Falta un quart d'hora perquè sigui la una del migdia
i del teatre o de les arts visuals, en aquest cas,
passem a parlar-vos de literatura.
I és que estem en plena tardor literària.
I, bé, aquesta cita anual aquí a la ciutat amb les lletres
tenen també el seu apartat especial
destinat en guany a comemorar la figura de Josep Anton Baixeres,
escriptor tarragoní,
que esglosarà la seva figura, la seva obra,
especialment a través d'un cicle de xerrades,
conferències, ponències i debats.
Ens en parla un altre escriptor tarragoní, el Magí Sunyer.
Magí, bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, ja t'ho dic, m'has explicat des del començament.
Qui és Josep Anton Baixeres
i per què es mereix formar part d'aquest cicle de la tardor literària?
Bé, Josep Anton Baixeres va ser un escriptor,
advocat i polític,
que va ser una de les figures més importants d'aquesta ciutat
i que va morir ara fa una mica més de dos anys.
Sí, situem-lo en el temps, per si algú això de les dates,
a quin període part d'any no va néixer el 27,
pel que em consta, va morir el 2008, molt recentment.
Va estar actiu fins als últims moments o no?
La setmana que va morir vam corregir proves
d'un llibre que va sortir un mes després.
Ostres!
Vull dir que sí.
A més a més, va morir d'un atac de clor,
vull dir que no era esperable, diríem.
No va tenir lloguer una malaltia que el va retirar de la feina?
No, no, no.
A més a més, les proves les vam acabar de corregir al despatx,
encara feia d'avocat.
Què pesa més?
La seva vessant literària,
tot i que és la que vosaltres, clar, controleu més,
o la seva vessant política?
O anava de la mà l'una de l'altra?
No.
Eren diferents.
Jo crec que pesa més la vessant literària,
tot i que en algun moment la política va tenir més protagonisme.
A veure, Josep Anton Baixeres,
parlo primer d'aquesta vessant social i política.
Va ser durant molt de temps,
durant els anys finals dels 50, 60 i 70,
el que em podríem dir el referent
de la resistència o la recuperació cultural,
diríem, a la ciutat de Tarragona.
Vull dir, quan algú havia de fer alguna cosa
de la mena com s'ha d'obrir òmni Uncultural a Tarragona
o coses així,
doncs s'acudia Josep Anton Baixeres des de Barcelona, diríem.
Aleshores, ell,
després parlarem de l'escriptor, si de cas,
una conseqüència de tot això
va ser que en les primeres eleccions
després de la dictadura,
ell va ser presentat per l'entesa dels catalans
al Senat.
I va ser el senador que va tenir més vots,
només hi va ser dos anys,
hi va ser la legislatura constituent.
Va ser un dels,
això que ara s'anomena els pares de la Constitució,
doncs va ser un dels redactors de la Constitució.
i també en les primeres eleccions democràtiques
a l'Ajuntament de la ciutat,
de Tarragona,
va ser escollit regidor,
i ho va ser quatre anys,
per la candidatura del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
I com a conseqüència d'això,
doncs va ser també diputat provincial de la Diputació.
Val, llavors trenca aquells esquemes
que diuen que les grans personalitats de...
que ningú és profeta a la seva terra.
El de Tarragona ja fa temps que hi tenia un lloc destacat.
Sí.
Un lloc treballat, també, per altra banda, no?
Molt treballat.
A mi em comentaven, per exemple,
jo en aquella època gairebé no el coneixia,
el coneixia molt poc,
però a mi em comentaven que havia obtingut molts vots
com a senador,
perquè els vots com a senador,
encara que anés amb una candidatura unitària,
hi ha una part que són personals, esclar.
Precisament per una cosa relacionada amb el que fem ara,
que és que ell havia fet un programa
durant molts anys a la ràdio,
que havia estat la primera emissió,
era un programa setmanal,
la primera emissió en català
que s'havia fet a Tarragona després de l'any 39.
I això va quallar, no?
Va arribar a la gent.
Clar, suposo que una persona que surt a la ràdio
en principi és més coneguda
que no pas una persona que només escriu, diríem.
Això abans, eh?
Avui en dia no, eh?
Això abans.
Ah, i tant, sí.
Parlem, doncs, d'aquesta faceta com a escriptor,
perquè, a més, com a curiositat us direm,
suposo que és curiositat perquè me'n consten només dues,
que va traduir dos llibres,
un d'ells de Goethe,
de l'alemanya al català.
Sí.
Però, a part d'això, eh?,
les seves obres principals.
Sí, si vols comencem per aquí,
i, doncs, a veure,
una de les conferències precisament serà,
la que la farà el professor Jordi Janer,
serà la seva activitat com a germanòfil.
A veure,
sempre explicava ell
que va aprendre alemany
una mica per casualitat,
perquè, doncs, ell va estudiar a l'institut
i a la universitat a la primera postguerra.
I, esclar, eren temps en què Alemanya,
diríem, estava de moda
dintre del règim del moment, no?
Però, després,
sempre va tenir una admiració enorme
per tot el que era la cultura alemanya
i, sobretot,
per la cultura alemanya
de finals del segle XVIII,
començaments del XIX,
del preromanticisme i el romanticisme.
És per això, doncs,
que va traduir Goethe,
que va estar molt interessat
a publicar una traducció,
no seva,
sinó,
ja d'un segle enrere,
de Heine,
i va traduir també
un autor actual,
un autor de teatre actual,
una persona molt famosa
a Itàlia,
a Alemanya,
que és Peter Torrini.
Aquesta és la seva activitat
com a traductor
de l'alemany.
Va participar, a més a més,
en congressos,
presentant ponències
sobre Goethe,
sobre l'entrada
de la cultura alemanya a Catalunya
i tot això.
I respecte a la seva producció pròpia?
Va, la seva producció pròpia.
Aquí és on hi ha el gruix
de totes les xerrades.
Aquí és on hi ha el gruix,
sí,
hem anat eliminant, diríem.
A veure,
Josémentón Baixeres
podríem dir que va publicar
en dues fases.
La primera és la que li va donar
més fama
i la que el va convertir
en un autor
molt conegut
i molt de prestigi.
A finals dels 50,
començament dels 60,
ell va publicar
tres llibres
de narracions curtes,
de contes.
Un es titulava
Per què sí,
l'altre es titulava
Per què no
i l'altre es titulava
Calipso.
I després,
amb una novel·la,
va quedar finalista
del Premi Sant Jordi.
Amb el recull
Per què no
havia quedat,
havia guanyat
el Premi Víctor Català.
La novel·la es deia
L'Anell el dit.
Per tant,
tres narracions curtes
i ja després,
la quarta ja va ser
tota una novel·la
que directament
ja va entrar
a finalista del Sant Jordi.
Finalista de Sant Jordi,
sí.
I aleshores hi ha això
que es discuteix una mica
entre els que l'han estudiat
i darrerament,
esclar,
l'ha estudiat una sèrie de gent
perquè tenim aquestes jornades
monogràfiques.
Doncs que és que
passen bastants anys
en què
Josep Anton Baixeres
no publica
res.
No vol dir que no escrigui,
però no publica
cap altra obra
de creació.
a banda
de les traduccions
de les emissions
a la ràdio
que també han sortit
publicades
amb un parell
de volums,
doncs,
després,
a partir dels anys
70,
sobretot 80,
comença a publicar
amb una certa
assiduïtat.
Però què veiem,
pel que em consta
per les obres
que tinc les dates,
l'Anell el dit
és del 64
i ja la propera publicació
m'ha surt
del 83,
20 anys,
és això?
gairebé.
Sí, sí, sí,
és molt atent.
El qual no vol dir
que no anés fent coses, eh?
No, ell anava fent,
però també s'ha de comptar
una que té tot el parèntesi
polític,
diríem,
que es devia ser molt absorbent
i després també
s'ha de comptar
que ell treballava
amb una altra cosa,
ell era advocat
i és el moment
en què l'absorbeix molt
la feina d'advocat.
Però després
publica,
bàsicament,
teatre
i
narrativa,
també.
De manera que
es publica
unes obres de teatre,
amb un volum
que es diu
amb el títol conjunt
del Mas dels Casaments,
una altra obra
molt divertida,
la qual no
s'hi ha donat gaire atenció,
però és molt divertida,
que es diu
Narcís els llims
i que tracta
sobre la figura
de Narcís Uller,
això per teatre,
i després
per narrativa
escriu
la segona part
de la novel·la
L'Anell el dit,
una novel·la esplèndida
que es titula
Les mares
i
post un moment
va aparèixer
un volum
de contes
també,
que ell va anomenar
contes menestrals
i ha deixat obra inèdita.
Ha deixat obra
encara perdita?
Sí.
Això ja es pregunta
de final d'entrevista,
de cara al futur.
I esteu posats
o hi ha intenció
de publicar o no?
Sí,
a veure,
hi ha un acord
que esperem
que es mantingui
durant uns quants anys
per publicar
la seva obra completa.
Ara
sortiran els contes.
O sigui,
el mes que ve,
començaments del mes que ve,
apareixerà un volum
amb tots els seus contes,
que serà un volum
de més de 500 pàgines.
Una compilació,
però una redició
en definitiva.
No hi haurà coses noves?
No.
Comtes nous?
No,
no hi haurà contes nous.
El que passa és que
n'hi haurà algun
que no havia publicat
en llibre
i ha sortit
en alguna revista
o així.
Però no,
no hi ha contes nous.
Sortirà apartat
tots els contes
i després n'hi haurà sortint
un volum amb les novel·les.
Bé,
en total seran
7 o 8 volums.
Josep Anton Baixera,
estem parlant
de contes
curts,
contes en definitiva,
novel·les,
teatre,
articles també,
veig per aquí,
de tot una mica
i era bon tot.
Sí,
molt bo.
Això és fantàstic,
sí?
Era una persona...
Dominava tots els gèneres.
Poesia no s'hi va ficar,
no?
No,
no,
no,
no va escriure poesia,
no va escriure poesia.
Sempre li feia molt de respecte
la poesia.
Va arribar fins a l'extrem
que quan,
ara deu fer 15 anys,
doncs,
es feien unes sessions
molt divertides
a la cooperativa obrera
per la,
per la d'això,
per Carnaval.
Sí.
Es van proposar
en aquell moment
el director
Josep Anton Codina
de refer
una,
una obra lleugera,
diríem,
dels anys 20
i li van encomanar
al Josep Anton Baixeres
que ell
refés
l'obra,
no?
L'actualitzés una mica
i així.
però hi havia
unes d'això,
uns fragments
que es volien convertir
en cançons
i ell va dir
que no s'hi atrevia,
amb la poesia
no s'hi atrevia
i aquella part
la vaig fer jo,
però no s'hi atrevia,
no, no,
la poesia
li feia molt de respecte,
li agradava molt
però potser
per aquesta mateixa rola
li feia molt de respecte.
Quina és,
si és que n'hi ha,
que jo crec que sí,
la vessant tarragonina
de l'obra
de Josep Anton Baixeres,
ho dic perquè veig
aquí una publicació
del 83
que es diu
Carnet Tarragoní.
No sé si va més enllà d'això,
si es notava
amb el tarragonisme
la seva obra o no.
Molt,
però molt,
i aquest crec que és
un dels aspectes
de més interès
dintre de la ciutat.
El Carnet Tarragoní
és
una selecció
de les intervencions
a la ràdio,
però
a banda d'això,
doncs,
sobretot
en les dues novel·les
i també
en alguns contes,
jo diria que
Josep Anton Baixeres
retrata
la Tarragona
anterior,
podríem dir,
a la indústria química
i el turisme.
Ui,
jo ja no l'he vist,
aquesta Tarragona.
Jo tampoc.
Quan estem parlant.
Estem parlant
de la Tarragona
dels anys 50 i 60.
Ah,
doncs,
bastant vigent encara,
vull dir que hi haurà
gent que ha llegit
les seves obres
o veurà reflexat.
Oh, esclar,
és que la Tarragona
del seu temps,
doncs,
ell ara tindria 83 anys,
doncs,
la gent de 70 anys,
60 anys,
80 i tot això,
doncs,
la conèixerà bé.
fins a tots els 50
ja és més difícil,
ja.
Però d'això...
Dius amb alguna novel·la
i amb algun conte?
Les dues novel·les
són això.
Val.
Les dues novel·les
són un retrat,
diríem,
de la Tarragona
d'aquella època
i alguns dels contes
també.
Sobretot dels ambients
de la burguesia,
dels ambients elegants,
els ambients,
podríem dir,
de festes,
moltes vegades.
També hi apareix
aquesta Tarragona
oficial
de governadors civils
i tot això
i apareix...
És una mica
tot això, no?
Per exemple,
el protagonista
de les dues novel·les...
Estem parlant
de l'anell al dit
i les mares.
Digue-li.
El protagonista
és un enginyer
tarragoní
a la primera novel·la
jove,
després ja no tant,
que s'especialitza
en qüestions químiques,
que viu
bona part
de la seva vida
en mitjà orient,
treballant per una multinacional
i que després
és un dels protagonistes
que introduirà
la indústria química
al camp, diríem.
L'assumpte és aquest, diríem.
Jo abans et preguntava,
ara sí que anem acabant
perquè se'ns envàlta el temps
a Magí,
jo abans et deia
una mica en plan de broma,
però no, seriosament,
que políticament
Josep Anton Baixeres
ha tingut un lloc
a la ciutat
i un reconeixement.
Literàriament també?
O calen jornades d'aquestes
perquè se li reconegui
la tasca literària
per dir,
ostres,
teníem un escriptor
tarragoniqui
ferm i dret?
Hi ha una part
de la ciutat
que evidentment
el coneix
i el reconeix
en aquest aspecte,
però hi ha
tota una altra part
que no,
perquè tinguem en compte
això que he dit abans,
que la part
més coneguda,
diríem,
del que el va fer
més famós
és dels anys
50-60,
esclar.
No vol dir
que després
va continuar publicant,
etcètera,
però va ser més conegut
en aquella època.
No hem dit dates ràpidament,
diguem dates,
simplement
dins la tarda literària
busqueu el programa d'actes
i ho trobareu fàcilment,
no?,
totes les xerrades,
ponències,
conferències,
talos rodones
al voltant
de Josep Anton Baixeres,
però diguem dates una mica.
Sí,
avui,
demà i demà passat,
a la tarda,
a la Casa de Cultura
de la Generalitat
del Carre Major,
doncs són les jornades
on hi ha les conferències,
el dia 20
hi ha una ruta literària,
el 20 que és dissabte
al dematí,
no aquest sinó l'altre,
bé,
això,
és el que fa referència
Josep Anton Baixeres,
és això.
Molt bé,
cal inscriure'ns o bé per...
No cal,
s'hi pot anar directament.
S'hi pot anar directament.
Sí, sí, sí.
Magi Sunyer,
moltíssimes gràcies
per explicar-nos coses
de Josep Anton Baixeres
i felicitats,
que vagin molt bé les jornades,
són molt interessants.
gràcies.
Gràcies.