Faltant només dos minuts per arribar al punt horari d'un quart d'una del migdia.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Volem conversar durant uns minuts amb un tarragoní
que segur que molts dels que ens escolten el coneixen,
tenen referències o potser el coneixen personalment
i que a més no fa gaire, ja el vam tenir aquí als estudis de la ràdio
per parlar de la trobada anual que fa l'agrupació de supervivents
de la Lleva del Biberó.
Avui torna a venir a la ràdio
perquè hi ha una iniciativa molt interessant que volem comentar amb ell.
Volem parlar amb el president de l'agrupació, el mestre,
perquè és mestre, és músic, el Pere Godall.
Mestre Godall, molt bon dia.
Molt bon dia, bon dia.
L'agrupació de la Lleva del Biberó torna a ser notícia aquests dies
perquè el Consell Comarcal de la Terra Alta ha acordat per unanimitat,
ara fa unes setmanes en una reunió que van tenir,
proposar el Premi Príncep d'Històries de la Concòrdia a vostès,
a l'agrupació de supervivents de la Lleva del Biberó.
Com ho han rebut, això, senyor Godall?
A nosaltres és un al·lago, això que ens ho enviti, no?
De fet, l'any passat, el Consell Comarcal de la Terra Alta
ja va intentar que fóssim candidats a aquest Premi de la Concòrdia.
A nosaltres ens va molt bé,
però jo no crec, jo soc molt susceptible de que ens ho donin,
perquè són dels que ho van perdre,
i això és una cosa nacional.
Ara bé, intentar-ho no costa res.
A més, nosaltres ja fa 29 anys que anem preguncant la pau,
totes les trobades que fem per tot el país,
ja anem pregunant la pau.
I aquí no hi ha ni vençuts ni guanyadors.
O sigui, que des del primer dia que vam fer la trobada a Capellades,
que era l'any 83, o sigui que parlo de molts anys,
ja es va acordar que tots eren amics aquí.
I això és el que entendem nosaltres en aquestes trobades,
inclucar a la gent, als joves, especialment del que són les guerres,
que és el que es va passar a nosaltres quan no torni a passar.
Perquè allò no es veu una pel·lícula,
allò era un infern.
Va morir molta gent,
i nosaltres érem uns jovenets que teníem 17 anys.
I això, ara veus que s'ho reconeixen,
jo crec que ens ho mereixem, no?
Però a veure, si s'ho donen bé,
i si no s'ho donen, doncs també,
però ja només el fet de dir-vos que sou candidats,
jo ja estic content.
De totes maneres, senyor Godall,
ara, a partir de la decisió del Consell Comarcal de la Terra Alta,
què es pot fer?
És a dir, s'hi pot sumar la gent?
Home, jo no ho sé.
O simplement és la proposta del Consell Comarcal de la Terra Alta?
No, nosaltres ens hem dit que...
Jo he enviat moltes petitions que han enviat per aquí a Tarragona,
però ho intenten fer un nacional, això.
El que passa és que no ho sé,
perquè aquí, dels viberons que comptem,
són la Catalunya els que vam anar a la guerra,
perquè els nacionals, la meva quinta, no havien anat encara.
O sigui que la meva quinta, quan nosaltres acabava la guerra,
anava el primer trimestre dels nacionals.
És clar, això és una cosa, més bé, de Catalunya catalana.
No ho sé, això és d'un regant,
però bé, el fet de...
Nosaltres el que volem és que almenys que no torni a passar el que va passar,
que sàpiga la joventut,
i això és el principal que fem.
Que s'emparli.
Que s'emparra, que s'emparra.
En poques paraules que s'emparli.
I mentre que s'emparli ja en tenim prou.
Ara publico un boletí només del pòxim mes,
i ara faig el reforç d'aquesta,
que és important el que ens han dit,
i això intentarem.
Si passa bé, si no passa,
ja estem contents, ja.
A més que sabem que hem fet alguna cosa que d'aprofit.
en el plenari del Consell Comarcal de la Terra Alta diuen que exposen la seva candidatura
perquè consideren que el missatge de pau i de germanor que aquesta agrupació ha transmès a la societat
és d'una màxima exemplaritat.
És un símbol de la pau i de la transmissió dels valors fonamentals dels drets humans.
Nosaltres ja del primer dia,
ja el monument que vam fer, el monument a la pau,
com vam estrenar l'any 89,
doncs allà ja vam predicar el primer dia,
no se'n van fer discursos polítics, res.
O sigui que allà des del primer dia ja es va implantar que ningú podia fer discursos.
Allà només eren un monument a tots els caiguts de la batalla de l'Ebre.
Tant d'un costat com de l'altre.
O sigui que del primer dia vam implantar aquesta norma
i és la que ens donant resultat.
O sigui que nosaltres teníem amb l'Eleva,
ara no, perquè són molt pocs,
però jo me'n recordo que n'hi havia d'altres són nacional
i ens explicàvem una sèrie de coses que feien esgarri fa, no?
Per exemple, aquí hi havia un dels grups que havien estat el terço de Montserrat
i això que Franco els posava al frent amb els catalans,
que se maten catalanes contra catalanes, no?
Però bueno, això es van oblir primer dia.
Vam dir que aquí no hi havia ni vençuts ni guinadors.
I això és el que vam implantar durant totes les trobades que hem fet,
a tot país, principalment.
I això és el que ens interessa en altres.
I el monument aquell ja està fet d'això
i del primer dia que volia venir a parlar algun de política,
això ho vam tallar de seguida per recatar-la ja.
Allà no es parla de política res.
Lo curiós és que quan els primers anys tothom s'adèia
quina brigada ha estat, quina divisió ha estat.
Nos coneixíem d'un altre, però tots ho comentàvem.
Al cap de dos anys això ja es va acabar.
A més, si es trobàvem per parlar de que ens tornem a treure.
Ara cada cop són menys,
perquè al cap de miró era el monument
i hi havia més de 1.000 persones a l'altre.
Amb un camí que ens va costar molt de fer-ho.
Jo soc un dels promotors.
Però després ara, aquest dia que vam fer el 25 de juliol,
de viberons només hi havia uns 30 o 40.
30 o 40 l'última trobada que vam fer.
De viberons.
De viberons.
Aquí el 25 de juliol.
Perquè el 25 de juliol, cada 25 de juliol,
mentre jo visqui, se farà aquest dia.
O sigui que això és el dia que vas passar al riu,
i és un dia assenyalat.
I aquí ho sap la gent,
perquè els alcaldes moltes vegades han dit
per canviar-ho per un fugi de festa.
Però jo us he dit que això,
que m'ho respectin,
que el 25 de juliol és un dia del pas del riu.
Mentre jo pugui, es farà aquest dia.
I després, quan jo em falti,
que ja no em queden cap,
perquè de la Junta érem 15 i m'estigui que sol.
O sigui que això es va treballant ràpid.
Però no sé, que donarem tot el que sigui possible.
El 25 de juliol, recordem,
és el dia, com explica el mestre Godall,
en què les tropes republicanes van passar al riu Ebre,
i de fet se la considera que és la data
en què comença la batalla de l'Ebre.
Sí, és la data que comença,
que va durar 100 i escaig de dies,
100 i escaig de dies molt llars.
Jo vaig sentir molta sort.
No sé si és perquè ja havien tigut les bombes a casa
i em havia salvat de miracle.
Però allà i deia aquell que deia,
a mi matarà, a mi matarà.
El Timor el matava, eh?
O sigui que...
Home, jo de valent no tenia res de valent.
Però jo cada dia ens retiraven,
cada dia avançàvem 100 metres.
I l'endemà,
em vint a tornar a recuperar la nit.
A la nit, a la nit,
a la nit, em puja.
I jo, ja no que és allà,
a la nit que poses allà,
que així ens volia veure,
que no així la contrasenya.
I sempre estàs pendent.
I no descansaves tampoc.
De menjar, només menjava una vegada al dia,
a la nit.
Però clar, hi havia molts que no podien menjar.
Després hi havia una sèrie de coses,
que allò que és un infern,
coses que passen que no s'ha t'oblidat mai
en la tota la vida.
N'hi havia alguns que es van suicidar.
Però per què es volien?
Perquè estaven espantats.
Estaven estaven a la cama,
aixecava la cama a veure si els educava.
Altres se'l van invitar per una cama a la cama.
Acá resulta que eren menys experts.
Resulta que la polva de queda a la cama,
no ho sabíem, això.
Vostè la tira de part de queda,
els carals, llavors els fusellaven.
I, clar, jo hi havia un company
del meu quinto,
que viva mama,
mama, que jo no tenia por.
i que el fusell...
Sí que la tropa et dius no val res.
Sense documents,
no portàvem...
Així com els nacionals
havien tots documentats,
nosaltres no,
que en aquell Unió Nostra
no estava fent el reconte,
desaparecid-ho.
I encara fa, per exemple, xerrades?
Va a algun lloc
que encara el conviden a anar a fer xerrades?
Sí, hi ha uns estudiants
d'aquests universitats
que m'han fet moltes intervius
i ara últimament
em vaig sortir una mala vanguardia
amb la contra
d'aquest dia 26 de novell
i, per cert,
he tingut per tot això
per e-mails
que ho té la meva filla
un munt de contestacions
que...
Sí, els hi fa...
I el que ho comentem
és que no passa
el que ens va passar amb nosaltres.
Que ho sàpiga la gent.
Això del Premi Príncep d'Astúries
de la Concordia,
sap-ho que li han explicat
quin dia,
quan se sabrà
si són candidats o no?
No ho sé.
Això,
ara nosaltres sabem
que el dia 30 d'agost
s'acaba el termini.
Diuen que això
sempre surt
el primer d'octubre,
que no ho sé.
L'any passat
que vam estar proposats ja
ho van guanyar
no sé,
d'Alemanya
perquè, clar,
això és internacional.
És molt difícil.
Bueno,
però la qüestió és que
almenys la feina que hem fet
no ens ho reconeixen.
No ens tracta de guanyar
el Premi Príncep,
però ens ho reconeixen.
La qüestió és que se'n parli.
El que passa és que
com deia vostè abans,
potser al tractar-se
de joves,
eren jovenets
de 17 i 18 anys
catalans només,
potser la realitat seva
es coneix poc
fora de Catalunya, no?
A la resta d'Espanya?
Home, jo crec que sí,
però bé,
de totes formes,
que nosaltres tenim
cada 25 dies i oi
ve l'ANF18
a fer unes exhibicions,
però jo vaig estar
l'any 2010,
el 2003 vaig estar a Saragossa,
una trobada
que vaig donar-los
gràcies
als altres mandos
de Saragossa
de l'aviació,
de tot el capità general,
de tots els coronals
i tot això normal,
ells van tractar
de meravella,
ho sé que ho sabien
i ens van respectar
que féssim la missa
a naltros
amb un capellà
d'aquesta
a l'opileria
que a les 11 del matí,
o sigui que us van tractar
a compta de res,
vaig anar a correspondre
del que ens fan naltros,
perquè naltros també
aquest dia
si ve la missa
potser també és
una altra cosa
que fa,
i això ja fa 10 anys
i ara no em cuido,
això no cuido
el Consell de Comarcal,
és una cosa
que s'ha de fixar,
o sigui que és important.
I ara l'agrupació mestra
què feu?
A banda de la trobada anual
del 25 de juliol
encara feu alguna activitat més?
No sé,
això és el que
ara el dia 6 d'octubre
tenim un nou museu
d'història de Catalunya
de tots els enllaços
que queden,
el que passa
és que els enllaços
si mor un enllaç...
Què és un enllaç?
Per a la gent
que ens ho sigui escoltant
i no ho entengui.
Per exemple,
d'aquí a Tarragona
un que se n'encuida
de recollir els biberons
o que fes les trobades
si hi ha d'haver
un, una persona.
Això és el que faig jo
des de fa un munt d'anys.
I esclar,
llavors jo organitzava
les de província
tinguin que organitzar
perquè les trobades
de tot el país
són una per cada regió,
per cada província.
Barcelona,
sempre anàvem alternant.
I esclar,
ha resultat
que els enllaços
aquests s'estamoren
i no hi ha d'inclusió
perquè són molt grans
que hi ha molts
que no són impossibilitats
l'altre és una que hi ha.
Això es va trencant
poc a poc a poc a poc
es va trencant.
I què farà
en el Museu d'Història?
Ha dit,
doncs,
una trobada de...
Sí,
una reunió
que això ho fem sempre,
una reunió anual
de tot el vivorós,
de tots els enllaços
i tots els que vulguin
viure-nos que queden
i si bé
ens tenen més simpatitzants
per anar a fer
el que farem l'any,
el que hem fet aquest any,
el que ens ha costat aquest any
perquè aquest any
ens hem hagut de fer
molt de peripècies
perquè no tenien
com subvenció.
I escolta,
llavors tens que fer
una sèrie de números
i ara ben què,
però escolta,
perquè m'arribin els quartos
per exemple
estic posant pel davant.
Però bueno,
però va sortint.
És clar,
s'ha de fer trobades
i mira,
és un...
és un...
de ganes de voler fer.
El que és important
és que també
en els últims anys,
no senyor Godall,
tot això que abans
no se'n parlava,
ara se'n parla.
Sí,
ara se'n parla de si...
Ha costat molt,
no?
Segurament massa temps.
Jo recordo...
Perquè vostès van,
com a agrupació,
van néixer l'any 83.
Sí.
Durant molts anys
gairebé ningú
se'ls escoltava.
No,
jo els vaig sortir
i li vaig dir llavors
el primer dia
que vam plantar
el Quintana,
aquell dia vam fer
una reunió
amb qui vint
també gent
fora de vols,
d'agents historiadors
i vam dir
que aquesta trobada
que es fes
per cada província,
buscà uns enllaços
sense res de pagar,
tenim els seus estatuts,
els tenim tots legalitzats,
o sigui que estem tots
formats bé
però sense...
En principi
es va posar
que n'hi havia
ni vençuts
ni guanyadors.
Esclar,
això sempre ha anat bé
i era molt...
Ara és molt trist
que molts companys
que coneixies
que ja no venen
i que es voren
i...
Però mira,
és llei de vida això.
O sigui que aquest...
aquesta agrupació
s'extinguirà
a poc a poc.
Ja es va extinguint
fins que no en quedi cap.
De fet,
aquí a la província
de Targona,
si no sóc jo,
ja no se'n faria res,
faria molts anys.
Sí?
Ja no queda ningú...
El que quedava en algú
no tenien ganes de fer,
no es volien posar al davant.
Jo sempre m'he posat al davant
de totes les coses
i mira,
ja ho fa...
Des de com a nom va
provincial
de tota la província
l'any 80,
no sé quants,
m'he anat fent
totes les trobades.
Bueno,
ara comptava l'altra dient,
jo porteu més de 100 trobades
i porteu-ho organitzades.
Així,
escolta,
ja havia fet
quatre autocuarts
i me'n cuidava
un autocar
que sortís de Santa Coloma
l'altre davant,
l'altre...
Bueno,
em cuidava jo sol
perquè els de dalt
no es volien cuidar ningú
els enllassos
perquè, clar,
si no en són 20,
quan vaig a llogar un cotxe
clar,
tenia que ser un responsable
perquè jo mateix
m'ho preocupat,
jo,
havíem fet quatre autocars
anant per a les barquets
i tot el província
i els alcaldes
tot arreu s'en rebuc molt bé
o sigui que l'agrupació
puc estar molt content
perquè tot arreu s'en rebuc bé
perquè hem vist el que eren
que només comentam
el que nosaltres hem de passar
el que ens ha passat a tots els altres.
El mestre Güell
sempre ha estat una persona
molt activa amb això
i amb tot el que ha fet.
El sentit més fàntic al mai.
I l'any que ve
ja saben on faran
la trobada del 25 de juliol.
L'any que ve
toca fer els de Girona
i segurament
que ho faran a Santa Coloma de Farnès
però encara no estava segur
perquè voldrien fer
un bombonariari
i, clar,
estan pendents
de tota la gent
que està acostant
perquè això
hem de buscar subvencions
el que sigui
perquè sigui clar
si agafes un autocar
que val 600 o 600 euros
i omples només
la meitat
no em pots cobrir
de cap manera
ho has de fer pagar molt
i, clar,
llavors
totes el que no surt.
Se que buscar subvencions
tothom s'aporta bé
però
tens que donar demostracions
tens que estar pel davant
això és un problema
però bé
però en sortim.
Aquest és Pere Godall
el mestre Godall
ara l'expectativa
de saber com funciona
això
a veure si al final
seran candidats
al Premi Príncep d'Histúries
de la Concòrdia
ho saprem en poques setmanes
la iniciativa
del Consell Comarcal
de la Terra Alta
avui l'hem volgut recollir
amb el seu testimoni
aviat farà 90 anys
sí
89
té ara?
sí
fins al 10 de desembre
en faig
molts del meu
a quinta
ja els hem fet
però jo no
jo no els faig
fins al 10 de desembre
clar perquè quan parlem
quan parlem de la Lleva del Vivero
parlem tots
de la mateixa quinta
o sigui que dels 17 anys
de la guerra
ja som 90
que en queden molt pocs
però érem molts
llavors encara
de Vivero
perquè
el nostre estat
tinguem registrats
uns 3.700
teníem
ara que tenim
comptants
no queden 1.500
però d'aquests 1.500
és impossible
que hi hagués
tants
perquè molts
no t'ho diuen
i si no te n'enteres
doncs clar
no t'enteres
però avui
som molt poca gent
ara veurem
totes les temes
perspectives
jo els animo
que l'any que ve
tinguem que fer
les trobades
encara
hasta que puguem
molt bé
doncs amb aquests ànims
ens quedem
mestre
a veure si el podem
entrevistar aviat
perquè els donin
el premi
príncep d'estòries
de la concòrdia
que realment s'ho mereixen
ja ho veurem
gràcies per venir a la ràdio
adeu-siau
bon dia
bon dia