Dos quarts d'onze del matí, quatre minuts aquí amb tots vosaltres
en directe des de la Rambla Nova.
Recordem que com cada any l'estam de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat està tot just davant del Teatre Metropol,
és l'escenari modernista on aquest migdia es farà la tradicional recepció
dels escriptors, escriptores del camp de Tarragona.
Enguany, aprofitant el centenari del Teatre Metropol
amb una activitat que surt, diguem-ne, del que és habitual,
una performance, podríem dir-ho així, que protagonitza Trono Villegas,
que, entre altres coses, el que faran serà avillar-se
com els personatges de l'època de Jujol.
Tenim ja els autèntics protagonistes, podríem dir-ho així, per què no?
Home, en realitat són protagonistes tot l'any per aquelles grans masses
de lectors i lectores que té la nostra societat.
Julio Ricardo Trigo, molt bon dia.
Què tal, bon dia.
Tecla Martorell, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguts, avui és el vostre dia, sou els reis de la casa, no?
Jo em permetria contradir-te.
Sí? Perfecte, m'encanta.
A veure què, acabem de col·locar el micròfon.
Així.
Doncs vinga, obrim el debat, Julio.
Em permetria contradir-te.
Jo penso que avui és el dia dels lectors i lectores.
És a dir, que avui és l'autentic dia en el qual els lectors i lectores
fan la seva i ens diuen el que els semblen els nostres llibres
i fan la seva opció.
No vol dir que no compren llibres la resta de l'any, evidentment.
però penso que més que un dia per celebrar els escriptors és un dia de celebració global
i també penso una altra cosa, que qualsevol escriptor, sigui gran o petit,
el que és verdaderament important és que és un gran lector.
És a dir, no pot haver un gran escriptor o un petit escriptor que no sigui un gran lector.
En aquest sentit penso que és el dia del lector.
Home, com a fotografia general jo diria que sí.
És que portar-te la contrària, eh?
I em sembla perfecte.
De fet, jo deia també una mica que sou protagonistes perquè avui és el dia que signeu llibres
i això fa que veieu les cares dels vostres lectors.
I això doncs és molt particular i molt especial, no?
Home, doncs sí.
Jo aquest any en aquest sentit m'estreno
i la veritat és que em fa gràcia
de poder conèixer la gent que em llegirà, no?
I bé, és un repte,
perquè jo com que amb aquest món ara diríem que hi començo,
penso que ell s'ha vingut vèncer una mica la por al ridícul,
al veure el que diran,
perquè una mica et despulles, no?,
quan treus un llibre al mercat,
però és un risc que val la pena córrer-li.
Bé, estic...
La paraula, tant tu com el Julio Ricardó,
heu tingut oportunitat una miqueta de...
que porteu un cert bagatge avui quan selleu a signar llibres,
perquè els vostres llibres, afortunadament,
ja es van publicar fa temps,
no es publica el llibre el dia anterior de Sant Jordi.
Sí que hi ha determinats llibres i escriptors,
diguem-ne, que les editorials ja organitzen
de manera que es presenti la setmana abans, 15 dies,
però els vostres llibres, diguem-ne,
que ja han fet un petit trajecte en la memòria dels lectors
i ja teniu una idea, una miqueta,
de quin és el parer dels vostres lectors, la seva opinió.
Mira, jo el parer el puc dir des de l'editorial,
que em va fer arribar que estava contenta,
i el parer de la gent que m'ha parat o que conec i que l'ha llegit.
Afortunadament, la gent que m'he trobat, tothom m'ha dit que li ha agradat força,
perquè és una història una mica...
explica la història de la gent que no passa a la història,
i llavors molta gent s'hi ha identificat amb algun personatge.
I m'ha fet gràcia que veritablement la gent modesta,
senzilla, que fa la seva feina ben feta,
hagi trobat un lloc en aquest llibre,
i que l'hagin reconegut.
El llibre està ple de persones sàvies que són totalment anònimes.
i passa aquí a Tarragona, també,
i això imagino que també és un ganxo perquè la gent...
bé, els lectors locals ho agraeixin una mica, no?,
que hi hagi literatura en aquest sentit.
Tarragona en les seves diferents èpoques
realment és un escenari magnífic per als escriptors, per als creadors.
Tu tries aquest període que és immediatament després de la Guerra Civil,
la transició, recordem que el llibre de la tecla és de Sols i les Llunes,
i el seu personatge és la Remei,
que és una noieta que ve del poble, com aquell qui diu, no?
Molt bé, sí, sí.
És una noieta, doncs, molt de poble
i molt impregnada per la Guerra Civil, no?
En un moment del llibre es diu que la història d'aquesta noia,
de la família d'aquesta noia, té un any zero, no?,
que és la Guerra Civil.
Tot el que s'ubica en aquella casa
té relació o amb abans o després de la guerra.
Això està inspirat una mica en Casa meva,
perquè a casa meva passava això, no?,
una mica de que quan se comentava algun fet familiar,
doncs sempre hi havia allò de,
nena, això ja havia esclatat la guerra,
quan llavors em va donar una mica peu a pensar
que veritablement era l'any zero de la meva família
i amb aquesta família també l'he posat en aquest sentit, no?
I sí, passa amb aquesta època,
aquesta noia baixa del poble,
ve a estudiar aquí a Tarragona,
imagino que està molt ambientat amb gent
que jo sé que en aquesta època va baixar
i es va trobar amb aquestes circumstàncies, no?,
una miqueta que ets del poble,
vens a una ciutat petita
i et mous amb una certa dificultat
sempre en casa de familiars,
perquè estava com a mal vist en aquella època, no?,
això d'anar en un pis d'estudiants
era inversemblant, no?
Sobretot si eres una noia.
Home, més encara, no?
I bé, llavors explica
les seves relacions amb la gent,
com percep aquesta realitat,
fins que arriba la transició
i ella s'il·lusiona
amb tota la història dels moviments pedagògics
perquè ella estudia per mestre
i també es desencanta una mica.
I imagino que en aquest sentit
la gent que ens dediquem a l'ofici
també s'hi deurà sentir una mica identificada.
No és autobiogràfica,
però sí que està escrita en primera persona
i aquest intimista,
jo m'imagino que alguna persona que et conegui
dius, escolta, que has explicat la teva vida?
No, no necessàriament.
A vegades ja, en el cas del Júlio Ricardo, no,
perquè és un home jove,
no vivia a l'època d'Octavio August,
per tant, no poden dir que sigui...
Vol dir que això jove com teca.
No vol dir que sigui...
Però sí que hi ha aquesta tendència a vegades
els escriptors quan escriuen la seva història
que és contemporània,
de pensar que estan narrant la seva vida
i no necessàriament.
O sigui que tens unes referències personals,
però no estàs explicant la teva vida.
No, fins i tot m'he trobat amb gent
que l'havia llegit
i em deia que quan...
hi ha una mica com un abandonament,
un adulteri, no sé,
la paraula aquesta es bolletja, no?
Hi ha un abandonament d'una parella, no?,
que se sent molt sola
i la gent em deia
jo vull explicar aquesta cosa, no?,
el llibre,
i la gent em deia,
quan ho estava llegint,
no tecla, no ho expliquis,
com si veritablement fos jo,
l'agradida en aquest cas, no?,
i la molesta, dic, no, no,
si és que...
Que no és la meva vida.
No, no és la meva vida aquesta.
però sí que està inspirada
en personatges propers a mi, no?,
sempre he pensat en algú
quan descrivíem algun personatge.
La tecla parlava d'aquest hipotètic
any zero,
quan es vol un remetre
en un moment que és el punt
de partida d'una nova etapa
en una família,
en una persona
i en un col·lectiu.
En el cas de la teva novel·la,
Julio Riccardo,
l'any zero és quan Octàvia August
s'instal·la a Tarragona.
Sí, jo crec que sí.
Aquesta novel·la,
també per la que l'has preguntat abans,
te volia dir que
una de les coses
que hem de celebrar
del somni de Tàrraco
és que sis mesos després
d'haver-se publicat
estigui viva,
perquè, clar,
tal com va el temps
i com funciona
el món editorial,
surten tantes novetats al darrere
que és pràcticament impossible
mantenir-se viu
més de tres mesos, no?
I en aquest sentit,
jo crec que...
Bé, no crec,
estig molt content
i s'ha d'agrair també
als lectors i lectores
que han apostat per la novel·la, no?
I també una de les coses
que deia Tecla
i que m'ha fet
perquè a mi és una cosa
que m'interessa molt també
és aquest tema del passat, no?
És a dir,
jo crec que els escriptors
escrivim molt a partir de la memòria
i, clar,
en el cas de la novel·la històrica
és una mica diferent
però sí que és cert també
que intentem recuperar memòries, no?
A això que dius tu
l'any 0
realment
un dels anys 0
que podria tenir Tàrraco
o Tarragona
és aquest moment
en què Octàvio August
arriba a Tàrraco
que era més aviat
un campament
i un poble atibèric
i decideix que allò serà
la capital del món
perquè, clar,
en aquell moment
passava una mica
com amb els papes
en la Edad Mitzana, no?
que on anava l'emperador
era la capital de l'imperi, no?
Clar,
si Octàvio August
va viure tres anys a Tàrraco
durant aquests tres anys
Tàrraco va ser
la capital de l'imperi romà
i això li donava, no sé
a mi me feia molta gràcia
i també perquè m'agraden
aquests moments
que tu dius
de l'any 0
que jo dic
el moment germinal
d'una civilització, no?
I que penso
que aquest 27 abans de Cris
és el punt de partensa
de la Tàrraco
que ara coneixem
com la gran Tàrraco romana
que passa sobretot
al segle I
i al segle II
en la qual
ja ni hi ha el CIR
ni hi ha l'amfiteatre
ni hi ha el teatre, etc.
Clar,
diuen els historiadors
que aquest període
de Tàrraco
era una societat esclavista
etc, etc
ja ho sabem
perquè era el sistema
però que era
un moment
en què hi havia
una gran qualitat de vida
per les infraestructures
els equipaments
és a dir
que era un esplendor
que també dotava
de molta qualitat de vida
als seus ciutadans
Clar,
jo penso que
una de les causes
més importants
de la romanització
de tota Hispània
en aquest cas
és que els romans
verdaderament
portaven civilització
és a dir
els romans
portaven
traçat de carrers
portaven
una estructura comercial
una estructura política
que aquí
hi havia
la que hi havia
evidentment
l'íbera
era molt més important
del que fins ara
s'ha dit
però bueno
es veu que els ciutadans
van veure
una mica impulsats
per aquesta civilització romana
i en aquest sentit
evidentment
l'evolució
que fa Tàrraco
en aquells
quatre segles
del segle I
abans de Crist
fins al segle III
després de Crist
és impressionant
fins al punt
que es converteixi
en la segona ciutat
del Mediterrani
un campament romà
es converteixi
en la segona ciutat
del Mediterrani
Déu-n'hi-do
deia el Julio
després de sis mesos
la novel·la
es manté viva
es manté viva
d'una banda
i a més a més
diguem-ne
que s'ha integrat
en dinàmiques de grup
i m'explico
aquesta setmana
s'iniciava un cicle
de la Biblioteca Pública
al Museu Nacional Arqueològic
i la 11
llegia Interracó
i justament
la primera novel·la
a més tu vas asistir
a la presentació
del primer acte
que han triat
és la teva
sí, sí
això és fantàstic
perquè suposa
una sèrie de sinergies
entre molts col·lectius
el museu
la biblioteca
com tu dius
la 11 mateixa
van fer
l'acte de la 11
als locals de la 11
i realment
va a ser molt maco
però van llegir
la meva novel·la
en Braili
estava tradurida al Braili
la van fer
en llet augmentada
és a dir
tota una sèrie
de dinàmiques
que són molt macas
i que realment
també
bueno
jo
si una cosa
vas pensar
en el moment
d'escriure la novel·la
és
a mi
Tarracó
oi Tarracó
Tarragona
en aquest cas
t'has romanitzat una mica
acabaràs parlant en llatí
ja ho veig
Tarragona m'ha acollit
molt bé
jo fa 5 anys
que visc aquí
i realment
el que jo volia
era donar-li
alguna cosa
a la ciutat
ja que la ciutat
m'ha donat tant
i bueno
em vas pensar
escriure una novel·la
sobre la Tarracó romana
i penso que no n'hi ha
gaire coses escrites
ni n'hi ha alguns llibres
evidentment
però bueno
la meva
jo volia fer
aquesta petita contribució
a la història de la ciutat
i bueno
de moment
els lectors i lectores
l'han acollida molt bé
i als actors i lectores
els agrada molt la teva novel·la
estan generalitzant
que no és dia de fer crítica literària
ni som nosaltres ningú per fer-la
però recollint una mica
a través d'aquesta eina meravellosa
que és internet
els teus lectors
a veure
per què els agrada tant la teva novel·la
perquè diuen que hi ha de tot
que hi ha intriga
que hi ha bons
que hi ha dolents
que hi ha una història d'amor
aquestes són les raons
algunes de les raons
que la seva estructura literària
de capítols
doncs amb una dimensió
correcta
ni massa llargs
ni massa curts
és a dir
que té tota una sèrie de virtuts
que realment ha entrat molt bé
però mira
jo penso que s'ha de reivindicar
una sèrie de coses
que la novel·la
en part està perdent
s'ha de reivindicar
una estructura lògica
una estructura ben travada
això no sempre passa últimament
això crec que és una cosa
que he intentat
que tingui el somni de Tala
que els lectors i lectores
diran si ho té o no
i després evidentment
s'ha de reivindicar
a veure
que una novel·la
ha d'entretenir
és a dir
jo una vegada
vaig dir que s'hi va a la universitat
i tots els estudiants
se me van llarçar al damunt
una novel·la ha de ser entretinguda
i llavors es vas dir
el que sempre dic
i que la gent es queda
una mica parada
i sobretot callada
perquè escolta
és que Malambo Balí
no és entretinguda
vol dir
la novel·la
penso que és un gener
per a l'entretenir
això no vol dir
no és cap retret
després pot ser moltes altres coses
per a l'entretenir
però davant de tot
quan tu teus
a llegir una novel·la
vols passar-te'ho bé
vols que et digui coses
bueno
després veurem la forma
la manera
etcètera
però sobretot
ha de ser entretinguda
Tecla
estàs d'acord?
Sí, sí
la novel·la
si no és entretinguda
jo soc de les que llegeixo
i si arribo a la plana
no m'ha salmig
i no m'ha enganxat
ja pot ser un bestseller
que el tanco
i potser no és el moment
potser ho lleigis
una altra temporada
i llavors
això també passa molt
i hi ha llibres
per a molts lectors diferents
vull dir que no
i en això
jo sempre reivindico
també
que si una novel·la
no te agrada
la pàstina 50
l'has de llançar
per la finestra
mirar que no passi ningú
jo estic d'acord
el lector
diguem-ne
que llegeix molt
el lector
no la persona que llegeix
el llibre
jo crec que no és el llibre
adquireix com a un privilegi
i aquest privilegi
és dir
si no m'agrada
no continuo
no cal que ho esbombis
tampoc
no cap
fer sang a ningú
i no continuar llegint
aquest és un dret
que tenim els lectors
segurament
jo crec que sí
jo crec que sí
i a més és un dret fonamental
i és una cosa
que els joves
també han de tenir clara
és a dir
una cosa són
les lectures obligatòries
evidentment hi ha coses
en aquesta vida
que s'han de llegir
però el lector
comença a ser-ho
verdaderament
quan comença
a llegir per plaer
i llegir per plaer
no suposa
llegir tot el que hi hagi
a les teves mans
venga al contrari
significa triar
escollir
aquests llibres
que t'agraden
que s'havenen
a la teva manera
de llegir
o de ser
o el que sigui
evidentment
és la manera
el llegir
s'ha de llegir
a l'època
en aquesta època
concreta
de Roma
d'Octàvia August
la postguerra
la transició
es fan poques
o es fan massa
novel·les contemporànies
la tendència
generalment
i ho deies tu
dels autors
és mirar
una miqueta enrere
una miqueta o molt
però sempre mirar enrere
cal la memòria
per fer una novel·la
allò que uns
se senti còmode
parlar de coses
contemporànies
a l'autor
a vegades
és més compromès
no sé què en penseu
ara t'he dit
sota
només una puntualització
la novel·la
sempre s'escriu
en la memòria
sigui curta
sigui a curt termini
sigui a llarg termini
a partir d'ahí
podem parlar
però la novel·la
és un acte de memòria
tu escrius
a través de la memòria
de fet
només pots escriure
allò que la memòria
t'ha proporcionat
ara la memòria
són moltes coses
pot ser una pel·lícula
pot ser una història
que t'han explicat
pot ser la teva pròpia vida
pot ser coses
que has llegit
però situar-te
en el temps present
a l'hora de
és a dir
parlar d'allò
que és contemporani
en la història
també
jo tinc altres novel·les
que passen
en el moment actual
i penso que
també és molt interessant
però bé
ara he triat
aquesta opció
i deixo parlar
no sé
jo ara em trobo
amb aquesta
problemàtica
que el que he publicat
és una memòria
relativament recent
perquè no és tan llunyana
com la teva
però en el teu
és que vivint
és que vivint
és clar
plàticament
és el passat remot
perquè la gent
ha perdut
totalment
la consciència
del passat
o del passat immediat
vivint tan
abocats al present
que tot això
que expliques tu
és el passat remot
realment
no?
Mira
jo
quan vaig escriure això
dels sols i les llunes
com que
era una cosa
que jo
no l'he viscut
directament
i m'he inspirat
molt
amb el que m'han explicat
amb el que he vist
amb gent gran
amb tertulietes
d'aquestes de plaça
amb senyores
que sortien
a treure la cadira
fora
a la fresca
llavors he anat
recollint
tot una mica això
i això m'ha donat
peu
no sé
si és així
o no
però a mi
em dóna la impressió
que m'he trobat
com molt lliure
perquè
com que no ho he viscut
en certa manera
m'ho he reinventat
una mica
i ara
estic intentant
fer una cosa
que és molt contemporània
que passa ara
i potser
com que
la meva idea
és ser molt crítica
amb una cosa
que està passant ara
la tinc molt lligada
i els personatges
els tinc tan dirigits
que a vegades
no puc seguir
perquè
m'han falta
aquest grau
de fantasia
afegida
a les coses
que no he viscut
m'enteneu una mica?
Sí, sí, perfectament
i en aquest sentit
jo crec
ara per ara
tal com estic
ara
amb el meu moment
creatiu
si es pot dir
d'aquesta manera
em trobo
que m'és més fàcil
parlar del passat
que parlar del present
potser perquè
també és compromès
no?
perquè
bé
no deix de ser
una percepció
molt personal
no?
de les coses
que passen ara
bé
la història
sempre és personal
no?
hi ha ningú
que l'expliqui
objectivament
no?
sempre posem
de la nostra
collita una mica
però sí que jo
parlar de coses
passades
m'ha permet
reinventar-me
o donar segones
oportunitats
no?
per exemple
hi ha gent
que em havia explicat
per exemple
en aquesta història
de la remei
surt un senyor
doncs bé
malalt
esgarrat
que
està inspirat
en un personatge
que vaig conèixer
que
en certa manera
li he volgut
donar una segona
oportunitat
no?
no saps per què
no?
però te'l reinventes
amb aquell record
no?
i llavors
dius
doncs bé
no el deixaré
que baixi
li donaré
un altre
final
a veure
és curiós
perquè hi ha una frase
d'aquelles
de persones
que en saben molt
no sabré dir
qui era
però venia a dir
que la literatura
una de les moltíssimes
coses
que té la capacitat
de fer
és esmenar
la realitat
i realment
això que està dient
la tecla
la realitat
és aquesta
però jo la puc
transformar
com jo vulgui
perquè jo soc
la mestressa
d'aquesta història
i mira
fins al punt
que a mi
potser
tu perquè tens més
experiència
i segurament
en sabràs molt més
que jo
amb això
però jo
el dia que vaig veure
que el que m'havia inventat
veritablement
podia haver sigut veritat
va ser
el dia que vaig donar
quan ja va estar acabada
li vaig donar
amb el meu home
que se la llegís
no?
i bé
em va fer la seva crítica
d'allò
però sí que és veritat
que hi ha algun fil
que queda penjat
i hi ha un misteri
en una casa
que no acaba
de saber-se
què és el que va passar allà
no?
i el deixo penjat
no?
i quan va acabar
em va dir
què va passar
amb aquella casa
en realitat?
jo vaig pensar
ostres
s'ho ha cregut
jo m'ho he d'inventar
què va passar
amb aquella casa
no?
si no hi és
és perquè
perquè jo tampoc
no ho sé
jo he deixat
un fil penjat
i el fet
que algú es cregués
que una direcció
que havia pres
veritablement
havia passat
de veritat
i que havia deixat
el secret amagat
que no li cagués
no li cagués
li vingués
l'opció de pensar
bueno
no ho ha explicat
perquè veritablement
bueno
no ho sé
què ha passat
si fes una segona part
m'hauria d'inventar
tornar a agafar
aquesta història
i tornar-me'n a muntar
una altra
vaig pensar
ostres
he sigut capaç
de convèncer
algú
que m'està reient
cada dia
que estic escrivint
i que m'ho estic inventant
que allí ha passat
una cosa real
i això em va fer
molt darrer
saber pensar
això potser
podrà tenir sortida
perquè si s'ho ha cregut ell
a veure
possiblement
s'ho veurà més gent
la veritat
és una cosa
que ens anem reinventant
i que anem construint
al llarg de la història
i del pas del temps
només un exemple
els llibres
d'historiadors romans
que ara tenim
com una gran veritat
molts llibres d'aquests
estan construïts
a través de les coses
que explicaven
els historiadors
gent gran
és a dir
que l'explicaven
de coses
que els havien explicat
i això
fins que en punt
és veritat
no ho pot saber ningú
és a dir
que la veritat
s'hi va reinterpretant
en el pas del temps
i molt sovint
ha passat
que ficcions
han passat
a formar part
de la veritat
sobretot idees de societats
si ara mateix
tu et preguntes
quina era la societat
del segle XIX
de seguida
a Inglaterra
de seguida pensaràs
en els diquents
que és una exageració
bastant notable
però bueno
escolta
és la veritat
que tothom
ha agafat
una mica
com aquella
del segle XIX
anglès
en aquest sentit
la veritat
l'anem construint
perdona
el teu nou llibre
és la
conseqüència
per saber
el tema
de la casa
o no?
el que estic
intentant acabar
ara
no té res a veure
amb això
és una història
bastant més dura
aquesta és una miqueta
diríem
de persona
innocent
que va redescobrint
la vida
i l'altre
és de gent
que li toca
descobrir
a força
de patir bastant
i està inspirada
en gent
que també
bueno
no són
no són
biografies
de ningú
però sí
són coses
que m'han explicat
gent
perquè per la meva feina
jo tinc
una font
molt bona
d'informació
però sóc
mestre d'adults
sóc mestre d'adults
i amb els alumnes
sempre acabem tenint
una mena
de relació
amb uns menys
amb els altres més
que moltes vegades
traspassa la pròpia escola
i llavors
coses que t'expliquen
bé
una d'aquesta
una de l'altra
les poses en una altra
i crees un personatge nou
però sí que no
com amb aquesta novel·la
no hi ha cap mentida
vull dir
tot a tot
hi ha algú
que en un moment donat
m'ho ha explicat
podria ser que el Sant Jordi
de l'any vinent
estiguessis aquí
parlant de l'any
home ja m'agradaria
ja
i amb tu Julio Ricardo
parlarem d'una altra novel·la
el Sant Jordi de l'any que ve
o què?
tot sembla indicar que sí
sí no?
tot sembla indicar que sí
té una cosa entre mans
un petit monstre
sí
és una novel·la més extensa
i bueno
és una novel·la que
en principi
no vull dir molt més
com que
me'n vas una mica més proper
en el temps
i parlaré del renasciment català
Déu-n'hi-do
tornem a la història
és un tema també
que bueno
no ha estat gaire tractat
i que bueno
intento borexar-la
de la mitjana
a veure que em trobo
la literatura italià
i anglosaxona
aquest període
l'han tocat molt
com a novel·la històrica
però aquí no hi ha tradició
no, no hi ha tanta tradició
i Déu-n'hi-do
les circumstàncies històriques
que tenia a Catalunya
per poder escriure
però el somni de Tarracó
i a les
de sols i llunes
tenen molt de camí
per recórrer
a més amb el somni de Tarracó
diguem-ne que fas molts bolos
si em permets expressar-ho així
home, ara mateix
hem fet més de 30 presentacions
per tota Catalunya
i encara em queda
em queden fins a l'estiu
i després ja intento tallar una mica
perquè si no és
doncs esperarem les dues
vostres noves novel·les
de moment avui estareu signant
a la Capona
a la Capona
a la Cera
a la Bacus
a tots els llibreries de Tarracó
a la Bacus
a la Taneu
també
bé
mirarem de fer el que podrem
i jo tinc ganes
que la gent coneixi la Remei
i es passegi per Tarragona
amb els ulls de la Remei
a veure si la Ràdio
i a Tarragona Ràdio
també signaràs
perquè estan esperant-te
ah sí
doncs vinga
si és veritat
hi ha una lectora aquí
amb el teu llibre
doncs mira
aquesta lectora
que està esperant aquí
tenim molta amistat
fa molt de temps
que no la veig
però coincideix
que va ser alumna meva
també
ja veus eh
és un privilegi
la meva feina
és una font
va quedar contenta
com a alumna
perquè ha comprat el llibre
i t'espera
per signar-lo
segur
trobarà alguna falta
per aquí
i encara m'ho retraurà
té clar
Martorell
moltíssimes gràcies
enhorabona
a vosaltres
Julio Ricardo Trigo
com sempre un plaer
que vagi molt bé
aquesta diada de Sant Jordi
segur que sí
adeu-siau
molt bon dia
gràcies
dos minuts
les onze
Josep Ardila
el tenim per aquí
o no?
potser estem buscant
algú que porti un llibre
entre les mans
de totes maneres
hola
on ets?
hola
bon dia
què tal?
em mageco
a veure si et veig
et puc veure o no?
no et veig perquè estàs lluny
estic força lluny
estic gairebé
a tocar de les tresianes
ara mateix
perquè ens hem volgut acostar
una mica
a les llibreries
però si et sembla
ens hi quedarem
per després de les onze
començar per veiar
de quins són els llibres
que més estan venent
o quins són els llibres
que preveuen que més es venen
aquest Sant Jordi
per cert
deixa'm anunciar una cosa
de dotze a una
tindrem just al costat
de la carpa de Tarragona Ràdio
el Mingo
jugador del Nàstic
que estarà signant autògrafs
bueno, bueno
és que aquí no hi cabrem
entre vergüenza ajena
música en directe
el Mingo
jugador del Nàstic
aquí a la carpa de Tarragona Ràdio
tenim pel davant encara
dues hores i mitja
no, una hora i mitja
dues
Joan Maria
quantes en tenim?
dues i mitja
dues i mitja
hores de ràdio en directe
amb aquesta rambla
magnífica
no llueix el sol
però la veritat
és que l'aspecte
és meravellós
per la quantitat de persones
a més amb aquell somriure
que tots portem
al dia de Sant Jordi
no sé per què
però s'esvaeix el mal humor
no em diguis per què passa això
però no sé si tu
ho has observat
Josep
tothom va amb la cara feliç
això està clar
que el t Halle