Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
José Sanchís, molt bon dia!
Hola, molt bon dia!
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Un programa magnífic que l'OBC, no només per professionalitat i saviesa musical, sinó també per pràctica,
arriba demà a Tarragona després d'interpretacions que s'estan fent a l'auditori.
De fet, avui n'hi ha un altre, no?, d'aquest mateix programa que ve a Tarragona.
Exactament, aquest programa és un d'aquests programes que presentem quatre vegades a Barcelona
i després tenim sempre l'ocasió de poder presentar-lo amb altres auditoris
i com Tarragona és una de les ciutats que visitem regularment,
vam pensar que aquest seria un programa molt bon escollit.
De fet, aquesta iniciativa, doncs, s'han de girar pels diferents auditoris de Catalunya
amb aquesta obra que es fa a l'auditori, doncs, va tenir tan bona acollida
que, com bé deies, esteu presents aquí, però també esteu presents en altres moments de l'any.
L'OBC sense anar més lluny, per exemple, en el que és l'estrena del Premi Internacional de Música a Ciutat de Tarragona.
Vull dir que és molt familiar que l'OBC estigui aquí a Tarragona de tant en tant.
Sí, és una de les ciutats que més regularment viatgem
i que jo crec que, de mica en mica, hem anat fent un públic, també.
De gent de la ciutat que espera que arribi l'Orquestra Nacional de Catalunya
per escoltar els nostres programes.
Han sigut bastants anys seguits i estan sent molts anys d'anar allà
i jo crec que tant els músics com els directors que portem tots s'acaben molt contents.
En aquest cas, com a director, ve EGUE, no?
Sí, és el nostre director titular.
És un director que podríem definir com molt carismàtic.
és tot un espectacle a veure-ho dirigir.
El showman, no? Diuen de la música clàssica, l'hi diuen molts.
Home, jo l'he mirat com carismàtic.
És veritat, sí.
I llavors aconsegueix transmetre molta energia, tant a l'orquestra com al públic.
És la veritat que, per les persones que no estan acostumades a la música clàssica,
quan venen els concertos del mestre EGUE,
tots s'acaben tornant, per la seva forma de direcció, sobretot.
I li posa una empremta a la música inconfusible.
Com a solista, el violonxelista brasiler Antonio Meneses,
per tant, tenim el millorent, no?, en el concert de demà.
Efectivament. Aquest tipus de solistes, potser no són solistes molt mediàtics,
però són gent que ha guanyat tots els premis que es poden guanyar,
gent amb un so realment impressionant.
Antonio Meneses va col·laborar amb Carajan,
era un dels seus xelistes favorits.
Podem dir que són d'aquestes persones que poques vegades les veurem en revistes,
però que quan els tenim a l'escenari no podem perdre'n'esfals.
Tenim molts xelistes de l'orquestra Barcelona que volen que els seus familiars vinguin.
És un dels concerts que més invitacions, o possibilitats d'invitacions,
la secció de xelo ha demanat.
I això sempre és una indicació.
El nom que té dins del circuit, diguem-ne, més fidel a aquest instrument.
Pel que fa al programa, bé, iniciàvem aquesta conversa amb l'Ocell de Foc d'Astravinsky,
però de fet és un programa molt equilibrat,
que dona molt de peu als sentits, a la imaginació, molt variat alhora, no?
Sí, justament l'Ocell de Foc és l'obra que clou el programa.
Comencem amb una obertura molt poc interpretada,
el Corsari de Berlioz, que és brillant, amb una gran orquestra,
amb molta energia, són d'aquests començaments apoteòsics, no?,
que és una obra curteta de nou minuts,
per després afegir, potser és una curiositat,
el fet que el solista, en aquest cas, el tindrem per dues obres.
Normalment, quan els solistes venen als concerts,
s'acostumen a tocar una sola obra,
i en retirar-se aquí començarà amb una obra de Tchaikovsky,
que és una meravella, d'un lirisme magnífic,
que està extret d'un quartet, llavors és per orquestra de corda.
Per tant, passem de l'orquestra més gran,
que podria ser un Berlioz amb grans metalls,
amb una orquestra només de corda,
i el solista que està completament exposat.
Allà qualsevol error es podria veure,
perquè l'orquestra fa una mica de coixí.
És una altra obra curteta, vuit minuts.
Després sí que ja donem l'ocasió a que l'artista expressi
tota la varietat dinàmica del seu instrument
amb el concert de Camils Ancens.
El concert número 1 és un concert també molt brillant
i bastant difícil pel solista.
També és una obra que no és excessivament llarga,
uns 20 minuts, dura.
I després ja passem a una segona part,
on com a plat fort tenim l'ocell de foc,
però abans farem una obra que es toca molt poc,
que són les danses de Galanta,
d'un compositor hongarès, Codali,
que és molt poc tocat en les orquestres,
però que veureu com aquesta obra
també està basada en unes danses populars
i són una música que flueix tota sola.
És de veritat un programa molt líric.
I acabem amb el potentíssim ocell de foc d'Estravinsky,
un compositor que ja podem dir un clàssic,
amb un balè, amb la suite del balè,
que és també meravellosa.
atenció al públic quan comença molt a poc a poc,
molt a poc a poc,
però en el moment d'introduir la segona part,
la segona dansa, que és la dansa d'ocell de foc,
comença amb un cop de timbales i de bombo molt fort
que farà saltar el poc de les seves cadires.
El que dèiem és un concert pels sentits,
amb aquestes peces tan diferents.
Les persones que són avasades
i que coneixen obres tan populars
com aquesta d'Igor Istravinsky,
hem de pensar que és un ballet
i que en tot cas és una de les suïts
que va adaptar el mateix compositor per orquestra.
És la versió de 1919.
Em penso que estem escoltant de fons
les danses de galanta.
Música cíngara, una mica,
per fer-nos una idea, segurament.
Escoltem una miqueta.
Música cíngara, una mica, popular.
És un programa envariadíssim.
De fet, ja que teniu l'experiència
d'aquests concerts que heu fet a l'auditori,
mai que tal has reaccionat al públic
amb aquest menú, si em permets l'expressió?
La veritat que el públic surt encantadíssim,
s'esperen al carrer,
a que el mestre faci la sortida
per aplaudir-li encara al carrer.
Això és una cosa molt curiosa
que ha passat molt poques vegades,
però és un programa que està molt ben muntat,
com ja he dit, el fet de començar
amb una obra molt potent,
amb una obertura potent,
passar una segona part,
una part central de transició molt més lírica
i acabar amb un Stravinsky com l'Ocell de Foc.
És molt ben pensat,
és un programa molt ben estructurat,
que dura, més o menys,
acaba durant unes dues hores i cinc minuts,
o sigui que és una bona sessió de música,
però que passa volant.
Home, no m'estranya,
i estareu demà a Tarragona,
tindrem l'oportunitat de gaudir-ne,
després aneu pels altres auditoris de Girona,
Lleida, si no ho tinc mal entès?
Exactament, dijous presentarem aquest programa
a l'Auditori de Lleida,
l'Auditori Enri Granados,
i el divendres el repetirem
a l'Auditori Palau de Congressos de Girona.
I una mica quan acabeu amb aquest programa
de l'Ocell de Foc,
que l'OBC, doncs, diguem-ne,
que fa altres interpretacions,
altres concerts.
Continuem amb la nostra temporada,
que som una temporada llarga de concerts,
i estem esperant ja amb moltes ganes
del proper programa,
com aquí ja dic, s'acaba un, comença l'altre,
on tindrem el nostre futur director titular,
el mestre Pablo González.
Per tant, aquest cap de setmana
no estarem a l'Auditori de Barcelona,
no és que l'orquestra descansi,
sinó que ja estem començant a preparar
el programa de la setmana que ve
amb el mestre Pablo González
i un altre gran solista jove
que està despuntant a Espanya,
un dels millors pianistes espanyols
que tenim en aquests moments,
és el Javier Perianes.
Era un programa fabulós
amb el concert emperador de Beethoven,
i una sinfonia de Sostakovich.
Nou programa,
noves obres,
nou director.
Per tant,
també començàvem parlant del director
que vindrà aquí a Tarragona i GOE,
doncs també és una oportunitat
per tornar-lo a veure,
dirigir l'OBC en els seus últims concerts.
Exactament.
A més,
intentem sempre que portar,
quan anem d'aquestes petites gires
per Catalunya,
temptem que la gent pugui gaudir
del nostre director titular.
És un compromís intentar portar sempre
un programa on pugui estar
el titular de l'OBC
perquè d'aquesta manera
ser el titular de tot Catalunya,
de la veritat de Catalunya.
Per tant,
tothom hauria de tenir l'ocasió de veure'l.
Molt bé.
José Sanchís
del Departament Artístic de l'OBC,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
i donar-nos quatre pistes
per aquesta magnífica sessió de música
que tindrem demà a Tarragona.
Moltíssimes gràcies
i molt bon dia.
De res, bon dia.
Ja estaré jo en el concert
i ja m'aplaudirem molt fort.
Serà un concert d'aquest que gaudirem.
Jo crec que ho farem tots.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.