es diu des del col·lectiu,
des del moviment,
que arribarà a la normalitat,
una visibilitat i normalitat,
ja anem fent
quan s'inclueixi la realitat,
vull dir, tant en tema de dona
com en tema de l'intensió sexual,
als currículums dels estudis.
Mica en mica,
de moment es bo conèixer la història
per saber el que tenim
i el que ha de venir
i una bona manera lúdica,
molt entretinguda,
molt atractiva,
visualment és aquesta exposició
que es pot veure
al Pati Jaume I del Palau Municipal,
el moviment en imatges,
el moviment gay i lesbià
i transsexual a Catalunya.
Miquel Reverter,
president d'AC2S,
aquí al Camp de Tarragona,
gràcies per atendre la nostra trucada,
molt bon dia.
Gràcies a Valtru.
Adéu-siau.
Sí, perdó, digues, digues, i tant.
Aquesta exposició ja es diu
a la seva finalització
i que properament l'any que ve,
crec que sí,
que l'Ajuntament està disposat,
ja hi ha una exposició nova
que es portarà aquí a Tarragona.
Ah, molt bé,
doncs escolta,
una bona previsió,
de moment aprofitem aquesta
i quan arribi l'altre
tornem a parlar, eh?
Molt bé.
Moltíssimes gràcies, Miquel, bon dia.
A Valtru.
Adéu-siau.
Adéu.