logo

Arxiu/ARXIU 2010/ENTREVISTES 2010/


Transcribed podcasts: 1313
Time transcribed: 17d 17h 13m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Des de primera hora del matí, 1.200 alumnes de centres de primària de la ciutat de Tarragona,
des del matí de Tarragona Ràdio, des de les 11 en directe,
intentant atensar-vos tot el que s'està vivint aquí.
La veritat és que és un panorama extraordinari, emocionant, bonic, per què no dir-ho,
ja en els acabaments del final de curs.
Ja sabeu que l'aventura de la vida és una aventura, i subrellem aquesta paraula,
perquè mai saps què pots trobar al final.
La veritat és que hem trobat un tresor després d'aquests 10 anys d'aventura de la vida.
És una iniciativa, és una feina que es fa des de les àrees de salut,
de medi ambient, d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Ens acompanya la responsable de l'àrea de salut i medi ambient de l'Ajuntament,
la senyora Carme Crespo. Carme, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quin espectacle, eh? Això és un espectacle.
Això, això és cert, eh? Més de 1.000 nens aquí, això és magnífic, és magnífic.
I més magnífic als 11.000 nens que han passat per aquesta aventura de la vida en aquests 10 anys.
Home, és la valoració que se'n fa des de totes les persones que hi prenen part i entitats,
és molt positiva.
Una altra valoració probablement és aquesta capacitat que cada cop es demostra més
de col·laborar entitats, escoles, institucions.
Això ho vèiem avui.
La veritat és que amb l'Ajuntament les escoles sempre, sempre, sempre han cooperat moltíssim.
i de veritat des d'aquí vull donar-los les gràcies tant als professors i professores com s'han pres aquest programa
molt en sèrio, com un programa més de l'educació dels nostres nens i nenes i també, evidentment,
a les pròpies escoles, no? Perquè això, vulguis que no, és una feina extra.
I a mi m'agrada dir-ho, i ho dic sempre, precisament, perquè hi ha vegades que no són ben considerats,
aquests col·lectius, no?, i són criticats, i a mi m'agrada dir que treballen i molt amb els que els toca
i, en aquests casos, amb els que els demanem l'Ajuntament.
Sí, perquè, de fet, l'aventura de la vida, recordem que és una proposta que es fa a les escoles
i que molt lliurement poden assumir-les o no, vull dir, no tenen cap obligació,
per tant, quan ho fan és un acte també de voluntarisme.
Evidentment, evidentment, per això ho dic i cal remarcar-ho.
I estic segura que el nombre d'escoles, que ara ja són moltes,
però que aniran augmentant perquè, conforme es veu que el programa és bo
i és aplicable a totes les escoles, l'èxit serà assegurat
i que tindrem aventura de la vida i aventura de conversar a Tarragona Ràdio,
que també, cal dir-ho, fa cinc anys que està treballant molt i molt per aquest programa,
i a Jolanda Garcia, que és la que m'aguanta el micro en aquest moment.
Cent programes hem fet, eh?
Cent.
A més, ha coincidit amb un número rodó, eh? Ja ens agrada això.
Cinc, molt bé, deu, deu anys...
Deu, cent, cinc, tots són xifres rodones, eh?
Ens acompanya també Carles Tepero. Bon dia, Carles.
Bon dia.
És el director de l'Institut Municipal d'Educació,
que també ha seguit des de diferents àmbits, des de diferents de l'ensenyament,
perquè el Carles, abans que ser director de l'Institut,
era director d'un centre de Tarragona,
que ha participat, que participa a l'Aventura de la Vida
i que fins i tot una de les aventures de la Vida la van fer al vostre col·le.
Sí, és veritat, en directe.
Va ser a partir de la professora Teresa Mas,
que encara continua ara amb una altra escola,
que a Camp Clar, a proposta de la Isabel,
la gran protagonista del Casal de l'Espai,
que és el que porta a l'Aventura de la Vida,
doncs des de llavors s'ha impulsat
i, com deia la regidora,
doncs cada vegada més centres s'hi apunten,
perquè la veritat és que és un programa
que dona molts fruits, no només fruits físicament parlant,
de la natura...
Aquests que portaven a les samarretes, no?
Correcte, per espomes, fruit, etcètera,
sinó que, a més a més, els hàbits i els temes que tracten
són de plena actualitat i de molta salut.
I hi ha un element que s'ha afegit en aquesta ocasió,
l'Aventura de la Vida,
que ara immediatament traslladarem al so,
als nostres oients,
que és el Consell dels Infants,
els petits consellers que ja han començat
a prendre protagonisme en aquest escenari.
Normalment es fa al Palau Municipal
seguint una miqueta la pauta dels regidors, adults.
Avui s'ha volgut portar també en aquest ambient de festa,
a més, per donar opció als nens i nenes
que participin directament i que facin les seves propostes.
És un exemple i un exercici de participació
del que fins i tot la societat adulta estem mancats.
Sí, sí, correctíssim, ho acabes dit tu mateixa.
De fet, la festa d'avui, que és la festa de la salut
i de la participació també,
s'hi ha afegit aquest element també de llibertat d'expressió
on els petits consellers i conselleres,
que són representants a la vegada també
de totes les escoles de Tarragona,
perquè no només de les que representen directament,
perquè han estat elegits en un procés democràtic,
sinó, com deia, representen a totes les escoles
i escolars de Tarragona.
I aquí tenim l'ocasió, en el Consell Municipal d'Infants,
d'expressar i explicar als consellers i conselleres
de veritat, per què ens entenguem, de l'Ajuntament,
els representants del poble,
hi ha representants presidits per l'alcalde
de tots els grups polítics,
i allí expliquen qualsevol qüestió,
qualsevol tema que vulguin fer partíceps
i anunciar-ho als consellers de l'Ajuntament.
A l'Institut Municipal d'Educació
feu el que podríem dir, reunions de portaveus, no?
Sí, gairebé, cada setmana, cada dos setmanes,
allà mateix, a la seu de l'Institut,
els petits consellers i conselleres fan pràctica participativa,
assembleària, tracten diferents temes,
els debaten i després extreuen conclusions
i les porten al Consell Plenari.
Cal recordar que aquests nens i nenes
que representen els nens de Tarragona
van ser triats pels seus companys de classe
a cadascun dels centres educatius,
que aquest ha estat el criteri
de per què aquests nens són consellers i altres no.
Van votar democràticament,
ens ho van explicar a la ràdio,
van fer eleccions,
algú fins i tot va fer alguna que altra campanya.
Sí, sí, i tant,
campanyes de veritat potentíssimes
i molt interessants, no?
I el que deia també abans la consellera Carme,
també, no només l'aventura de la vida,
el Consell Museu d'Infants,
també voluntàriament hi participen les escoles
i els representants que lliurement
es conlleixen ser representants.
I els pares i les mares que han d'afegir
a les agendes aquestes atapeïdes dels nens,
a banda de la música, el judo, el karate o el que sigui,
la reunió dels petits consellers.
Sí, el que passa és que ara ja està bastant ben organitzat això,
ho saben ells quan se fan aquestes reunions,
quan se fa el plenari, quan se fan els debats
i els deixen allà a la seu de l'institut
i després ells tornen més tard, no?
Són alumnes de 5 i 6.
I només un detall, en tot cas,
que també es té en compte per part de l'Ajuntament.
El dissabte passat, jo els vaig acompanyar una estona,
doncs també rebent satisfaccions per part del municipi.
Van fer, doncs, un viatge al port de Tarragona,
se'ls va convidar a Malagolondrina,
molt bé, se'ls va convidar a visitar el Museu del Port,
en fi, també hi ha moments lúdics i de festa, eh?
Hi ha una cosa, a veure, que és molt important,
que actes com el d'avui o el que aneu repetint al llarg del curs
no sigui testimonial.
Una mica aquesta recança que també tenen els adults
és que els polítics no fan cas, els polítics no fan cas.
Totes les propostes que porti aquesta canalla,
els diferents regidors,
heu de donar resposta en un sentit o en un altre,
perquè si no, malament rai, no?
Ho fem, ho fem.
De fet, l'alcalde, després del Consell,
ens passa a tots els regidors els deures, eh?
que ens han imposat els nostres petits consellers
i la veritat és que és gustosíssim veure com participen
en la vida pública i política, també,
perquè jo crec que s'estan preparant per la vida futura.
És a dir, no cal que siguin polítics,
però sí per la vida en general,
quan s'han d'adults trobaran que això els anirà molt bé,
molt bé, molt bé, doncs la manera que tenen de desenvolupar-se
i inclús de demanar, d'exigir,
també saben que participen i que també han de donar.
Jo trobo que tot plegat, tant l'Aventura de la Vida
com el Consell de Participació,
els donarà un bagatge que ja voldríem haver tingut nosaltres, eh?
De dos anys cap aquí, a l'Aventura de la Vida i a la ràdio
vam voler fer un canvi i convidar els nens
que parlessin dels temes que són propis d'aquest programa,
però des de la proximitat, des del seu entorn més immediat.
Han treballat als seus barris,
han treballat a tot allò que forma part de la seva vida quotidiana.
I us diré una cosa,
han estat molt crítics alguns nens i nenes
i jo m'imagino que aquesta crítica
o aquestes reclamacions determinades
des de les vostres àrees de responsabilitat us han arribat.
Tu recordes alguna cosa,
alguna demanda més generalitzada
que reclamen els nens i nenes
pel que fa a les àrees de les que n'és responsable, Carme?
Bé, jo la banda de jardins,
jo crec que hem fet els deures
perquè aquest any mateix hem arreglat 39 jardins.
De fet, avui se n'hi inaugura un.
Jo crec que aquesta part potser és la que ens havien demanat
perquè necessitaven llocs
per estar amb les seves famílies,
per viure i conviure.
I aquesta jo crec que és la que potser me'n sento més orgullosa,
de les demandes que a mi em podien competir
durant almenys aquests tres anys
que era aquesta part més visible
que era la jardineria de la nostra ciutat.
I bé, després, els altres regidors
deuen tenir d'altres demandes...
que s'ocupi de l'OCEU, eh?
Que estic segura que sí que s'han vist reflectides, eh?
Carles, ara s'acaba el curs,
per tant, feu un parèntesi
en el que són les reunions
al funcionament ordinari dels petits consellers.
Que ara el curs vinent es torna a reemprendre.
Hi ha un canvi de representants,
continuen els mateixos,
és com les legislatures,
perquè aquests creixen, eh?
Gràcies a Déu, sí.
Nosaltres ens fem vells, però ells creixen.
Bé, tots creixem, no?, també.
I sí, és veritat, Iolanda,
els de cinquè continuen fent sisè,
després és quan hi acaben ja,
perquè jo he fet sisè primària,
i es fan eleccions per elegir alumnes de cinquè.
És a dir, la intenció és que aproximadament,
més o menys, eh?
La meitat, el 50% dels petits consellers i conselleres,
es canvien i estiguin dos anys
en el plenari del Consell.
Moltíssimes gràcies, Carles Tepero,
director de l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona.
Un pla de veritat.
Encantat.
Carme Prespo, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.