Avui, com ja sabeu, és el Dia Internacional
de les Persones amb Discapacitat.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística,
un 9% de la població de Catalunya
té algun tipus d'això, de discapacitat.
Precisament, en volem parlar
durant els propers minuts
amb quatre convidats que representen
una petita part del sector
a la ciutat. Saludem, doncs,
el Jordi Rovira, ell és tècnic
a Tarragona de la Federació Catalana
per al Voluntariat Social. Jordi, bon dia.
Bon dia. També tenim amb nosaltres
la Juani Fuentes, directora administrativa
de l'ONCE, de l'Organització
Nacional de Sex a Tarragona.
Juani, bon dia. Hola, molt bon dia.
Ens acompanya també el Jordi Planes,
ell és membre del grup local Tarragona
Sense Barreres. Jordi, benvingut. Bon dia.
I la Marisa Fernández,
la responsable de l'àrea social
de la Fundació Privada Onada.
Marisa. Hola, bon dia.
Bon dia. He dit bé els càrrecs, no? No m'he equivocat.
Sí, sí. Molt bé. Perfecte.
Dels actes propis d'aquesta jornada,
que avui, dia 3 de desembre, se celebra.
Ja en vam parlar el passat dilluns
al programa Tothom.
I al proper dimarts també us oferirem
un ampli reportatge sobre com s'ha desenvolupat
tota aquesta jornada.
Avui, com dèiem, és el Dia Internacional
de la Discapacitat.
En un moment on gairebé cada setmana
o cada jornada està dedicada
a un col·lectiu, a un àmbit,
la meva primera qüestió és
si cal realment un dia dedicat
a les persones amb discapacitat.
Jordi, per exemple.
Ojalà no calgués,
però si el tenim que apujar
i el tenim que celebrar,
especialment perquè cal.
Vull dir, encara falta molt
perquè el col·lectiu d'iscapacitat
estigui realment integrat
a la societat
i sensibilitzar
el rest de la societat
és encara una tasca molt important
per aconseguir-ho.
Juani.
Bé, jo penso que no cal,
però sí que és necessària avui dia,
com molt bé diu el Jordi,
i per això penso que ho hem de fer
en endavant sense faltar,
perquè l'important és arribar
a la normalització,
que és això el que volem tothom.
Seria més una qüestió de necessitat,
en aquest cas, potser.
Jordi?
Tots els dies internacionals
d'aquest tipus
i em sembla que tenen una funció
que va cap a dues direccions.
Cap a una banda ajuda
a la sensibilització social,
però per l'altra banda
també ajuda a les persones
que formen part dels grups
que es veuen afectats
per certa discapacitat
o cert tipus de particularitat
que es sentin
conscienciats també
de la seva problemàtica
per poder saber
de quina manera hem d'actuar
davant de la societat
i davant de les administracions.
Després anirem entrant
més en detall
amb aquests temes.
Marissa,
faltes tu.
Sí, no,
jo ho que han dit
als meus companys
estic totalment d'acord
i una mica és compartir
entre tots,
entre tota la societat
conjuntament,
les persones amb discapacitat,
les que no ho són,
que això també en teoria tothom.
Hi ha alguna discapacitat sempre,
no?
Sí.
Però, bueno,
doncs recordar-nos
que estem tots aquí
i que treballarem tots conjuntament.
A partir d'ara,
quan ho desitgeu,
quan ho desitgen,
els nostres convidats
poden intervenir
en qualsevol moment.
En una jornada com la d'avui,
així a nivell general,
després ja ens centrarem
més en la ciutat de Tarragona,
però ara,
grans trets,
què és allò que més us preocupa?
Ja individualment
o també en representació
de les vostres entitats,
què és allò que cal reivindicar?
Jo crec que és molt important
la inserció laboral,
no?,
de les persones amb discapacitat.
Jo penso que això és importantíssim
perquè una persona,
qualsevol,
doncs,
porti una vida digna
i en normalitat,
no?
I això jo crec que
és fonamental.
Jordi?
Jo ho ampliaria una mica més.
Crec que la inserció laboral
és una part de la inserció social
en general.
tan important
és que pugui treballar
i desenvolupar-se
en aquest àmbit
com que pugui anar de lleure
o perquè pugui visitar
els monuments de la ciutat
o pugui fer una activitat
que,
diguéssim,
altres col·lectius
més sense deficiències,
doncs,
ho troba normal i corrent.
Aquesta hauria de ser
la nostra aspiració.
Marisa o Jordi?
Sí.
No sé si voleu...
Bueno, sí,
una mica això,
millorar la qualitat de vida
de les persones,
no?
És a dir,
tant en l'àmbit laboral
sí que és cert
que una persona integrada
en una feina,
etcètera,
això millora la seva qualitat de vida,
però una persona
que en aquest moment
no pot treballar
o no desitja treballar
o no li cal treballar,
sí que poder gaudir
d'una dignitat
i poder triar,
aquella capacitat de dir
vull anar a un lloc,
puc fer-ho,
és a dir...
Sí,
en aquest sentit crec que la paraula
ideal és la igualtat
d'oportunitats.
Exacte.
I qui no tingui,
qui tingui alguna deficiència
que li impideixi
arribar a la igualtat
són els elements públics
que tenen que donar
apoiaments i ajudes
perquè es pugui assolir
amb la màxima,
amb màxim que sigui possible.
De fet,
hem tocat aquests tres ítems,
l'inserció laboral,
la sensibilitat social
i també aquest interès
per part de les institucions,
no?
Potser seria una mica
en resum del tema.
Bé,
d'alguna manera
les institucions públiques
com a, diguéssim,
col·lectores
de l'activitat global
de la societat
en temes socials
són les que es tenen
a ocupar d'aquests temes,
en teoria.
La prova
que no ho fan
acuradament
és que gran part
d'entitats
del tercer sector
són privades,
diguéssim,
complementant
on no hi arriba
l'acció pública.
Perquè el gran problema
de les persones
amb discapacitat,
tot i que en aquest sentit
generalitzar
és doncs obrir
pot ser massa el ventall,
el ventall aquest pot ser
molt ampli,
però quin és encara
el problema
en cada una de les...
A mi no m'agrada
parlar de problemes,
però si pot ser
aquella mancança
què es fa més notar?
On posaríem l'accent?
És que el problema
és que no hi ha
una discapacitat.
Està bé que tinguem
el concepte de discapacitat
per poder centrar
la conversa teòrica,
però és que la realitat
és que hi ha milers
i milers
de discapacitats
diferents,
moltes vegades
difícils d'estandarditzar.
Llavors,
és molt difícil
concretar.
El més interessant
és que hi hagi
un esperit
i una actitud positiva
cap a aquestes
cohesions,
més que integració,
m'agrada més la paraula
cohesionar la gent
amb deficiències
en el conjunt
de la societat,
que aquesta actitud
sigui positiva.
Llavors,
el camí ja està mig fet.
En el vostre cas,
Juani, per exemple?
Bueno,
és que és el que diu,
tot depèn,
es tracta del que
parlàvem al principi,
que és arribar
a la normalització,
és tindre les mateixes
oportunitats
que una altra persona.
Si una persona
vol estudiar,
que pugui fer-ho
amb les necessitats
cobertes,
però que pugui fer-ho
de manera normalitzada
si necessita treballar
també i si necessiten
un museu,
doncs que ho pugui fer-ho
sense tindre
que demanar a ningú.
En aquest cas,
Jordi,
des dels ulls
del voluntariat?
Doncs mira,
dintre de la federació
hi ha entitats
de tot tipus,
i cada entitat
abarca un àmbit
diferent
del tema social.
El tema
de les discapacitats
és un dels temes
més tractats
i segurament
més estesos
perquè hi ha
la mateixa necessitat
ha fet
que les persones
amb discapacitat
i els seus familiars
i el seu entorn
més proper
s'hagin organitzat
en fundacions,
en entitats
de tot tipus.
I està bé
de veure
que cada entitat
ha apostat
diríem
per un apartat
diferent.
Unes aposten
més per la sensibilització,
les altres
per la inserció
laboral,
les altres
per la denúncia
davant de les administracions,
per les barreres
arquitectòniques
i també està bé
de veure
que en totes
les entitats
hi és una mica tot,
encara que facin
incidència
en un apartat concret.
Això te va dir,
no?
Perquè no és tan
el que cada entitat
evidentment aposta
per lo seu,
però després
hem d'anar tots
una mica a una,
no?
En el que deia
això el Jordi,
també.
Sí, sí,
està clar,
no?
Perquè com més entitats
hi hagi a darrere
d'una proposta
concreta,
aquesta proposta
té més força,
les administracions
hi poden fer més cas
i el voluntariat
també
pot respondre més
a les demandes
d'aquestes entitats,
està clar.
Marisa,
des del vostre punt de vista?
Sí,
també pensem que,
bueno,
una premissa molt
bàsica
és això,
la consciència
de tothom
que tots tenim dret
a tenir les mateixes
oportunitats,
però si això
no ho fem extensiu
no només a l'administració pública,
sinó a tota la ciutadania,
a totes les persones
que formem part
d'una ciutat,
d'un poble,
un territori,
no és a vegades
que l'Ajuntament
o no sé
que ens faci cas
i ens posi uns recursos,
sinó que després
la persona
que tenim al costat,
el veí,
la persona
que se la trobem
cada dia
a la botiga
o en una altra banda,
també pensi
que aquella persona
pot tenir
les mateixes necessitats,
les mateixes oportunitats
que les altres persones
que no tenen discapacitat,
no?
És a dir,
que hi ha molts fronts oberts
i hi ha molts aspectes
a treballar.
Aquí voldria afegir un punt
i és que parlem
de la discapacitat
en general,
però hem de comptar
que tal com està
la piràvida de la població,
la gent gran
cada vegada
és un percentatge
més important
de la societat
i no oblidem
que la gent gran
per se,
per la generació
de la vida natural,
comença a tindre
discapacitats
cada vegada
més freqüents.
Aquest col·lectiu,
diguéssim,
de discapacitats
lleus,
si voleu dir,
però que no deixen
de ser discapacitats
per integrar-se
a la vida social
adequadament,
cada vegada
és més nombrós
i és molt important
que la societat
es conscienciï
que tenim
que preparar-nos
pel futur.
Desgraciadament,
la conjuntura
econòmica,
política,
etcètera,
no ens deixa
veure moltes vegades
més enllà
del curt plaç,
però és importantíssim
que preparem
la nostra ciutat
de cara al futur
per conviure
amb una gran població
d'edat avançada
que necessitarà
moltes més ajudes
que la que tenim
ara avui en dia
al carrer.
Precisament de la ciutat
de Tarragona
també en volíem
parlar.
Ara fa un any,
justament,
aquest mateix dia,
la nostra companya
a Jolanda García
l'any passat
realitzàvem
el Salud Actes
de l'Once
on també hi era
la Juani,
un experiment
que consistia
en anar
des de la ràdio
fins a la seu
de l'Once
amb cadira de rodes
i tant la Juani
com el Ferran Roca
es trobàvem
amb un seguit
de barreres arquitectòniques,
doncs això,
problemes de rampe,
sobretot a la coca central
i a la banda dreta
de la Rambla Nova,
accessos a locals...
A part d'això,
en Guany
també sortia
aquesta gran polèmica
fa alguns mesos
sobre el tema
de les escales mecàniques
del Palau de Congressos
o fins i tot
la més recent
aquesta informació
sobre les obres
de supressió
de barreres arquitectòniques
a l'estació
d'Adiv de Tarragona.
Jo imagino
que s'està treballant
per millorar
tots aquests aspectes,
treballant tant
associacions,
confederacions
com l'administració pública,
però quina creieu
que és la situació
actual de la ciutat
en quant a discapacitat?
Jo crec que encara
queda molt per fer
a la ciutat
en quant a l'eliminació
de barreres arquitectòniques.
Sí, és cert que hem avançat
perquè això no pot
qüestionar ningú,
però s'han de fer
encara moltes coses més.
I evidentment
es tracta de
fer una crítica constructiva.
Sí, sí.
Jordi, potser pel vostre grup
que treballa molt
a nivell local?
Aquesta setmana
tenim motiu
de joia i alegria
perquè s'ha constituït
Avancem-ho,
avancem-ho,
després n'hi parlarem.
el Consell Municipal
de la Mobilitat
de Tarragona
que és un orga consultiu
de l'Ajuntament
que es crea
en funció
de la normativa
que hi ha actualment
de participació
ciutadana
i en la primera sessió
ha aprovat
el Pacte
per la Mobilitat
de Tarragona.
Amb aquest pacte
una de les coses
que ens ha de causar
alegria
és que s'ha consolidat
com a un dels principis
rectors
de tota la política
de mobilitat
l'aposta
de la ciutat
de Tarragona
per l'accessibilitat
universal.
Ja sabem
que l'accessibilitat
universal és una utopia
i és un 100%
que no hi arribarem mai
però el fet
que això sigui
un dels principis
base
d'un pacte
aprovat
per un Consell Municipal
i amb el suport
de tots els grups polítics
és una molt bona manera
de començar
tenint en compte
que ara venen
pomps
que venen
els plans
de mobilitat
de la part alta
de Camp Clar
i el general
de la ciutat
que tindran
aquest principi
com a norma
i això
crec que ens tenim
que congratula a tots
la creació d'aquest
si em digues
digues Juani
no que és molt important
aquesta creació
del Consell
perquè
també és un òrgan
que ja està
predisposat
a vellar
perquè això
es faci a terme
jo penso que una utopia
no ha de ser Jordi
sinó un objectiu
no no
és un objectiu
evidentment
clar
de totes maneres
ha tardat
perquè veig que
això s'aprovava
el 28 de setembre
del 2009
i fins aquesta setmana
no s'ha
inaugurat
per dir-ho d'alguna manera
Jordi
bueno
desconec jo
les vicissituds
administratives
i jurídiques
que comporten
aquest tipus de coses
però bueno
ja està
ja hem passat aquest pas
aquesta plataforma
que vol
ser un instrument
regulador
de la relació
entre l'administració
municipal
canalitza
diguéssim
la participació
de la societat civil
dins de l'Ajuntament
de manera que
els plans
a llarg pla
passen
per aquest tipus
de consells
perquè
d'alguna manera
involucrin
a la concatenació
de governs polítics
que puguin
arribar
a la ciutat
vosaltres
Marisa
des d'onada
que també
hi esteu una mica
ficats
en aquest tema
sí
nosaltres el que volem
és la supressió
de totes les barreres
que facilitin
la integració
de les persones
amb discapacitat
nosaltres també
tenim persones
a la nostra entitat
que hi ha
diferents nivells
de mobilitat
hi ha persones
amb mobilitat reduïda
llavors també ens trobem
que quan fem activitats
quan fem desplaçaments
quan som
no sé
qualsevol tipus
de tasca
que tinguin
que nosaltres
estem al polígon
però ens desplacem
molt sovint
a Tarragona
clar també tenim
el problema
que hem de buscar
un transport adaptat
que segons quins
transports públics
hi ha persones
que no els poden utilitzar
i crec que anem millorant
és el que comentàvem abans
que s'han fet ja
moltes coses
però que nosaltres
estem
entusiasmats
que això
es pugui portar a terme
perquè és una millora
per a tothom
Jordi des del punt de vista
del voluntariat
tu em comentaves
que a Tarragona
comenceu
ara gairebé
a treballar
a fer coses
com està la situació?
de fet la federació
ja fa molt de temps
que està
el que passa és que
durant molt de temps
ha estat una mica parada
i no
costava tirar endavant
per diferents motius
que ara tampoc
no venen el cas
sembla que des del gener
d'enguany
s'ha optat per tirar endavant
amb el tema
de la federació
pel qui no ho conegui
la federació és
com ho diu
una agrupació
d'entitats
de voluntariat social
que decideixen
treballar juntes
per temes
comuns
com ara
temes de sensibilització
de formació
de voluntariat
i bé
doncs
amb el tema
de la discapacitat
ens hi hem posat
forts
perquè ens hem trobat
també
amb una proposta
molt interessant
que va sortir
del Consell Municipal
de la Discapacitat
un projecte
que ja
suposo que es pot avançar
que es diu
Si Vols
que és
com una mena
de borsa
de voluntariat
compartit
de les entitats
de discapacitat
de Tarragona
que neix
del Consell Municipal
de la Discapacitat
amb l'assessorament
i l'ajuda
de la Federació
i que té
com a objectiu
que aquells voluntaris
de les entitats
de discapacitat
que doncs
estan inactius
durant un temps
bastant prolongat
doncs
puguin ser compartits
amb altres entitats
de discapacitat
de la mateixa ciutat
de manera que tothom
en surti beneficiat
i el voluntari
pugui tenir un seguiment
del tema
del voluntariat
molt més actiu
de fet
també ja en parlàvem
l'any passat
recordo
una taula rodona
que es va fer
al Metropoli
i ja es deia
la creació
d'aquesta borsa
de voluntariat
compartit
sembla que ja és
una realitat
ja fa uns quants mesos
que ens hi posem
estem donant bones notícies
avui
Jordi
quines entitats
participaran
en aquesta borsa
de fet
està obert
a totes les entitats
del Consell
ara està en una fase
de creació
del projecte
com a tal
ens hem anat
reunint
algunes entitats
més sovint
com pot ser
l'Onada
l'Estela
l'Associació de Paràlisi Cerebral
la Montanyeta
la Montanyeta
i no m'en voldria
deixar cap altra
perquè no voldria
quedar malament
però bé
en principi
com que neix
pròpiament
del Consell
són totes les entitats
del Consell
les que tiren endavant
això
aquest
aquest projecte
i penso que realment
pot ser molt positiu
jo personalment
me'l crec molt
perquè penso que
tot el que sigui
poder crear xarxes
i ponts
entre les entitats
i no que cada entitat
es faci la seva capelleta
doncs
penso que és positiu
per tothom
també es pot fer més força
Juan i en aquest sentit
des d'11
també
teniu tasca
de voluntariat
sí
també fem
la tasca
del voluntariat
i em consta
que també
estan en contacte
de fet
també forma part
del Consell Municipal
de Discapacitat
i bé
jo
tenim
aquesta borsa
que
estic segurada
i que treballem
conjuntament
a la Federació
doncs és una bona notícia
a banda que el proper dia 5 de desembre
és el dia internacional
del voluntariat
i l'any vinent
doncs serà
l'any
europeu
l'any europeu del voluntariat
i com que moltes de les entitats
del camp de Tarragona
i també
de les que estan representades
en aquesta taula
necessiten i col·laboren
també amb els voluntaris
doncs
és una
és una molt bona notícia
tornant al tema
del Consell
Jordi
no sé si ens pots avançar
alguna cosa
d'aquesta primera
d'aquesta primera reunió
bueno
fins on es pugui
se'ns va presentar
al Consell
els primers esborrals
de les propostes
de plans de mobilitat parcials
de Camp Clar
i de la part alta
són esborrals
que ara s'exposaran informació
dels membres
dels vocals del Consell
perquè comencin a
identificar
coses
per corregir
o per modificar
i
també
se'ns va presentar
els treballs
que una empresa consultora
estan fent
pel pla
de mobilitat global
de la ciutat
diguéssim
per posar-ho una mica
sobre
per entendre-ho
de les cinc fases
que té
l'elaboració
d'aquest projecte
la fase 1
s'ha acabat
doncs en aquesta segona fase
ja es començaran
o sigui
s'ha agafat
tota la recopilació
d'informacions
i ara
s'està començant
a modelar
les possibles solucions
amb les que
el Consell
hi participarà
en principi
també són bones notícies
perquè
s'ha estat treballant
ja de fa un parell d'anys
o potser més
en alguns casos
amb aquestes coses
i ara
estan en un procés
participatiu
està participant
la ciutadania
i amb el Consell
ja recent creat
podrà agafar empenta
perquè es puguin culminar
en pocs anys
i tirar endavant
doncs veurem
aviam què passa
hem parlat del Consell
de Mobilitat
el Jordi treia també
sobre la taula
el Consell Municipal
de la Discapacitat
i és que
a la demarcació
de Tarragona
gairebé
unes 70.000 persones
tenen algun tipus
de discapacitat
i gairebé
la meitat d'aquestes
és de caràcter greu
o total
és un gran col·lectiu
i el teixit associatiu
a la ciutat
sembla que
més o menys
va funcionant
a banda de la mostra
representativa
que tenim avui
aquí als nostres estudis
d'associacions
d'entitats
de grups
n'hi ha molts més
que treballen
d'una manera
o una altra
per millorar
la qualitat de vida
de les persones
amb discapacitat
podem estar contents
del teixit associatiu
en general
jo penso que sí
Jordi
jo parlo a nivell
de federació
a més tu treballes
amb moltes associacions
i penso que
realment
les entitats
que tracten
el tema
de la discapacitat
són
jo no sabria
el percentatge
però és un gruix
molt gran
de les entitats
federades
a la província
de Tarragona
per tant
home
penso que
hi hagi
tota una sèrie
de gent
que vulgui
donar resposta
a normalitzar
la vida
d'unes persones
que
per un motiu
o per un altre
s'han vist afectades
per algun tipus
de discapacitat
penso que és molt positiu
i que s'ha de valorar
i que s'ha d'ajudar
aquestes entitats
que tirin endavant
i tant
Marisa
Sí, jo crec que sí
és veritat
el que diu el Jordi
crec que estem
en un territori
que cada cop més
hi ha més sensibilitat
en el tema
i que sobretot
la visió
de les persones
amb discapacitat
ha passat
d'una mentalitat
potser més
d'ajuda
d'un altre tipus
de tasca
cap a elles
a tenir
un altre tipus
d'enfoc
que és molt més
proactiu
molt més positiu
molt més interessant
Realment és així
perquè t'adones
que no és
una xarxa
que fomenta
el paternalisme
ni
la compassió
ni una compassió
sinó
que podem treballar
conjuntament
què pots fer tu
què puc fer jo
Juan i vosaltres
com a associació
més gran
en la qual
també
està Tarragona
Sí
jo penso que sí
que a més
cada vegada més
estan treballant
conjuntament
per envers la discapacitat
i el que deia
la Marisa
també
el fet que
la mateixa persona
amb discapacitat
doncs ja pensi
d'una altra manera
pensi
el voler participar
a la ciutat
dins del que vulgui
cadascú
i de fet
aquesta tasca conjunta
entre les associacions
es reflexa
a nivell autonòmic
en el Cucarmi
també
que treballen conjuntament
envers una sola veu
o amb el Fermi
a nivell estatal
vull dir que
jo penso que sí
Vaja
esperava que no em preguntessis
Tu pots ser
jo potser
soc una mica
políticament incorrecta
però jo penso
que la persona
discapacitada
en general
té dret
a la igualtat
d'oportunitats
en general
pertanyi o no
pertanyi
a una associació
o no
llavors
indubtablement
que té un mèrit
immens
a l'esforç individual
i aquest esforç
agrupat
etcètera
però tot això
tindria que tindria
tindria que tindre
una visió global
de tota la discapacitat
a mi no em serveix
que una associació
amb pesa
per persones magnífiques
hagi obtingut
uns resultats magnífics
quan només beneficien
un grup petit
dels discapacitats
i els que estan
a dos mansanes
no poden disfrutar-ho
jo entenc
que la justícia social
seria
que tot aquest esforç
es distribuís
per igual
per tothom
no sé com aconseguir-ho
potser soc utòpic
però
el meu esforç
va orientat
en aquesta banda
no estic en contra
de les associacions
i moltíssim menys
el que entenc
pot ser en aquest cas
tampoc
la decisió
és de les mateixes associacions
no, no, per suposat que no
al contrari
ja ho he indicat al principi
si existeixen
les associacions privades
és perquè
la res pública
no fa
l'ús suficient
i aquestes carencies
la gent s'espavila
i s'organitza
i ho fa
jo també entenc
que l'existència
de les associacions
són com un termòmetre
que ens ajuda
a valorar
el grau
d'implicació
també
de la societat
en tots aquests temes
per tant
sí que té tota la raó
però
també
ens ho podem mirar
des de l'altra banda
i dir
l'existència
de tots aquests col·lectius
de tots aquests grups
que treballen
també pels altres
d'una manera professional
també ens ajuda
a veure
que existeix
un grau
de conscienciació social
i que això es tradueix
també
de moltes altres maneres
la Juani
demanava intervenció
no, era el mateix
una mica
que jo creia
crec que
aquesta tasca conjunta
també fa
que aquesta sensibilitat
es tradueixi
en accions derivades
a totes les persones
amb una necessitat
determinada
no en un col·lectiu
però clar
és pas a pas
i jo crec que
estem avançant
molt
és cert
que queda molt
per fer
i que hem d'avançar
molt més
fins a arribar
a això que diem
de l'objectiu
que és de la normalització
però
no sé
jo penso que
aquest treball conjunt
és molt important
de fet jo crec que el que deia el Jordi
va també en relació
amb aquesta notícia
que llegia
també fa poc
també de la mà del Jordi
que deia que
doncs la comissió europea
vol crear un pla
per aconseguir una Europa
sense barreres
i es posen com a fit
l'any 2020
diu que aquest organisme
vol que els 80 milions
de ciutadans
amb discapacitat
que visquin a Europa
puguin gaudir
de les mateixes avantatges
de tots els països
de la Unió
així com dels productes
i serveis
que utilitzen
aquestes persones
siguin sempre
accessibles
o sigui que
anem cap a un canvi
de mentalitat
Jordi
bé
com a mínim
anem a un canvi
de mentalitat europea
però no oblidem
que les directives
europees
obliguen els estats
no les persones
amb el que
els estats
tindran que adaptar
les seves legislacions
nacionals
en aquest tema
en el nostre cas
es tindran que adaptar
les nacionals
les autonòmiques
les municipals
i que
si no ho fa
doncs normalment
no passa res
per fer-nos una idea
seria que qualsevol
ciutadà amb discapacitat
de la Unió
per exemple
doncs pogués utilitzar
un autobús
com qualsevol altra persona
connectar-se a internet
fer servir
un DVD
un TDT
això ara mateix
no passa així
no és així
el bo de la norma
és l'homogenització
a tota la Unió Europea
en aquest moment
si nosaltres
canviem de país
i anem
a un país
més desenvolupat
notem
millores
amb l'accessibilitat
en general
i si anem
a un dels països
de l'est
que
tornem a empitjorar
en aquest sentit
la mobilitat
de la gent discapacitada
millorarà moltíssim
avui en dia
anar a un país
a un país de l'est
amb un hotel
és un drama
és immens
clar que aquí a Tarragona
tampoc tenim cap guia
de turisme accessible
cosa que és una
de les assignatures
pendentes de la ciutat
però de totes maneres
és bo
que la Unió Europea
fiqui cullerada
perquè així
els estats
i totes les altres administracions
aniran entrant
amb el joc
i això ens beneficiarà a tots
Juani
no sé què n'opines
no
bueno
que l'objectiu
és arribar
a això que dèiem
a l'accessibilitat universal
i com tu ben deies
no es tracta
solament
d'eliminar
barreres
arquitectòniques
sinó que
d'altres barreres
també
com accedir-hi
a les comunicacions
a la informació
que és molt important
poder accedir
a la informació
o agafar un transport públic
o qualsevol cosa
que una persona necessiti
en aquest cas
la comunitat
també parla
de fomentar
l'ús
de la llengua de signes
o fins i tot
del sistema
de lectoescriptura
braille
per a persones cegues
que doncs
sembla que
amb aquest ús
generalitzat
dels ordinadors
i els sintetitzadors
de veu
doncs està patint
una davallada
que preocupa
també
que preocupa moltíssim
perquè les tecnologies
doncs a nosaltres
ens estem fent
uns analfabets
digitals
clar
ens poden ajudar
moltíssim
a nosaltres
concretament
ens poden ajudar
moltíssim
però també ens poden
aïllar
depèn si és o no
accessible
i per nosaltres
la informació
és fonamental
també hi ha
la cartelleria
dels edificis
que pugui ser accessible
és que hi ha tantes coses
que de veritat
per això parlem
de l'accessibilitat universal
jo tenia un professor
que deia
el paper ho aguanta tot
que vol dir
que amb una llei
pots dir
el que vols
una mica
depenent
de les circumstàncies
i el que
hem de lluitar
és perquè
a banda que les lleis
diguin
aquestes coses
que són molt bones
després també
a la vida real
i a la vida
de les persones
concretes
realment
notin
un augment
en la qualitat
de vida
gràcies a aquestes lleis
sí que és veritat
que si no hi ha la llei
el camí
sovint no comença
vull dir que el camí
està començat
i bastant avançat
però el que sí que és important
és que bueno
no ara hem fet la llei
i estem tots contents
sinó que ara
és quan comença el treball
no?
Això en absolut
De fet aquesta llei Jordi
encara no
ja s'aplica
o s'hauria d'aplicar?
No, no, no
s'està començant a discutir
per fer la directiva europea
però parlant
del que deia el Jordi
amb això de les lleis
a vegades
ens enlluernem
amb nosaltres mateixos
ara mateix
s'està discutint
un nou codi d'accessibilitat
quan a l'antic
no es compleix
ni s'ha complert mai
vull dir
potser tenim
a nivell de Catalunya
no a nivell estatal
a nivell estatal
o sigui
potser tenim
tantes ganes
o hi ha tanta gent
dedicada a fer lleis
que estem més interessats
en tornar-les a fer
abans que es compleixen
vull dir
jo demanaria
humilment
potser val la pena
aquest codi d'accessibilitat
que tenim
que l'acabem de complir
d'una vegada
i quan ja s'estigui complint
amb un percentatge elevat
llavors ja ens plantejaríem
de fer una altra
i llavors que es revisi
i se'n faci un de nou
Marisa no sé si voldries intervenir
jo una mica això
que crec que està molt bé
les tecnologies
però hauríem d'intentar
a vegades
apropar les tecnologies
a les persones amb discapacitat
com a eina
per millorar
la seva qualitat de vida
i per altra banda
encara que les lleis
moltes vegades
no reflexin la realitat
o no reflexin del tot
o només sigui
una llei
sí que ens ajuda
perquè ara estava pensant
jo quan parlàvem
de tot això
de l'elismi
la llei
que no es compleixi
malauradament
en tots els casos
ni molt menys
però sí que és una eina
que en un moment determinat
sí que pots ajudar
amb aquella persona
en una inserció laboral
que a vegades
és forçada
que l'empresa
potser
masses ganes
no en té
però que com hi ha
aquesta llei
la té que complir
no li queda
cap més remei
però que obre una porta
i que obre
potser una mentalitat
que aquella persona
es dona compte
que aquella persona
amb discapacitat
pot fer una tasca
igual o millor
que qualsevol altra
i que a partir
d'aquesta experiència
genera noves canvis
d'aptituds
sobretot i d'actituds
llavors sí que la llei
a vegades
no es compleix
del tot
però ha d'existir
l'ideal seria
que les empreses
contactessin
generen discapacitat
sense que els obligués
entre cometes
l'ideal és això
però la realitat
a vegades és una altra
jo crec que ens hem anat
molt amunt
tornem si us sembla
molt amunt
a nivell europeu
en referència
i a nivell estatal
tornem a la ciutat de Tarragona
o almenys a Catalunya
canviem de tema
enguany per primera vegada
les persones amb discapacitat visual
podien votar en braille
a les eleccions al Parlament
ja ho havíem fet
a les eleccions estatals
o a les europees
gràcies al kit
de votació accessible
més de 200 persones cegues
catalanes
han fet ús d'aquest
d'aquest sistema
una xifra positiva
Juani
molt positiva
molt
de veritat que sí
la meva pregunta és
i de Carles Municipals
què passa?
bueno
sento fer-te-ho tan directament
sento preguntar-ho tan directament
no ho sé
és complicat
no, almenys explica'ns
com està el tema
perquè
és complicat
no sé en quina fase
està ara mateix
però veritablement
és un tema molt complicat
som moltíssimes
i bueno
fer-ho i adaptar-ho
doncs és molt difícil
aquí també
les tecnologies
serien molt importants
per poder
tindre una solució
però si és cert
de cara al vot electrònic
clar
però si és cert
que
per primera vegada
doncs hem pogut fer-ho
en la intimitat
que qualsevol ciutadà
té per votar
i per nosaltres
això és un abans
molt importants
de fet era una pregunta
que ja ens plantejarem
també
al programa
tothom d'aquesta casa
pel tema de les consultes
independentistes
aquí a Catalunya
i també ara
de cara a les municipals
i de fet
doncs
la llei hi és
i hauríem de poder
de poder exercir
el dret a vot
secret
hauríem
en aquest cas
hauríem
Jordi
quins altres problemes
es pot trobar una persona
amb discapacitat física
a l'hora d'anar
a un col·legi electoral
a l'hora d'anar
a votar
bueno
si vols
t'ho explico molt clar
perquè no vaig poder votar jo
per això
per això t'ho dic
perquè jo coneixia
jo em vaig desplaçar
amb cotxe
al meu col·legi electoral
perquè jo caminant
no hi arribo
i no hi havia cap post
per aparcar
no ho hem comentat
però el Jordi
té una discapacitat física
bueno
explica-ho tu
bueno
jo el deia
ambulo lentament
soc amputat d'una cama
i bueno
vaig caminant
d'aquella manera
em defenso
però no tinc molta ràdio d'acció
llavors
al no poder trobar
plaça per aparcament
vaig passar dues o tres vegades
i vaig agafar
i vaig recular
altres vegades
m'he trobat
que he trobat aparcament
i he pogut entrar
no amb aquest col·legi
però amb altres
amb aquest no hi ha mai
i menys que està al costat
del Corte Inglés
i
en cabat
m'he trobat amb cues
cues
a les que jo
no puc estar de peu
tanta estona
llavors
si he pogut trobar
una cadira
el que sigui
m'he col·locat
com he pogut
i altres vegades
no n'he trobat
no he pogut ser accessible
perquè són col·legis
que tanquen totes les portes
i tot això
i m'he tingut que retirar
moltes vegades
l'accessibilitat física
es pensa
que posant rampes
s'acura tot
doncs senyors
aquí tenen vostès a un
que jo rellisco les rampes
i les he de sortejar
vull dir
tenim
l'accessibilitat universal
és molt més
que posar rampes i baranes
com a algun projectista
se li ha escapat
d'alguna vegada
Marisa
en el vostre cas
les persones que
formen part
de la vostra entitat
ho desconec
ho pregunto
i suposo que
molts dels nostres oients
també
perquè amb la discapacitat física
sembla que
més o menys
la cosa es va solucionant
però en el tema
de discapacitats intel·lectuals
a l'hora de votar
a l'hora d'unes eleccions
com es planteja?
Clar
aquí hi ha
a veure
les persones que no estan
incapacitades legalment
és com una altra persona
un ciutadà normal
té tot el dret
a exercir el seu
dret de votar
que va ser que
aquest és un tema
una mica delicat
perquè bueno
depèn del nivell
intel·lectual
i la discapacitat
de la persona
doncs moltes vegades
costa de
tenir un coneixement
mínim
del que
es va fer
a vegades
la família
doncs bueno
acompanya
i raona
i explica
i des de la nostra entitat
doncs intentem
també
informar
la mesura
de lo possible
i que no hi hagi
una coacció
tampoc
evidentment
clar
i que bueno
que s'explica una miqueta
el que significa allò
per això també
treballem molt
el coneixement
de l'entorn
les activitats
que es fan
etcètera
Déu-n'hi-do
doncs que els partits polítics
clarifiquen una mica
els seus programes
també
jo vistos els missatges polítics
que d'alguna manera
són
d'un nivell de confusió elevat
i un nivell de fiabilitat elevat
jo a més
m'esgarrifo de pensar
des d'un punt de vista
de persona
amb les certes limitacions
intel·lectuals
com poden
navegar
amb aquest món
és encara més difícil
de les 450.000 persones
que hi ha a Catalunya
amb discapacitat
i dels 810
candidats a les llistes
almenys dels partits
que tenien representació
parlamentària
en les passades eleccions
només 5 persones
amb discapacitat
van ser
a les llistes
el dia
28 de novembre
què en penseu?
Bueno
reflecteix
la nostra societat
la realitat
que tenim ara
és com quan vas als teatres
i ara estan posant rampes
per poder
les cadires de rodes
puguin accedir al públic
però ningú ha pensat
a posar una rampa
perquè puguin a l'escenari
perquè se suposa
que no tenen que ser actors
de la nostra societat
aquesta mentalitat
és la que ens porta
amb tot això
Jordi?
sí, sí, és així
però és que
vas al teatre
i no hi ha actors
vas a un concert
i no hi ha
cantaires
vas a qualsevol lloc
i realment
davant de
parant-se a pensar
davant d'espectacles
o coses així
no es veu la discapacitat
i si els hi ha
és en agrupacions
pròpies de la mateixa discapacitat
clar, no estan
clar, no estan
amb l'inclusió social
si no és una
que estan amb exclusió
amb exclusió
Juani, no sé si vols intervenir
no, sí, que són molt poques
de persones que estan integrades
en això, això és veritat
i en aquest cas
crec que passa el mateix a la política
no creu que moltes persones amb discapacitat
que es dediquen a la política
doncs acaben dedicant-se únicas exclusivament
al tema de les mateixes discapacitats
o ajudar a assessorar sobre temes de discapacitat
i no a una política més general
més àmplia
a tots els aspectes
sí, són molt poques
les persones que es dediquen a la política
sí, haurien de ser
però també
és una mica
consciència pròpia
també de la persona
que s'impliqui més
en la vida política
de la ciutat
però ja no només en la vida política
en quant a temes de discapacitat
sinó en una política més general
més general, sí
perquè si no
doncs aquestes persones
el que sol passar
és que s'acaben cremant
i ho acaben deixant
clar
passa una mica
com a les dones
sí, sí
s'hi podria extrapolar
també és normal
que en una societat
on es considera
que el tema
de la discapacitat
doncs
s'ha de treballar encara
d'una manera
concreta
perquè hi ha tantes barreres
encara que s'han de saltar
hi hagi
les persones
que estan més afectades
també siguin
les que donin la cara
i les que parlin
per a aquells
que no se n'adonen
de tot això
vull dir que
és un procés
que es va anar fent
a poc a poc
i que ara
potser el tema
de la discapacitat
el porten a la llum
aquelles persones
que el pateixen
amb pròpia pell
potser
sí que el dia de demà
estaria bé
que la persona
amb discapacitat
fes una feina política
normal i corrent
però avui dia
malauradament
potser són els únics
que es prenen
més seriosament
el tema
de les barreres
arquitectòniques
de la visibilització social
per tot això
clar
perquè primer
has de defendre
primer el teu
per dir-ho d'alguna manera
i clar
i treballant amb això
has d'aconseguir
que al final
estiguis ja treballant
per altres temes
però primer
com el més urgent
és això
entenc jo
però està bé
que sigui
una persona
amb discapacitat
també
qui defensi
aquestes coses
que és qui pateix
també
aquestes situacions
jo penso que això
és normal
clar
però
jo preferiria
que fossin els polítics
haurien de fer un esforç
per poder integrar
encara més
a persones
amb discapacitats
dins de les seves listes
és una altra
deies Jordi
sí que jo preferiria
que fossin els polítics
no discapacitats
que de fet
dessin
la integració
de la discapacitat
això seria un signe
de normalitat
així és com
se defensaria
que polítics
discapacitats
fossin polítics
estàndard
i que parlessin
d'economia
que parlessin
de tal
això seria
un senyal
la integració
desgraciadament
encara
estem caminant
però no hem arribat
és un horitzó
cap on s'ha d'anar
penso
però bueno
ara estem
amb la situació
que estem
i bueno
intentar tirar endavant
de fet
abans ho definia
molt bé
que una cosa
és el que voldríem
i l'altra cosa
és el que després
realment hi ha
doncs senyors
hem d'anar
deixant aquí
un últim apunt
ja sé que sembla
molt típic
i molt tòpic
però
sí que us demanaria
cadascú de vosaltres
un desig
una millora
una cosa
d'aquestes
que l'any que ve
puguem mirar enrere
i dir
aviam si s'ha complert o no
Jordi
Rovira
jo a nivell del voluntariat
jo desitjaria
que moltes més persones
fossin conscients
d'aquesta problemàtica
i a través d'un voluntariat
cada vegada
més professional
es pogués
es pogués
donar solució
a molts dels problemes
que hi ha avui dia
Marissa
jo
bueno
que continuéssim
celebrant
el dia de la discapacitat
però que ens en recordéssim
també
que els altres
364 dies
que hi ha l'any
doncs bueno
també existim
i hi ha les persones aquí
doncs jo desitjaria
que el proper any
quan fem aquesta tertúlia
alguna de les coses
que hem dit avui
no la diguéssim
molt bé
Juani
bé
jo
doncs una mica
com els meus compàs
jo desitjaria
doncs que
que l'any vinent
doncs
ens vagi molt millor
a totes les persones
amb discapacitat
d'aquest país
que aquest any
que això
doncs serà millor
per jo crec que
per totes les persones
no?
que enriqueix
evidentment en aquesta taula
som només una mostra
de les entitats
que treballen a Tarragona
ho he dit abans
amb el tema de la discapacitat
no volem oblidar
doncs ni les altres associacions
en aquesta jornada
ni d'altres entitats
ni d'altres discapacitats
d'aquelles més desconegudes
aquestes que anomenem
les discapacitats invisibles
unes persones que potser
doncs ho tenen encara
una miqueta més difícil
que
que totes aquestes discapacitats
i totes aquestes coses
de les quals
hem tractat avui
en aquesta tertúlia
al matí de Tarragona Ràdio
Jordi Rovira
tècnica a Tarragona
de la Federació Catalana
del Voluntariat Social
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
Joan Ifuentes
directora administrativa
de l'OMCEA Tarragona
gràcies a vosaltres
Jordi Planas
membre del Tarragona
Sense Barreres
i Marisa Fernández
responsable
de l'àrea social
de Fundació Privada Onada
gràcies per convidar-nos
doncs fins aquí
aquesta tertúlia
que acabo de passar
a tots els presents
i també els nostres oients
que gaudeixin
d'aquesta jornada
de la discapacitat
hi ha molts d'actes
ara mateix
a la plaça de la Font
i recordeu que el proper dimarts
us oferirem també
al programa
tothom un ampli reportatge
sobre aquesta jornada
continuem amb el matí
de Tarragona Radio