Som a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio d'aquest divendres.
Ara fa un moment, en el sumari, abans de la publicitat,
us dèiem que parlaríem de qüestions relacionades
amb el món de la salut i de la sanitat en general.
Ara fa prop de tres setmanes, recordareu, es donava a conèixer
el cas del contagi de petit i C de set pacients
del servei de modiàlisi al complex sanitari de Llevant.
El Departament de Salut ja va dir que s'havien produït
algunes irregularitats en la dispensació de fàrmacs.
El centre incomplia, sembla, les condicions d'ús únic del medicament.
Cal recordar també que ja ha obert un expedient a l'empresa Fresenius,
que és la que gestiona aquest servei al complex de Llevant,
el complex que gestiona en general la xarxa de Santatecla.
Aquest tema serà avui el punt de partida d'una entrevista més àmplia
que volem fer durant els propers minuts al director territorial
del Departament de Salut de la Generalitat aquí a Tarragona.
el senyor Joaquim Pallajà, amb el que saludem
i amb el que repassarem en els propers minuts
altres qüestions d'aquest àmbit de la salut.
Senyor Pallajà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara fa, com dèiem, tres setmanes, es va conèixer
aquest cas de contagi de petit i C.
Es coneixen ja els resultats de les analisis
que vostès van encarregar?
Estem a la part final del procés de coneixement d'aquest estudi analític
que ens ha de permetre conèixer el que nosaltres diem
la tipificació filogenètica del virus que ha infectat les set persones
a la unitat d'hemodiàlisi.
Avui per avui encara no tenim tota la informació tancada,
però estem, com deia, a la recta final.
Es va obrir un expedient a l'empresa.
Com ha evolucionat aquest expedient?
S'ha arribat a alguna conclusió?
Bé, l'expedient es va obrir el moment que es va conèixer el contagi
i aleshores aquest expedient ha anat recollint
tota la informació possible en relació als fets
i més ens falta concretar
quina és la tipificació filogenètica del virus
i això, d'alguna manera, si es demostra
que hi ha un únic virus que afecta totes les persones
que estan malaltes de petit i C,
voldria dir que hi ha una única font de contagi
i això per a la investigació epidemiològica és molt rellevant
perquè, d'alguna manera, assegura o confirma
la hipòtesi que hi ha hagut un únic punt de contagi
durant el procés de transmissió del virus.
Això podria significar, al final,
que l'administració sancionés econòmicament a l'empresa
que gestiona aquest servei?
Bé, si es demostra que les dades que recollirem finalment
que hi ha hagut una utilització incorrecta dels medis
no seguint les recomanacions de bona pràctica clínica,
un dels aspectes que es contemplen, evidentment,
és la possibilitat de sancionar.
Això està tipificat dintre del contracte que hi ha
entre el departament i l'entitat Fresenius.
Per tant, és possible que sí que hi hagi una mesura de sanció.
Podria haver-hi algun altre tipus de sanció?
És a dir, fins a quin punt l'administració pot retirar
fins i tot la gestió del servei que ara està realitzant
el complex de llevant?
Bé, d'alguna manera, la inspecció que es va produir
a les 48 hores que l'entitat ens va comunicar
l'existència de malalts, es van avaluar
i es van conèixer que no hi havia dèficits
o deficiències estructurals ni d'equipaments al centre.
Per tant, la mesura extrema, que seria, com vostè diu,
la retirada del contracte, en principi estaria relacionada
amb una falta greu o molt greu que d'entrada no es va produir.
Altra qüestió és el que estem en aquests dies comprovant
i ha cedit també i ha sortit en premsa,
que d'alguna manera hi ha algunes recomanacions
amb una pràctica clínica que no es complien
i si finalment es demostra que el contagi es va produir al centre,
que és el més probable, evidentment,
voldrà dir que hi ha possibilitat de sanció.
Per tant, depèn de l'anàlisi final i el resultat final,
s'actuarà en un sentit més estricte o més rígid o no tant.
Arran d'aquest cas i quan es van conèixer les dades
o s'han anat coneixent una mica els detalls
d'aquest contagi de Petitis C
i tenint en compte les característiques del centre del que estem parlant,
de l'empresa que gestiona aquest servei de Modial ICI.
Molts ciutadans s'han adonat, segurament,
que en fi que hi ha serveis com aquests,
que ells, els ciutadans, els usuaris,
considerem que els gestiona directament l'administració pública
i resulta que ho fan empreses subcontractades
per altres empreses que ja gestionen un centre sanitari,
com en aquest cas seria la xarxa social i sanitària de Santa Tecla.
L'externalització d'aquest servei o la subcontractació d'aquests serveis
fa baixar, senyor Pallajà, la qualitat del servei que es dona al ciutadà?
Voldria fer un aclariment perquè potser hi ha un malentès
amb el que m'acaba de preguntar.
El contracte amb el centre, amb Fresenio,
amb l'entitat que fa la gestió,
no el té la xarxa Santa Tecla.
Santa Tecla, en aquest moment, no té cap vinculació en absolut
des del punt de vista contractual amb l'entitat,
excepte que físicament, físicament,
l'entitat fa el servei d'hemodiàlisi a l'espai físic del cap llevant
que és propietat de la xarxa Santa Tecla.
Per tant, seria un llogater instal·lat a la casa de la xarxa,
però el contracte, Fresenio, el té directament amb el departament,
amb el Cat Salut concretament,
amb el Servei Català de la Salut,
qui és qui contracta aquest tipus de servei.
I, per tant, la vinculació és no de subcontractació,
sinó de contractació directa.
és una entitat que ja feia hemodiàlisi
abans que s'enegurés el cap llevant
i ho feia també dintre de l'espai físic de l'Hospital de Santa Tecla.
Té un altre centre a Reus
i a la resta de Catalunya, si no recordo malament,
en té cinc centres més.
És una entitat que col·labora amb el departament
des dels anys 90,
doncs porta 15 anys o més
amb contractes regulars i periòdics.
De fet, és una entitat que, a més a més,
en té arreu d'Europa, de centres,
i arreu d'Espanya.
En principi, el que sigui una entitat privada,
que té expertesa i que té un recorregut
i unes garanties de qualitat,
com s'ha demostrat, excepte en aquest cas,
que hi ha hagut el problema que sembla que hi ha hagut,
no tenim en aquest moment cap indici
que ens faci preocupar
que aquest servei pugui estar d'inferior qualitat
o de més risc o d'una prestació inadequada
a les exigències actuals.
El fet que ha succeït,
i no és per alarmar,
ni per donar despistar ni tirar pilotes fora,
però, malauradament, no s'hauria d'haver produït,
o sigui, això està claríssim,
però vull dir que s'ha produït en anteriors ocasions,
independentment de qui faci la gestió.
Catalunya, per desgràcia,
també han tingut els darrers 5 o 6 anys
3 o 4 episodis puntuals
amb centres hospitalaris de Barcelona concretament,
Ciutat Real fa 2 o 3 anys,
vull dir, això no ho explico per treure importància,
que en té molta i ens preocupa, evidentment,
però, de fet, les mesures que es prenen
amb aquestes unitats de tipus preventiu
ja avisen del risc que hi pot haver,
perquè es prenen, o sigui,
els recomano unes mesures molt estrictes,
perquè l'experiència ens ha ensenyat
que, d'alguna manera,
la malaltia de hepatitis C,
el virus és molt invasiu,
és molt contagiós,
i, per tant, s'han d'extremar moltíssimes precaucions.
Tant és així que, i aprofito per recordar
que el Departament de Salut,
l'estiu passat del 2009,
ha tret un nou model d'acreditació de centres,
que té,
pels centres que vulguin començar
a fer aquesta prestació de serveis,
marquen molt més estrictament
les recomanacions i les obligacions
que els d'anterior,
i els centres que estaven funcionant,
entre ells aquest,
se'ls donen un espai de dos anys
per poder-se adaptar a la nova normativa.
Això et dona una mica la idea
de la importància que tenen les mesures
en aquest cas.
Les persones afectades són set, finalment?
Set persones.
No han trobat més casos?
Des de que tenim la informació del mes de desembre,
no hi ha hagut cap més comunicació de cap més cas.
Com es troben aquestes persones?
Actualment, el seu estat clínic i de salut
és correcte, és bo,
estan seguint els controls preceptius,
per especialistes no cal dir-ho,
i el que hem de ser capaços,
i de fet el sistema ho té previst,
de fer un seguiment al llarg del temps
per mesurar el risc de possibles complicacions
que la hepatitis C de forma puntual,
però que sí que és cert que es poden produir.
Entén el Departament de Salut,
entén vostè com a director territorial,
que aquestes persones s'hagin utilitzat la majoria,
hagin decidit portar el cas per via penal?
És una decisió personal,
suposo que també amb assessoria
de professionals de l'àmbit de dret.
La via penal potser no és la més recomanable,
perquè si hi ha hagut una errada,
un fallo en el sistema,
la via administrativa de vegades
també té possibilitats de respondre
amb aquesta qüestió.
Però en qualsevol cas, insisteixo,
és una decisió de les persones afectades
i evidentment estan amb el seu dret.
Han notat més queixes o informació
al Departament de Salut d'altres usuaris,
d'altres pacients a aquest servei,
arran de fer-se públic aquest cas de contagi?
No, no, no.
O han notat un canvi d'actitud
de les mateixes persones que utilitzaven?
No, perquè, de fet,
des del moment que es va saber el fet,
es va comunicar als afectats,
es van fer totes les recomanacions i canvis
que podien haver afavorit aquest contagi,
i a un moment s'ha tingut informat als afectats
i a la resta d'usuaris del centre,
i no hem tingut en cap moment
una demanda o una expressió de preocupació
ni de situacions de perill per a les persones.
Fins que es va conèixer aquest cas de contagi,
ara fa tres setmanes aproximadament,
a principis del mes de febrer.
La veritat és que l'atenció en matèria de salut
d'aquest hivern era el tema de la grip A.
Amb el senyor Pallajà ja havíem conversat,
ja havíem parlat en diferents equacions
de la incidència més aviat escassa
que tenia la grip A.
Estem a punt d'acabar el mes de febrer.
Entrarem, per tant, de seguida
en el mes de març,
que ens portarà a l'estació de la primavera.
Podem donar per acabat
un possible nou brot de grip A,
si és que n'hi ha,
tenint en compte que la incidència ha estat molt escassa
durant tot l'hivern?
El fet que el mes de gener
i sobretot el febrer,
que era quan es preveia,
des del punt de vista epidemiològic,
un possible nou pic de grip A,
no s'hagi incrementat en absolut,
sinó al contrari,
s'ha pogut una disminució del nombre de casos
de grip A,
pràcticament ara és inexistent
al nostre territori,
ens fa preveure,
sense ser pecat d'optimistes
i sense baixar la guàrdia,
perquè l'alerta la tindrem
fins que no passi tot el període de risc,
que seria fins setmana santa aproximadament,
no fa preveure que hi hagi un nou brot.
Nosaltres, a nivell col·loquial,
comentem que fins i tot sembla que
el virus de la grip hagi desaparegut
del nostre territori.
La incidència és pràcticament nul·la?
Pràcticament.
Pràcticament nul·la.
La gent del carrer es pregunta,
en fi, després de tota l'alarma,
després de tota la lleu d'informació
que va haver-hi des de l'estiu.
Per què?
Com s'entén ara?
Les autoritats sanitàries
tenen una resposta a la pregunta de dir
com és que precisament aquest hivern,
que Déu-n'hi-do més el fred que ha fet,
que hem tingut unes temperatures realment baixes,
hem tingut diferents episodis
de temps de cru hivern,
com és possible
que hagi tingut tan poca incidència?
Bé, és un fet que,
des del punt de vista de l'experiència,
ens ha agafat totalment com a...
és novedor per nosaltres, no?
No hi havia cap precedent ni cap antecedent
d'una situació de coneixença d'un virus
de característiques com el que ens ha visitat,
el virus de la gripà,
que venia, doncs, de l'hemisferi sud,
doncs, del seu hivern, diguéssim.
De fet, la primera comunicació que es va fer,
i ho recordaré per si de cas,
va ser a finals del mes d'abril,
amb l'existència d'un brot a la ciutat de Mèxic,
amb uns quants, calia haver 70 o 80 morts,
si no recordo malament,
i aquí, doncs, es va destapar l'alarma,
l'OMS va emetre, doncs, unes recomanacions,
i va, doncs,
es va declarar la fase màxima de pandèmia,
i això va produir, doncs,
una alerta generalitzada,
tot l'hemisferi nord, sobretot,
que estàvem, doncs, encara, doncs,
començàvem com aquell que diu l'estiu,
i el desconeixement,
i per assistir, si es pot dir així,
per primera vegada,
a la transmissió en directe,
gairebé d'un procés epidèmic,
com el que es preveia,
evidentment, va posar en alerta
tots els sistemes sanitaris,
el nostre també,
més que amb alarma,
vam estar sempre en alerta,
i l'alerta va significar,
ja ho vam explicar bastant anteriorment,
va consistir, bàsicament,
en tenir els dispositius
d'augment d'oferta de serveis,
de més llits, de més professional,
de més hores de treball professional,
possibles assistències domiciliàries,
consultes telefòniques,
ho vam establir com a mesura d'alerta
per si calia, doncs, activar-ho
en el moment que es produís,
que era, doncs, tardor i hivern,
doncs, de l'enguany, no?,
o sigui, 2009-2010.
Vist a tot el passat,
evidentment, potser,
no calia prendre unes mesures,
més que prendre mesures,
preocupar-nos-hi tant.
Però la pregunta és la inversa,
jo que ho faig moltes vegades,
ja la fem nosaltres.
Imaginem-se que no fem cas
de les recomanacions,
o que ho prenem com una nova grip,
com moltes d'altres hem visitat,
sense més transcendència,
no prenem mesures,
i el mes de novembre,
que va ser el mes, precisament,
amb més incidència,
doncs, que es va disparar
fins a 600 casos per 7.000,
ens trobem amb una situació,
realment de complicacions severes,
importants,
i que no haguéssim tingut previstos
una sèrie de recursos,
afegits, extras,
per donar resposta.
Els ciutadans no ens ho haguéssim perdonat,
i nosaltres mateixos,
com a professionals,
no haguéssim fet la nostra funció.
Nosaltres,
el resum que estem fent en aquest moment
és que creiem que vam fer el que calia,
vista la informació que teníem,
que el sistema es va preparar
pel pitjor dels casos,
i, evidentment,
això ens va servir
d'una altra cosa,
o sigui,
el valor afegit d'aquesta situació
va ser que vam,
d'alguna manera,
recuperar sistemes,
maneres de treballar,
capacitat de comunicació
i coordinació
entre els diferents nivells assistencials,
i entenem que això
ja ho tenim,
ara només cal apretar un botó,
per dir-ho així,
i a cap de tres minuts
ja ho tenim una altra vegada activat,
perquè tothom sap molt bé
què és el que ha de fer
en un cas hipotètic
d'una altra situació similar.
La campanya de vacunació,
ja es va veure que la gent
se l'aprenia amb un cert relaxament,
després de tota la lleu informativa
que hi havia hagut durant l'estiu.
Si no recordo malament,
a les comarques terrenines
hi havia més de 100.000 dosis,
el departament havia adquirit 100.000 dosis,
al final,
quin tant per cent,
aproximadament,
de població en risc es va vacunar?
S'han vacunat,
s'han administrat unes 25.000 dosis,
per tant,
el 25%.
Una quarta part.
Una quarta part.
Amb aquesta vacuna,
es podrà reaprofitar
de cara a l'any vinent,
els propers hiverns,
què es poden fer
amb totes les vacunes
que han sobrat?
Les tornaran a la indústria farmacèutica?
Què faran?
Bé, és un tema
que és estatal,
és de tot l'estat espanyol,
perquè és un tema
que ja, com ja saben,
hi havia una coordinació també
interterritorial
entre les diferents autonomies,
amb el lligam
del Ministeri de Sanitat.
Aleshores,
el que s'està plantejant
en aquest moment,
tenint en compte
que la clàusula
de compra de les vacunes
preveia el retorn
al proveïdor,
al laboratori fabricant,
dels accidents
que no s'haguessin utilitzat,
s'està treballant
sobre aquesta base,
però també hi existeix
un altre element
que s'ha incorporat
aquests darrers dies,
que és,
s'està preparant ja
la vacunació
de la campanya
2010-2011,
i els experts
ens avisen
i estan valorant
amb molt d'interès
la possibilitat
que aquestes vacunes
es puguin,
entre cometes,
reaprofitar
per combinar
amb els virus,
els altres virus circulants
de la grip
i es puguin,
doncs,
reutilitzar
com a vacuna
que contempli
el virus de la grip
més els virus circulants
que també n'hi ha d'altres
i que s'incorporarien
a la mateixa vacuna.
Jo entenc
que amb els propers setmanes
aquest tema
doncs prendrà volada,
entre altres coses
perquè normalment
el mes d'abril-maig,
com a molt tard
si no recordo,
els dispositius
de vacunació
o de recomanació
de l'OMS
ja tenen decidida
quina és la composició
de les vacunes
de la tardor
del 2010,
en aquest cas.
Per tant,
en pocs dies,
setmanes més aviat
sabrem alguna,
tindrem alguna novetat.
Molt bé,
doncs deixem el tema
de la gripa.
En els últims minuts
de l'entrevista,
senyor Pallajà,
algunes preguntes
relacionades
amb el tema
d'equipaments sanitaris,
entre altres coses,
perquè tenim
el gran hospital
de referència
de Tarragona
en obres,
en el seu servei
d'urgències,
segurament és l'obra
o el projecte
més important
que està fent front
en aquests moments
al Departament de Salut.
Com estan les obres?
S'està complint
més o menys
el termini,
el ritme que vostès preveien
al servei d'urgències
de Joan XXIII?
Bé,
són bones notícies
perquè fins i tot
els terminis s'estan avançant.
Es preveia
amb el seu començament
d'aquesta obra
ara fa un any
pràcticament
que duraria
al voltant
de gairebé dos anys
i les dades
que tenim
i concretament
jo que aquesta setmana mateixa
he estat
veient les obres
és que al mes
d'aquest estiu,
juliol,
màxim agost,
es podria inaugurar
aquest nou dispositiu
el que representaria
doncs un avanç
sobre el calendari
previst de 3, 4,
fins i tot 5 mesos.
això és una bona notícia
perquè d'alguna manera
doncs aquest dispositiu
permetrà
que dintre del propi
espai
que nosaltres
volem anomenar
ja part sanitari
de Joan XXIII
doncs per exemple
la remodelació
de la setena planta
que és una
necessitat també
per poder
fer després
l'edifici
de consultes externes
que sortirà
precisament
al concurs Idees
durant aquest mes de març
probablement
si no passa res
en contra.
vull dir que
el problema
de les obres
de Joan XXIII
és més que
un problema
és una situació real
és que
s'ha de remodelar
i s'ha de reformar
i preparar-ho
pels
vinti i tants
propers anys
però clar
s'ha de seguir
fent l'activitat
al propi centre.
I s'ha d'anar per fases.
S'ha de fer per fases
i això d'alguna manera
doncs
malauradament
doncs
representa
una certa sensació
de lentitud
que d'altra banda
també hem de reconèixer
que els mecanismes
dels quals
l'administració
pot fer obra pública
tenint una certa complexitat
més que l'àmbit privat
però
el que més
diguem
el nenteix
si es pot dir així
o fa que el ritme
no sigui el que tots voldríem
és aquest fenomen
d'haver de
combinar
obra
i activitat.
Per tant
a l'estiu
podríem inaugurar
podríem estrenar
tot el nou servei d'urgències
i a continuació
es faria front
a les obres
de remodelació
de la planta setena
del propi hospital
i també
el servei de consultes externes.
Exacte
el servei de consultes externes
el concurs d'idees
aniria
és la fase
d'engegada
per dir-ho d'una manera
després s'ha de fer
el projecte bàsic
el projecte executiu
i després ja
assignar
l'obra
de la construcció
i també
un altre dispositiu
que
potser no té
la rellevància
de les urgències
però que també
és un element
clau en aquest moment
és
el mateix
part sanitari
concretament
l'hospital
sociosanitari
francolí
que també ubica
el cap de racó
a la planta
menjú
per tant al sud-terrani
s'està fent
una obra
que
si no sorgeix cap
inconvenient
de darrera hora
ens permetrà
que la rehabilitació
de l'hospital
Joan XXIII
s'ubiqui
en aquest espai
amb una millora
important d'espai
de la sala
de rehabilitació
per dir-ho així
en genèric
i també de les consultes
que actualment disposen
i això permetria
millorar molt
l'oferta
d'aquest espai
i això ja s'està fent?
Aquestes obres
han començat
i són relativament
curtes
perquè
és tabicar
reordenar
i fer tota una sèrie
de mesures
adients
a la funcionalitat
que se li ha de donar
i és una planta
soterrana
del centre
sociosanitari
francolí
davant mateix
de les urgències
que s'estan fent noves
tot això
pel que fa
Joan XXIII
en un altre punt
de la ciutat
és una obra
més petita
però no menys important
perquè és per un barri
important de població
és el tema
de Sant Salvador
el cap de Sant Salvador
que recordem als oients
que el Departament de Salut
va tenir
un problema
amb l'empresa
inicialment
la que tenia adjudicada
les obres
però aquelles obres
finalment van començar
com està
el ritme del projecte?
Bé, el projecte
es va retardar
en uns
cinc mesos
aproximadament
per culpa
de la suspensió
de pagaments
en termes així
col·loquials
de l'entitat
o de l'empresa
inicialment contractada
es va haver de fer
un nou concurs
perquè no es va poder
subrogar el contracte inicial
i això va retardar
aquests cinc mesos
l'obra
està
pràcticament
acabada
i ara
estem entrant
a la fase
d'equipament
per la qual cosa
preveiem
que aquesta primavera
els vols
de Setmana Santa
potser a finals d'abril
estarà ja
a disposició
de ser
començat a utilitzar
i
evidentment
com vostè deia
representa una millora
substancial
per l'augment
d'espai
i la possibilitat
d'incorporar
nous elements
com la rehabilitació
precisament
tindrà un espai
per rehabilitació
que farà que
molts usuaris
del barri
de Sant Salvador
que necessiten aquest servei
es puguin quedar
a tocar de casa seva
per fer l'activitat
terapèutica
un cop
s'inauguri
i s'estreni
aquest nou cap
de Sant Salvador
potser la propera obra
en l'àmbit
de l'atenció primària
en el territori
en el municipi
de Tarragona
seria aquell
centre d'alta resolució
vostès li diuen així
el CAR
de Camp Clar
com està aquest projecte
aquest projecte
s'està elaborant
ja
el projecte executiu
que és el projecte
que d'alguna manera
ens diu
finalment
on es permet
ajustar
quin és el cost
gairebé
a l'euro
de precisió
i a partir del moment
que tinguem
aquest projecte executiu
que pel que diuen
els experts
pot estar aquest estiu
perfectament
això ens donaria
peu a la fase seu
en què seria
el concurs
de licitació
de l'obra
i d'alguna manera
començar
una obra
que d'altra banda
també com ho dèieu
és molt important
per la dotació
que representa
el territori
i els barris
de Ponent
i perquè
té un valor afegit
a aquesta obra
perquè
amb la seva
finalitat
i amb els seus
objectius
d'alguna manera
el que permetria
seria
o que permetrà
serà que
l'atenció
urgent
de moltes persones
que actualment
es desplaçan
des dels barris
de Ponent
a Hospital Joan XXIII
es podrà resoldre
molt més a prop
barris de Ponent
doncs
Terrefort
a la Granja
Camp Clar
Bona Vista
inclús
i amb un nivell
de resolució
pràcticament similar
a les urgències
de Joan XXIII
Sí, perquè això d'un centre
d'alta resolució
és d'alguna manera
més important
o té
més possibilitats
d'atenció
que un CAP
que un centre
d'atenció primària
normal
Els trets diferencials
més importants
és que un CAP
no té radiologia
i no té analítica
seca
que diguem nosaltres
i un centre
d'alta resolució
disposa d'aquests elements
i en el cas concret
del centre d'alta resolució
de Camp Clar
es complementaria
més a més
amb la presència
d'alguns especialistes
d'algunes especialitats
que de fet a Torrefort
ja hi van
però en un context
de més confort
més espai
i més possibilitats
diagnòstiques
que és el que evitaria
d'alguna manera
també
la pressió
sobre les consultes externes
de Joan XXIII
Les obres podrien començar
l'any que ve
creu vostè?
Pensem que sí
el tema de finançament
és el que d'alguna manera
com sempre
és el que marca
el temps
el tempo
del començament
però evidentment
és una necessitat
de salut important
i està prioritzat
evidentment
com a dels més importants
en aquest moment
Molt bé
doncs així acabem
aquest repàs
a l'actualitat
en matèria de salut
i de sanitat
hem començat
a parlar
d'aquell cas
de contagi de petit
i CC
que vam
en fi
que vam conèixer
fa ara
fa unes tres setmanes
aproximadament
i hem acabat repassant
les obres que s'estan fent
en diferents equipaments
sanitaris
de la nostra ciutat
Ho hem fet
amb el director territorial
del Departament de Salut
de la Generalitat
a Tarragona
el senyor Joaquim Pagaja
Senyor Pagaja
moltes gràcies
i fins la propera
que vagi molt bé
Moltes gràcies
i a disposar
Fins la propera
Adéu-siau
Bon dia