Passen 10 minuts de les 12 del matí, del migdia,
això depèn de l'hora en què us hagueu aixecat
i el que preveieu fer aquesta tarda.
Això de matí i migdia sempre ens despista una mica,
bé ens despista fins i tot el de matí i tarda, imagineu-vos.
La qüestió és que comencem una nova entrevista
relativa a un dels actes que podem veure al Teatre Metropol.
Això serà aquest dimecres,
quan ens proposen un espectacle d'arts audiovisuals
a càrrec de Gerar Gil.
Amb el Gerar Gil parlarem d'aquí una estoneta,
fins i tot us regalarem entrades perquè pugueu assistir
amb aquest espectacle.
De moment, però, el que volem fer és dir-vos
que tot això s'emmarca dins una altra de les activitats
que ens proposen l'ESCAN, el festival de fotografia
que s'està celebrant aquests dies a Tarragona.
Una activitat que s'anomena Eplec
i que el seu màxim responsable,
bé, qui dirigeix tot plegat, és el Blai Mesa,
amb qui contactem ja. Blai, bon dia.
Hola, bon dia.
El Blai Mesa és gestor cultural,
l'hem entrevistat en més d'una ocasió
i ens agrada veure que toques diverses tecles,
perquè això vol dir que la ciutat està viva,
Sí, home,
que en guany és una gran oportunitat
per nosaltres també, no?,
perquè la segona edició del festival,
l'any passat ho vam fer amb l'ajut
de la Museu d'Art Modern,
i en guany ha sigut l'ESCAN
que ens ha acollit,
i per nosaltres és una gran oportunitat,
ja que la difusió que té a nivell nacional,
internacional, l'ESCAN,
doncs ens obre una porta
per poder difondre els artistes d'aquí,
que és el 90% de la programació
que programem a Eplec,
de cara a més enllà, no?,
a l'escena internacional i nacional
de les artes contemporànies.
I és que és això, el Blai Mesa l'hem conegut
amb diferents propostes artístiques,
però sempre relacionades amb audiovisuals,
i amb això, arts contemporànies.
Com encaixa tot això
en el Festival de Fotografia?
Perquè vosaltres proposeu la fotografia,
doncs, més enllà de la càmera, diguéssim, no?
Sí, el nostre eslògan
o els nostres conceptes clau,
que avui es fa servir molt, no?,
aquestes paraules que, d'alguna manera,
defineixen la filosofia
del que nosaltres perseguim,
és la idea de pensament, imatge,
procés i experimentació.
És a dir, que estem parlant
amb artistes que ens expliquen
una mica les seves idees,
que és un tipus d'obra
que, més enllà de si és documental
o si és un treball més artístic
de plató, com si diguéssim,
o si és un gaire més experimental
o si està fet en mitjans digitals,
és una obra que té un contingut de pensament,
que hi ha un concepte clar,
que hi ha una idea,
i que el que volem és transmetre-la
de manera molt planera
perquè la gent hi arribi, no?
I és la idea que no tant de fotografia
com a entesa, com aquell positivat d'un negatiu,
sinó parlem d'imatge, no?
Que la imatge, doncs, ja és aquesta representació
que avui en dia, doncs,
es mou en un munt de diferents superfícies
o d'interfícies, no?
Com són la televisió, els mòbils, internet,
o aquest ventall d'imatges que ens rodegen al dia a dia, no?
I després, doncs, la idea del procés i l'experimentació.
És a dir, no entenem l'art com una cosa tancada,
sinó com una cosa que és un procés,
que es construeix en el diàleg
i que, en el marc de la contemporaneitat,
hem d'estar atents a la gent que està experimentant, no?
I aquesta és una mica la voluntat que tenim.
De fet, sí que és veritat,
o sigui, si parlem d'art contemporani,
la imatge és una de les peces claus, no?
Dels de tot plegat.
Sí, mira, si vols, ara mateix estic a la Rambla,
potser sentiu de fons els ocellets,
perquè estic al costat de la parada dels ocellets,
i estem aquí que hem d'instal·lar
el punt d'informació de turística
i de patrimoni que hi ha aquí a la Rambla,
que és a la cantona del carrer Unió.
Hem instal·lat un dispensador de postals
en el qual hi ha una sèrie de 20 imatges diferents,
que són gratuïtes,
la gent les pot passar per aquí i recollir-les.
Són imatges de Tarragona que han fet quatre fotògrafs,
estic parlant del Lluís Vives,
el David Motxa, la Cristina Serra i la Gemma Clufent,
al qual els hem encarregat que facin retrats del Camp de Tarragona,
paisatges, imatges del Camp de Tarragona,
però que ens les facin buscant aquella connotació del paisatge
que no té aquesta dimensió bucòlica
o exclusivament patrimonial...
No serien postals turístiques, per entendre'ns.
Exacte, exacte.
No són les postals que el turista ni el transegunt
s'espera trobar en un dispensador de postals
col·locades en un lloc on normalment
tu hi trobaries la postal de la platja llarga,
la postal de la catedral...
Doncs bueno, m'he intentat,
utilitzant aquest recurs,
que és el tan clàssic,
que és el de la postal,
amb una imatge d'un paisatge,
crear un altre discurs,
que és anem a veure els altres espais de Tarragona.
I ara estic molt content,
perquè acaba d'haver un senyor
que ha agafat una de cada.
S'han portat les 20.
I és que tot aquest projecte de l'EPLEC serà...
Clar, nosaltres el públic ens arribarà
en forma d'intervencions al carrer, no?
Aquesta en seria una.
Sí, aquesta és una.
Després tenim una altra,
que és una pàgina web,
que convidus-nos amb què entri,
que es diu Auròmetre,
que també és una reflexió sobre aquesta dimensió,
de la imatge i la ciutat,
en aquest cas era el paisatge,
des d'uns fotògrafs,
i en el cas d'Auròmetre
és un artista que s'ha dedicat
a buscar imatges a internet,
imatges de Tarragona,
i ha intentat comparar-les
amb imatges molt semblants
d'altres ciutats europees.
I ella et proposa un joc,
que és que quan tu entres
a la pàgina web,
auròmetre.com,
t'apareixen les dues imatges
i tu has d'escollir
quina és la que tu creus
que és més europea.
I llavors és una manera de comparar,
bueno,
ella diu que calcula
el grau d'europeïtat de Tarragona.
Ara ho veig,
sí,
acabo d'entrar i posa,
no?
Càlcul del grau d'europeïtat
de la ciutat de Tarragona.
Exacte.
A partir del que trigui la gent,
no?
De l'estadística que s'hagin tot plegat.
Exacte.
A partir d'aquestes estadístiques
sortirà el grau d'europeïtat.
Sabrem el dia 11
a la Casa Canals,
a la tarda,
que tant avui, demà i dijous,
a partir de les 6,
fem presentacions de projectes
i debats a la Casa Canals,
a tothom que li interessa
el món de l'art contemporani,
de la imatge, etcètera,
que s'acosti allà.
Avui tenim un debat molt interessant
sobre el tema de com les imatges
que s'han creat en els entorns domèstics,
tant a nivell de cine,
de Super 8,
o de Video 8, etcètera,
i la fotografia domèstica,
tenim una trajectòria tan llarga
que ja han esdevingut document històric
i estem plantejant-nos
quin valor tenen a nivell antropològic,
a nivell documental, etcètera.
Llavors tindrem dos artistes,
investigadors,
que estan treballant amb això,
buscant imatges d'arxiu,
i vindrà el Jordi Piqué,
que és el director del Arxiu Municipal,
a explicar-nos el projecte
del Centre de la Imatge de Tarragona
que està ara construint-se la Tabacalera.
És una activitat oberta a tothom?
Sí, sí,
totes les activitats,
bueno,
exceptuant el concert,
que val 5 euros,
els concerts de demà,
totes les activitats de Casa Canals,
avui, demà i demà passat,
a les 6 de la tarda,
són gratuïtes i de lliure excés.
No et preguntem gaire coses sobre el concert,
perquè ara parlem amb el Gerard Gil,
ja hem pactat així.
De tota manera,
avança-nos alguna cosa,
què tindrà d'especial aquest acte,
doncs,
que també serà com a molt popular,
no?
Popular en el sentit que es farà al Metropòlic,
que, bé,
forma part de la programació.
Sí,
el Gerard Gil és un creador d'aquí,
que ja té una entitat,
que fa molts anys que treballa,
i treballa molt bé,
tant com a realitzador audiovisual,
i com a músic.
Recentment està fent
les bandes sonores d'Isaqui La Cuesta,
i una figura amb projecció,
no?,
i un artista molt estimat.
Doncs bé,
jo crec que el punt fort per mi
és que són dos projectes que són inèdits,
que no s'han vist a la ciutat,
tant el del Gerard Gil
amb el grup de les AUS,
que només s'ha vist a la Pedrera de Barcelona,
i és la segona vegada
que es presenta aquest espectacle,
i després la Transistora Orquestra,
que són els recents guanyadors del DO,
que han preparat un espectacle específic
pel Teatre Metropol,
i ho fan amb un dels col·lectius
de videojoquis més interessants
de l'escena nacional,
que és Proletari Crats,
que estan vinculats al moviment de Telenóica,
també un col·lectiu molt consolidat
a nivell nacional i internacional
en el tema de les arts visuals.
Déu-n'hi-do,
escolta,
perquè m'estàs dient,
en aquesta pleca
hi participa moltíssima cantera tarragonina, no?
Sí, sí,
exceptuant les AUS,
que són de Barcelona,
i Proletari Crats,
que també,
però també hem de dir
que ells han vingut a actuar molt per aquí,
han col·laborat,
han estat coproduint coses
amb Trenca,
amb el Festival Arte,
vull dir que ells se senten
a la ciutat molt propera,
també.
Tota la resta de creadors
són creadors del Camp de Tarragona
i Catalunya Sud,
també,
m'agradaria afegir,
perquè l'Alfred Porres
és d'emposta.
I una mica la voluntat del festival
és aquesta,
és que sigui un espai de trobada
dels joves creadors
o els creadors emergents
o ja consolidats
que s'estan movent
en aquest espai
una mica fora museu,
com veus,
no tenim un format
d'exposició clàssica,
sinó que estem
experimentant
amb altres formats
i després una mica
amb la idea aquesta
de gent que està investigant
en nous discursos,
en noves maneres
de pensar i plantejar l'art.
Tota aquesta feina
que esteu fent a Blai
des de fa temps,
des de fer diferents col·lectius
amb diferents propostes,
pel que fa a les arts audiovisuals,
l'art contemporani,
en aquest sentit,
creus que ha ajudat també
que hi hagi més cantera tarragonina?
Tu detectes que cada cop
hi ha més gent
que s'hi dedica
i que s'aprofessionalitza
i que guanya entitat?
No ho sé,
això el temps dirà.
Encara és aviat, vols dir?
És una pregunta difícil.
És que si la responc jo
et diré que sí.
Llavors,
jo crec que aquí
és una pregunta d'aquestes
que s'ha de fer...
Bueno,
hi ha la figura del crític d'art
que l'han perdut, no?
Que és algú que s'ho mira des de fora
i valora el que s'està fent, no?
Jo com a activista
jo ho tinc clar que sí,
perquè he acompanyat
molts artistes
en projectes, no?
Que els tenien allà
tancats a casa seva
i els estan traient
i mira,
avui n'estem parlant a la ràdio,
demà vindrà gent a parlar-ne, no?
Per exemple, la Maria Roig,
ella ha estat fent
una tesis a Bologna
i allà estava constantment
fent activitat
i ensenyant el seu treball
i he arribat aquí
i els últims sis mesos
em deia
és que no,
aquí no trobo manera
de presentar
el que estic fent, no?
Que és investigar
amb imatges d'arxiu
i amb vídeo 8 i tal.
I ella estava molt contenta.
Per tant,
a mi directament
així sí que penso
que sí que estem fent una fenya.
Després, més enllà,
si aquesta gent
podrà professionalitzar-se
i si realment
la tasca que hem fet
ha servit per a alguna cosa,
és una pregunta molt difícil.
El públic tarragonista.
El que sí que, bueno,
ahir teníem la notícia
que ja tenim directora, no?
La Sèrie del Diego
del Centre d'Arts de Tarragona.
Doncs sí, sí, sí, sí.
M'ha fas alguna valoració o què?
Molt bona.
La Sèrie és una persona
gran professional,
molt treballadora,
ha estat implicada
en el projecte del Centre d'Arts
des del principi
i crec que pot fer una gran tasca.
I crec que és precisament
aquesta pregunta que em fas tu, no?
de qui tindrà els recursos
i el punt,
l'encaix, no?,
en el marc institucional
per poder fer
més del que hem fet
des dels col·lectius,
serà el Centre d'Arts, no?
Llavors,
en aquest cas sí que
ells tindran estratègies
més sofisticades
i coneixen més
el circuit, no?,
l'escena, no?
I en aquest sentit, sí,
sí que crec que
és una gran notícia
i que ells ho poden fer molt bé.
El públic de Regoni
cada cop està més sensibilitzat
cap a aquest tipus
d'activitat artística
més contemporània,
més audiovisual
o encara ens falta?
Sí, jo crec que sí.
Sí?
Bueno, avui algun senyor
ha recollit una postal?
No, una dècada,
deies tu.
A veure,
des que hem estat parlant
no hem parat.
Molt bé.
Aquesta tarda no em queden ja.
Aquí la Rambla
és un punt boníssim.
I a més està bé
perquè nosaltres demanem
a la gent que aquí vulgui
que ofereixi un donatiu
perquè nosaltres ho fem
amb molt d'amor
però, clar,
la factura de la impremta
sí que s'ha de pagar.
Molt bé.
I responen també
en aquest sentit?
No ho sé,
jo veig que van entrant
perquè a dintre
de l'oficina de turisme
hi ha una
hi ha una vidriola
que han ficat
que ara no sé
si diu vidriola
o guardiola.
És igual.
Ens hem entès.
Ens hem entès, no?
Doncs veig que sí
que van entrant.
Vull dir que jo
satisfacció màxima.
Molt bé.
i això és el primer dia, no?
Avui és el dia
que ho instaleu
i comencem, sí.
Fins quan no el trobarem
això a l'oficina de turisme?
Fins que s'acabin
les postals.
Molt bé.
Això són 20.000 imatges
que estan
ready to go
com diuen els americans
llestes per circular.
Molt bé.
Escolta,
recorda'ns la cita
d'aquesta tarda
que també ho he trobat
molt interessant.
Aquesta tarda
a les 6
a la Casa Canals
tenim una presentació
sobre la idea
sobre el tema
de les imatges d'arxiu
la fotografia domèstica
i el vídeo domèstic
i com s'estan incorporant
als espais d'anàlisi
antropològica
i de documentació històrica.
Hi haurà la Maria Roig,
el Francesc Perramont,
la Sílvia Itúria
i el Jordi Piqué
presentant els seus projectes
tant d'investigació
com un projecte d'investigació
que és el que està fent
el Francesc Perramont
i la Sílvia Itúria
i el projecte
del Centre de la Imatge
que ens el presentarà
el Jordi Piqué
director del Arxiu Històric
Municipal.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Avui a la 6a Casa Canals
a oberta a tothom.
A debatre.
Molt bé, molt interessant.
Molt bé.
Blai Mesa, escolta,
bona escan
i ja, bona plec
i ja ens explicareu
i ja farem balanç
de com ha anat tot plegat.
Molt bé.
Adéu, Núria.
Adéu, Blai Mesa.
Bona tarda.
Més enllà d'això
tenim una altra entrevista.
No li hem preguntat gaire
al Blai
per una de les cites
de la plec.
Potser la més popular,
deia jo,
en el sentit que forma part
també del programa
del Teatre Metropol.
Estem parlant
que demà dimecres
Gerard Gil i Les Aus
ens presenten
el seu espectacle,
un espectacle també
audiovisual.
El Gerard Gil,
crec que el tenim
a l'altre costat
del fil telefònic.
Gerard, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Sí?
A veure,
com ens pots vendre
el teu espectacle
que de principi
sembla una mica difícil
de classificar?
Bé, no,
no és tant complicat.
L'espectacle
que presentem demà
és un concert
de Les Aus,
que és un grup
de Barcelona
i del Montseny,
que té una de les propostes
jo crec que experimentals
més interessants
que ha sortit
de Catalunya
els últims anys
i, bueno,
jo ho acompanyaré
amb vídeos
que he realitzat
entre el 2006
i aquest any.
Es tracta
d'un espectacle,
doncs,
això que en diem
de videojockey
i de videoprojeccions
acompanyat
videojockey i disjockey?
Seria això?
No ben bé.
El meu treball
no és...
El videojockey,
diguéssim,
que és algú
que manipula
imatges
en directe
i les adapta
al context musical.
En aquest cas,
són peces
que ja estan tancades,
sinó que són
petits curtmetratges.
El que sí que hi haurà
una petita part
que és en directe,
però no és...
Però ben bé
no és videojotisme
o com se'm digui això.
Però,
sí,
són peces
i ells musicaran
improvisant
a sobre.
Per tant,
ells musicaran
les teves imatges,
no al revés.
Representa que les teves imatges
són els teus curtmetratges,
no?
Són el pilar,
la base
i ells posen música.
Bé,
hi ha una part
de l'espectacle
que és així
i una part
que és al revés.
D'acord.
Així
que és igual.
Hi ha un factor d'atzar,
també.
Hi ha un factor d'atzar
perquè estem...
Hi ha una part
que improviso jo,
diguéssim,
i hi ha una part
que improvisen ells.
Llavors,
mai un concert
de les AUS
és igual
perquè és un grup
que ja té un plantejament
com molt obert
de posar-se a tocar
i deixar-se emportar
i a veure què surt.
Quins instruments
porten les AUS?
Ho dic per saber
més o menys
a què pot sonar,
no?
La formació bàsica
és bateria i guitarra,
l'Arnau a la bateria,
el Mau a la guitarra
i a banda,
doncs,
el Mau,
a vegades toca
teclats,
toca flautes,
toca tot una mica,
percussions també,
no ho sé.
Això,
cada concert
pot ser una sorpresa.
En tot cas,
és música atmosfèrica,
ens imaginem?
Sí,
se'n podria dir així,
sí.
Com de banda sonora,
per entendre'ns.
Sí,
sí,
sí.
Bueno,
i tu ets el més adequat
per parlar-nos
dels teus curtmetratges,
com són visualment,
què busques
i quines temàtiques porten?
Doncs,
la veritat és que
no sabries explicar-los
massa bé en paraules
perquè si se sapigués fer-ho
ja em sembla
que no els hagués filmat,
però són,
no sé,
són,
hi ha un parell
que són collage,
són collage,
ara que parlàveu
d'això
de les imatges d'arxiu,
doncs n'hi ha un,
per exemple,
dels que presento demà,
és un collage
de pel·lícules
de sèrie B
americanes
dels anys 60,
70,
i que construeix
una peça,
una pel·lícula,
diguéssim,
a partir de trossets
d'altres pel·lícules,
aquest seria
una de les peces,
per exemple.
després també n'hi ha un
que és un altre collage
amb imatges de ballarins,
també,
com antigues,
i després hi ha dues peces
que ja són filmacions actuals,
una és una col·laboració
amb l'Eva Moreno,
que és una peça
que vam filmar,
bueno,
vam trigar uns quants anys
a fer-la,
perquè no sabíem ben bé
sobre què anava,
però que és una peça
sobre la son,
bàsicament,
sobre dormir,
però no sabria ben bé
explicar-ho
perquè són peces
molt visuals,
també hi ha una peça
que vam fer amb l'Aira Plaça
que està filmada
a la Mosara
i al Morell,
que va sobre una platja,
però no surt cap platja,
està filmada a la muntanya.
Clar.
No ho sé.
Quant dura,
quant dura més o menys
cada peça?
Són molt cortetes,
pel que dius, no?
No,
n'hi ha cortetes
de 5 minuts,
6 minuts
i n'hi ha alguna
de 20 minuts.
Ah?
Sí.
Escolta,
i són peces
bàsicament,
com t'ho diria,
en què l'elaboració
està en agafar la càmera
i filmar
o en què més aviat
hi ha un procés
molt important
de postproducció,
perquè aquesta que deies
d'enganxar trossets de pel·lis
dels anys 60,
això sí que seria
muntatge total,
però les altres
m'imagino jo
que és més també
càmera en mà.
Bé,
hi ha algunes
que és més treball de càmera
i altres que és treball de...
Hi ha algunes
que estan filmades
sense saber exactament
quin era el...
sense un guió
concret.
De manera que el guió
és una cosa
que s'ha construït
després.
I hi ha altres
que no,
que ja estan filmades
amb una idea
molt clara
i estan realitzades.
Això,
el procés
cada vegada
és diferent.
Diries que l'espectacle
té un...
com te diria...
un fil comú
en el sentit
que té una homogeneïtat,
tot i la diferència
de cada peça,
no?,
i després la diferència
també que pugui aportar
la música.
Hi ha un fil conductor
en el sentit
que el públic
sortirà del metropol
amb una sensació
concreta?
Jo crec que sí,
perquè he triat
les peces
una mica
per la temàtica,
però no la diré
perquè així
cadascú
es pot fer
la seva pel·lícula.
Val,
si fos una pel·lícula
o una obra de teatre,
què diries,
que és una comèdia,
un drama?
En general,
després ja.
Un drama
esperem que no.
Un drama
esperem que no.
I comèdia
tampoc,
però no sé,
una festa,
diguéssim.
Una festa,
o sigui,
no parlem de sensacions
de tranquil·litat,
de pau,
de relax,
parlem de sensacions
d'alegria.
A veure,
tampoc vull crear
una idea equivocada,
hi ha imatges
de bastant mal rotllo
també,
a l'escol·làge
d'aquests
hi ha moltes pel·lis
de terror,
que hi ha imatges
de pel·lis de terror,
però té un component
d'humor també.
Val.
Llavors no és,
podríem dir
terror còmic.
Val.
No ho sé.
Escolta,
per a algú que tot això
li vingui de nou,
que el públic del Metropol
moltes vegades
no està acostumat
a veure espectacles
d'aquest tipus
al Metropol,
i per tant jo crec
que hi haurà gent
que hi anirà
perquè és el Metropol,
però després,
ostres,
que es trobaran.
Tu creus que és una bona manera
aquest espectacle
d'entrar en el món
de les arts audiovisuals?
O ja és un punt avançat
que si hi entrem de nou
per primera vegada
doncs millor comencem
per una altra cosa?
No, no, no.
Si pot entrar.
Jo crec que...
Bé,
jo és que la meva idea
és que l'art
si necessita d'explicacions
i de teories prèvies
és que no funciona.
Jo crec que són peces
que potser no fan servir
un discurs
que és l'habitual
al que estem acostumats
amb els discursos televisius
i tot això
llavors en aquest sentit
potser sí que representa
un esforç adicional
però al mateix temps
el llenguatge que s'utilitza
és molt directe
i molt senzill.
Jo crec que apel·la a les imatges
i les imatges
ens provoquen
directament sentiments
i que algú que vagi
amb una actitud oberta
no tindrà cap dificultat
per entrar-hi, jo crec.
Per tant,
la recepta,
la recomanació que tu ens fas
és anar al Metropol
i deixar-se emportar.
Sí, podríem dir-ho així.
Sense cap
prejudici, doncs això.
Previ,
simplement
seure-la i deixar-se
endur.
Val.
Val.
Què me pots dir?
Em sembla que
a part de la música
de les AUS
tindrem també
un altre concert
de Transistor Orquestra.
Sí,
la Transistor Orquestra
és un grup de...
Bueno,
està fins a Caps de Tarragona
em sembla,
la majoria d'ells.
Sí, sí.
i jo els vaig sentir
fa uns anys,
però en els últims temps
han augmentat molt
la formació
i té molt bona pinta,
la veritat.
Té
part de
com de frijat,
d'experimentació,
ritmes llatins...
Pot ser molt interessant.
Pot ser molt interessant.
Els estem escoltant de fons,
són els guanyadors
de la darrera edició
del DIOT Arragona
i també,
a part d'això,
escoltarem la música
dels Proletari Crats?
No,
Proletari Crats
em sembla que
és els que posen
els vídeos
a la segona sessió,
al concert de Transistor Orquestra.
Ah, val.
I ells sí que són videojocs,
ja em sembla,
perquè ells sí que
manipulen les imatges
en directe.
Em sembla que estaran
a l'escenari
com un membre més del grup,
doncs manipulant les imatges
en funció
de com vagi
transcorrent la música.
Val.
La segona part,
doncs,
amb Proletari Crats
i Transistor Orquestra
sí que serà més a l'ús
més a el que estem acostumats,
no?,
de videojocs i...
No ho sé,
no conec molt bé
el treball de...
Sí, sí, sí,
ja pot ser.
Però sí que em sembla
que ells manipulen
la imatge en directe.
Doncs,
escolta, Gerard,
t'esperem
amb candeletes
aquí al Metropol.
Serà la proposta,
jo crec que,
més experimental,
més arriscada
i diferent
de les que han passat
darrerament
pel Teatre Metropol,
almenys de les que passaran
aquesta tarda,
m'atreviria a dir.
Doncs,
fantàstic.
Esperem que...
moltes gràcies.
Esperem que vagi,
que vagi molt bé.
Gerard,
Gil,
una abraçada,
t'esperem dimecres.
Igualment,
fins dimecres.