Senyor Roc Muñoz, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal el nou ajuntament? Ha quedat maco? Ha quedat bé?
Bé, crec que ha quedat força bé.
La gent que ho ha vist, perquè nosaltres vam fer el dia 29 un dia de portes obertes
perquè tota la gent del poble ho pogués visitar,
doncs bé, estan sorpresos perquè l'obra ha sigut important.
És un ajuntament nou adequat a la nova situació,
al nou estatus que tindrà la Canonja de manera imminent?
Sí, efectivament.
Al final nosaltres volíem comprar,
perquè hem afegit una finca al costat, una casa,
volíem comprar un altre més, doncs ja per tindre un ajuntament per anys.
No ha sigut possible, però bé, amb el que hem fet,
crec que durant uns anys l'ajuntament tindrà unes instal·lacions adequades.
Aquest ajuntament s'inaugurarà demà, per cert,
amb la presència del conseller de Governació Jordi Aussàs.
En fi, la inauguració o la remodelació de les instal·lacions municipals
ens serveix avui com a excusa, entre cometes,
per repassar amb el senyor Rocco Muñoz l'estat de les negociacions,
l'estat del procés de la independència de la Canonja.
perquè, com dèiem, el passat 15 d'abril s'aprovava la llei.
Des de fa dos mesos, pràcticament, què s'hi ha fet
i què s'ha de continuar fent fins que culmini tot el procés l'1 de novembre?
Sí, efectivament. Es va aprovar el 15 d'abril,
es va publicar la llei el dia 30,
i hi ha una disposició a la llei que diu que entrarà en vigor al cap de sis mesos.
Per tant, el dia 1 de novembre del 2010,
la Canonja serà un municipi independent,
un municipi més de Catalunya.
Què s'ha fet?
S'han fet unes converses prèvies durant aquest temps.
Ja s'havien iniciat abans, també.
I ara ja s'han anomenat les comissions negociadores
per part de l'Ajuntament de Tarragona i també del de la Canonja.
i ahir mateix vam estar reunits perquè tot aquest procés en realitat falten quatre mesos.
En realitat, el dia 1 de novembre això hauria d'estar llest i acabat,
però bé, nosaltres entenem que per el pressupost de l'any que ve,
que efectivament es comença a treballar al mes d'octubre,
això ha d'estar ja absolutament d'at i beneït.
Ha parlat de comissions.
Sí, efectivament.
Entre l'Ajuntament de Tarragona i el de la Canonja.
Primer, una comissió tècnica,
on els tècnics tant d'Hisenda, d'una banda,
de Tarragona com els de la Canonja,
que és un dels aspectes més importants,
començaran a treballar en diferents aspectes,
però també en qüestions d'autobusos,
de guàrdia urbana, de recollides, compraries...
Bé, l'acord és complex, i després hem de crear també la figura
d'una empresa, una mancomunitat,
bé, un ENS, que serà el que reguli aquest acord amb el futur.
Hi ha una comissió de tècnics i aleshores també hi haurà una comissió de polítics.
Efectivament, hi ha una de tècnics i també una de polítics
que d'alguna manera sancionarà els que els tècnics es vagin aportant cada dia.
Quins serveis són els que s'han de negociar en aquests mesos
de traspàs o no traspàs o de mancomunar serveis entre la Canonja i Tarragona?
Sí, els traspassos estan pràcticament definits.
Per exemple, el dia següent que la Canonja sigui un municipi independent,
el manteniment de l'enllumenat ja formarà part de la Canonja.
Però, per exemple, el transport urbà,
aquesta és una qüestió que hem de mancomunar.
Ara, un municipi pot donar un servei a l'altre
i per aquest aspecte, segurament,
tota la qüestió dels autobusos quedarà tal com està
i el que s'està negociant, entre cometes,
és el preu que la Canonja ha de pagar a Tarragona
per mantenir aquest servei.
Aquest és un dels importants, dels més importants.
Però també la recollida d'escombraries és una altra importantíssima.
Doncs bé, nosaltres, crec que durant aquest mes de juliol,
Tarragona té un nou contracte amb l'empresa de foment.
Nosaltres estem subjectes a aquest contracte
i el que mirarem de negociar en aquest temps
és quin cost té per la Canonja precisament aquest servei.
Però després nosaltres estarem amb l'empresa municipal.
Ha parlat d'autobusos, de recollida d'escombraries.
Per exemple, la Guàrdia Urbana?
La Guàrdia Urbana és també un tema...
Aquest és més complex, perquè sí que un municipi
no pot prestar serveis amb un altre, en aquesta qüestió.
Ara, podrien haver guàrdies que estiguessin en comissió de servei
a la Canonja, com un màxim de dos anys, sí.
Però nosaltres també estem mirant altres fórmules.
Tenir un cost de Guàrdia Urbana propi,
tenir un cost de Guàrdia Urbana mixta,
amb Guàrdia Urbana i Vigilants,
tenir un cost de Vigilants com tenen altres pobles
semblants a la Canonja...
Bé, tot això ho estem estudiant i sobretot ho estem valorant.
Clar, però i això també ho hauran de decidir en aquests mesos?
Efectivament.
S'hauria de decidir abans l'1 de novembre.
Efectivament, si Tarragona ens ha de prestar aquest servei,
ja et dic, en Guàrdies en Comissió de Servei,
els que tenim ara, per exemple,
doncs això s'ha de substanciar en aquests quatre mesos que queden.
Hem citat aquests tres casos claríssims,
a més de serveis importants, de transport públic,
de recollida d'escombreries i de seguretat i vigilància,
com representa la feina de la Guàrdia Urbana.
N'hi ha d'altres?
N'hi ha un altre que també és molt important,
que és l'empresa municipal d'Aigües.
E-Matsa, aquesta és una empresa mixta,
de l'Ajuntament de Tarragona,
i per tant aquesta fins ara dona el servei a la Canonja
i el continuarà donant.
Nosaltres ja hem parlat amb els directius d'E-Matsa,
i aquesta, doncs bé, és també una empresa clarament
que ens pot prestar el servei i que ho farà.
Un altre és el CERFUM.
Aquesta també és una qüestió que, clar, no s'hi pensa,
però efectivament és importantíssima per una població,
i per tant, a aquesta també arribarem a un acord
amb les condicions actuals.
I, per exemple, dels primers que comentàvem,
dels autobusos o de les recollides d'escombreries,
damunt de la taula de les negociacions
entre tècnics i polítics de les dues parts,
ja hi ha xifres del que hauria de pagar, per exemple, la Canonja?
Podem posar algun exemple per fer-nos una idea?
Bé, són xifres que encara no s'estan negociant
i, per tant, no faré públiques, no?,
perquè ara partim de xifres molt diferents,
les que planteja Tarragona i les que planteja la Canonja,
i, per tant, hem de fer un acostament en aquestes xifres.
Però bé, són serveis cars, eh?
En tot cas, sabeu que l'empresa municipal de transports
té un dèficit important,
i, per tant, aquí es tracta de com assumim nosaltres
aquesta part de dèficit.
I tots aquests serveis que prestarà,
que pot continuar prestar en Tarragona,
al municipi de la Canonja,
sota algun òrgan, sota algun organisme,
amb quina fórmula ho faran?
Molt bé. Això és el que també estem estudiant.
Hi ha una fórmula, no?,
que es poden mancomunar serveis,
i, per tant, es tractaria de crear un ENS,
una mancomunitat,
on estiguessin representats els dos ajuntaments,
i, doncs, que bé, que gestionés...
Els diferents serveis.
Una única mancomunitat podria gestionar diferents serveis.
Efectivament.
Aquesta seria la fórmula que estan estudiant.
Una mancomunitat, perdona, que tindrà,
evidentment, i això li vaig demanar a l'alcalde de Tarragona,
que tindrà la seva seu o la Canonja,
encara que estiguin representats els dos ajuntaments.
I l'ha acceptat l'alcalde de Tarragona?
Em va dir en principi que sí.
A dia d'avui, clar, les negociacions han començat,
estem en un punt de partida,
preveu dificultats en algun àmbit en concret,
de tots aquests que hem comentat?
Especialment dificultats en algun?
Les postures de partida són diferents,
com sempre en unes negociacions, en unes converses,
en fi, ja has de suposar que les postures no són pròximes,
però preveu, malauradament, en algun cas, algun problema?
Potser m'agrada més l'altra definició.
Hi haurà dificultats, sí.
Clar, cadascú, en aquest aspecte,
defensa els interessos del seu poble,
en aquest cas, l'alcalde de la ciutat, la ciutat,
i l'alcalde de la Canonja,
els interessos del municipi de la Canonja.
Per tant, són dues postures antagòniques, per dir-ho així.
Hi ha d'haver acostaments, sí,
perquè les xifres, bé, són com són.
S'hi poden fer de diferents maneres,
però també es pot fer un acostament en aquestes xifres.
I, efectivament, amb la qüestió econòmica,
amb la qüestió que genera tots els impostos de la química,
i a més, això preveu que hi haurà dificultats,
perquè la situació que hi havia el 2006-2007,
quan se va fer la memòria,
no són les que hi ha actualment.
I les alegries que es podien permetre els ajuntaments
en aquells moments no són les actuals.
Però bé, nosaltres també tenim clar
que el municipi de la Canonja
ha de tirar endavant holgadament,
per dir-ho d'una manera planera.
El fill d'això últim que comenta l'alcalde de la Canonja,
la creació i la constitució del municipi plenament independent
arriba segurament en el pitjor moment
pel context de crisi econòmica,
o no, tenint en compte les indústries
que hi ha en el futur terme municipal de la Canonja.
Per la negociació és un mal moment, efectivament.
Per la negociació, però no pel futur del municipi de la Canonja.
Però no, per el futur.
Vull dir, els números són els que són.
I per tant, aquests d'alguna manera estan clars.
I això no ens perjudica.
Ara, per negociar, sí, és un mal moment.
No és el de, ja et dic, de fa tres anys o quatre.
Perquè l'acord pactat en el seu moment s'ha de revisar?
Bé, la voluntat és que es revisi.
I així ho vam acordar els dos alcaldes
i això és el que farem, o això és el que estem fent.
Tornant al tema dels serveis,
des del punt de vista dels canongins i canongines,
l'1 de novembre notaran alguna diferència,
per exemple, en el tema del transport públic?
No, en principi no.
Jo estic dient contínuament que el canongí i les canongines
no notaran que ha canviat el nostre estatus.
Per què? Doncs perquè s'han preocupat durant molts anys
d'assumir competències i d'exercir-les.
I per tant, això no serà visible per part de la població.
Per exemple, si un va fer avui una consulta del padró
i va a la canonga i des de la canonga,
internament, des de l'agendament, s'ha de consultar en Tarragona,
doncs després es farà tot des de la canonga.
Però el ciutadà no notarà aquest canvi.
Ara bé, amb la qüestió de gestionar aquests serveis nous,
amb la qüestió dels ingressos de la química
i d'altres que hi puguin haver i que puguin millorar la nostra vida,
doncs efectivament això ho notarà, no immediatament,
però amb un pla escurt.
En qualsevol cas, clar, l'objectiu de l'Ajuntament de la Canonga
és que els serveis aquests que es puguin mancomunar amb Tarragona,
la qualitat i el nivell dels serveis sigui com a mínim
el mateix que hi ha en aquests moments.
Així ha de ser i això és una premissa de la llei.
Per tant, en aquest aspecte el que no pot ser
és que baixis la qualitat dels serveis.
Per tant, això, clar, queda expressament marcat a la llei.
Fins i tot en el de la Guàrdia Urbana,
sobre el qual exposat de diferents possibilitats,
que podria haver-hi aquesta prestació de serveis d'alguns agents
o buscar altres fórmules, també aquí?
També aquí, però clar, la llei no especifica
quins serveis han de ser, sinó en general.
Però, efectivament, aquest també és una qüestió
que la població ho pot notar.
Però, clar, nosaltres no podem baixar el llistó en aquest aspecte.
La Canonga està situada allà on està situada.
No és un poble que estigui a quilòmetres d'una gran capital,
com pot ser el nostre cas.
I, per tant, clar, els serveis que es presten
s'han de continuar prestand.
Com seran, senyor Muñoz, els pressupostos del 2011, de la Canonga?
Els primers pressupostos d'un municipi plenament independent?
Home, la veritat és que no s'ho hem plantejat.
Espero que, clar, han de pujar substancialment, no?
Perquè el pressupost en guany de l'entitat menor descentralitzada?
Està sobre 5 milions.
5 milions d'euros.
Sí.
Jo crec que...
I quina previsió podem fer per fer-nos una idea tots plegats?
Al voltant de 2,5-3 milions més.
Per tant, clar, aquest seria un pressupost correcte
per una població com la nostra, no?
Una població que pugui tenir aquest pressupost, eh?
I en aquest pressupost, quines s'ha pensat que han de ser les prioritats?
Clar, les prioritats, efectivament, nosaltres hem de pagar els autobusos,
hem de pagar la Guàrdia Urbana, no m'entens?
Que això són aspectes importantíssims,
i també la recollida d'escombraries.
D'aquest increment que t'estic dient,
una bona part s'ho menja precisament a aquests serveis, no?
Però també voldríem que tinguéssim diners nets per fer inversions, eh?
Sabeu que amb tot això que ha passat amb el decret del govern central,
doncs, efectivament, els ajuntaments, per tindre diners,
per fer inversions, han d'anar al banc.
I, home, ens agradaria, doncs, no sé si amb el primer any,
però que poguéssim ja tenir líquid
per no necessitar anar contínuament al banc.
Per això els obligarà, doncs, a fer operacions a crèdit abans del 31 de desembre.
Ah, no, clar, per l'any 2011.
Com la resta de municipis.
I per allò que ens falta del 2010, evidentment.
Per això també, d'alguna manera,
significa començar aquesta nova etapa pel municipi de la Canonja
amb unes certes dificultats?
Per poder invertir, per poder pensar en nous projectes,
en nous equipaments, en fi, en el que consideri
el poble de la Canonja que és prioritari?
A veure, jo et diria que fins ara i durant tots aquests anys,
des que jo estic alcalde i des que hi havia l'anterior alcalde també,
la Canonja ha sigut un poble, doncs,
que s'ha administrat d'una manera rigorosa.
Estem endeutats, però no molt endeutats.
Estem per sota, tenim un 70 i alguna cosa d'endeutament,
saps que els ajuntaments poden arribar amb un 110
i després, doncs, si la Generalitat t'autoritza a passar-nos.
Vull dir, sempre hem controlat.
Nosaltres, amb aquest pressupost de l'any passat 2009,
doncs, tenim superàvit, per dir-ho així,
tenim romanents de tresoreria,
però que tampoc no gastem del tot.
I, per tant, aquesta administració, doncs, de control,
espero, doncs, continuen fent-la, no?
I, per tant, doncs, que això sigui a bé
que la Canonja sigui un poble poc endeutat.
I, si pot ser amb els properes, doncs, pressupostos,
que tindrem uns ingressos d'una altra manera,
doncs, que encara ho sigui molt més, no?
En fi, estem en aquesta etapa, com dèiem,
transitòria de negociacions entre Tarragona i la Canonja.
Tot això de culminar a finals d'octubre,
abans que la Canonja ja sigui plenament independent.
Ho han pensat ja de la manera en què ho celebraran?
Si és que ho celebren d'alguna manera,
que m'imagino que sí,
perquè si el dia 15 d'abril,
quan es va provar la llei al Parlament,
ja va haver-hi festa a la Canonja,
m'imagino que a finals d'octubre,
al voltant de l'1 de novembre també faran alguna festa.
Sí, però poca, eh?
Serem molt més prudents.
Rigorosos per la crisi.
Efectivament, però el dia de festa per la Canonja
serà el dia 15 d'abril.
Encara que després, bueno,
això simplement és una disposició de la llei,
que entri a l'1 de novembre.
Però per nantros, el dia...
El dia simbòlic és el 15 d'abril.
Efectivament, que és quan ho va aprovar
el Parlament de Catalunya.
Doncs aquest és el moment que està vivint la Canonja,
aquesta transició, com dèiem,
amb aquestes negociacions,
amb comissions de tècnics i de polítics,
i que ha de culminar d'aquí escasament
quatre mesos i mig, a finals del mes d'octubre.
Avui n'hem parlat i hem volgut repassar la situació
amb el seu alcalde, el senyor Can Roc Muñoz.
Senyor Muñoz, moltes gràcies.
Molt bé.
Que vagi molt bé la feina d'aquests mesos.
Per cert, es presentarà l'any que ve a les eleccions,
un cop ja sigui vostè l'alcalde
de la recuperació de la plena independència del municipi?
Sí, sí.
Ho té clar, no?
Sí, em vull presentar i vull ser, evidentment,
el primer alcalde del municipi recuperat.
Mentiria, si digués que no.
Vol gestionar els primers quatre anys, no?
De plena independència del municipi.
Senyor Muñoz, com deia, moltes gràcies
per acceptar la invitació del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Fins la propera. Bon dia.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Bédyà.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.
Béda.