Com cada mes, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ja sabeu que dediquem una estona a parlar de la gent gran
de la ciutat de Tarragona.
Ho fem des d'aquest esfai que arriba des del servei
que des de l'Ajuntament dona suport i aixopluc
a tot un seguit d'actitats que moltes d'elles
estan aplegades sota el Consell Municipal de la gent gran.
D'això precisament volem parlar avui.
Saludem Toni Rull, ell és tècnic de gent gran de l'Ajuntament.
Molt bon dia, Toni.
Hola, bon dia.
Benvingut a l'anterior programa.
Vam parlar de la quantitat d'activitats que es duen a terme,
però avui centrem justament la mirada en l'òrgan,
diguem-ne una mica, que coordina, que connecta
el que és l'Ajuntament i la realitat de les entitats de Tarragona.
És un òrgan que és el que fa això, és a dir,
tindre en contacte i treballar per les entitats
que estan dintre del que és el terme municipal de Tarragona.
Per parlar-ne, ens acompanyen dos dels integrants
i molt actius d'aquest Consell Municipal de la gent gran.
D'una banda, Juan Martínez Manzano.
Molt bon dia, Juan. Benvingut.
Bon dia.
Ell és el delegat de l'Egecutiva del Consell Municipal.
I també ens acompanya, Manel Martínez.
Ell és en vocal de l'Egecutiva.
Manel, molt bon dia.
Molt bon dia.
Són diferents entitats de la ciutat de Tarragona, de gent gran,
que formen part del Consell, no?
Sí.
Hay, 48.
Doncs són unes quantes, eh?
Sí, sí.
Una mica, com funcionen? Com és el dia?
Què suposa per vostès formar part del Consell de la gent gran?
El Consell de la gent gran, claro, salimos de una dictadura,
entramos en una democracia y no había nada de esto, ¿no?
Entonces, claro, las personas mayores nos tuvimos que concentrar
y reunirnos para organizarnos y también tener nosotros
nuestros organismos y nuestras actividades y, en fin,
y nuestras defensas también al mismo tiempo, ¿no?
Entonces, como bien ha dicho Toni, en el 88 ya había varias entidades
formadas de pensionistas y jubilados, ¿no?
Había cuatro de ya municipales, ¿no?
Y luego había otras entidades que se han hecho, como la de Torreforta,
que ya estaba desde el año 84, y otras así, ¿no?
Y entonces, en el 88 ya se acordó de aquellas entidades
de hacer algo más operativo, ¿no?
Y entonces se acordó de formar el Consell municipal de la gent gran
en el 88, y ya en el 90 fue cuando ya se hizo un reglamento
para regirnos sobre este reglamento, ¿no?
¿Y qué es el Consell municipal?
El Consell municipal es un organismo que es para acumular
todas las inquietudes, las actividades, todo lo de la gent gran,
o sea, estar organizados, ¿no?
Y participar ustedes, que no les organizen la vida, vamos.
Eso mismo, y nosotros, pues eso, dentro del Consell,
pues el ayuntamiento nos da la facilidad para poder hacer muchas actividades
y para poder estar activos dentro de las facultades y de las actividades que hacemos, ¿no?
Que hacemos, pues un montón de actividades, ¿no?
De natación, gimnasia, en memoria, en fin, un montón de actividades.
Y eso, pues es lo que hace.
Y luego también, al Consell municipal, pues las entidades, cuando se hacen las asambleas generales,
pues cada entidad lleva los problemas y las cosas que tiene dentro de su entidad,
que es el mejor que conoce el asunto de su barrio,
que es mejor que una junta de una asociación de pensionistas jubilados
conoce los problemas y las cosas, ¿no?
Y eso es el tema del Consejo Municipal.
Bueno, el papel de este consejado no es solamente organizar actividades de ocio,
sino que va, es participativo en la sociedad en el día a día, ¿no?
Es participativo en todo, porque hacemos también el voluntariado de los colegios, ¿no?
Y también ayudas a las personas que no pueden, en fin, una cantidad de...
Y porque no nos dan más material, si no haríamos más cosas.
Toni, no tenen mai prou, ¿eh?
L'executiva se reuneix cada mes.
És el que anava a preguntar quin era el funcionament.
Sí, pregunta, pregunta.
Ah, o ens ho pot explicar el Manel, la reunió de l'executiva.
L'executiva se reuneix cada mes, més o menys, quatre o cinc setmanes,
i per prevenir els programes que es van fent durant tot el temps.
Ara tenim el programa que hem de fer per activitats durant tot l'any 2010.
Ha de perfilar alguns d'aixòs, ¿eh?
Doncs, i ara, pel mes de juny, estem preparant els jocs esportius de cada any,
que els fèiem el juliol, però aquest any els adelantarem un mes,
perquè per les vacances, que tothom està, molta gent està de viatge
i està fora de Tarragona, ¿eh?
I estem fent els jocs, els farem en diferents llars, en diferents centres.
Cada cosa, a cada llar, agafarà un joc diferent,
entre perxés, dòmino, cartes, patanques, escats...
I des de cadascuna de les entitats que es representen,
les persones associades s'adrecen a vostès perquè traslladin al Consell aquelles inquietuds.
Vostès fan reunions, cada entitat fa reunions per parlar amb els seus associats?
Sí, sí, sí, fem reunions, i com que estem en contacte cada dia,
perquè n'hi ha molts que venen cada dia, de matí i tarda,
i això, doncs hi ha molt de contacte ja.
La cita més immediata, Toni Rull, ho comentava, perquè és important,
són les eleccions a l'executiva, que serà el 5 de maig.
Com es preparen les eleccions des del Consell Municipal de la Gent Gran?
Aquí tenim un candidat.
És un candidat, ja hi ha moltes candidatures, però estan obertes encara?
Sí, sí, sí.
Hi ha vuit candidatures, el dia 5 de maig hi haurà l'assemblea,
i allà s'han d'elegir a tres, que són els tres que ja han acabat
de la candidatura anterior, de l'assemblea anterior.
Llavors, a veure qui sortirà.
Perquè hi hagi vuit candidatures i és un símptoma del funcionament,
és a dir, que és viu i que és molt actiu, no?
A vegades, Déu-n'hi-do, sí que costa que algú es presenti
per representar els altres.
No, no, és viu, perquè la primera sorpresa ha sigut com a tèrrec,
que hi hagi vuit candidatures de vuit entitats, per tres llocs,
i això vol dir que hi ha un interès i que té el seu pes
dintre del que és la dinàmica de la ciutat envers la gent gran, no?
D'acord, el que vol dir comentar també que el Consell Municipal de la gent gran
també dona suport a iniciatives.
És a dir, amb aquest calendari que tenim aquí, el 28 de maig,
un grup de teatre, però aquest grup de teatre vol dir que és una gent
de diferents grups de la ciutat que han fet una companyia gran,
que et fan un sketch, una obra de teatre d'una hora.
I que llavors, doncs, això ha tingut una certa ressonància
i ens han invitat a Maquinense a actuar.
És a dir, que ha sortit un bolo.
Sí, sí.
A la companyia.
I el Consell Municipal de la gent gran hi dona suport.
A part d'aquestes aspectes reivindicatius i de salut,
també l'àmbit cultural, però aquest àmbit cultural
en promocionar la cultura, en promocionar actes
que són d'un nivell, no?, que són aquests dos.
I també donar a conèixer la ciutat amb xerrades de modernisme,
de les candidatures que estan en dansa.
També dona suport a mostra d'art.
A totes les entitats que hi ha al Consell Municipal,
doncs, clar, totes les que vulguin fer a portada,
escolta, no ho fem pintura, ho fem ceràmica,
doncs els reservem un espai per fer-ho.
Amb aspectes de salut, jornada de prevenció,
això de dir, també estem oberts a entitats privades,
l'Agrupació Mutua diu, aquest any, doncs, ja vol dinamitzar
el tema de la prevenció de la diabetes del peu.
Doncs, bé, doncs, això ha sigut una demanda
que és recollida pel Consell i que facilitem, doncs,
que sigui un dia, un espai, que serà a la llarg centre,
que tindrem això, de prevenció de la diabetes del peu.
I també dona, amb els jocs esportius...
Sí, que es mentava que hi ha hagut aquest canvi per les vacances
i gimnàstica d'estiu.
Sí, això és una cosa nova que també dóna suport
al Consell Municipal de la Gent Gran,
perquè nosaltres acabem les activitats la primera setmana de juny.
I llavors quedem uns...
La ciutat disposa d'uns espais, disposa de la platja,
disposa de parcs, i llavors aquest any han fet una aposta
i anem a continuar aquestes activitats fora.
I fer opció de platja i mar i muntanya, però diem un parc, no?
I llavors apuntem que a la rebessada, com hi ha el Patronòmic
Municipal d'Esports, ja té una logística i una infraestructura,
doncs ens cedeixen uns horaris,
evidentment a primera hora del matí, perquè fer gimnàstica a la platja,
doncs ha de ser en bona hora,
i que llavors, potser la persona que tingui problemes de pell o alguna cosa,
doncs a un parc de la ciutat,
estem veient si serà el parc de la ciutat o el parc de Saavedra,
perquè ja tenen equipament i també hi ha ombres
que puguem fer-ho durant l'estiu.
Són aquestes iniciatives que el Consell hi dona suport.
I les financia.
Això fins a l'estiu.
Sí, perquè després ja al setembre ja repreneu l'activitat.
És a dir, teniu programades totes les activitats fins al desembre.
Sí, sí.
Perquè si ja tenim un calendari, sabem que hem de morir, per entendre's.
Sí, sí, haver-te programades de coral, més teatre,
també molt relacionat amb les festes Santa Tecla, Nadal...
Va durant l'any, per exemple, el tema de coral és una excusa de dir
les quatre estacions de l'any, fem una trobada de corals,
tres, quatre corals.
Això que vol dir que es dona joc a totes les corals de la ciutat
que actuïn, perquè és un dels temes,
i que fem adeptes, no?
És a dir, que el 4 de juny tenim la d'estiu, per entendre's.
Vam fer-la de primavera, ara fem-la d'estiu,
després fem-la de tardor,
i cada estació de l'any, doncs mira, és una excusa
per dir que trobem-se i fem una cantada per la ciutat.
A mi m'ha cridat l'atenció,
i de veritat, amb la relació que m'heu enviat,
compto aquí fins a 58 entitats
en les ciutats relacionades amb la gent gran.
Sí, hi ha moltes, sí.
A mi m'ha sorprès moltíssim.
És que hi ha des de partits polítics
fins als malalts d'Alzheimer,
vull dir, totes aquelles entitats
que has anat a veure persones de gent gran,
però són 58, són moltes, eh?
Sí, és que les persones mayores,
lo que sí tenemos bueno
és que ens gusta participar en tot.
Como bien has dicho antes de la candidatura,
que había ocho candidaturas,
pues és quan hi eleccions,
l'allà i tot, hi competència,
hi participació, no?
Que tenim un fin,
unes ganes i unes ilusions
de fer alguna cosa
per a les demà, no?
Desinteressarament,
que és el bé que tenim, no?
Porque aquí todo lo que hacemos
a través del consell
és todo desinteressado,
no hay ningún clas de beneficio.
Y sin embargo,
el interés que tenemos
por representar a nuestros mayores,
no convence, eh?
No al tercer o, como dicen.
¿Fan campanya
per a les eleccions
en aquestes candidatures?
Claro que se hacen.
Sí?
I com estem fent la campanya?
Claro, hombre.
Com va la campanya?
Hay nueve,
tienen que salir tres,
pues tiene que haber campanya.
Dels vuit han de sortir tres.
I Manel,
com fa vostè campanya,
per exemple, aquest candidat?
No, no ha de haver els companys
de les dames entitats,
de les dames associacions i llars,
que perquè votin.
Els a trobar,
parlar,
els que no han presentat
cap candidatura
i així a veure
si els se decideixen...
Han de fer promeses, eh?
Si fa campanya,
jo saps això.
No, que s'han de complir, eh?
Promeses que es puguin complir,
realment.
Sí, sí.
Surten moltes iniciatives,
és a dir,
des de les entitats
que representen?
Els hi proposen moltes coses
que després,
a lo millor,
escolta,
això tampoc no ho podem fer,
vull dir que
tantes ganes de fer coses,
a vegades arriben coses
que diuen,
això no podem assumir-ho, no?
Home, sí,
a vegades hi ha coses
que no es poden fer,
però hi ha coses que sí,
que s'han complint
el que més o menys
et projectes, eh?
Quan fem una cosa d'aquesta,
qui s'hi posa?
Perquè per idees,
per pujar al treball.
Costa molt d'arrencar la gent,
també, eh?
També costa molt
que la gent participi.
Però, bueno,
es van fent,
vull dir,
les corals
hem agafat una empenta
que tenim una coral mista
i una coral femenina.
Al teatre
vam començar
fent esqueig
de 10 minuts
i de la gent,
doncs,
que tenia un potencial
de fer,
portar un guió
més llarg,
doncs,
han fet aquest altre pas,
de dir,
doncs,
fem obres d'una hora.
I l'estrena
se fa normalment
per Santa Tecla.
Sí,
jo veig que
ja ho teniu programat aquí, eh?
I llavors,
doncs,
ja,
la que fem de maquinència,
que anem a maquinència,
és la de l'any passat.
i són uns altres sectors.
Les gràcies
van agafant cos
també perquè
hi ha
compromís de la gent
i també una aposta,
no?,
per fer aquestes coses,
perquè no es limitem
solament a omplir temps,
sinó d'agafar un compromís
de fer unes coses
ja d'un nivell.
I aquest nivell,
doncs,
bueno,
d'una forma altruista
qui vol participar
i participa,
i així no,
no,
però el que sí que és
des d'una perspectiva
d'inclusió,
dir,
no, no,
mira,
jo vull fer un esqueig
de 10 minuts,
ja en tinc prou,
i qui vol oferir més,
doncs aquest és el nostre repte
com a tècnics
de crear la logística
per poder fer-ho.
I que s'utilitzen
els equipaments
a les llars de jubilats,
sempre?
Sí, sí, sempre
equipaments municipals,
centres cívics
i llars de jubilats,
i Antigua Adiència,
Metropol,
és a dir,
clar,
tenim ja,
afortunadament la ciutat
té espais
com per poder-ho fer-ho
i llavors,
bé,
que menys que utilitzar
els que es tenen
perquè es poden disposar
d'ells,
però de congressos
també han fet
algun tipus d'activitat
a la sala
o titxes,
vull dir que,
o inclús una trobada
de corals
que vam fer l'altre any
a la sala gran,
vull dir que,
afortunadament
tenim espais
per fer-ho
i esperant
que el pati de Jaume
primer aviat
sigui operatiu
també,
perquè és un bon recurs.
Doncs sí,
aquí estaria,
seria un bon lloc,
sí, sí.
que aquí ya le hicien.
Perdona,
és que les persones mayores
estamos demostrando
que,
claro,
que tenim moltes experiències
i moltes actos,
perquè estem veient
aquí a través del Consell
les obres de teatros
que se està fent,
que quan s'ha fet,
no ha acabat.
Lo decimos
en la Audiencia Nacional
i allí,
no culpo
tota la gent,
no?
I,
claro,
el aplaudiment
és fantàstic,
perquè és una obra
bona,
i ara van a salir
de viaje
a la maquinenza,
no?
En fin,
que estamos demostrando
que lo que no hemos hecho
de joven
lo estamos haciendo ahora.
A veure,
el que sí és cert
és que temps poc
tenen,
perquè estan molt ocupats.
Sí.
Aquesta és la sensació
que dona,
o és un tòpic?
Sí,
no, no,
no,
potser hi ha més hores
que quan treballaven,
eh?
Home,
perquè hi ha més distracció,
així.
Vostè quantes hores
li pot dedicar
a una activitat
o a diverses activitats?
Doncs jo,
al dematí,
una jornada laboral,
pràcticament.
Sí.
Sí,
perquè després a la tarda
em va a distraure
a tu fent una partideta,
també.
Home,
clar.
I després a les 5 anys
et sortia a fer de voluntariat
allà al Col·legi Pau del Clos,
eh?
Doncs també
una mica de fenya.
Ara també,
junt amb això
de la gent gran,
també ara,
em sembla que també
es vol muntar
un grup de Casal Roc.
Què diu ara?
Per participar
al Casal Roc,
també.
Amb això d'aprofitant
el tirón de la tele?
Sí,
sí.
Home,
doncs això està...
D'on ha sortit,
aquesta iniciativa?
D'allà,
d'allà,
del mateix director
de la Coral,
David Molina,
d'ell mateix,
va sortir ja.
I què tal la collida?
I van anar fent proves
i ara em sembla que
tocarà...
És que la cosa
està avançada.
Sí.
Què diu ara?
Doncs això,
hem de parlar-ne un dia.
No,
però és veritat
que sí que dóna
aquesta sensació
que tenen moltes hores
ocupades,
però no és allò,
mira,
perquè no tinc res més
que fer,
sinó per un esperit
encara de continuar
gaudint de la vida.
Em dedica'm a anar
a l'expresident
de la Llarg Centre.
Ell a les 9 al dematí
deixa el net al col·le
i cap allà.
Deixa el net al col·le,
per tant,
hi ha una altra feina
afegida que hem parlat
moltes vegades aquí
que és tenir cura
de la família també.
Sí, sí, sí.
Perquè abans
cuidaven dels fills
quan érem més joves
i ara també
tenen cura dels nets.
I és una miqueta
el perfil general,
no?,
de la majoria
de persones
que estan actives.
Sí,
anar-los a portar
al col·legi
o bé no els a recollir
i després la Tara
tornar-los a portar
i després els 5
els van a recollir
quan surten.
Ara,
ell ho té bé
perquè van al Pau del Clos,
a Llarg Centre,
li ve tot.
Ah, clar,
tot té la mateixa zona.
Sí, sí,
la mateixa zona
ja estic.
I quan li agafa el neguit
fa de voluntari
cada dia a la tarda.
De fet,
té una part de voluntariat
molt important
la dedicació
que es fa
d'aquestes entitats.
No només el fet puntual,
sinó el fet ja
d'anar a fer papers,
aquesta tasca
que fan vostès
des de l'executiva.
Això és una tasca
de voluntariat,
sens dubte.
Vostè fa molts anys
que està actiu
dins de les entitats
de la gent gran.
Yo estoy aquí
desde el año 84,
que fue cuando me jubilé,
estoy bien,
gracias a todo esto.
Yo he hecho mucho
porque he sido
presidente de la IAR,
he sido presidente
de la asociación,
de la ejecutiva,
y claro,
ahora lo dejo
porque ya la asociación
y esto lo dejo
porque claro,
son muchos años
y es lo que se dice,
se abandona la mujer,
porque claro,
desde que hay muchas horas
y ahora ya la edad,
pues claro,
hay que estar también
por la mujer
porque si no,
esto no...
Y entonces,
pero aparte
de que yo me aparto,
yo colaboro
con todo lo que pueda.
Yo lo recuerdo a usted
como una persona
de haber hablado
muchas veces
de muchas actividades
a la ciudad de Tarragona.
Sí, sí, sí.
Una persona muy activa.
Sí, bueno,
yo soy uno de los fundadores
de las entidades,
del Consejo,
de la Asociación de Jubilaciones
de Torreforta,
de la IAR,
en fin,
de la Federación.
Home,
això que he dit
de la dona,
a vegades explica,
cada caso es particular,
pero me diuen
que cuando se jubilen
els senyors,
porque de estas generaciones
la mayoría de dones
trabajaban a la IAR,
no trabajaban fuera de casa,
estaven desitjant
que s'apuntessin
a alguna cosa,
perquè vostès de jubilats
al començament
diuen que els senyors
eren bastant insuportables
d'això d'estar a casa
i que sort
d'aquesta activitat
que han trobat fora,
no?
No,
perquè a casa,
doncs,
jo des del primer dia
no m'hi vaig quedar.
Jo crec que ja portava...
Vostè no li va donar temps
a que es cansés de...
No, no,
perquè jo ja portava
la representació territorial
de la Federació Catalana
de Montañisme
i tenia més hores,
llavors,
per poder anar més dies
per anar a la muntanya,
dedicant més al meu deport.
Fins ara,
que fa una sèrie d'anys,
el 2004
vaig haver de tindre
que deixar
per una caiguda
que vaig tindre
dintre l'asfalt de Tarragona.
Havia anat fins ara
a la muntanya
posant 58 anys
i mai cap accident.
Havia fet esclar
d'esquí i de tot.
Mai cap accident.
En canvi,
ara,
a l'asfalt de Tarragona.
I va caure a l'asfalt de Tarragona.
Vam superar el carrer Canyelles.
Doncs això és un tema
a tractar
al Consell de la gent gran,
de les dificultats
i les barreres arquitectòniques
que s'hi poden trobar.
La mobilitat, clar.
De fet,
fa dos anys,
l'any passat vam...
A la Generalitat de Treball
estic referint-me.
Aquest any passat
vam treballar
sobre el tema
del maltractament
a la gent gran.
I l'any anterior
va ser sobre la mobilitat
a la ciutat
vista per la gent gran.
I llavors,
esclar,
allí sortien coses
que un jove o adult
no veu,
però en canvi,
si una persona gran
sí que veu.
El tema
de les aceres,
el tema
dels autobusos,
el tema
dels passos
d'havia nans,
la pintura
que rellisca
i totes aquestes coses
d'on sortien.
El tema dels bancs,
que si són massa baixos
o si són massa alts,
dius,
te pots abaixar,
però després
com t'aixeques.
Totes aquestes coses
que són ja
les finestres,
és a dir,
la ciutat,
si ha de ser inclusiva,
ha de contemplar també
la diferent tipologia
de persones
que hi viuen.
Però fixa't,
Toni,
que has comentat,
per exemple,
el tema de la mobilitat,
el tema dels maltractaments
a les persones grans,
que és una qüestió
que encara,
a aquestes alçades,
vull dir,
socialment,
no es reconeix
ni es visibilitza.
I parlant de grup de teatre,
dius,
grup de teatre coral,
clar,
és que no parlem
de l'activitat en si,
és que aquest espai
permet que persones
que en un altre entorn
no explicarien
els seus problemes,
amb aquesta quotidianitat
i ara estem assajant
i abans o després
de l'assaig,
doncs un tema personal
que treus
i pot ser un suport
i una ajuda,
no és només la cosa
de fer teatre.
L'activitat és algo,
en funció de la confiança
que es va agafant,
és un parany per,
perquè l'activitat
és des de tindre
una cura personal,
perquè t'has de sortir,
t'has de desplaçar,
has de tindre
una pauta d'horari,
a que aquesta és la quotidianitat
del que et passa,
clar,
hi ha un rote per entendre's
i l'activitat
és el fil conductor,
o no,
a vegades,
però de dir que sí
que almenys la persona
que està en actiu
doncs li dona
una sortida
a comunicar-se.
Què problema està
en persones d'amaïllament?
Aquest és el problema,
perquè estàs
en un tercer pis
i que no hi ha ascensor,
que tens el camp molt clar
i tens una mobilitat reduïda,
aquests són els problemes
que, clar,
arribar-hi costa.
Persones que
quan es queden viudes
o viudos
també troben el suport,
no?,
de l'entitat
a la que van cada dia,
que no han de passar
doncs aquestes situacions sol·les.
I llavors, és clar,
aquesta quotidianitat
d'efectivitat
és el que permet
que si,
malauradament,
arribes a un punt d'això,
sempre tens aquests contactes.
O sigui,
que l'aïllament
està més atenuat
que no pas una persona
que mai ha entrat
en circuit d'aquestes
perquè dius
a mi no m'he interessat.
Que n'hi ha, eh, també?
Sí, sí,
persones que no volen saber-ne res,
clar.
I llavors, és clar,
al moment que hi ha una cosa d'aquestes
l'aïllament és més alt
que no pas
d'una altra persona
que ve d'això, no?
Perquè és el que diem nosaltres
amb les activitats
que tenim.
Hi ha persones
que et van agafar en una edat
i dius
escolta, mira,
això no ho puc fer
i nosaltres anem adaptant,
doncs, bueno,
doncs ara arrencarem
a la part alta de Tarragona
i a la zona de Ponent
un projecte
de ginàstica
suau
barra psicomotricitat
que és per aquestes situacions
en què
estàs en què
el nivell
doncs no pot seguir
una ginàstica normal, no?
O perquè fem tallers de memòria
o perquè fem tallers
de risoterapia.
És per anar donant
la màxima
de qualitat de vida
a les persones
en funció de l'etapa
en què estàs.
I no vol dir de data,
sinó de...
No, no,
de les teves condicions físiques.
El que sí que s'observa
és que bona part
de les persones
que estan al cap
davant de les entitats
són persones
que al llarg
de la seva vida
han tingut una vida
molt participativa
des del punt de vista
de l'associacionisme.
Bueno,
el cas del Manel
que ara parlava
de tot el tema
de la federació
o el Juan,
a veure,
són persones que
ara hi dediquen més temps,
jubilades,
però que quan estaven treballant
també es dedicaven
al moviment veïnal
o qualsevol altra entitat, no?
Sí, sí, també.
Llavors,
jo portava aquí
a la provincia de Tarragona
a la Quarta Begueria
portava
vint i tantes entitats.
Tenia.
I cada mes
ens reuníem
i pogravàvem
les activitats
de tot l'any
i cada mes
hi havia alguna activitat fixa
com eren
campaments,
caminades,
després els camins
de muntanya
que se celebraven,
després anar
seguint els GRs
i anar a limpiar els camins
i anar pintant
i tot això.
Això ho feia
cada mes.
Són persones que la seva experiència
de tota la vida
la posen al servei
d'aquestes entitats
i és un benefici
per a tothom, no?
Jo estic treballant
en Torreforta,
vaig allà
de los primeros,
se hizo la comunidad
de propietarios
en el año 76,
no?
I després,
quan ja se hizo
la democràcia
de la associació
de vecinos,
jo ja treballava allà
quan a Torreforta
no hi va
als autobuses,
això li va al trole,
allà jo estuve l'uchant,
fins i tot
tuve juicio,
perquè,
clar,
era un desordofí,
que jo he ido,
doncs,
molt participatiu
en la vida social.
Això mateix,
no?
Perquè,
clar,
les persones mayores,
quan unes se jubilat,
té que mentalitzar-se
que si se paralitza,
se les va a paralitzar
tot,
és per això
hi ha moltes persones
que tenen l'ACM
perquè no desenvolupen,
no?
Ara,
si una persona
se jubila
i fa actividades
i se mueve,
doncs,
està...
És que,
Juan,
jubilar-se
és jubilar-se
de la vida laboral,
no de la vida,
en general.
De la vida
on nunca se jubila.
Nunca,
nunca.
La vida no admite jubilación.
No,
hi ha qui se jubila
i ja no hace nada.
Hi ha molta gent
que quan se jubila
es queden a casa,
no van en cap puesto,
no van tenir relació
en cap llarg de jubilats
perquè allò els fa por,
que no sé quantes
però no són participatius.
Que potser els agradaria
però els hi costa fer el pas,
no?
Els hi costa una mica
vindre,
en canvi n'hi ha ara
que al cap de 3 o 4 anys
o 5 que estan jubilats
comencen a entrar
a les llars de jubilats,
comencen a vindre
i a participar.
Potser podríem acabar
animant
a la gent que
diu,
escolta,
no conec ningú
i jo què sé
i ara començar
relacions noves
en fa mandra,
però no els hi faci,
no?
Jo ja ve,
ve a pon un exemple,
a mi,
en Torreforta,
no?
pues me decían
el cónsul
perquè,
sí,
perquè,
sí.
Juan Martínez
el cónsul.
Sí,
perquè jo treballava
en la Renfe de Maquinista
i, claro,
és quan venia
la migració
i tot aquello,
no?
Pues bueno,
jo hacía
tot el que podia
i, claro,
per això ja
a Torreforta
no,
el cónsul
i ja sabien
me llevaven
a mi casa
de seguida,
no?
Perquè havien
tot el que
hacía.
doncs acostin-se,
demanin per Juan
el cónsul
o demanin
pel Manel
o qualsevol altres persones
de les que treballen
activa i diàriament
en qualsevol
de les 53,
58 entitats,
perdó,
dedicades a la gent
gran de Tarragona.
A veure,
poden anar-hi
i si no els agrada
doncs no tornar més
però la prova
val la pena fer-la.
Jo crec que s'hi quedaran,
eh?
És el primer pas,
un cop fet el primer pas.
Com fan el primer pas
la gent continua,
eh?
i on els van recorrent
totes ja.
I ja busquen aquella
que s'adapta més
als seus gustos,
no?
Afortunadament
hi ha riquesa
i varietat
dintre de...
a part de...
què es disposa
l'Ajuntament?
13 llars de jubilats.
Hi ha 13 llars
de jubilats
amb activitats
totes.
Comptem que hi ha
108 grups
d'activitats
a les 13.
Entre llars
i 150.
I després hi ha
les entitats
privades,
Sant Jordi,
Sant Magí,
que són
de l'Associació Popular
de l'Associació Popular
de l'Associació Popular
de l'Associació Popular
que tenen espais
per dir,
n'hi ha per tots
i per tots els gustos.
L'important
és que participi
perquè ho fa
per la seva salut
també,
anímica i física.
Això és el més important
de tot,
el que dèiem
de la vida,
un no s'ha de jubilar mai.
Jo quan les persones
me dicen que estoy bien,
se lo agradezco a vosotros.
Jo no le voy a preguntar
la edad
perquè no soy una persona
descortés,
però l'última vez
que usted me la dijo
me dejó muy parada.
No recuerdo cuál
però que me sorprendió.
Pues yo
en junio
cumplo 86 años.
És lo que le voy a decir
que a mí ya me sorprendió
la última vez que vamos.
Y claro,
yo cuando me dicen
cómo está,
digo,
pues gracias a vosotros
que son los que me tenéis en activo.
Pues nada,
hay que moverse,
está clarísimo.
No, no,
si yo no paro.
Juan Martínez,
Toni Rull,
Manel Martínez,
moltíssimes gràcies,
de veritat,
enhorabona
per la tasca que feu
i a les eleccions
que guanyi el millor
o qui faci millor campanya.
Moltíssimes gràcies,
molt bon dia.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.