This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Javier Saragossa, molt bon dia.
Molt bon dia, Iolanda.
Explica'ns, primer que tot, quin és el paper
que té la Fundació Casal Amic a la unitat d'escolarització compartida?
La Fundació Casal Amic el que fa és portar la gestió
d'aquesta web que és municipal,
que és de l'Ajuntament de Tarragona
i la Fundació s'encarrega de la part més pedagògica
i la docència als adolescents i infants.
Som a la web, com us dèiem, està ubicada
al barri de Torreforta.
Ens acompanya el seu director, Jordi Climent.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Ara deia el Javier que depèn de l'Ajuntament,
però de fet les UECs, com a unitats d'escolarització
que estan arreu de Catalunya,
diguem que són iniciativa del Departament d'Ensenyament.
Sí, sí, del Departament d'Educació de la Generalitat
que estableix acords amb diferents entitats privades
o també pot ser amb les corporacions.
I aleshores, en el cas de l'Ajuntament de Tarragona,
estableix un acord amb un concurs
i està concedit a la Fundació Casalamic.
Vosaltres ja teniu cinc anys d'experiència aquí, no?
Sí.
Han passat uns quants alumnes.
Uns quants alumnes.
La valoració, què feu així global, general?
Anem millorant.
Les exigències cada vegada són majors
i els resultats van millorant en el sentit que els alumnes
en un primer moment eren derivats des dels instituts de referència
per uns motius i ara es comencen a derivar d'una altra manera,
tenint en compte que poden acreditar des del recurs educatiu on estem ara.
El Jordi, si us en recordeu, ja ens va acompanyar a la ràdio als estudis
justament en un dels espais que fem amb la Fundació Casalamic
i sí que ens va explicar les generalitats del que és una UEC,
com es funciona, com es treballa.
Avui hem volgut venir aquí justament en aquest espai,
un espai molt acollidor, un espai que dona cobertura a les demandes dels alumnes.
En l'actualitat, quants són?
Podem tenir 12 places, en aquests moments en tenim 11 d'ocupades.
Al llarg del curs sempre hi ha altes i baixes
en funció de les propostes que fan des dels instituts de referència.
Unitats d'escolarització compartida, què vol dir?
Vol dir que durant un temps determinat
un alumne que està cursant l'ESO
es deriva a la unitat, a la UEC,
per seguir d'una altra manera els continguts que hauria d'acreditar.
Poden ser ja des de primer de l'ESO fins a quart
o han de tenir una edat determinada?
En principi, segons la normativa,
han d'estar cursant tercer o quart d'ESO
o, si són repetidors, amb més de 14 anys.
Es poden incorporar a una UEC en qualsevol moment del curs?
Sí, sí, sí.
I el procés des que es detecta que aquell alumne és tributari
a venir aquí a la UEC fins que ve aquí.
El procés és molt llarg perquè no ho decideix el tutor o el professor.
Vull dir, això deu passar per una comissió, s'ha d'aprovar...
Sí, depèn precisament del moment del curs,
de les places disponibles en totes les UECs
que hi ha que té el Departament d'Educació
i hi ha tot un procediment que els mateixos instituts
han d'esgotar les seves mesures d'atenció a la diversitat.
Aleshores, des dels instituts, amb les valoracions dels EAPs,
han de fer la proposta d'inspecció
i aleshores entrem nosaltres en el nostre treball.
Quins són els motius pels quals un noi o una noia
venen aquí a la UEC?
Poden ser simplement absentisme
i des d'aquí el que es vol aconseguir
és recuperar aquell alumne que no anava a l'institut
i des d'aquí enganxar-lo d'alguna manera
perquè retorni al sistema educatiu.
Un altre pot ser aquell alumne
que té unes certes dificultats personals
i no pot seguir amb normalitat el curs.
Aleshores, des d'aquí s'adapten els continguts
a través d'uns materials propis
i ens posem d'acord amb l'institut
si aquell alumne realment a final de curs pot acreditar.
La família a quin paper juga
quan els seus fills o filles els diuen
que és convenient que abandonin el seu centre de referència,
el seu centre ordinari i que vinguin aquí.
Com us relacioneu amb la família?
Jo m'imagino que és fonamental,
sobretot en determinades problemàtiques.
Sí, sí, la família és clau.
De fet, és un recurs voluntari.
La família ha d'acceptar venir aquí.
Per tant, no és una cosa forçada ni obligada.
Llavors, si la família col·labora amb nosaltres
i nosaltres col·laborem amb la família,
es nota molt en l'alumne.
Probablement, alguns oients,
per simplificar tot això que estiguen parlant,
diran que això és on van els nens i les nenes problemàtiques.
No és així?
No és així.
De fet, de problemàtics,
després pots parlar amb ells
i veuràs que no tenen cap mena de problema.
Simplement han tingut dificultats
per les seves circumstàncies personals i vitals
de no poder seguir amb normalitat els estudis.
Jordi, s'adapten als currículums.
Quines diferències pot haver-hi
amb un currículum ordinari?
Això depèn.
El que es pot fer és canviar la manera d'avaluar,
es pot canviar la metodologia, es poden canviar els continguts.
Cada alumne és un cas diferent i no hi ha un patró a seguir amb tothom.
L'objectiu és que quan acabin puguin acreditar una titulació de l'ESO.
Efectivament.
L'objectiu de la majoria que estan aquí seria treure's l'ESO.
I si no se la treuen?
Doncs es busquen alternatives.
Les alternatives que hi ha en aquests moments poden ser PQPIs
per inserir-los en el món laboral.
Som al despatx del Jordi.
Fem una mica de tomet per les instal·lacions.
Abans em parlaves de que no sé qui estava a la cuina.
Vull dir, teniu tallers o algun tipus d'activitat
o diguem que se centra en l'aula d'aprenentatge
on s'imparteixen les matèries ordinàries?
Les dues coses.
Tenim uns horaris on tenim tallers de jardineria,
hort i jardineria, de cuina,
a les instal·lacions municipals de l'Escola Bressol al Ninot,
i després també tenim un taller de pintura i restauració.
Estàs tu que ets el director
i l'equip pedagògic, l'equip d'educadors, de professors,
quantes persones sou?
Hi ha una professora que és educadora social
i està a jornada completa
i després hi ha tres persones més
que estan a horari parcial.
Fan funcions de tallerista i de professor.
Hola, Anna.
Bon dia.
Bon dia.
Què estàs fent exactament ara?
Doncs l'orla de final de curs.
És veritat que ja s'acaba, eh?
No ho desvetllarem ara, que no és el moment ni és l'escenari,
però com ha anat aquest curs així a nivell general?
Doncs la veritat que molt bé.
Jo estic molt contenta.
Quina és la teva feina en concret aquí al dia a dia?
Bé, doncs cuidar una mica el projecte d'educació que tenim aquí,
vetllar per l'atenció individual de cada nen,
estar al seu costat, escoltar-los, formar-los, educar.
Escolta, anem a conèixer alguns dels alumnes que estan a punt de finalitzar el curs
i m'esperen a la seva aula.
Hola, bon dia.
Què tal?
Al teu nom?
Alejandro.
Alejandro, és la primera vegada que estàs aquí?
Aquí, en aquesta universitat?
Sí, en aquesta universitat.
Bueno, llevo més temps aquí.
Que és el segundament curs?
El tercero.
El tercero.
¿Y por qué veniste aquí?
Por qué me echaron del otro colegio.
¿Por qué te echaron?
¿Por qué no ibas?
¿Por qué, digamos, que no tenías el comportamiento que ellos consideraban que era adecuado?
No quería estar ahí.
¿No te gustaba estudiar?
¿No te gustaba el ambiente?
¿Qué es lo que no te gustaba?
El ambiente.
No me gustaba ese colegio.
Y me echaron.
¿Y te echaron directamente?
Según tú dices.
Y entonces viniste aquí.
Y cuando te propusieron esta alternativa,
en principio yo me imagino que si ya no te gustaba,
el otro dirías, bueno, pues más de lo mismo igual, ¿no?
No, yo quería venir aquí a esta colegio.
¿Ya conocías este tipo de actividad y este tipo de centro?
Sí.
¿Habías oído hablar a algún compañero?
Claro, no. Estaba mi hermano aquí.
Estaba tu hermano.
Y tu hermano estaba contento.
Claro.
Y el primer día que llegaste aquí, ya que eres un veterano,
que si me dices que llevas tres años,
¿este año, digamos, acabarías ya lo que es la ESO o cómo lo ves?
Este año ya lo acabo.
Bueno, acabas.
Eso sí has aprobado, ¿no?
Bueno, también.
¿Lo sabes?
Hombre, supongo que sí, ¿no?
¿Y para ti qué supone tener ya el título de la ESO?
Pues nada, porque lo tengo.
¿Y qué vas a hacer después?
Fogo un cursillo.
¿De qué?
Si me cogen.
Si te cogen, pero ¿de qué quieres hacer el cursillo?
Soldador.
Soldador.
Te gustaría hacer un ciclo de formación profesional, ¿no?
Sí.
Pero ¿por qué dices si te cogen?
Hombre, tengo que hacer una prueba.
Hacer un examen, ¿no?
Una prueba y luego empezar el aprendizaje.
Soldador, ¿por qué?
Porque te llama la atención, porque te gusta, porque es un trabajo, es una profesión de futuro que se puede uno ganar bien la vida.
Sí, me gusta y ganas dinero.
Que de eso se trata, ¿no?
Para lo que tenemos que hacer todos para tirar adelante.
Explícame un poco cómo han sido estos tres años aquí en esta unidad.
Pues bien, los profesores guay, son, digamos, enrollados.
Pero son más guays y más enrollados que los que ibas al otro colegio, como dices tú.
Mucho más.
¿Por qué? Es que no lo acabo de ver yo esto. Mira cómo aplauden, mira cómo aplauden los profesores.
Claro, porque las maneras de ser son diferentes, son, digamos, como si fueran coleguillas.
El trato. Bueno, pero por muy coleguillas que sean, hay unas normas, ¿no?
Claro.
¿Qué es lo que más te ha costado tirar adelante en los estudios?
Uh, hacer los deberes en mi casa.
Y aquí tengo otro alumno que quizás también acabe este año. ¿Cómo te llamas?
Eloy.
Eloy. Es el primer año, el segundo, el tercero. A ver, explícanos un poco.
Es el segundo curso que estoy aquí ya.
¿Por qué viniste aquí? A ver, explícame.
Por no tener un comportamiento adecuado en el otro colegio.
¿Tú qué crees que es un comportamiento no adecuado? Pues claro, esto es muy general.
Pues que me portaba un poquillo mal, me juntaba con gente que no tenía que juntar y todo eso.
Y en la clase supongo que no tendrías, pues, delante del profesor o profesora, no responderías como debías.
¿Por qué actuabas así en el otro colegio?
Porque no sé, los profesores no eran los mismos, me caían peor.
¿Te aburrías? ¿No te interesaba lo que pasaba allí?
No, porque ellos tampoco se portaban mal conmigo ellos también.
¿Y tus compañeros y compañeras de clase? ¿Qué tal? Allí digo, ¿eh?
Allí bien, mis compañeros bien.
¿Pero qué hacías, por ejemplo, para que te llamaran la atención? ¿Contestabas mal? ¿No prestabas atención?
Pues eso, por ahí, cosas, un montón de cosas.
Es tan largo el catálogo, ¿verdad? Que sería difícil explicarlo.
Y entonces me decidieron que lo mejor para ti era venir aquí.
¿Tú conocías este centro, este colegio?
No.
¿No habías oído hablar?
No, no.
¿Y entonces cuándo te dicen que te tienes que ir del centro donde estabas, que te tienes que cambiar?
¿Cuándo te lo dicen y cómo te lo dicen?
Pues un día que llegó, que llamaron a mi madre y le dijeron que fuera a hablar con ellos.
Un móvil que suena. Es igual, rápidamente esto se soluciona.
Entonces llamaron a tu madre, fue a hablar con los responsables del centro y le dijeron que tenías que venir aquí.
Sí, que tenía que venir aquí, porque a mí ya antes ya me habían echado a aquel colegio.
Me dijeron que estaba expulsado y que no sé qué.
Debiste hacer algo muy gordo para que expulsen, porque no expulsan así como así de los colegios, ¿eh?
Por expediente.
Por expediente, sí.
Por muchas partes.
Esto es como las multas de tráfico, ¿no?
Que empiezas a hacer infracciones y infracciones y te quedas sin puntos ya en el carnet.
Y dime una cosa, tu familia se debió enfadar bastante, claro.
Sí, pero ahora está contenta.
Por eso te digo que ahora hablemos de la otra parte.
Cuando a ti te dicen que tienes que venir aquí, ¿qué pensabas?
¿Que sería igual que el otro o te explicaron un poquito en qué consistía?
Sí, que los profesores, que aquí era un colegio con menos alumnos, que los profesores no se entendían mejor.
¿Y tú qué pensaste?
Dirías, sí, sí, ya, el rollo de siempre, ¿no?
No, hombre, pero yo confié y no se han equivocado.
Yo estoy muy contento estando aquí.
Y acabas.
¿Y has aprobado?
Tampoco lo sabes, claro.
Sí, hombre, más o menos.
Porque si no, tendría que haber recuperado alguna.
Si no has recuperado es que la cosa está más o menos...
La verdad es que si no, está más o menos bien.
Dos años has estado aquí.
Lo has encontrado a la hora de ponerte a estudiar, porque claro, en el otro colegio, aparte de...
Tenías el tiempo tan ocupado en hacer lo que no debías, que estudiar debías estudiar poco.
¿Aquí qué tal has llevado lo del estudio?
Bien.
Dentro de lo que cabe, bien.
¿Como a tu compañero lo que más te costaba era hacer los deberes?
Bueno, según qué deberes.
¿De qué materia?
Según qué materias.
¿Qué materias te costaban más o te eran más antipáticas?
Matemáticas.
Pues eso es un clásico, ¿eh?
Eso nos ha pasado a todos.
¿Y con las que más te sentías más identificado o más a gusto?
Naturales o algún taller.
Menos mal que hay alguna, ¿eh?
Estábamos todos aquí y aguantando la respiración, a ver si a Eloy le gusta alguna o no le gusta ninguna.
¿Qué quieres hacer después?
¿Tienes planes?
Sí, quiero hacer un grado medio de peluquería a la laboral.
Ah, muy bien.
En el Calípolis.
Muy bien, peluquería.
Bueno, hay diferentes cursos, diferentes modalidades.
¿Te gusta la peluquería?
¿Lo has descubierto ahora o es algo que ya te pasaba por la cabeza?
Desde hace ya un poco de tiempo ya.
¿Y por qué te gusta este oficio?
¿Por qué no sabías qué elegir o es que te gusta?
Porque yo qué sé, me gusta.
He salido con el don ese, no sé.
Es que mira a tus compañeros, no, no les has utilizado de conejillo de indias.
Veo que llevan su corte de pelo muy particular o te dedicas a veces aquí a dar consejos.
Yo soy de conejillo de indias.
No, pero vas muy bien, ¿eh?
Y además tendencia, la gomina hacia arriba que ahora esto es lo que se lleva.
¿Y el verano qué tal se presenta?
¿Qué vas a hacer?
Pues nada, no tengo nada pensado porque trabajo o no voy a trabajar.
Y hasta después que a ver si me cogen en la laboral, pues no lo sé.
Dime qué es lo que más te ha gustado del centro, de los profesores, aunque estén delante.
Es igual, mal de ellos no hablarás.
Pero explícame un poquito, ¿qué es lo que más te ha gustado del centro y de tus compañeros?
Porque tus compañeros venían también en unas circunstancias un poco como tú, ¿no?
De que donde estaban estudiando estaban bien, tenían problemas.
Ya, pero todos los compañeros nos llevamos bien, no hay ningún problema, no creo yo.
Y con los profesores también.
Yo por lo menos estoy contento de ellos.
Y ya está.
A mí me da la sensación que, aunque se mantiene la distancia necesaria entre profesor y alumno, que os habéis hecho hasta amigos.
Sí, claro, hombre. Hay mucha confianza y pues más cosas, ¿no?
Entre ellos son dos años que llevo aquí ya.
No es uno.
Te vas a ver mal irte, ¿no?
No, pero aunque vaya, vendré a verlos más. No los voy a dejar aquí.
Bueno, la laboral aquí, andando no te digo, pero bueno, tampoco hay tanta distancia.
Ya vendré aquí a verlos.
Yo me imagino que sí. Oye, con los compañeros que has estado aquí, ¿has hecho amistad hasta el punto de que os relacionáis fuera del centro?
O digamos que después cada uno tiene su vida, su espacio.
No, porque con los que me he llegado a ser más mejor, pues no viven en el pueblo donde yo vivo.
Yo vivo en la Calonja y él vive en la Puebla, por ejemplo.
Es difícil que os podáis encontrar si no es por algo puntual.
A ver, vosotros, por lo que voy viendo y ahora hablaremos también con tu compañero, pues habéis acabado.
Os iréis con vuestro título de eso. Ya podéis estar orgullosos, desde luego, porque no todo el mundo lo saca.
No en este colegio, en todos, ya lo sabéis, eso vosotros.
Y a partir de ahora, pues empieza una etapa diferente en vuestra vida.
¿Tú estás contento, en general?
Yo sí, yo sí que estoy contento.
Porque he conseguido sacarme el título y mis padres y yo sé que van a estar contentos de mí.
Porque lo que no he hecho antes lo voy a hacer ahora.
¿Cuántos años tienes?
16. Cumpliré 17 en septiembre.
Y tú decías que tus padres están contentos. ¿No lo veían muy claro cuando empezaste?
Te veían como, uff, con este chico no vamos a hacer nada.
No, pero eso es normal, ¿no? Al principio siempre son bullas y todo eso.
Ha habido alumnos que han estudiado aquí y que no han acabado, que no han conseguido el objetivo de acabar la ESO.
Y por diferentes razones, pues se han ido de aquí y han tenido que irse a otra opción educativa.
¿Tú cómo lo ves? Hay un error, es una equivocación, a veces parece imposible.
¿No hay nada imposible por mucho que se pasen por ciertas dificultades?
No sé, yo creo que los que no han querido sacársela ESO es por ellos mismos.
Porque tampoco es que sea tan difícil.
Solo tienes que aplicar un poco y ya está.
Pero tú crees que las oportunidades te las dan.
Es decir, tienes toda una serie de dificultades, de problemas, que los superas,
pero aquí te dan las oportunidades. A partir de ahí eres tú.
No porque no te las den, sino porque eres tú que estudias o no estudias.
Claro, si yo ahora mismo no quisiera estudiar, yo no hubiese sacado graduado.
Porque ellos no se hubiesen interesado tanto en mí.
Si ellos ven que yo me interesa, los estudios, pues entonces se interesan más conmigo.
Si no, como otra gente que no se interesa de nada y tampoco le ayudan tanto.
La Vicenta està per aquí, potser vol fer algun apunt?
Sí, a més a més la serà tutora, bon dia.
Doncs aleshores sí que podem fer algun apunt.
L'Eloi, que estudiarà el grau mig, sí que està admès.
Llavors el dia 20 ja s'ha de fer la matrícula.
I l'Àlex no és un grau mig el que estudiarà perquè Soldador no assisteix com a grau mig.
És un grau superior, no?
No, és a l'Escola de Soldadors.
Llavors per això li faran una prova més a nivell pràctica.
El que passa és que no us ha comentat que ell durant el primer i segon trimestre
venia al matí a la UEC i per la tarda de les 3 a les 9 de la nit
anava a la Pobla de Mafomet a fer un curs de soldador.
Llavors, arrel d'això, s'ha adonat que realment és una cosa que li agrada
i a més a més és molt bon amb aquesta rama.
Home, t'has tret un mèrit que no ho tenies.
És a dir, que a sobre de l'esforç a la tarda tenen el futur molt clar.
A banda d'aconseguir el títol i fer tot l'aprenentatge,
la sensació que a mi em dóna per aquesta estoneta molt breu
és que comencen també a assolir habilitats socials,
hàbits que probablement anteriorment no els tenien encara molt fixats.
Sí, no els tenien del tot molt assimilats.
Sí, jo crec que fins i tot s'han fet grans.
Han fet un pas, han madurat com a persones,
han madurat en tots els àmbits,
fins i tot a l'hora del respecte a tothom quan van pel carrer.
Vull dir, són uns ens molt respectuosos, no?
Coses que tenen hàbits o valors que la majoria de la canalla d'ara
doncs sembla que no els hi donin tanta potència, no?
Anem amb autobús i veu una persona gran, s'aixequen, els deixen seure, no?
O veu una persona, com l'Àlex l'altre dia em va comentar,
una dona del seu portal que anava carregada,
va agafar les bosses i li va pujar fins al cinquè, no?
Vull dir, són coses que des d'aquí ho treballem,
potser no treballem tant els nivells d'objectius educacionals,
però el que són els valors i la manera d'actuar
i la manera d'estar al món creiem que és molt important.
Què passa quan els nois...
Dic nois perquè la majoria, i abans m'ho deia la teva companya, l'Anna,
la majoria són nois i no pas noies,
què passa quan no assoleixen l'objectiu?
Passa el temps i per les diferents raons que ja està estipulat
es decideix que d'abandonar la web, què passa amb aquests nois?
Doncs els intenta derivar cap a QPIs,
que allà encara tenen una altra oportunitat per treure's l'ESO
o a menys encarrilar-se a nivell de formació laboral.
Ells són exemple de que sí que s'ha aconseguit l'objectiu.
Des del punt de vista de la teva experiència professional,
per què creus que aquests nois no ho aconsegueixen
aquests altres que han hagut d'abandonar la unitat?
Són moltes causes?
Sí, jo crec que hi infleixen molts factors.
Per vosaltres, home, us deu quedar alguna coseta, no?
Quan veus que arriba un noi o una noia, feu la feina i no hi ha manera,
professionalment i personalment, us deu tocar una mica?
N'hi ha moments que sí.
El que passa és que fins i tot ens n'adonem,
encara que el nen marxi sense l'ESO,
sense cap paper, no?, perquè al final cap és un paper.
Hi ha altres coses que mai se'n van amb les mans buides.
Ahir mateix jo em vaig adonar, vaig veure el Alberto i el Jesús,
Alfredo i el Jesús, van marxar d'aquí sense res,
però no van marxar amb les mans buides, no?
Perquè quan un nano et veu i creua a 200 metres dues carreteres,
perquè senyoritas, senyoritas, eh?
A saludar-nos i què fas i no sé què,
i ai, quina llàstima, no?,
que si realment aquell dia m'haguessis esforçat, no?,
o venen, que et venen des de fa 3 anys, no?,
i t'expliquen la seva vida i confien i a veure què puc fer,
doncs llavors, bueno, no se'n van amb les mans buides.
Almenys això és el que nosaltres pretenem.
Què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé.
Com et dius?
Agustí.
Què tal, Agustí?
Bé, aquí.
Aquí quant de temps portes?
Pues llevaré un mes, un mes.
Ah, tu acabes d'arribar.
Ets nou i què fas aquí?
Per què has vingut aquí?
Com va anar el tema?
Pues aquí he venido a trabajar,
a sacarme el título,
cosa que en otro colegio no lo hacía.
Quin curs feies a l'altra escola?
Primero.
I por qué no lo haías?
Vaya pregunta.
Porque había repetido ya por lo menos dos veces
y ya, pues no sé, me apagué.
No quería hacer nada.
Ni venir, no iba.
Y si iba, no hacía nada.
No ibas a clase y cuando estabas allí, pues nada.
Sí.
Preguntarte por qué es una pregunta complicada,
una respuesta complicada, ¿no?
Por eso, porque, no sé, repetí, repetí otra vez,
luego ya se me quitaban las ganas,
cosas más difíciles.
Y veías que no,
lo encontrabas difícil y además quizás pensabas
que esto de qué me sirve, ¿no?
Claro.
Y entonces hace un mes te dicen que vienes aquí.
y tú, ¿cómo reaccionas?
Bueno, es una oportunidad para mí,
algo nuevo,
aprovecharlo.
¿Qué has hecho hasta ahora?
Porque un mes es muy poquito
y casi al final de curso.
He hecho bastantes cosas.
Los profesores estaban contentos conmigo
y no sé,
puedo ir al parante,
el año que viene,
el otro,
el siguiente,
si hace falta.
Porque si tú pones empeño
y sigues aquí,
¿cuánto tiempo calculas que estarás
hasta que acabes la ESO?
Pues no lo sé.
Eso depende de mí.
Del tiempo que trabaje,
las cosas que haga y tal.
¿En casa qué tal el hecho de este cambio?
Tus padres, tu familia, vamos.
Bueno,
quiere a lo mejor para mí,
quiere que tenga el título,
que de grande sea algo,
por lo menos,
que trabaje o algo.
Y bueno, pues eso.
Ahora has oído a tus compañeros
que acaban este año.
Bueno, hombre,
yo me imagino que fácil no les ha sido,
que lo explican como si hubiera sido un paseo,
como si profesores maravillosos,
todo muy fácil,
por supuesto que lo son,
pero el esfuerzo también lo han puesto.
Oír que les ha ido bien,
tres años, dos años,
y que al final lo han conseguido,
yo me imagino que a ti también te estimula un poco.
¿Tú qué acabas de llegar?
Bueno,
yo intentaré hacerlo con menos,
menos años,
no sé,
con uno o dos,
haciendo las cosas más rápidas,
mejores.
Has hablado con ellos
y les has preguntado
¿y esto aquí cómo va?
¿Esto cómo funciona?
¿Has hablado con ellos?
¿Les has pedido consejo?
Por decirlo de alguna manera.
Pues ahora mismo
me parece que no me acuerdo,
pero no sé si he preguntado o no.
A los profesores me han informado
de todo lo que va y eso,
pero no me acuerdo
de lo que ha preguntado.
Pero en principio
¿te parece bien?
Ahora que te han explicado
cómo funciona.
¿Te gusta más que el otro colegio?
Sí,
claro que sí.
Ya de entrada sí.
Menos gente,
más tranquilo.
Sí,
otra asignatura,
porque allí
solo ves libros,
vas y solo ves libros,
aquí no.
Bueno,
aquí también hay libros,
a ver si los oyentes
se van a creer que no,
no,
hay libros,
pero hay otras cosas
y el trato esté directo.
¿Cómo lo veis
al recién llegado?
¿Le veis posibilidades,
chicos?
Sí.
¿Sí?
Ellos te ven posibilidades,
sobre todo te las tienes que ver tú.
Es pronto,
pero ¿has pensado
qué te gustaría hacer,
en qué te gustaría trabajar?
Pues ahora mismo no.
No lo tienes claro,
¿hay algo que te guste
en particular?
Sí,
cocinero.
Hombre,
pues...
Llega de cocinero,
pero no sé,
muchas horas,
de grande y eso.
A ver,
son muchas horas
de trabajar,
dices.
Sí,
por lo que me han dicho,
sí.
Pero perdona,
ellos trabajan muchas horas,
yo trabajo muchas horas,
todo el mundo trabaja muchas horas.
Pero no como un cocinero
que se tira por la mañana
y sale hasta la noche.
Solo tiene para dormir
hasta los fines de semana.
Bueno,
bueno,
pero hay de todo,
depende del esfuerzo.
A ver,
¿y qué tipo de cocinero?
Y a ver,
¿y cómo?
Tampoco te lo mires tan negro
esto de qué trabajar.
Y claro,
a ver,
que hay derechos laborales,
aunque no te lo creas.
Pero cocinero te gusta
porque ya cocinas tú,
¿te gusta meterte en la cocina?
Bueno,
a veces en casa me hago algo,
viene aquí,
se cocina con el profesor de Pedro
y bueno,
está bien.
Oye, Agustín,
y ahora solamente un mes aquí
y se acaba el curso.
Yo me imagino que te hubiera gustado
llegar antes
porque ha sido como un contacto
muy pequeño.
Ahora en verano,
¿qué vas a hacer?
Verano,
pues disfrutarlo.
Disfrutarlo.
¿Y te llevarás algún libro,
algún material
para ir preparando
para el año que viene o qué?
Sí.
Uy,
esa cara,
esa cara,
yo no sé,
y le he visto una cosa
que dice sí,
sí,
¿no?
Sí,
sí,
els dèiem,
demanem deures.
Tenim la dèrdua estiu també.
Ja us puc preguntar,
el cas de l'Agustín
està bé
perquè ja ho dèiem abans
amb el Jordi
que en qualsevol moment del curs
es poden incorporar
aquí a la UE
i això a vegades també
una miqueta vosaltres
per organitzar la feina
i tot plegat
i pel propi alumne
que se centri
és una mica complicat.
Vaja,
des de fora ho sembla,
eh?
No, no,
ho és.
Realment és molt complicat
perquè, clar,
s'incorporan alumnes
i no saps tampoc
en el nivell que tenen,
manca bastanta informació
però, bueno,
ens n'anem sortint.
I ells es creen
una expectativa també,
no?
A més,
es començar a arrencar
i ara ho han de deixar
durant tres mesos.
Sí,
això sí.
Però, bueno,
és el que hi ha.
Són exemples,
un noi que acaba d'arribar,
dos que pràcticament
ja han acabat el curs
i a més tindran
el seu títol de l'ESO.
D'altres no han acabat
i d'altres probablement
aquest curs mateix
han hagut d'abandonar la UEG.
Efectivament.
Molts alumnes
acabaran aquest curs
doncs sense acreditar
i el fet de tenir els 16 anys
doncs no hi ha la possibilitat
de continuar.
Es pot continuar
més enllà dels 16 anys
si l'objectiu és clarament
acreditar l'ESO.
La normativa contempla
que un alumne
doncs pot deixar la UEG
i tornar,
retornar al seu centre
de referència
per desenvolupar
l'ESO fins al final.
Aquests casos
no se'n deuen donar.
No,
no se'n donen.
Com el nom indica
és una unitat
d'escolarització compartida.
Fins i tot
es contempla
compartir horaris
amb l'institut de referència.
No és el cas
de la UEG Ponent
de l'Ajuntament de Tarragona.
Esperem que en un futur
sigui possible això.
Perquè des del punt de vista
estrictament pedagògic,
vosaltres que teniu experiència,
és positiu
que no
comparteixin
amb el centre
perquè els hem vist
que estan
realment
que han pres
molta confiança
en vosaltres,
en els docents,
en l'espai.
És a dir,
passar unes hores aquí,
passar unes hores
al centre original,
des del punt de vista pedagògic,
vosaltres com ho veieu,
parlo des de l'experiència personal.
Jo crec que sí
que seria interessant
que compartissin
determinats horaris
o matèries
amb l'institut de referència.
Més que res
perquè les nostres
mateixes instal·lacions
aquí,
com pots comprovar,
hi ha mancances.
No tenim pati,
no tenim determinats recursos
que sí que tenen
en un institut.
Aleshores,
de cara als alumnes,
també seria interessant
que això
pogués ser possible.
En Jordi,
de veritat
que ha estat un plaer
coneixia
amb l'unitat
de quan vas venir
a la ràdio
a l'espai
que fem
en col·laboració
amb la Fundació Casal
la Mica
a explicar-ho,
però diguem
que és molt més il·lustratiu
quan parles
amb aquests nois
que han fet l'esforç
per tenir un futur
i que sembla
que ho tenen clar
i que esperem
que sigui brometador.
Moltíssimes gràcies
i molta sort.
Gràcies a vosaltres.