Ara són dos quarts de dotze del migdia,
gairebé ja en dos minuts, com us comentàvem ara fa una estoneta,
continuem parlant de llibres aquests dies
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
perquè, com comentava, ara mateix un dels nostres convidats
que us els presentaré, deien tots els sants, s'atenen boitada,
i nosaltres aprofitem justament aquest costum
per continuar parlant de publicacions
que han vist la llum o que s'han presentat en societat,
i mai millor dit aquest passat, els dies previs, aquest Sant Jordi.
Parlem d'un llibre que es titula Biografia Sant de Tarragona.
Els coordinadors de l'obra són Manel Güell,
arxiver de l'Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona.
Manel, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Salvador J. Rovira i Gómez,
que és professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili.
Molt bon dia, Salvador.
Bon dia, gràcies.
Gràcies per venir amb el Salvador.
Si us en recordeu, fa un grapat de mesos
en parlàvem del seu darrer llibre,
que era tota la història i el recorregut
per la nissaga dels Castellarnau,
i ara comentàvem que un llibre
que entre les persones que estan interessades en la història
ha tingut força èxit i comentaris molt positius.
Sí, sí, així és.
La veritat és que és estar d'enhorabona.
La primera pregunta tòpica que sorgeix.
A veure, en biografies de tarragonins,
això ve a ser com el hu-is-hu britànic,
on dius aquest senyor, aquesta senyora,
a quina família pertany, què va fer?
I vas a mirar, i ets una persona molt il·lustre,
molt aristocràtica.
Aquesta mena de hu-is-hu tarragoní
no va per aquest camí, no?
Que comenci el Manel, que fa això és la G.
Bé, jo sóc la R.
Molt bé, és el que teniu,
que com que feu per ordre alfabètic,
doncs Manel, et toca a tu.
Me toca a mi, doncs.
Bé, el nostre pensament era començar un llibre
que hi contingués tots aquells personatges
o personalitats de Tarragona,
nascudes, viscudes,
o que haguessin relacionat amb la ciutat,
que s'haguessin tingut una vida remarcable,
haguessin fet alguna cosa que hagués destacat,
mínimament, a qualsevol nivell,
en qualsevol de les arts.
Aquesta era la premissa que ens vam dir,
doncs, llavors, un hu-is-hu, d'alguna manera,
els posa tots, nosaltres no els posem tots,
fem una tria ample, però selecte, de personatges.
Selecte pel que han fet a la vida, entre cometes,
no tant pel seu origen i el seu llenatge, només.
No, només per la seva obra i pel que van fer, sí.
Clar, el punt de partida, el criteri,
a banda d'aquest,
també ha d'haver-hi un criteri cronològic, m'imagino.
És a dir, a partir d'una...
Perquè què feu?
Tots els personatges de...
Tots els personatges de totes les èpoques, no?
De totes les èpoques.
De totes les èpoques, fins, evidentment,
un any, que és el 1950,
que ja vam considerar que fins al 1950
arribàvem a escollir personatges, no?
No els ha donat temps a fer coses molt importants, no?
Evidentment.
O sí, vés a saber.
O sí, sí, el personatge, doncs, ha traspassat ja.
Llavors, el incluïm.
I això com es fa?
Perquè, clar, agafa la llista,
comença a buscar...
Clar, vosaltres teniu una metodologia, afortunadament.
Tenim una metodologia,
però també comptem amb el suport de la gent.
La gent, moltes vegades, doncs, ens ajuda.
Ens aporten nous noms,
ens ajuden a confeccionar algunes entrades.
De fet, una de les premisses bàsiques,
l'esperit de l'obra,
era la participació normal,
la total participació dels tarragonins en aquesta obra.
I això com ho heu pogut fer?
per què us arribés a aquesta aportació d'aquestes fonts?
Bueno, coneixem gent, hem donat veus,
hem començat a fer un primer volum,
en vindran diversos volums més.
La gent ara, aquest primer volum tindrà el seu ressò.
A partir d'aquí, doncs, la gent ja serà una cosa més normal,
biografies de Tarragona,
serà una cosa que s'haurà ja adaptada a la vida dels tarragonins,
ja sabran què és i d'acabar.
I llavors esperem ja més col·laboracions.
És a dir, s'ha creat com una mena de xarxa d'informadors?
Això mateix, sí.
Doncs aconseguir aquesta xarxa,
doncs també haurà estat una feina prèvia important.
Evidentment, i tant, sí.
Des del punt de vista pràctic,
com us ha anat arribant la informació?
És a dir, una d'aquestes persones que arribava allà,
us deia, escolta, hi ha aquest senyor o aquesta senyora
que va fer, ho teniu present, no ho teniu present?
Una miqueta, escenifiquem com és aquest intercanvi d'informació
que heu fet?
Home, Joan, pel que fa a mi,
el Salvador potser té altres experiències,
doncs sí, ha sigut més o menys això,
comentau a la teva dona,
comentau a algun amic, a algun de la feina,
a algú que també és d'aquest món cultural d'escritors,
i aquell coneix personatges famosos de Tarragona,
que si fulano, que si mangano,
que podríeu fer aquell, que podríeu fer aquell de més allí.
Llavors, primer fem una tria, evidentment fem una selecció,
aquella persona ha d'haver fet alguna cosa,
ha d'haver tingut algun ressò popular,
si mínimament ha fet alguna cosa,
evidentment també en el diccionari,
en el llibre de biografies de Tarragona,
no dediquem el mateix espai a cada personatge,
personatge que té, doncs, que ha fet poca cosa,
doncs, unes quantes línies, mitja pàgina n'hi ha prou,
un personatge d'importància que tingui més pes,
li dediquem, doncs, una pàgina, una i mitja o dues pàgines, no?
Depèn.
Però mínimament, si és un personatge
que s'ha tingut el seu ressò popular
o ha fet alguna cosa mínimament destacable,
doncs, sempre quatre línies se li poden posar.
No cal dir noms, però heu hagut, diguem-ne,
de rebutjar alguns noms,
perquè consideràveu que no n'hi havia, per tant,
no cal dir noms, per tant...
No, no, de moment, que sàpiga, no n'hem rebutjat cap.
No n'hi ha hagut cap que diguéssim,
aquest no, que no ha fet prou,
que considerem que aquest no, en principi no.
que jo recordo i no.
En el teu cas, Salvador,
que també la metodologia ha estat una mica la mateixa que el Manel?
Sí, perquè la metodologia, nosaltres dos,
s'han posat d'acord perquè la coordinem,
i a més a més si la coordinem és perquè hem fet bastants treballs
conjuntament i ens avenim.
D'entrada tenim un denominador com a força ampla,
els dos som modernistes,
vull dir que som especialistes en una època concreta de la història,
i després tenim una capacitat de treball més aviat alta,
si per més la immodèstia,
però a més a més els dos igual,
és a dir, que s'entén.
I a més a més, això no vol dir que estem els dos d'acord,
però ho reonem, ho discutim,
i un ho fa veure a l'altre,
si està equivocat o no està equivocat,
i després els dos assumim la forma col·lectiva.
Amb això de la tria de personatges,
això que deiem, per exemple,
la influència ja és una anècdota familiar,
jo soc nebot, l'exalcalde de Regasens,
i llavors, justament per la prudència,
com a mínim, fer-lo sortir al segon volum.
Però la meva dona, per això de la influència una altra,
escolta, que té 92 anys,
i veritablement,
doncs la dona sempre som més lucides que nosaltres,
però a més a més,
i llavors, vaig perdre aquesta mena de coseta,
de dir, doncs, un cas de la família.
Que ningú pensi, doncs, que no pensi,
però dius, fem-lo sortir perquè té 92 anys, no?
És una mica això que dèiem,
que tots els consells són ben rebuts
i que tothom te pot donar una bona idea per aprofitar-la.
No, no, és una obra de treball en equip,
en el sentit més ampli de la paraula.
És una obra col·lectiva, i no només per vosaltres dos,
sinó per totes les persones que estan al vostre voltant.
I per nosaltres, la màxima satisfacció
és que pràcticament nosaltres només sortiguéssim a la coberta
com a coordinadors.
És a dir, que pràcticament no redactéssim cap biografia.
Això serà impossible,
perquè justament aquella biografia
que ningú s'atreveix a fer o que no vol fer,
l'haurem de fer nosaltres, no?,
si creiem que ha de sortir.
Però vull dir, la nostra màxima il·lusió seria això,
que haguessin tants col·laboradors
i tanta gent entregada a l'obra
que pràcticament ells fessin totes les biografies.
I el ressort cada vegada es pensaran
perquè el primer volum,
doncs clar que ha estat una mica perquè
el primer volum havia de sortir
perquè es demostra que l'obra està al carrer, no?
Però hi ha 17 col·laboradors.
Però en el segon volum,
que pràcticament ja el tenim muntat,
ja tenim biografies de 27 persones,
ja ens han fet biografies, no?
I així successivament,
perquè tot és començar, no?
I en llista d'espera que ens han promès biografies
i que aniran arribant,
potser hi ha una vintena més de persones.
Vull dir que cada vegada la cosa va calant més, no?
I inclús les mateixes famílies es van implicant
perquè, si podem, a la mesura del possible,
si un familiar proper al personatge biografiat
ens pot fer la biografia,
que no vol dir que el seu redactat sigui al 100%,
perquè després nosaltres, com a coordinador,
ho polim, evidentment, no?
Però això vol dir que cada vegada
més part de la societat està implicada,
perquè el que nosaltres volem
és que les biografies de Tarragona
siguin quelcom per la societat tarragonina,
és per això que treballem,
no pas una cosa nostra
que nosaltres podríem fer tantes altres coses, no?
Però pensem que això serà una bona eina
i una eina de servei a la ciutat.
I potser l'encert, si em permés dir-ho,
que té l'obra, és que és una obra oberta.
És a dir, no queda tancat
i en el primer volum surten l'A, la B i la C,
sinó que tots els volums
tenen des del primer lletre de l'alfabet
fins a la darrere.
Això permet que, fins i tot,
si una biografia no ha arribat a temps,
perquè la persona que la fa no ha pogut complir,
o bé, senzillament, un personatge
que te n'has descuidat
perquè nosaltres no ho sabem tot.
Nosaltres dominem certs camps,
però altres camps, doncs, els ignorem.
Per exemple, jo mateix,
perquè fa el món de l'empresariat tarragoní
ser quatre noms i d'aquells noms
quatre referències,
però no és el meu, no ho domino.
Llavors, ens han d'ajudar.
O el món de l'esport.
Jo reconec que tinc moltes llacunes, no?
I com hagués, em podíem anar a dir.
Llavors, si un personatge no hi caus,
perquè no te n'has donat compte,
doncs, el pots salvar,
i el pots recuperar,
i el pots fer sortir.
Perquè aquesta obra no s'ha de dir,
oh, en el primer volum no ha sortit,
o en el segon volum no.
El que a mi m'importa és que al final de l'obra
tu ho hagi sortit, no?
O aquest personatge s'ha sortit.
Perquè l'obra s'ha de mirar,
no en un volum o en dos volums,
sinó quan finalitzi tot en conjunt.
I penso que serà una bona eina
de treball i de consulta.
És una obra que ara penso
és òptima per la digitalització,
justament per poder anar afegint
i fent entrades, no?
Sí, evidentment.
Un dels projectes que es podríem fer
quan hàgim acabat d'imprimir
els volums que siguin
és d'introduir
tots els datos de l'ordinador
en una base de dades.
Però això es podria modificar,
anar ampliant, com deia el Salvador.
Llavors sí que poden estar ordenats
del primer volum a l'últim
i es pot actualitzar,
i es pot ampliar, etcètera, etcètera,
en vista a una segona edició
o penjau en un web, etcètera.
Anem al primer volum,
que és el que tenim ja entre les mans.
En el segon deieu que teníeu
27 biografies.
No biografies, col·laboradors.
Col·laboradors.
Parlem del primer volum.
Quantes biografies,
quants personatges inclouen?
En aquest primer.
Bona una 140.
135.
135.
I haurien pogut ser més,
només que l'editorial
va voler limitar les 80 pàgines.
Estan disposats per ordre alfabètic,
com dèieu,
i aleshores quins personatges,
tots no els podem dir,
lògicament,
perquè són molts,
però parlàveu al món de l'esport,
al món de l'empresa,
i de tots els temps.
Per tant, no sé,
podríeu donar-nos alguns exemples?
En aquest primer volum
hi havia inclòs polítics,
hi havia inclòs 5 diputats,
7 alcaldes,
noms tan coneguts com Ixar,
Requesens,
Oliver,
havíem inclòs eclesiàstics,
havíem inclòs 7 arcabisbes,
3 bisbes,
un sant,
Sant Hermenegil,
havíem inclòs també militars.
Sant Hermenegil era de Tarragona?
No,
no van anar a Tarragona,
però van morir a Tarragona,
ho van executar a Tarragona,
l'any 585,
per haver-se convertit al cristianisme,
doncs,
va ser la nostra ciutat
a l'escenari
en què el van executar.
i més contemporanis,
més cap aquí?
Estan també en aquest volum?
Esperarem de pròxims.
Per exemple,
hi ha el Salvador,
aquell que era el capità Manalles,
que el del tronc,
sí,
sí,
tant.
òbviament,
ell va néixer en els anys 50,
però els morts,
si han nascut després dels anys 50,
també els incloïm,
i llavors,
per exemple,
un contemporani...
Sí, sí,
una persona molt activa
en el món cultural de la ciutat,
i tant.
Van considerar,
doncs,
que havia de sortir.
Una qüestió que també tant
en les biografies,
que és una forma de centrar personatges,
és el fet que hi ha entrades
com a llinatge,
perquè, clar,
dintre d'un llinatge,
que té tota una trajectòria,
hi ha personalitats
que amb dues línies,
ja ho has dit tot,
i clar,
una entrada en un diccionari
de dues línies
no s'hi es cau,
però, en canvi,
en el conjunt
de la seva saga familiar
s'hi es cau,
i això també permet
que moltes més famílies
i moltes més persones
puguin entrar.
Per tant,
diem,
hi ha aquesta quantitat,
però com hi ha moltes entrades
que són llinatges,
en cada una d'aquests endades
potser surten
12, 14, 15 persones
que tenen uns trets mínims
per uns trets biogràfics
que, si més,
no situen,
perquè si poses l'any
de la naixença,
l'any de la mort
i en què va destacar
aquella persona
poc o molt
ja està situada.
Aleshores,
no en serien
130 i escaig,
sinó que potser
superaríem els 200
àmpliament.
No, no,
clar,
seria així.
I en quant a,
dèieu,
home,
en funció
diguem-ne
dels seus mèrits,
doncs,
la seva entrada
dins d'aquest volum
té més línies,
té menys,
clar,
sintetitzar també
doncs els mèrits
als quals
els han fet mereixedors
d'estar en aquestes biografies
de Tarragona
també és complexa.
I després també
hem agafat la idea
que no solament
siguin persones
nascudes a Tarragona,
que això és fonamental,
o mortes a Tarragona,
sinó que hagin viscut,
és a dir,
hagin estat
empadronades a Tarragona
o s'hi hagin relacionat.
Per exemple,
en el segon volum
ja està feta
la biografia
del general Seixet.
El general Seixet,
doncs,
pràcticament
només va passar
per Tarragona
i ens va destrossar,
però justament
això és un dels fets
més importants
de la biografia
d'aquest personatge.
Llavors,
en aquest cas,
nosaltres no expliquem
amb pèls i senyals
la biografia
del personatge
perquè la immensa majoria
de la seva activitat
es va fer fora de la ciutat,
sinó els tres fonamentals
per situar el lector
i la part de la seva biografia
relacionada
o vinculada a Tarragona.
Vull dir que
fins i tot tenim
aquesta visió,
no sé si
s'equivoquem
o no s'equivoquem,
però nosaltres hem pensat
que això també
s'havia de considerar.
Per tant,
no només destacar
per coses positives,
sinó també
perquè la seva presència
aquí a la ciutat
doncs
hagués influït
en l'evolució de la mateixa.
I és evident
que en el cas de Xixet
apareix moltíssim.
Que no només
posem persones brillants,
meravelloses,
sinó també persones
que van tenir una actitud
que justament van incidir
en el dia a dia.
Persones que podríem dir
no en grates.
Exacte.
També se m'acuten...
La llista negra.
Exacte.
La llista negra.
La llista negra
de persones no en grates,
però negres no,
perquè apareixen
en les biografies de Tarragona
i se m'acuten
en el segon volum.
També entrarà
el famós sec de la matinada
que durant la revolució
de 1936
doncs
era de la FAI
i va matar
un munt de gent.
Doncs
també un personatge
doncs una mica
molt negatiu
i molt d'això
però que...
Però que són la memòria
dels tarragonins.
Són la memòria dels tarragonins
i per tant formarà part
de la història dels tarragonins.
Però que no és agradable
per molta gent de Tarragonins.
Clar, clar,
és normal.
Home,
els que són més contemporanis
cap aquí
doncs
la temptació
i l'orgull
i la vanitat
que tots tenim
al nostre nivell
l'alimentem
doncs deu fer gràcia
de veure-te
en aquest llibre, no?
Aquests personatges
alguns d'ells
encara vius.
Esclar
i d'alguna forma
aquestes persones
que estan vives
ens interessa
fer-les sortir
però que són grans
fer-les sortir
el més aviat possible, no?
Perquè trobo
que els homenatges
o les satisfaccions
s'han de donar
a ser possible
en vida
no pas després de la mort
si no hi ha altra solució
no hi ha altra solució
però és l'anècdota
dels recasents
però per exemple
en aquest primer volum
també surt
el mestre Godall
home, Pere Godall
tota una trajectòria
també surt
alguns familiars
diguem-ne
de la teva banda
i persones
d'aquest estil
que són persones
que estan perfectament
que ens poden enterrar
tots nosaltres
però que clar
ja és una certa edat
i més val assegurar-se
la jugada
una certa edat
però són persones
que justament
fan justícia això
perquè continuen molt actives
malgrat la seva edat
no és una cosa
de criteri
d'aquestes biografies
de Tarragona
sinó una conseqüència
de molts anys
d'història
però dones
deuen haver-hi poquetes
no?
tant al mal com jo
no per voluntat vostra
ni de bon tros
sinó
perquè és el que hi ha
en aquesta època
les dones
comencen a despuntar ara
i moltes d'aquestes dones
que
però tot i així
hi ha la Rosa Benes
en el primer
hi ha
per exemple
la Magrinyà
una de les dones
dels Castellarnau
i
hi ha
dues marqueses
de Tamarit
després
hi ha
la Teresa
la Maria Teresa
Muntanya
per exemple
que surt en aquest volum
com a dones
ves-me ajudant
la Mercè Massip
ah la Mercè Massip
que va ser bibliotecària
de la Rovira i Virgili
que ara és una senyora
de 90 i tants anys
però que està viva
i etcètera
però és clar
hi ha poques dones
però nostra voluntat
hi ha aquí
fins i tot
si potser
igual
igual
doncs per sa dona
encara que estigui una miqueta
haver-la sortit
ha fet una miqueta
de marginació positiva
una miqueta
sí sí
a veure
és que és el que us deia
no és un fet
de voluntat del llibre
sinó conseqüència
de tota una situació
socio-històrica
no?
les dones
estaven arraconades a casa
i no despuntaven
perquè si feien alguna cosa
s'ho anduïa
a tots els mèrits
el seu home o el seu...
tot i sent així
deu-n'hi-do
les que sortiran
tot i sent així
vull dir que és com
com si haguessin superat
aquesta...
i en aquest volum
potser
10 en surten
en aquest volum
que donada
les circumstàncies
no és una...
les circumstàncies
en teoria no n'hauria de sortir cap
i en canvi
en surten 10
i més que en sortiran
més que en sortiran
perquè insistim
està aquesta xarxa
que funciona
jo crec que ja ho deu
quan t'hauria integrat
en el seu dia a dia
que quan sorgeix
un nom o una idea
doncs ja ràpidament
vam pensar
mira
pel nou volum
de les biografies
no?
exacte
ja que hi ha professors
arxivers
que estan en contacte
amb vosaltres
i que són el vostre
aquí
no, doncs en tot cas
faríem un doble procés
que pot ser
que pugui sortir
l'aprovem entre el sòleg
i després mirem
quina persona
sigui la més adequada
per poder fer
aquesta entrada
un familiar proper
un professor
de l'àmbit
del tema
que toca aquell personatge
etc.
clar, vosaltres
esteu molt vinculats
amb la història
en general
amb la història local
però tot i així
una de les coses bones
que té la vida
en qualsevol àmbit
són les sorpreses
aquelles coses
que ens criden l'atenció
jo no sé si heu fet
alguna descoberta
fent aquest treball
d'algun personatge
d'algun fet històric
que potser no coneixíeu
jo particularment
sí que coneixia
però no sabia
el que vaig quedar
molt sorprès
va ser
de l'Orozco Aviador
per exemple
que aquell home
era
dins dels personatges
n'hi ha un que és un heroi
o n'hi ha un parell d'herois
un d'ells
que és el
Manuel Orozco Rovira
que va ser as
de l'aviació republicana
a la Guerra Civil
d'aquí de Tarragona
d'aquí de Tarragona
d'aquí de Tarragona
i que després
de passar una sèrie
de vicissituds
a la Unió Soviètica
on va arribar a ser
al comandament
de l'exèrcit soviètic
i d'haver-se relacionat
amb la Guerra Freda
al cono sur
d'Iberoamèrica
i una sèrie
d'activitats més
l'any 94
va vindre aquí a Tarragona
i va estar uns anys
fins que l'any 94
va morir aquí a Tarragona
d'un personatge
inclús dels mateixos
dels mateixos amics
perquè el meu amic
Joan Guinovar
perquè vam
al científic
perquè vam estudiar
o el Pallicer mateix
que vam estudiar
junts a la Salle
i era amb amics
al redactar ara
les seves biografies
doncs m'he donat
compte
que són uns cervellets
són uns cervellets
i que són molt més
del que jo pensava
a la teva memòria
tenies el company de classe
encara sí
encara
encara
i és una sorpresa
molt agradable
perquè dius
no i no
l'anyada del 47
que bona que va ser
a veure
el llibre fa molt poquet
que s'ha presentat
però quines impressions
heu rebut
del vostre entorn
un cop
l'hem vist
perquè d'aquesta xarxa
del que parlàvem
de tocar gent
perquè ens ajudessin
el mateix dia
a la presentació
ja vam tindre
2, 3, 4, 5
persones
que se'ns van adreçar
ja interessades
en poder
fer alguna entrada
o poder
donar alguna idea
alguna cosa d'aquestes
el mateix dia
a la presentació
és un llibre
que es troba
a les llibreries
perquè a vegades
aquestes publicacions
especialitzades
es fan a través
d'institucions
i l'accés
a la gent
no és tan directe
es trobarà a les llibreries
l'únic que passa a Sant Jordi
només al batí
d'una llibreria
perquè
l'editorial
va fer arribar
a la distribuidora
a l'hora de verar
dos dies abans
de Sant Jordi
el llibre
i clar
no s'ha pogut distribuir
però
sí
estaran a totes les llibreries
jo
més aviat
penso
que perquè
la nostra idea
és que
per cada Sant Jordi
pugui sortir un volum
perquè aquestes coses
s'han de fer bé
i amb tranquil·litat
i amb temps
llavors
el volum 2
aquell que no hagi tingut
el farà comprar el número 1
i així successivament
per tant
el fet que ara
s'hagi portat l'oportunitat
a Sant Jordi
ha perdut entre cometes
en aquell dia
puntualment
es pot recuperar
i llavors
quasi bé
suposo que serà una mica
com quan sortien
aquells
aquells llibres
de les postals
que durant 6 o 7 anys
cada Sant Jordi
sortia un llibre de les postals
i la gent els comprava
doncs les biografies
sense establir comparacions
no
pot ser una mica així
que la gent ja esperarà
el nou volum
de les biografies
doncs ara en tenim un
que és el primer volum
el segon volum
doncs ja tenim data
serà per al proper Sant Jordi
segurament
des de la vossa perspectiva
com a coneixedors
del que és la història local
dona la sensació a vegades
que déu-n'hi-do
que hi ha moltes persones
que treballen
que es publiquen
molts textos
d'història local
diríeu que
no sé si respecta
altres ciutats
però aquí a Tarragona
aquest terreny
el tenim cuidadet
falta molt
per escriure
segurament
d'aquella manera
el que passa
per exemple
jo sóc a part implicada
perquè he escrit
un volum i mig
però ara
per Santa Tecla
sortirà la història
de Tarragona
que dictarà
pagès
pagès de Lleida
llavors
serà una
una història
total de Tarragona
amb vuit volums
i això
serà un bon
bon avenç
perquè fins ara
només anàvem vivint
de la Tarragona
cristiana de Morera
que es manté
malgrat el pas
dels anys
però penso
que hi ha moltes llacunes
perquè malgrat
que cada any
la universitat
treu
un BDD
o de licenciatge
en història
la gent
no s'hi aboca
no treballa
no treballa
les noves generacions
també ho veuen
l'aspecte climatístic
i no és pas crítica
perquè la gent
també ha de viure
de tot això
però clar
l'investigació
costa molt
la gent
pensa
que cada vegada
estan menys preparats
pel que fa
a coses com
poliografia
com el llatí
i llavors
a vegades
la guinea
ho diu
són verdes
no les vull
perquè són verdes
i és senzillament
perquè no les pot haver
jo penso que es podria
amb la quantitat
de milers
de licenciats
amb història
aquí al Camp de Tarragona
se podria treballar
molt més
la historiografia
del que es treballa
no sé el Manel
com ho veu
sí
crec que una cosa
és estudiar una carrera
i una altra cosa
després és dedicar-te
a investigar
i aquesta segona part
és una opció
que agafen molt poquets
és que et dona la sensació
per exemple
que treballs
de recerca històrica
i publicats
i molt bons treballs
ens trobem per exemple
del període
del que és
finals del 19
començaments del 20
tot el que és
els anys previs
a la guerra civil
durant la guerra civil
la postguerra
hi ha molts treballs publicats
molts llibres
la guerra del francès
que ara que estarem
de commemoració
sortiran moltes coses
justament també
una miqueta
perquè són treballs
que obeixen a beques
lligats a una commemoració
però després
hi ha altres períodes
històrics de la ciutat
que sembla que no existíssim
que no existís la ciutat
perquè aquí hauria d'haver
un seny ordenador
algú que s'hi fixes
i dius
quines llacunes té
la nostra història
quins temes
no s'han treballat
doncs vinga
aquest tema
s'ha de treballar
qui el pot fer
tal
i fer una mica
d'encàrrec
perquè esclar
encara hi ha una mica
aquell tòpic
com s'ho passen bé
encara fan un favor
donant-te la feina
i avui dia
nosaltres som uns
professionals
com qualsevol altre
i que no pensem
que un altre professional
hagi de fer la feina
sense cobrar
doncs nosaltres
que som els professionals
de la història
hauríem de cobrar
per fer la nostra feina
que clar
continuem fent-la
perquè això
de les biografies
és totalment
aportació graciosa
ni altruista
ni nosaltres
ni els col·laboradors
cobren un ral
però bé
una cosa és que tu
de quan en quan
et puguis permetre el luxe
de fer un regal
a la teva ciutat
i una altra cosa
és que et prenguin
pel pitó del sereno
que és un altre sort
clar
una cosa és ser altruista
ser generós
i una altra dir
bé
tampoc no és un costum
home
jo no sé en quin volum
però tard o d'hora
el més segur
és que vosaltres
també sortiu
en algun volum
d'aquestes biografies
de Tarragona
al Manel li costarà
perquè és molt tendre
però jo ja puc entrar-hi
home doncs
esperem que sí
que entri aviat
i al Manel també
quan li toqui
ja tocarà un dia o un altre
Manel
en Güell Arxiver
de l'Arxiu Històric
de la Diputació de Tarragona
Salvador J. Rovira i Gómez
professor emèrit de la URB
coordinadors d'aquestes biografies
de Tarragona
enhorabona
per la feina que feu
i tots els col·laboradors
i bé
mirarem de buscar
el primer volum
i esperarem el proper
Sant Jordi pel segon
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu-siau