logo

Arxiu/ARXIU 2010/ENTREVISTES 2010/


Transcribed podcasts: 1313
Time transcribed: 17d 17h 13m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí, pràcticament 13 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio.
Com us feia un fa moment, en els propers minuts
compartirem el programa amb l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros.
Ara fa una setmana menys, el passat dijous,
venia aquí a la cita mensual que té amb els oients
per respondre les preguntes dels ciutadans
a través de la línia directa.
Però avui l'hem convidat perquè més enllà de l'interès
o de les queixes o de les preguntes dels ciutadans,
nosaltres com a Tarragona Ràdio
també tenim moltes coses per repassar amb ell.
Així que el saludem en directe, alcalde, molt bon dia.
Molt bon dia.
Déu-n'hi-do el fred que fa.
Sí, estàvem a 0,5 graus aquesta matinada.
Sí, sí, hem arribat als 0 graus de mínima
i déu-n'hi-do el fred que fa.
En fi, tenim moltes coses per preguntar.
Algunes potser ja van aparèixer la setmana passada
a la línia directa, però n'hi ha altres
que segurament van més enllà de la inquietud pròpia
del ciutadà en el dia a dia.
Ara fa quatre mesos, precisament,
en l'última entrevista que li vam fer aquí
al matí de Tarragona Ràdio, al marge de la línia directa,
ara fa quatre mesos que sorgia aproximadament
tot el debat sobre el nom de l'àreoport,
que poc després desembocava en la polèmica
sobre el nom de la vagueria,
el debat sobre el nom de la vagueria i de la capital.
Aquestes qüestions sembla que hagin impregnat
totalment el debat polític.
Vostè té aquesta impressió que fa quatre mesos
que només parlem del mateix
i que només busquem declaracions
dels dirigents polítics per aquesta qüestió?
Doncs no, realment no.
L'última, precisament, vostè ho ha dit,
fa una setmana, aquí en aquesta emissora
i en el programa l'alcalde Respon,
es van fer per correu electrònic i en directe
amb probablement unes 20 escats preguntes,
entre 20 i 30.
Només una i una part d'una altra
anava referida a aquest tema.
Per tant, no és la preocupació dels ciutadans,
no és la màxima preocupació dels ciutadans.
Però potser sí que és la preocupació
de polítics i periodistes.
És possible, exacte.
És allò de l'opinió pública i la publicada.
potser sí que és més fàcil omplir tots plegats.
Per tant, la primera responsabilitat nostra
dels polítics, diaris, titulars o espais de ràdio
amb aquest tipus de temes que amb els que realment
preocupen a la gent, que són la crisi,
l'estat de la ciutat, els serveis, l'educació, etc.
Per tant, jo no tinc la sensació
de dedicar la major part del meu temps
ni la dedico, ni una ínfima part.
Si ha vist arrossegat, però, aquest debat, aquesta polèmica?
Sí.
Li han empès?
Sí, no m'agrada...
Bé, de fet, jo ja fa dos anys,
en una conferència que vaig fer a Barcelona,
ja vaig parlar del nom de les infraestructures,
si se'n recorda vostè,
parlant d'aquesta famosa estació intermodal
de la línia Castelló-Tarragona,
i vaig dir que aquesta infraestructura
havia de tenir el nom de Tarragona
i que no podíem cometre l'errada
de situar noms que no identifiquen bé
geogràficament aquestes grans infraestructures territorials,
bé sigui l'aeroport o bé sigui l'estació de l'AVE actual.
Per tant, jo ja el vaig anunciar,
però el vaig anunciar no en un conflicte Reus-Tarragona
o capital no capital,
sinó en una situació de posar la marca Tarragona
que és la més coneguda de totes les marques territorials
del nostre entorn,
com a primera marca en les grans infraestructures
perquè s'identifiqui geogràficament,
per tant, per guanyar fins i tot competitivitat.
En qualsevol cas,
de totes les decisions que ha hagut de prendre
sobre aquest tema al llarg de les últimes setmanes,
n'està plenament convençut,
des de liderar la manifestació del 30 de desembre
a les escales de la catedral,
fins a moltes altres declaracions que hi ha hagut, en fi...
Absolutament, absolutament.
No faria enrere ni una sola de les declaracions que he fet,
ni un sol dels passos que he fet.
És més, amb coherència amb tot el que hem fet
i he dit, he demanat compareixer pública
i personalment i institucionalment al Parlament
per defensar aquests posicionaments
que entenc que són sòlids,
que són justos i que són necessaris
per defensar la nostra ciutat.
Però no per defensar-la en contra de ningú
o no per defensar-la atacant ningú,
sinó per defensar-la, perquè ens correspon,
per història, per present i per futur.
Per tant, la capital que és Tarragona
no ha d'estar qüestionada per ningú
i el nom d'aquesta vegueria ha de ser Tarragona.
La llei d'ordenació territorial,
precisament, ja ha entrat al Parlament.
Avui comença el debat a la Cambra Legislativa Catalana.
Ja sabem que els dos partits
de l'oposició al Parlament,
Convergència, Juni i el Partit Popular,
han presentat esmenes a la totalitat.
Vostè, com a alcalde, com afronta aquesta tramitació,
aquest pas que fa a partir d'ara la llei al Parlament?
Amb la preocupació,
que és un tema que no s'hauria d'haver produït
en aquest moment de la legislatura,
però ja hi és, i per tant,
per molt que ens posem a fer una resistència noventina,
jo crec que, com que hi és en el Parlament,
el que cal és treballar a fons,
amb força i amb unitat,
sense estridències i amb unitat,
per defensar la nostra ciutat,
davant dels 135 parlamentaris del Parlament de Catalunya,
que jo crec, i he parlat en moltíssims de tots els partits,
que ningú dubta que Tarragona sigui capital
i que Tarragona lidera clara i àmpliament aquest territori.
I el nom de la vegueria?
Vostè creu que canviarà en la tramitació?
El nom de la vegueria l'hem de defensar,
perquè creiem en ell.
És veritat que el nom de camp de Tarragona,
en aquest moment, té un consens territorial,
que probablement, si fa anys,
haguéssim treballat en una altra línia,
en aquest moment no estaríem així.
Però permetim que ho defensi
i que no retransmeti el partit per avançat.
En qualsevol cas,
podríem donar per bo els resultats
si al final de la tramitació parlamentària
queda clar que la capital és Tarragona
i que el nom de la vegueria, finalment,
es queda com a camp de Tarragona?
No, no, no.
L'objectiu és el màxim,
que és aconseguir les dues coses,
que són les al·legacions que 5.044 ciutadans,
entre ells jo, a títol particular,
hem fet i hem posat damunt la taula.
Vostè compareixerà al Parlament?
Jo espero.
Això no depèn de mi, com vostè sap,
sinó dels grups parlamentaris.
Jo ho he fet saber públicament,
també ho he fet saber en els grups parlamentaris
i espero i desitjo
que tingui aquesta oportunitat.
Jo no crec que hi hagi impediment,
però, clar, aquesta és una opinió meva.
Després s'ha de veure reflexada
en el diari de sessions
i en les convocatòries de compareixença.
En aquest debat territorial de les últimes setmanes,
ara fa uns dies,
en la conferència anual,
l'alcalde de Reus va parlar,
va dir, literalment,
fer un xut endavant,
els hi proposo fer un xut endavant
i parlar i impulsar l'àrea metropolitana,
la segona àrea metropolitana del país.
Amb aquest concepte,
o amb aquesta idea,
vostè hi està d'acord?
Sí, però això,
amb tot el respecte per a l'alcalde de Reus,
això ho diuen
perquè no han aconseguit el seu objectiu màxim,
que és situar el concepte capital compartida
o cocapital
o el nom de Reus o la llei.
I això ho diuen per fer una fugida endavant.
Jo estic d'acord
que hem de fer una reflexió territorial,
però no per fer una fugida endavant,
sinó perquè necessitem
tenir unes aliances com a territori
entre els principals nuclis de població d'aquest territori
importantíssimes.
Compte,
comptant amb totes les grans capitals que tenim.
El Vendrell,
Montblanc,
Falset,
és a dir,
no ens deixem les grans capitals
que no són el camp de Tarragona històric o geogràfic.
Enmig de tot aquest debat,
ara ha sorgit en els últims dies
el tema dels estudis,
del cicle formatiu
d'estudis d'higiene bucodental,
amb el trasllat
anunciat pel Departament d'Educació de la Generalitat
a l'IES Baix Camp d'Arreu.
Són uns estudis
que des de fa anys
s'imparteixen a l'IES Calipolis.
Ahir, precisament,
l'Ajuntament,
amb el suport de diferents entitats,
organitzacions sindicals,
de la patronal,
dels metges,
dels hospitals,
van fer un manifest,
van fer pública
una declaració conjunta
en defensa de mantenir
aquests estudis
a l'IES Calipolis.
Vostè,
com a alcalde,
ha fet alguna gestió?
Pensa fer alguna gestió,
si cal,
fins i tot,
amb el conseller d'Educació
per mantenir aquests estudis,
a Tarragona?
He parlat amb el conseller d'Educació
ahir mateix,
en vaig parlar
a finals de la setmana passada,
he parlat amb el delegat d'Educació,
avui el regidor d'Educació
s'entrevista amb el director general
de formació professional,
que és precisament a Tarragona,
amb la mesa de formació professional
de Tarragona,
per cert,
una formació professional a Tarragona
que és de les millors de Catalunya,
de les millors,
de més qualitat
i de més quantitat
i varietat
i penetració
en el mercat dels estudis
de formació professional.
El conseller d'Educació
està disposat
a reflexionar
sobre aquesta qüestió,
també em va dir
que ells tenien molt clar
que era una concepció
territorial
de l'AFP
i que a Tarragona
en aquest repartiment
sortia més ben parada
que mal,
és a dir,
teníem les emergències sanitàries,
tenim altres formacions professionals
que no teníem
i que en aquest moment
ens suposen una alta matrícula.
Però dit això,
pel que fa a la higiene bucodental,
si hem demanat
aquest ampli suport
de la població
i de les institucions de reunir
és perquè pensem
que en un moment
com l'actual
en què hi ha
una crisi important
i un atur important,
una carrera
o uns estudis professionals
que tenen una alta demanda,
pensem que
a prop de 100 persones
han intentat ser matriculats
i només hi ha 30 places,
tenen demanda,
per tant,
des del punt de vista educatiu,
però també hi ha demanda
en el mercat,
pel que en diuen
els col·legis professionals.
Per tant,
aquesta és la clau
perquè els estudis
de formació professional
bucoden
del bucodental,
d'higiene bucodental,
estiguin
i revanguin
a Tarragona
i al Calípolis.
I després hi ha
un altre fet,
és que
ja s'ha fet
una inversió important
al Calípolis,
Calípolis té
tota la infraestructura,
té el professorat preparat,
té el professorat
perfectament
adaptat
per fer aquests estudis,
per tant,
no tendria sentit
que estigués
en un altre lloc.
En tot cas,
que s'ampliés l'oferta,
potser sí,
si hi ha prou demanda,
que hi hagi dues
ofertes,
més igual a Reus,
a Cambrils,
a Valls o allà on sigui,
i la corresponent
de Tarragona.
Creu que
aconseguirem aquest objectiu?
Estem treballant
per aconseguir-ho
i ens hi deixarem
la pell.
Com vostès saben,
hem fet
que la societat
tarragonina
hagi donat suport
a aquest escrit
i que el conseller
tingui constància
que és tota la comunitat
educativa
i tota la societat
tarragonina
que li demana
no ha estat
una feina fàcil.
Hem hagut de trucar
un per un,
jo personalment,
a tots els implicats
i estic molt content
de la resposta
ciutadana
i jo crec que
amb aquest posicionament
tan clar
tenim totes les possibilitats
d'en sortir-nos-en.
Per això,
clar,
depèn del conseller,
depèn de la Conselleria
d'Educació
perquè són qui tenen
la competència
en matèria
d'ordenació educativa
i d'implantació d'estudis.
Aquest tema,
alcalde,
l'oposició municipal
ha dit
arran d'aquest tema,
arran d'aquesta decisió
del Departament d'Educació,
que això forma part
d'una planificació
d'una altra decisió
de la voluntat
del Govern
de la Generalitat
de margina a Tarragona
de perjudicar
els interessos
de Tarragona.
Això són tonteries.
Això són tonteries,
directament.
No creu
que hi hagi decisions
ni una mà negra
al darrere
que vulgui potenciar
la ciutat de Reus
en determinats àmbits
sanitaris,
fins i tot més enllà
dels estudis,
perquè s'ha parlat
d'equipaments sanitaris,
de l'hospital,
del nou hospital Sant Joan
i d'altres infraestructures.
La inversió
que l'hospital de Sant Joan
i els recursos
posats en marxa
a l'hospital de Sant Joan
no són
ni el 55%
dels recursos sanitaris
que té la ciutat
de Tarragona,
entre Joan XXIII,
Santa Tecla
i tota l'oferta sanitària.
Per tant,
que hi hagi algú
que acomplexadament
estigui tan preocupat
per això,
em preocupa.
I si l'oposició
està complexada
amb Reus,
que ho digui,
jo no ho estic.
Jo estic absolutament
convençut de la força
de Tarragona
en matèria comercial,
en matèria sanitària,
en matèria educativa,
en matèria laboral,
en matèria,
en qualsevol de les matèries
que nosaltres ens hi posem.
No hem d'anar
en tants complexes.
No hem de tenir complexes.
Aquest és un dels problemes
que potser té
l'oposició de Tarragona.
És que jo hauria de dir
que en el moment
en què governaven
Convergència i PP
hi havia una mà negra
que va dir
que la universitat
es digués
Sobira i Virgili
i no a Tarragona.
Hi havia una mà negra
que va dir
que es posés l'AVE
allà on està
l'estació de l'AVE
i no a Tarragona,
que és quan governaven
aquests senyors.
És que hi havia
una conxorce
per eliminar Tarragona
i per arreconar Tarragona.
Ningú d'aquests senyors,
quan es van produir
aquests fets tan greus,
ho va dir.
I ara per què ho diuen?
Perquè és estratègia
partidista i política.
Doncs ho lamento.
Jo no estic acomplexat
i treuré pit
perquè de Tarragona
es pot treure molt de pit.
Parlant ara de temes,
li proposo parlar
de diferents temes
que són competència
del govern central,
del govern de l'Estat,
grans projectes
d'infraestructures
a la ciutat de Tarragona.
El més recent,
el dilluns,
va haver-hi una reunió a Madrid
de representants
de l'Ajuntament de Tarragona
i de la Cambra de Comerç
amb la DIF,
que és aquesta empresa,
aquest organisme
que gestiona
les infraestructures ferroviàries
a tot Espanya.
Es va parlar
de l'enllaç ferroviari
amb l'alta velocitat,
és a dir,
d'això que coneixem popularment
com a bypass.
Es va parlar
de les intencions
de l'Ajuntament
de situar l'estació
o bé a la plaça Imperial Tarrac
o bé a l'Horta Gran.
Sembla que més aviat
a l'Horta Gran,
pel que ens va dir ahir
el regidor d'Urbanisme,
Javier Terrés.
Quina impressió té vostè,
alcalde,
del que li han dit
els representants
de l'Ajuntament,
en aquest cas Carles Castillo
o pel que sap vostè
de les converses
amb la DIF?
La DIF realment
està disposada,
o el Ministeri de Foment,
millor dit,
està disposat a afrontar
les demandes,
les peticions
de l'Ajuntament de Tarragona?
En primer lloc,
ja sé que no m'ho demana,
però ho dic perquè
unes declaracions
que s'han fet ahir,
em sembla,
criticant perquè l'alcalde
no va ser en aquesta reunió.
Sí, de fet,
li pensava preguntar.
Doncs miri,
m'hi avanço.
La primera és que a mi
no m'agrada
la política espectacle,
m'agrada la política seriosa,
de treball,
de molt de treball.
I aquest tema
ha estat molt treballat
en aquest i altres foros.
Primera.
Segona,
l'alcalde
havia de ser
on havia de ser
perquè dilluns hi havia una situació
de possible emergència
en aquesta ciutat.
No sé si se'n recorden.
Dilluns al matí
va estar nevant
a la nostra ciutat
i l'alcalde
havia de ser
al peu del canó.
Al peu del canó.
I l'alcalde
estava al peu del canó.
Estava al seu despatx,
estava reunit
amb la Junta de Govern
preveient
tots els efectius
d'emergència
si hi haguessin calgut.
No van caler,
afortunadament,
i estem molt contents
que així sigui.
Per tant,
l'alcalde
estava al peu del canó
de la seva ciutat.
El senyor Jordi Sendra
no em va trucar
per veure
què es podia fer
perquè la ciutat
no patís.
Per tant,
que vagin amb compte,
que vagin amb compte
perquè l'alcalde
sí que va fer
el que havia de fer,
ells en cap moment
es van posar
a la meva disposició
per si calia
aportar el seu granet de sorra
per millorar
la situació de la ciutat.
Primera.
Segona,
la reunió de Madrid
no va ser
la gran reunió de Madrid,
va ser una reunió important
que es va fer
del braç
de la cambra de comerç
amb qui vam anar
per seguir parlant
del tema del tren.
Se n'havia parlat molt abans,
se'n recorda vostè
que el mes de juliol
de fa dos estius
jo vaig anar
a veure el president de Renfe,
vaig estar amb el president de DIF,
vam assegurar
i aquest era
el tema més important
que
totes les modalitats ferroviàries
arribarien
a l'estació de Tarragona
quan vostè sap
que hi havia dubtes
de si tot
es passaria de llarg
i es va assegurar
en aquell moment
que sí seria
i en aquest moment
tenim ja adjudicat
l'entrada
del corredor mediterrani
amb alta velocitat
fins a Tarragona.
Per tant,
aquest és el primer fet important
que ningú ha valorat
i que és transcendent
i històric.
Primera.
Segona,
hem treballat
amb el govern
de la Generalitat de Catalunya
perquè el pla parcial
territorial
reculli aquest bypass
i està recollit
que és
la Generalitat
qui és competent
en matèria
d'ordenació territorial.
Estem treballant
perquè
el pla director
que ha de sortir ara
d'aquí pocs mesos
reculli aquest bypass
i el recollirà.
I el recollirà.
Hem fet un conveni
quan jo vaig ser
vaig sortir d'alcalde
al cap de molt pocs mesos
amb l'exministre de Foment
amb el conseller
de PTOP
de la Generalitat de Catalunya
i jo mateix
per assegurar
que el pas
del tren
per la ciutat de Tarragona
es produïa
tenint en compte
totes aquestes modalitats
ferroviàries.
I ara què ens diu
Renfe i Adif?
Renfe
diu
escoltem
Tarragona
té suficient potència
com per tenir
totes les modalitats
ferroviàries.
Aquest és un triomf
importantíssim.
Importantíssim.
Dos.
Adif diu
fer el bypass
suposa una inversió
econòmica
que encara
no hem parlat
amb la Generalitat
de Catalunya
fins que no tinguin
el pla director
urbanístic
d'aquesta zona
i un cop
el tinguem
evidentment
l'estudiarem
i l'estudiarem
conjuntament amb l'Ajuntament
perquè ja tenim
un conveni
que diu
que hem d'estudiar
el pas del tren
per la ciutat de Tarragona
soterrat
i com lliga això
amb totes les altres
modalitats ferroviàries
que recordo que són
l'alta velocitat
la velocitat alta
l'ample ibèric
rodalies
tramvia
i mercaderies
ni més ni menys
que sis
modalitats ferroviàries.
Per tant
jo crec que aquesta reunió
s'emmarca
en aquest treball
que s'està fent
d'anar aconseguint
que Tarragona
tingui una gran estació central
i que tingui
totes les modalitats
ferroviàries.
Una estació central
preferentment a l'Horta Gran
és el que vol l'Ajuntament?
Sí.
Alguns estudis
o indicis
apuntaven
més aviat
cap a la plaça
Emperial Tàrroco
vostè sap perfectament
que jo sempre he dit
entre la plaça
Emperial Tàrroco
i el riu
perquè a mi m'agrada més
l'opció de l'Horta Gran
efectivament.
I això realment
és viable?
És a dir
després
a partir d'aquesta reunió
de dilluns
i d'altres que n'hi ha hagut
vostè creu que l'Estat
en aquest cas
el Ministeri de Foment
està realment disposat
a afrontar
una inversió
que és realment...
No, l'Estat sempre reticent.
A l'Estat
sempre li hem d'anar estirant
les inversions.
Però, miri
les ciutats
que se n'han sortit
és perquè tenen
les idees clares
perquè van tots a una
i perquè
a més a més
ho plantegen
amb continuïtat
amb paciència
i amb contundència.
I nosaltres
és el que hem de fer.
Probablement
parlar menys
fer menys
política
espectacle
i de carta
i fer molta més
feina tècnica
tenir un projecte sòlid
i convèncer
l'Estat
i la Generalitat
i la Generalitat
ja està convençuda
l'Estat
que inverteixi
a Tarragona.
Això
si s'hagués fet
fa 15 anys
ja ho tindríem fet.
Ara ho estem fent
de nou.
Hi ha altres ciutats
que ho han fet
de fa dècades
i comencen
a tenir-ho resolt.
Tarragona
hem començat
tard
perquè jo porto
només dos anys
i escaig
però estem aconseguint
moltes més coses
que no pas
en dècades anteriors.
Hi hauria la possibilitat
d'alcalde
que finalment
s'assoterrés
la via
que hi hagués
un soterrament
per el traçat actual?
O aquesta és una hipòtesi
que no contemplen
en les converses
amb el Ministeri
de Foment?
Aquestes diuen els tècnics
clar
vostè sap perfectament
que ara s'està fent
ja l'estudi informatiu
i que a final d'aquest any
ja el tindrem
per tant
això ens ho diran
els tècnics
que han fet les cates
que han fet
tots els estudis topogràfics
etc.
del tipus de terreny
de subsol
aquesta és una possibilitat
que no s'ha descartat mai
però que als tècnics
no els fa gràcia
o no creuen
que sigui positiu
perquè en el mateix temps
que estàs foradant per sota
estàs fent circular
els trens per dalt
i podem tenir problemes
com els de Bellvitge
fa uns anys
o de l'àrea
de Rodalies
i l'AVE
a la seva arribada
a Barcelona
per tant
no sóc jo
qui diu
que no ha d'anar
són els tècnics
qui diu
que no els fa gràcia
però vostè li faria
a mi m'és igual
a mi el que vull
és que recuperar
la façana marítima
que el tren
passi soterrat
i escoltem
la millor solució tècnica
és la més bona
per tots
Ja que li he preguntat
pel terçet actual
l'estació actual
recordem que va ser motiu
i ha estat motiu
de queixes reiteradament
els últims mesos
vostè va tenir una reunió
crec que al mes de novembre
amb responsables d'ADIF
precisament
per mirar de solucionar
el problema
de les barreres arquitectòniques
de les paraules
que seves
de després de la reunió
es va despendre
que l'ADIF estava disposat
a fer coses
Estan disposats
estan fent coses
Quan?
És la pregunta
Nosaltres estem esperant
que ens enviïn l'estudi
perquè
les escales
és a dir
si es fa
la supressió de barreres arquitectòniques
amb escales mecàniques
o amb rampes
l'amplada de les andanes
és tan justa
que difícilment hi cap
estan plantejant
una doble solució
que és
aquesta mateixa
que dic jo
encara que l'amplada
de l'andana
sigui justa
o l'altra
que és
fer una mena
de passadís elevat
amb accés a les andanes
a partir del primer pis
de l'estació
i sense barreres
com poden entendre
és una solució complexa
però el més important
és primer
que ja han fet inversions
s'estan
arrenjant
tots els serveis
i tots els espais físics
per tant
a partir d'aquella visita
i aquest cop de puny
que vaig fer
en aquesta mateixa casa
doncs
a DIF
es va espavilar
i segona
l'estudi aquest
de supressió de barreres
i d'accessibilitat
s'està acabant
i per tant
doncs
espero tenir-la
les properes setmanes
i que els nostres
tècnics
l'acabin d'estudiar
i es posin en marxa
tot això
de les inversions
per desgràcia
però també
és una constatació
sempre és lent
vostè sap
que parlem aquí
de fa un any
del passo terrat
per la plaça
dels carros
l'administració central
és lenta
totes les administracions
són lentes
la central
és especialment lenta
i desesperant
però una vegada
es posa en marxa
la maquinària
no para
i per tant
tinguem una mica
no més de paciència
però sobretot
tinguem claretat
contundència
i aquesta perseverança
que cal
amb tot aquest tipus
d'obres
arran d'això
que diu
de paciència
de la lentitud
de l'administració central
tema banc d'Espanya
és que fa
un parell de setmanes
aquí la subdelegada
el govern
va tornar a dir
tenim el tema tancat
però l'ajuntament
té la clau?
està tancat
i vostès veuran
com no tardem gaire
a tenir la clau
sí però clar
és que això
perdoni alcalde
però vostè
o la subdelegada
del govern
ho han dit reiteradament
no tardarem gaire
ara m'estava mirant la data
estem a 10 de març
estem a 10
doncs
recordi-m'ho
el dia
el dia que es produeixi
recordi-m'ho
que no serà d'aquí gaire
l'entrevista
queda enregistrada
10 de març
del 2010
això mateix
converses també
amb Madrid
per obtenir la titularitat
de diversos trams
de les carreteres
d'això també
alguna vegada
n'hem parlat
s'ha avançat alguna cosa
podem tenir aviat aquesta
ells es van fer la proposta
estan ajustant exactament
els quilòmetres
que ens traspassen
perquè clar
aquest no és un tema menor
i estem discutint
evidentment
l'aportació econòmica
de l'estat
perquè la ciutat
es quedi
amb aquestes
amb aquests trams
de carretera
que històricament
realment són
vies urbanes
com per exemple
l'Avinguda d'Andorra
i que encara
estan qualificades
de carretera
i que ens donen
molts problemes
cada vegada
que hem de fer una obra
hem d'intervenir
perquè són
de titularitat estatal
estem fermament convençuts
que en aquest any
2010
nosaltres vam
fer manifest
la nostra voluntat
d'acceptar
la sessió
a finals
de l'any passat
en aquest any
ja es produeix
això
aquest conveni
o acord
el que sigui
amb el Ministeri de Foment
amb l'Administració Central
incluiria també
que algú s'encarregui
de retirar
d'acabar d'enderrocar
el tram
aquell antic
de l'antiga circunvalació
de la Vall de la Rebassada
que a vegades
algun dels oients
també li han preguntat
a vostè
a la línia directa
no ho inclourà
o això queda a banda
no ho inclourà
perquè ells tenen
l'estat té un conveni tipus
que és
tu et quedes
tants quilòmetres
de carretera
i llavors
a canvi
reps tant
en funció del quilòmetre
el que passa
és que això
s'està negociant
a banda
amb el propi Ministeri
amb carreteres
juntament
amb la cobertura
de l'A7
per connectar
països catalans
amb les germanetes
dels pobres
per entendre'ns
a l'Avinguda de Catalunya
o sigui que diguéssim
seria una negociació
a banda
encara que evidentment
relacionada
perquè són trams urbans
més coses que tenim
a Madrid
obres que han fet
per exemple
recents
importantíssimes
les escales mecàniques
això són amb diners
que han vingut
de l'estat
del fons d'inversió estatal
del 2009
ahir precisament
amb la unitat mòbil
vam anar a fer una passejada
per la zona
la gent està entusiasmada
els comerciants estan molt contents
però
alcalde
alguns veïns
ens van dir
que han fallat
diverses vegades
les escales mecàniques
en aquests 4 dies
de funcionament
això és normal
perquè s'han de posar a prova
les temperatures
han baixat molt
per això tenim
les càmeres aquestes
que vostès veuen
a les escales
amb un centre de control
remot
i amb molt poc temps
es presenta a un operari
i fa les reparacions adequades
això és normal
amb unes escales
que a més són complexes
perquè vostè veu
que tenen
diversos trams
diferents
i no ha ajudat gaire
ni la humitat
d'aquests dies
ni les baixes temperatures
excepcionals
però vaja
això no dona cap problema
jo
m'he passat diverses vegades
perquè em fa gràcia
fins i tot
perquè la meva filla
em va dir
que volia veure-les
perquè és tot un espectacle
ahir hi havia moltíssima gent
quan vam anar
amb la unitat mòbil
és més
em diuen els botiguers d'allà
que està anant més gent
a comprar

també
l'única queixa és això
que hi ha algun tram
a vegades
que no funciona
sí però és per això
perquè estan en fase
és a dir
nosaltres hauríem pogut esperar
dos mesos més
per inaugurar-les
i fer un munt de proves
de càrrega
les mínimes estan fetes
però
proves amb passatgers
proves amb càrrega
inanimada
però vam decidir
posar-ho en marxa
perquè era tal
el desig
tant dels botiguers
com de la gent de la zona
que vam decidir
posar-ho en marxa
immediatament
pensi que
no hem parat
de rebre felicitacions
també ens han dit això
que de quan en quan
hi ha algun moment
en què ha fallat
no tot
un tram
puntualment
una hora
mitja hora
tres hores
però vaja
en tot cas
és un èxit
impressionant
i és
ha canviat la forma
de viure de la gent
de tot aquell entorn
però no de l'entorn immediat
no de Samenoff
i de la plaça dels infants
d'una bona part
del barri del port
a més a més
canviarà alguns hàbits
de mobilitat
i de connexió
i sobretot
és molt important
per la gent
pel comerç
de Samenoff
Sevilla
Caputxins
Ponent
i Mercat
perquè era una clientela
que tenia dificultat
sobretot
els senyors i senyores
grans
o persones
amb problemes
de mobilitat
per accedir-hi
ahir ho vam comprovar
en directe
sí sí
tothom està molt content
estan molt contents
jo també
i ara seguirem
a les escales del Palau
que el juny-juliol
també farem una inauguració
com s'escaua
obres
les de les escales mecàniques
que s'han fet amb els fons
ha estat el del 2009
amb els fons del 2010
es començaran a actuar ja
a Tabacalera
el projecte ja ho ha explicat
dels dos grans magatzems
els que toquen més
cap als antics terrenys
de la Sofrera
són els que es començaran
a remodelar
però després d'aquesta actuació
d'aquest 2010
en què està treballant l'Ajuntament
com està perfilant
el gran
projecte
i aquest sí que és bastudòntic
alcalde
ens fumem les inversions
com si fossin cigarretes
encara no l'hem acabat
i estem demanant
potser és l'ància del periodista
que li preguntarà
jo ho entenc
a més a més
el projecte Tabacalera
és el projecte
d'infraestructura cultural
més important
en aquest moment
a Catalunya
no només a Tarragona
ni a la demarcació
a Catalunya
nosaltres estem
mirant de tancar
un acord
entre la Generalitat
de Catalunya
l'Estat
i l'Ajuntament
de Tarragona
per crear
un consorci
de gestió
de tot el patrimoni
de la ciutat
això serà un fet històric
i és una de les assignatures
pendents
de quan ens van nomenar
patrimoni mundial
és a dir
ara fa 10 anys
estem ja
intercanviant documents
per crear-ho
després
les tres administracions
de mútuo acord
haurem de
prèvia elaboració
d'un pla funcional
que s'està fent també
per part de la Generalitat
de Catalunya
haurem d'encarregar
projecte
per el futur
Museu Nacional Arqueològic
i per la Biblioteca Pública
de Tarragona
recorda vostè perfectament
que hem dit aquí
que allà
va una biblioteca pública
d'entre 7.000 i 8.000 metres quadrats
una gran biblioteca pública
això és amb el que estem treballant ara
i aquesta serà
la gran transformació
de la Tabacalera
que ha de ser
li hem de buscar un nom
que encara no el tenim
però ha de ser
la gran ciutat de la cultura
no només de Tarragona
de Catalunya
pensi que allà hi ha
la Necròpolis
hi ha les 6 naus
que vostès feia referència abans
de la part de Vidal i Barraquer
hi haurà aquesta pantalla vegetal
absolutament singular
i única
amb una gran plaça
al darrere
és a dir
a la Vidal i Barraquer
i després hi haurà
el gran equipament
que és el Museu Nacional Arqueològic
amb més de 30.000 metres quadrats
estem parlant també
amb l'ICAC
perquè l'ICAC
pugui tenir una ubicació allà
un encaix
i possiblement
parlarem
amb la Real Societat Arqueològica
perquè també tingui un espai
en allà
de tal manera que
sigui el gran centre
d'activitat arqueològica
de Catalunya
vostè recordarà perfectament
que allà va
el centre del magatzem
i centre de catalogació
i classificació
de materials arqueològics
de tot Catalunya
miri
amb això
guanyem una capitalitat
impressionant
impressionant
i això ens ha de fer
veure sense complexos
el nostre futur
i no ens ha d'alterar
els esquemes
per res
altres voldrien tenir
el que tindrem nosaltres
a Tarragona
Vostè veu complet
aquest complex cultural
de la tabacera
el 2017
per posar una data?
El de tabacera
el 2017
podria ser
podria ser
és que li dic
perquè li volia preguntar
per la candidatura
a Tarragona 2017
podria ser
i les obres
del soterrament
de la via
i d'aquestes infraestructures
de les que hem parlat
també
Tarragona 2017
ahir va estar
al Congrés dels Diputats
enrebent el suport
de la Càmera Legislativa
Espanyola
al projecte
fa pocs dies
es va pronunciar
igualment
al Senat
com està anant
la candidatura
el projecte
com el veu?
Està anant
perfectament bé
ahir em vaig
jo arribava
ahir a prop
de les dues
de la matinada
d'aquesta sessió
parlamentària
emocionant
veure tot el Congrés
dels Diputats
perquè a més
era una sessió
plenària
on hi havia
la immensa majoria
dels diputats
de tots els grups polítics
veure com es feia
una declaració
una lectura
d'aquesta declaració
unànim
per part de la mesa
i que
tot el Congrés
es posava
a aplaudir
i el president Bono
assenyalava
que estàvem
a la tribuna
d'invitats
l'alcalde de Tarragona
i tothom es girava
per aplaudir
la veritat
és que em va emocionar molt
i vol dir molt
vol dir molt
vol dir que
tot l'estat
tots els grups polítics
de l'estat
tot Espanya
confia en Tarragona
per fer una candidatura
com aquesta
i miri
jo a més a més
donava la casualitat
que estava mirant
el president Bono
i tota la mesa
allà a la tribuna
d'invitats
i just damunt
del senyor Bono
a l'esquerra
hi havia l'escut de Tarragona
no sé si ho saben
hi ha un cercle
amb l'escut de Tarragona
just
a la dreta
del senyor Bono
segons com es mira
o a l'esquerra
del senyor Bono
mirat des de la tribuna
d'invitats
i realment
era molt emocionant
jo estic molt content
satisfet
optimista
estic molt content
a més a més
de com s'ha acceptat
aquest eslògan
a la fase internacional
aquest spot
que vam presentar
de 50 segons
ja està sent descarregat
amb milers de descàrregues
per part de molts països
no només de
Catalunya i d'Espanya
sinó de molts països
de la Mediterrània
i això és una promoció
de Tarragona
en el món
com mai s'ha produït
com mai s'ha produït
i això també ens fa capital
això ens fa capital
però no capital
d'una vegueria
o d'una comarca
o de la demarcació
no no
ens fa una gran capital
de la Mediterrània
per tant
ens hem de sentir orgullosos
jo crec que hem de guanyar
autoestima
els tarragonins
i tenim tantes coses
de les que
sentim orgullosos
que
en fi
jo només puc fer
que donar les gràcies
a tota la gent
que ha fet moltes coses
per la candidatura
de Tarragona 2017
i per tantes altres coses
que hem fet
per la ciutat
hi ha moltes qüestions
però en fi
s'acaba una mica el temps
dos o tres temes
per anar acabant
alcalde
aquesta àmplia entrevista
temes que a més
de plena actualitat
en un dia
en què hem conegut
que Caixa Girona
s'ha despenjat
d'un procés de fusió
d'un altre procés
de fusió
de Caixes Catalanes
li volia preguntar
pel procés de fusió
de Caixa Tarragona
que també està anant
amb una lentitud
molt més a la prevista
li preocupa?
no
o té notícies
o indicis
que tot va amb normalitat
jo no tinc incidència directa
sobre el procés
perquè ni que l'alcalde
de Tarragona
ni l'Ajuntament de Tarragona
tenen
són entitat fundadora
vostè sap que l'entitat fundadora
és la Diputació de Tarragona
amb la qual estem col·laborant
amb el seu president
diguéssim
amb molta lleialtat
i amb molt de treball
però em diuen
des de la Diputació de Tarragona
i des de la mateixa Caixa
que si s'està allargant
és per la forma
en què les ajudes del FROP
s'han de produir
perquè s'han de justificar
perquè passa del 2%
dels recursos
o dels actius
per tant
és una qüestió purament
pel que em diuen
de tramitació
complexa
i que és per això
que justament
es va suspendre
l'Assemblea General
que estava prevista
si no recordo malament
pel...
pel 21 de gener
pel mes de gener
exactament
però em diuen
que no hi ha cap problema
ara
això és el que em diuen
jo no gestiono
ni directament la Caixa
ni soc
corporació fundadora
tampoc gestiona directament
els diners del Nàstic
però és evident
que tenim aquí
un deficit greu
què li ha encarregat vostè
al representant de l'Ajuntament
al Consell d'Administració
Ramon Quadrat
i ha fet un encàrrec
en concret?
Sí, sí
en primer lloc
que s'incorpori
perquè així
ens ho va demanar
el Consell d'Administració
i com que és un Consell d'Administració
que té una unanimitat
dels accionistes
doncs hi som
la segona
és que jo li vaig dir
al senyor Ramon Quadrat
que intervingués
per ajudar
a gestionar el club
en matèria econòmica
i a obtenir
totes les complicitats
de les institucions
i empreses que calguessin
però
que nosaltres
no opinàvem
ni interveníem
ni en qüestions esportives
ni en qüestions tècniques
és a dir
la decisió
que es va prendre dissabte
al matí
i que es va anunciar
a la tarda
de canviar l'entrenador
va ser coneguda
evidentment
pel senyor Ramon Quadrat
que em va trucar immediatament
dissabte
doncs devia ser al matí
les dos quarts d'onze
aproximadament
però nosaltres
ens vam abstenir
d'opinar
perquè no volem entrar
com a Ajuntament
si s'ha de fitxar un jugador o no
si s'ha de canviar un entrenador o no
això són decisions tècniques
que han d'aprendre
els tècnics
i els directius
que en saben de futbol
nosaltres no en sabem de futbol
per a l'economia del club
li preocupa?
aquests 4 milions i mig
ara no
fa un mes i mig
quan
fa un mes
quan m'ho van explicar

i ara per què no?
no perquè veig
que hi ha la solució
perfectament apuntada
amb les ampliacions
successives de capital
i amb fórmules
que s'han proposat
per absorbir
aquest dèficit
en aquest any vinent
i l'altre
de tal manera que
no s'hagi d'anar
ni a una solució concursal
ni a aquest dèficit
s'augmenti
jo tinc moltes esperances
i positaves
en aquest Consell d'Administració
m'agrada molt
com estan treballant
i amb el realisme
que ho estan fent
i sobretot m'agrada molt
que tinguin clar
l'objectiu de l'Ajuntament
que és que el Nàstic
ha de ser un gran club
que ha d'estar a segona
o a primera si pot ser
però que no ha de perdre el cap
és a dir
no ha de generar un dèficit
que el faci trontollar
com li ha passat
a altres clubs
com el Sabadell
com el Lleida
com tants clubs
grans de Catalunya
que s'han vist embolicats
en una espiral
de despeses
i d'inversions
que no han pogut sostenir
farem el nou estadi
a Campclau
o això també seria
perdre una mica el cap
per part de l'Ajuntament?
No, el farem a Campclar
el faran?
El farem a Campclar
el que passa és que estem negociant
com vostès saben
en protecció civil
que és com una espina
que tenim clavada
al peu
i ho dic amb tota la contundència
perquè ens deixin fer
l'estadi
allà on puguem
però el volem fer a Campclar
i la ciutat esportiva
com vostè ja sap
de manera prioritària
però ja han dit
que el camp s'ha de traslladar
una miqueta
respecte a l'ubicació inicial
respecte a l'ubicació inicial sí
perquè hi ha tot aquest informe
de protecció civil
que ens està portant
pel camí de la vergura
Però la segona ubicació
l'accepta protecció civil
o encara...
Bueno, l'estem encaixant
l'estem encaixant
és que vostè no s'imagina
el dura
que és aquesta negociació
No m'ho imagino
però ho sé
pel tinent d'alcalde de territori
que ho ha explicat
per qüestions
Ell ho explicarà
amb més detall
perquè ja porten
no sé quantes reunions
ell i els tècnics
i en fi
és el senyor mora
aquest famós
Però el camp es farà?
El camp es farà
Ho dic perquè és que la gent
em pregunta
i continua sent molt escèptica
El camp es farà
perquè hi ha un compromís
polític i institucional
de fer-ho
És veritat
que la immensa majoria
dels socis em diuen
alcalde no cal que el faci
i això ja ho he dit aquí
però el camp es farà
excepte que el club
em demanés explícitament
que no es fes
però això no s'ha produït encara
Alcalde, acabem aquí
Hem estat 35 minuts
repassant molts temes
de fet encara en queden molts
per apuntar
però ho farem un altre dia
en un altre moment
en una altra entrevista
aquí al matí de Tarragona Ràdio
Josep Feliç Ballester
Moltes gràcies per compartir
aquesta estona
amb els nostres jollons
i fins la propera
Gràcies a vostès
Aquests dies va a Santiago de Compostela
A fer la ruta al Xacobeo?
No, en una reunió
de Ciutats Patrimoni
amb Lugo
que va estar aquí
l'alcalde de Lugo
Anem a una missa
que es farà a Santa Tecla
per reforçar els llaços
d'amistat
amb la gent de Santa Tecla
d'allà de Galícia
amb un grup de tarragonins
que per cert
promociona també
aquesta emissora
i aquesta empresa
Per tant
ja els saludaré des d'allà mateix
Molt bé
doncs bon viatge
bona estada a Galícia
Moltes gràcies
Fins la propera
Adéu, bon dia
Béu, bon dia
Béu, bon dia