David Martí, molt bon dia.
Molt bon dia, feliç primavera.
Ai, sí, molt feliç, eh? Per fi ha sortit.
Estaves a Arnes, ara, abans de venir a la ràdio?
Ara vinc de Lleida.
Perquè deus estar fent bolos.
Estoy bolos. Els meus amics, en plan de cachondeo,
em diuen el David Bisbal de la literatura, saps?
Doncs és tot el dia amunt i avall, i vinga.
Sí, sí, però és un regal.
Home, ja m'ho imagino, eh?
Ja m'ho imagino que és un regal, el seu llibre,
per ell segur, que ara ens ho explicarà,
però pels lectors ho serà.
Dic que ho serà perquè, ho lamento, i ara li deia,
el tinc entre les mans, no l'he llegit, ens ha arribat fa molt poquet.
Les Bruixes d'Arnes, ell és l'autor.
Diuen que serà un dels llibres dels que se'n parlarà
i molt aquest Sant Jordi.
No sé què dir, clar, cara de sorpresa,
molt agraïment,
i si veieu algú pel carrer
mirant cap endalt i donant gràcies
constantment, soc jo.
És tu? Ah, és tu.
A veure, el David ha escrit la història
de les Bruixes d'Arnes, parlarem de les Bruixes,
però és que hem de parlar d'ell, perquè
que hagi escrit aquest llibre
és conseqüència
d'un canvi absolutament radical a la seva vida.
A veure, tu et dedicaves
a la feina de consultor
i gestor de projectes tecnològics.
Sí.
De cop i volta, per la raó que sigui,
la teva vida no t'agrada
i decideixes trencar absolutament amb tot,
recuperes el teu escenari
natural, podríem dir,
el poble dels teus pares, dels teus avis,
a la Terra Alta,
te'n tornes
i trenques amb tot.
Sí.
Em deixo de barallar amb mi mateix.
Però això és una cosa que molta gent diu que ho faria,
però que ningú s'atreveix,
perquè, home, això té un risc, eh?
Bé, ja, clar.
Però són les conseqüències.
Ens passem la vida decidint,
ens passem la vida actuant
i, evidentment,
que té una conseqüència,
però la conseqüència que he tret
després d'aquest període d'un any i mig, eh?
És que fa un any i mig,
el que vas fer al salt, podríem dir.
Sí, jo fa un any i mig
anava amb traje corbata,
avui em veus vestit molt més esport,
i amb tres ansiolítics cada dia,
cada divendres a les 3 de la tarda
un atac d'ansietat.
Clar, i això,
per mantenir un ritme de vida
i un estil de vida,
que l'únic que feia era donar-me
un bon sou a final de mes,
però moltíssimes insatisfaccions personals.
No eres feliç, vaja.
No eres feliç.
No, no, no.
Hi ha molta gent que no és feliç.
Hi ha molta gent que no és feliç.
Sí que sí, tu ho hauràs comprovat també, no?
Molta, molta, molta.
I què fa que no tothom es faci un plantejament?
No dic d'anar-se a viure al poble,
però què fa que la majoria de persones
no es facin un plantejament de trencament
de la seva vida així tan radical?
Que tenim por o què?
Sí, jo crec que funcionem
en base a la por, no?
Llavors, però què passa
si realment recuperes l'esperit
del que volies ser quan eres petit, no?
Jo volia ser escriptor.
Jo volia ser astronauta o escriptor.
Mira,
doncs una l'has aconseguit cap a l'altra.
Astronauta ho vaig descartar,
però escriptor no.
Llavors vaig voler posar l'accent aquí, no?
I vaig pensar, ostres,
i per què no?
On està escrit que jo,
amb 40 anys,
no pugui ser escriptor
si no està escrit enlloc, no?
I vaig decidir fer-ho
i m'ho vaig decidir prendre
amb molta alegria, no?
Amb molta alegria.
I vaig decidir,
després de passar-ho tan malament,
que cada dia de la meva vida
seria una festa.
i les bruixes d'Arnes
és conseqüència d'aquesta festa diària
que m'he promès
i és el meu compromís, no?
Viure cada dia com si fos l'últim, no?
És, diguem-ne,
la visualització d'aquesta nova vida
que vas emprendre fa gairebé un any i mig.
tanques casa teva
i què fas?
Te'n vas al teu poble,
tenies casa allà,
la casa de la família,
i t'instal·les així.
Bé, jo jugo un avantatge
per diversos motius, no?
I un és que
a Arnes
hi ha la casa dels meus avantpassats,
però que és una casa
que ja està carregada de màgia, no?
És una casa que formava part
de la muralla
de l'antic Castell Sarraí,
però és una casa
que té mil anys de història.
Llavors, clar,
jo crec que això, d'alguna manera,
jo ja ho porto a l'ADN, no?
I l'únic que he hagut de fer
és relaxar-me,
relaxar la mirada,
i quan m'he relaxat
ha començat a sortir tot
d'una manera com molt natural, no?
La meva vida,
des de fa un any i mig,
està carregat de caramboles,
urano, neptuno, pluton,
que realment
m'han facilitat moltíssim la cosa, no?
Aquest procés de canvi personal
ha estat acompanyat de gent
que m'he trobat meravellosa pel camí,
i aquí tens les bruixes d'Arnis.
Jo tinc la sensació
que gaudeixes cada minut
de la teva vida, ara.
Sí, se puede.
I és Wiccan.
Es pot.
No és una secta, eh?
No.
No us ho penseu, això,
no ho dic amb broma, David,
ho dic amb broma.
Tenies la casa,
a veure,
paisatge de la Terra Alta,
els ports,
tenies l'escenari perfecte.
Aquí podies haver posat
diferents protagonistes
i vas triar unes dones,
unes bruixes,
per què?
Perquè a mi m'agrada molt,
és un homenatge,
és un homenatge,
per exemple,
a la meva àvia, no?
Jo crec que a totes les famílies
de Catalunya
hi ha dones
que representen aquest ideal
que he volgut reflectir al llibre, no?
Són dones valentes,
són dones intel·ligents,
són dones lliurepensadores
i són dones
que en definitiva
representen
el paper
d'aquesta dona
que es basa
en les religions paganes,
en les religions
precristianes.
Que perdoneu,
però és que em poso
un caramelet a la boca, David,
perquè és que
aquesta tos
em sap molt de greu,
estem més pendents
de la meva tos
que del que tu estàs explicant.
Dones que tenen
aquest referent,
que t'emmiralles,
però em va haver
com una mena
de clic
de dir
vull parlar
de les bruixes,
però les bruixes
sembla que només siguin gallegues.
Ja perquè no hem tingut bruixes aquí.
I això ho vas descobrir,
entre altres molts,
m'imagino,
una magnífica exposició
que va haver-hi
al Museu d'Història de Catalunya.
Exacte.
I sobretot
una dada
que vaig trobar allà,
que és una dada
que diu
la història
amb majúscules.
I diu
que l'any 1548
al poble
dels meus avantpassats
va aparèixer
un caçador de bruixes
que es deia
Joan Malet,
que això és històric,
que era un morisc
que havia nascut a Flix
i que, bueno,
es va presentar
al poble
amb ganes
de fer uns calés
i va acusar
a dues dones d'allà
de ser
adoradores del diable.
Aquesta història
l'explicava
a l'exposició
a Serga.
A més que era un malbitxo,
si em permets l'expressió.
Bueno,
era un...
Tal com ho presentaven, eh?
Sí, sí.
Era un tio
que...
molt traumatitzat, no?
Jo crec que ara
seria un cas
molt clar
de manual
de patologia
mèdica, no?
El seu pare
era un...
un borratxo
declarat
que li...
bueno,
li pagava
unes pallisses
impressionants.
El Joan Malet
anava a coix,
fruit d'una
d'aquestes pallisses.
Llavors,
el seu pare,
una nit de borratxera,
va matar
amb un cavaller
i a partir d'aquí
el Joan Malet
es va fer
començar
a simpatitzar
amb la Inquisició, no?
Ell era un caçador
de bruixes,
ell era el madreta
d'un inquisidor
de l'Inquisidor General
de Barcelona,
el Diego Sarmiento,
i era un tio
bueno,
doncs
amb certs punts
de sadisme, no?
I era una miqueta
ressentit, eh?
Aquest caçador
de bruixes,
clar,
amb aquests antecedents.
Les bruixes,
les dones,
també parteixen
d'un perfil històric,
real?
Bueno,
del perfil històric...
La partida, eh?
El punt de partida, dic.
Em vaig fixar
molt
i ho reconec
i ho dic obertament,
em vaig fixar molt
en la meva àvia.
Aquesta àvia
que quan jo
em trobava malament
venia
i sempre tenia
un remei a punt
per fer-me passar
el mal de panxa,
per fer-me passar
l'engustipat
o el que fos, no?
I sempre m'ho donava
mentre se'm picava
l'ullet, no?
I sempre
mentre se'm picava
l'ullet
em deia
que jo era cosa
de bruixes, no?
I que jo era
cosa de màgia.
Llavors, clar,
penseu en la casa
aquesta que us deia,
una casa
amb mil anys
d'història,
un avi
que m'agafava
de la mà
em perdia
pels ports
de Tortosa
i em parlava
de templers,
em parlava
de sants.
Estaves predestinat
a escriure
un llibre com aquest,
és que no
era una força,
era una força màgica
també.
Fixe't,
has esmentat
la teva àvia
les bruixes
i en definitiva
aquestes dones
el que eren
eren dones sàvies.
Eren dones sàvies
que s'atrevien
a parlar-li
de tu a tu
a la natura
i quan parlaven
de tu a tu
amb la natura
el que aprenien
era evidentment
tots els miracles
que els oferia
aquesta natura
en forma
d'herbes,
en forma
de qualsevol
tipus de remei.
Però eren dones
i precisament
per això
eren dones
extremadament
perilloses
per la Inquisició
i pel poder
de l'època.
A veure,
les bruixes,
el perseguidor
de la Inquisició
introdueixes
un element
que és
el llibre
de les essències
que això
diguem-ne
va determinant
una miqueta
el que és
el curs
del relat.
La gran aventura.
Sí,
hi ha un fil conductor
i a part
hi ha aquestes
subhistòries
dintre de la història
i a mi
m'atrau molt
la idea
d'un llibre
que és
el llibre
de les essències
que és un llibre
que recull
els coneixements
dels homes
i les dones
més sàvies
de tota la història
de la humanitat
que en un joc
espontani
el que van fer
va ser
anar-se
passant
aquest llibre
i d'una manera
totalment altruista
el que van fer
va ser
abocar-hi
tot el seu coneixement
i a mi
aquesta idea
em té atrapat
em té molt atrapat.
L'àvia Magdalena
la Lluna
la Maria
ja són
velles amigues teves
totes elles
conviuen
perfectament amb tu
l'església
el capellà
que descobreix
és que clar
jo no sé fins a quin punt
podem explicar
la història
de Lloren
home
és que s'ha de llegir
els llibres
s'han de llegir
perquè si expliquem
el llibre
el territori
també el podem identificar
Arnes
els ports
tota aquesta zona
hi ha una primera part
la història
arrenca
a Arnes
és una història
que a poc a poc
va evolucionant
a mesura que va avançant
la trama
avancen
els protagonistes
pel territori
fan un recorregut
pel riu Ebre
passen per Tortosa
pel delta de l'Ebre
hi ha pirates
i llavors també
la història
l'acabem a Barcelona
a la Barcelona
de mitjans del segle XVI
que és una Barcelona
que vull
és una Barcelona
màgica
plena de colors
i d'olors
i el llibre
jo és que vaig
passant a les pàgines
des de tota una representació
de tot el simbolisme
una mica esotèric
del món
de les bruixes
passant
per descripcions
de com es pot
doncs
embalsamar
un cadàver
i tota aquesta
saviesa
tot això també
es va intercalant
com bé deies
al llarg del llibre
que crida moltíssim
la curiositat
va intercalant
amb la història
no n'hi havia prou
amb la casa mil·lenària
amb els records
dels teus avantpassats
m'imagino que
la recerca històrica
ha hagut d'estar present
no per ser fidel a la història
que és una novel·la
no ho oblidem
sinó per poder guarnir
i adornar bé
totes aquestes històries
que ens vas explicant
això ho fem
jo crec
tots els escriptors
sí que és veritat
que hi ha
evidentment
com tu dius
és una novel·la
llavors clar
la novel·la et permet
posar la sal i la pebre
una mica al teu gust
però sí que
evidentment
hi ha hagut una tasca
de documentació
bastant important
tot i que m'he permès
llicències poètiques
que diuen
a mi m'agrada molt
el que deia
l'Alejandro Dumas
que és el creador
dels Tres Mosqueteros
i el Conde de Monte Cristo
que jo crec que són novel·les
que hem llegit tots
i ell
quan l'acusaven
de ser poc fidel
amb la història
deia una cosa
que a mi m'entusiasma
diu
sí
diu
és verdad
diu
violo constantemente
la història
diu
però la verdad
es que le hago unos hijos
que son preciosos
llavors
jo crec que aquesta
és una mica
la creu
de tots els escriptors
que ens atrevim
jo no crec
que hagi escrit
una novel·la històrica
la considero
més una novel·la
costumista
és una novel·la
màgica
és una novel·la
que els lectors
posin la seva etiqueta
i fer recerca
més que res
per tenir més elements
a l'hora de fer
el teu imaginari
per enriquir-ho
un llibre d'història
és un llibre d'història
i una novel·la
és una novel·la
tu acabes la novel·la
després d'aquest canvi
radical de vida
i la presentes
a un editorial
o com va la cosa?
és molt fort
és que clar
són edicions 62
no és una publicació
que s'hagi fet ell
no no
estem parlant
d'un llibre
que té una difusió
que com dèiem
serà un dels llibres
del que se'n parlarà
aquest Sant Jordi
aquí també va anar
la carambola
aquella que deies abans
porto un any i mig
sense jo saber-ho
acompanyat
de les bruixes d'Ernest
o acompanyat
de la seva màgia
penseu que
quan vaig fer
aquest trencament personal
vaig escriure un assaig
que en aquest assaig
el que feia era
doncs
era parlar
d'aquest procés
de com es passa
d'aprendre
tres sensiolítics
cada dia
a decidir
amb 40 anys
ser escriptor
i un cop
el vaig acabar
vaig parlar
amb l'editora
d'Ediciones Urano
i li vaig dir
escolta'm
tinc la inquietud
tinc ganes d'escriure més
però ostres tu
he perdut l'oremus
perquè ara em surt
una novel·leta històrica
costumista
o digue-li com vulguis
aquesta persona
li va passar
amb una altra persona
i aquesta persona
és un gran escriptor
és una persona
que té un olfacte
molt fi
i li va passar
amb un agent literari
és a dir
que un any i mig
després
de fer aquest trencament
em trobo
que
és el que tu dius
hi ha un editorial
com
Edicions 62
que aposta
per una novel·la
d'un novell
i ho tinc tot
per aprendre
i ho tinc claríssim
clar
i per mi
és com un premi
insisteixo
si em veieu
pel carrer
amb cara de tonto
mirant cap a dalt
soc jo
és David Martí
l'autor
de les bruixes d'Armes
escolta
això que dius
que t'acompanyen
les bruixes d'Armes
des de l'any i mig
aquesta influència
aquesta cosa
també ens pot arribar
als lectors
o només a l'autor
de la novel·la
perquè potser
si la llegim
aquestes bruixes
comencen a protegir-nos
a la resta de la humanitat
pot ser un reclam
per llegir el llibre
pot ser un reclam
el que passa
és que
per mi
la gran satisfacció
és que em truqui
gent que conec
gent que no conec
a Armes
m'han arribat
a picar
a la porta
de casa
gent que venia
de Barcelona
només per veure'm
són 200 quilòmetres
gent que només
vol prendre
un cafè amb mi
gent que m'envia
un correu electrònic
el dia
és a dir
comencen a llegir
la novel·la
i mig dia després
ja se l'han acabat
i em truquen plorant
o em diuen
que han plorat
em diuen
que han rigut
i a mi tot això
el que em fa veure
és que realment
les paraules
tenen poder
són molt poderoses
són molt poderoses
les paraules
arribarà el dia de Sant Jordi
l'en David
signarà exemplars
però afortunadament
ja fa temps
que la novel·la
va de mà en mà
i ha tingut
lectors i lectores
i la teva recompensa
aquesta del lector
ja la tens
el que ha de venir
doncs
a gaudir-lo moltíssim
serà el teu primer
Sant Jordi
com a escriptor
serà el primer
Sant Jordi
amb aquesta moguda
clar
perquè amb l'assaig
que vas fer prèviament
també Déu-n'hi-do
vaig tenir la sort
de ja poder estar signant
però clar
la moguda d'aquest any
és totalment
màgica
David
que tens projectes ja
no?
algun?
ara no puc parar
no
doncs escolta
però podem avançar
no avançar
sinó que estàs
fent alguna cosa
ja en particular
ja en ferm
ja has començat
alguna història
sí
ja estic
estic treballant
ja en ferm
amb una altra
història
quan estigui
ens la donaràs a conèixer
i tant
només faltaria
jo de moment
aquestes bruixes d'Ernest
ja tinc moltes ganes
de començar-la
el llibre es presenta
aquesta tarda
és un acte públic
obert a tothom
penseu que és a les 8 del vespre
a la lliureria
a la Rambla
a més
la presentació
anirà a càrrec
de l'escriptor
Julio Ricardo Trigo
i a més
llegiran fragments
del llibre
la responsable
serà
la Colla Valls
David
de veritat
agraï moltíssim
que hagis vingut
que hagis escrit aquest llibre
perquè estem segurs
que gaudirem molt
a vosaltres
moltíssimes gràcies
adeu-siau