D'aquí passen 5 minuts, volíem dir, de 2 quarts d'11 del matí.
Estem en directe en aquesta quarta hora del programa.
En el marc de les entrevistes que hem anat fent
al llarg de les últimes setmanes
en relació als 10 anys de la declaració de Tarraco
com a conjunt patrimoni mundial,
avui volem tornar a parlar d'aquesta qüestió
durant els propers minuts.
Avui hem convidat el director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
el senyor Francesc Terrats,
per analitzar precisament amb ell
i fer balanç del que s'ha fet
i del que encara es pot fer a partir d'ara.
És a dir, mirant a la Tarragona patrimoni mundial del futur.
Senyor Terrats, molt bon dia.
Molt bon dia.
Aquests dies estem d'aniversari.
Ahir era precisament el dia en què es complien els 10 anys.
D'una manera molt sintètica,
quin balanç fa vostè de la feina feta a Tarragona
després de la declaració de patrimoni mundial?
Hem fet els deures?
Jo penso que no.
De tota manera començo dient que ja l'opinió pública
sap que la meva posició respecta és crítica,
però no crítica d'entrada,
sinó crítica perquè entenc que ens costa massa fer els deures.
Vaig entendre en el seu moment, ara fa 10 anys,
quan es va procedir en la declaració
que no s'havien fet els deures preparatoris,
és a dir, que la candidatura
no havia agafat la força i la convicció
que calia per demostrar
que les voluntats realment existien
de desplegar un programa de sensibilitat
i de concrecions entorn del nostre patrimoni.
I sincerament penso que han passat 10 anys
en els que hem perdut bastant el temps
i en el que les actuacions
han estat més en el terreny de l'anècdota
que no pas en el fons de la qüestió.
Què s'hauria d'haver fet, segons vostè, doncs?
Bé, jo penso que el primer que s'hauria de fer
en aquesta ciutat
és generar un programa, una planificació
que ens ajudés a tots plegats a saber
en quin marc estem treballant
o per què fem les coses, com les fem i cap on anem.
I crec que realment hem estat tots plegats
treballant força
i jo penso que en el nostre àmbit específic
amb prou eficàcia,
però seguim desassistits d'un marc referencial
que condueixi tot el procés.
I jo penso que en qualsevol organització
i més en aquestes èpoques en les que estem,
si no es té aquest full de ruta,
difícilment es poden optimitzar els recursos
i aconseguir i saber per què s'han d'aconseguir aquests recursos.
És a dir, segons vostè, ha faltat planificació,
un full de ruta, però sense planificació ni full de ruta.
Les coses que s'han anat fent
en matèria de conservació i preservació
del conjunt arqueològic
han estat suficient
o clarament la feina feta té una nota de suspens?
Des d'aquesta posició meva
haig de dir que ara m'han de ni sense embuts
que de suspens,
és a dir, perquè jo insisteixo
s'anen fent coses,
però són una anècdota dintre de tot el que caldria fer.
Hem malbarat potència de foc
al patrimoni de Tarragona
i en la posició de la ciutat
en un espai turístic i social,
jo penso que ens dona
una capacitat de foc immensa.
I jo crec que, bueno,
hem anat d'alguna manera a mitges cintes
i que no som capaços de desplegar
tot el que s'hauria de desplegar.
Poso un exemple del per què.
Entenc que la situació no és la correcta
i és el fet que fins i tot 10 anys després
de la declaració,
aquesta ciutat segueix sense tenir
un organisme de coordinació
de totes les forces vives
i dels actors en el camp del patrimoni.
Això és absolutament impensable
i irrenunciable.
En aquest aspecte,
que això ho dic amb que diu,
tothom hi coincideix,
tothom que ha passat per aquest programa,
per aquesta sèrie d'entrevistes,
tothom ha reclamat aquesta necessitat
de tenir un ENS, un consorci,
que agrupi a totes les institucions.
Però de qui és culpa?
De tothom?
O hi ha algú realment responsable
que no s'hagi aconseguit
crear aquest ENS en 10 anys?
Bé, jo penso que, vull dir,
en la situació en què està el país
i la nostra comunitat,
que és d'una democràcia participativa,
la culpa, la responsabilitat,
no voldria parlar de culpa,
la responsabilitat del que es fa
i el que es deixa de fer,
jo penso que és de les institucions polítiques.
Però és que aquesta qüestió
ja és una qüestió que s'arrastra
de fa molts anys,
des de molt abans de la declaració
de patrimonio ideològic.
Qualsevol persona,
qualsevol òrgan que vulgui veure
la necessitat d'impulsar
raonablement un àmbit temàtic,
ha de veure que,
si hi ha diferents actors que intervenen,
aquests actors s'han de posar d'acord
i se'ls ha de posar d'acord.
Llavors, jo penso que, bueno,
l'excusa dels diferents col·lògics polítics,
doncs, en un moment determinat,
ha pogut tenir un cert sentit
i ha estat una realitat,
però tampoc una justificació.
Jo penso que en una democràcia
els diferents colors,
les diferents forces,
s'han de posar d'acord en l'essencial,
fent valdre cadascú la seva posició,
però primant l'interès general,
i en aquest cas concret,
l'interès general d'una cosa
que es diu un conjunt arqueològic,
que és tàrraco,
amb tota la transcendència social
i fins i tot econòmica
que té o que hauria de tenir,
jo penso que exigeix una aposta d'acord,
siguin quines siguin les dificultats,
i això no s'ha fet,
i per tant jo penso que
s'hauria de preguntar a altres,
en aquests moments,
de què és la responsabilitat.
Alguns responsables polítics,
alguns responsables d'aquestes institucions,
havien donat a entendre,
en els últims mesos,
en les últimes setmanes,
que l'ENG estava a punt de crear-se,
fins i tot poc abans d'aquestes eleccions
que hem tingut aquest passat diumenge.
Vostè en sap les raons
per què finalment no s'ha signat
la creació d'aquest temps?
No, no, no,
no estic en absolut informat,
però de tota manera
li diré una cosa a vostè,
que és periodista
i que forma part dels mitjans de comunicació,
suposo que aquesta afirmació
que estem a punt de,
o que aviat es farà,
ho ha sentit moltes vegades
durant un temps bastant llarg.
És probable,
i celebraria,
que això fos així,
que en aquests moments
s'estés a punt,
però bé,
em fa por
que en la tessitura institucional
en què estem aquests dies,
això pugui ser una realitat immediata.
Potser sí que serà
una de les primeres accions
de govern
del nou Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació,
o com es digui,
o com es refongui.
Però bé,
fins que no ho vegi,
jo en aquests moments
no m'ho puc creure.
El fet és que han passat 10 anys
des de la declaració.
Aquest era un compromís,
però no perquè fos un compromís
amb UNESCO
per tal d'avalar
la capacitat de la candidatura,
sinó jo penso
que hauria de ser un compromís
amb nosaltres mateixos
i en aquests 10 anys,
que són molts anys,
no s'ha fet.
En aquests 10 anys,
i de seguida podem tornar
al tema del Consorci,
però, per exemple,
hi ha altres persones,
altres institucions o entitats,
en fi,
que destaquen
que hi ha hagut un augment
dels visitants,
els monuments,
que s'han invertit
una quantitat de milions
considerable
en la preservació
i la conservació
del conjunt arqueològic.
Vostè reconeix
que amb això
hem millorat?
Sí que hem millorat
com a ciutat?
No, en absolut.
És a dir,
jo penso que...
És a dir,
aviam,
és cert que el nombre
de visitants
s'ha incrementat,
però s'ha incrementat
d'una manera espontània
sense un acompanyament
institucional
que reforçés
la capacitat
i els arguments.
En el moment
en què a algú
li donen una estrella,
un reconeixement,
una medalla,
és lògic
que la resposta
de l'opinió pública
sigui d'interès,
de curiositat
i que reforci
l'afluència
en l'espai,
en aquest cas,
declarat de patrimoni
mundial.
Però jo penso
que no hem
millorat qualitativament
l'oferta
que generem
perquè aquesta gent
que ve espontàniament
a partir d'enterar-se
que ha estat declarat
tàrrec o patrimoni
mundial
vingui a veure'ns.
Jo penso
que s'hauria de fer
molt més.
I dic en absolut
perquè per fer
aquesta afirmació
s'ha de viatjar
i s'ha d'ampliar
la perspectiva
i s'ha de veure
què s'està fent
en altres llocs
i posaré
dos exemples
propers
hispànics
de la península
ibèrica
perquè se mantengui.
Jo he estat
dues vegades
aquest any
a la província
de Palència
amb una població
que es diu
Pedrosa de la Vega
on la Diputació
de Palència
ha fet el tractament
museogràfic
de la Vila Romana
de l'Almeda
que és una vila romana
importantíssima
però
de la mateixa manera
que és importantíssima
la Vila Romana
dels Mons.
La inversió
de la Diputació
de Palència
en aquesta vila
per museitzar-la
per protegir-la
per endreçar-la
ha estat de 12 milions
d'euros confessats
que vol dir
que se n'ha gastat
algun altre més
i la resposta
ha estat
absolutament
impressionant.
nosaltres
a la Vila Romana
dels Mons
des de l'any 2005
hi ha un projecte
executiu
per a la construcció
del nou centre
d'interpretació
valorat
amb energies
sostenibles
que vol dir
que podríem rebaixar
si no som capaços
d'arribar-hi
amb 4,5 milions
d'euros.
Aquest projecte
executiu
visat ja
pel Col·legi d'Arquitectes
insisteixo
des del 2005
l'hem hagut
d'amagar
una vegada més
en el calaix
perquè
s'ha decidit
que no tirava endavant
amb una zona turística
molt superior
de molta més
capacitat
que la província
de Palència.
El teatre romà
en aquests moments
estem fent
el que podem
amb una inversió
total
de 200.000 euros
que es van posicionar
en la conta corrent
del Museu Nacional
Arquitecte de Tarragona
per això
i per
el centre d'interpretació
de la Vila de los Mons
per poder arrencar
però hem hagut
de renunciar
al projecte global
quan
ciutats com Saragossa
o ciutats com Cartagena
que tenen teatres romans
que s'han
relocalitzat
després
que el nostre
en el any 74
sense ser
declarat patrimoni mundial
han fet
els deures
que havien de fer
i estan perfectament
museïts
i s'han
generat
tota una dinàmica
d'atracció
de turisme cultural
en la ciutat
que aquí
som incapaços
de fer.
Ja que ha citat
aquests exemples
aleshores del teatre romà
de les seves paroles
es desprèn
que ja no es podrà
fer cap actuació més
com a mínim
en els propers anys
no hi ha previsió
de fer-ho
és a dir
s'ha condicionat
de la manera
que s'ha condicionat
de la que ja vam parlar
en el seu moment
fa pocs mesos
però de moment
ja no es pot fer res més
fa pocs mesos
vam donar un primer pas
aquests dies
estem donant-ne de nous
estem completant
amb el conveni
de col·laboració
amb l'escola d'art
de la Diputació
de Tarragona
detalls
del projecte
de sanificació
de la decoració
de tot el mur
i per tal
per generar
tota una sèrie
de sinergies
és a dir
ja ho vaig dir
el dia internacional
de museus
quan vam presentar
la primera etapa
executada
que la voluntat
del Museu Nacional
de Tarragona
en relació
al Teatre Romà
no era
de la cinta
sinó d'anar avançant
cada dia
donar un pas més
que cada dia
anés millorant
i en lloc
de tenir-ho igual
o pitjor
tenir-ho
molt millor
i molt més
ben encaixat
en l'entorn urbanístic
i també
en els circuits
de turisme cultural
de la ciutat
però
en relació
amb la seva pregunta
concreta
jo no ho sé
en aquests moments
si es farà més o no
jo el que dic
és que en aquests moments
no hi ha recursos assignats
per poder tirar endavant
el projecte
que entenc
que per dignificar
el Teatre Romà de Tarragona
que insisteixo
és una de les peces
declarades patrimoni mundial
la inversió
que hauríem de fer
dependrà
dels responsables polítics
i de les prioritats
d'aquests responsables
els responsables institucionals
aquests dies
fem balanç
però també miren el futur
diuen que
en els propers anys
en la propera dècada
el gran objectiu
és
en fi
donar vida
al complex
de la Tabacalera
amb el trasllat
del Museu Nacional Arqueològic
a aquell punt de la ciutat
una decisió
amb la qual
vostè sempre s'ha mostrat
en contra
és a dir
vostè creu que no és
no seria positiu
traslladar
el Museu Nacional Arqueològic
a la Tabacalera
jo he exposat
els meus arguments
que són arguments
estrictament tècnics
quan algú
del món
de la cultura
institucional
de representants institucionals
m'ha preguntat
com és que
si tenia aquests arguments
no era capaç
de convèncer
en l'hi ha respost
el que crec
que no haig de respondre
jo estic pensant
en clau museu
en projecte museu
en interessos museu
i qui ha decidit
el que s'ha decidit
que és de
posicionar el museu
en la fàbrica de tabacs
de Tarragona
ho ha fet
amb clau
de ciutat
és a dir
la fàbrica de tabacs
doncs
al moment determinat
algú ha d'entomar
una funció alternativa
i doncs bueno
com passava
en altres èpoques
aquesta funció alternativa
després de
desbancar-ne d'altres
es decideix
que pot ser
el museu
però això no vol dir
que sigui
la millor solució
per al museu
jo segueixo insistint
que allí on som
és el millor lloc
perquè estem
en l'epicentre
de totes les rutes
naturals
del turisme
cultural
de la ciutat
sobretot relacionades
amb les qüestions
patrimonials
tenim un contacte
visual
íntim
i molt significatiu
que és
les connexions
del museu
i el museu
amb un element
que per mi
forma part del museu
i forma part
del nostre patrimoni
perquè forma part
de la nostra història
i de la justificació
de la nostra història
que és el Mediterrani
el mare nostre
amb aquest element
de connexió
amb la metropolitana
de la romanitat
amb Roma
i aquest element
que connecta Roma
i la cultura romana
amb l'interior
de la península ibèrica
i d'Hispània
partint del port
de Tàrraco
i perdre aquests contactes
jo penso que és
un error
però a més a més
sempre he posat
sobre la taula
i això he deixat escrit
exemples
de coses
que s'han fet
de projectes
que han tirat endavant
en l'àmbit dels museus
que han fracassat
perquè
una qüestió
tan important
tan reconeguda
en el món
de la museologia
i la museografia
com en aquests moments
que és la ubicació
i la relació
de l'equipament
amb el seu espai natural
amb el seu context
i en aquest cas
amb els monuments
de Tàrraco
doncs
s'ha calculat malament
i sempre he dit
que evidentment
algú
ha de calcular
i ha d'assumir
prèviament
les responsabilitats
que s'han derivat
d'un pas
equivocat
en aquest sentit
ja que parlem del museu estritament
el Museu Nacional Arqueològic
que recordem
és titularitat
de l'Estat
vostè creu que seria millor
que passi a titularitat
de la Generalitat?
Bé
evidentment
jo com a ciutadà
en aquest cas
penso que
soc dels que penso
que
l'Estat
el model d'Estat
hagués hagut de evolucionar
per transferir
totalment
totes les competències
amb tot
pràcticament
a les comunitats autònomes
i en el cas de Catalunya
em sembla que és
indubtable
per una vocació
i una capacitat històrica
ara bé
com a director del museu
jo en aquests moments
he de relativitzar
aquesta situació
i jo el que he de demanar
és l'acompanyament institucional
sigui de qui sigui
perquè el museu
pugui seguir mantenint
la capacitat de foc
i el prestigi
que històricament ha guanyat
el cop de punyar la taula
no l'haig de donar
jo
el cop de punyar la taula
han de donar
les institucions
al Parlament de Catalunya
i els representants
polítics institucionals
en l'àmbit
en què l'hagin de donar
ara
la pregunta
la resposta és molt clara
jo penso que sí
perquè això a més a més
ens ha derivat
en un problema
històric
des que l'any 82
es va traspassar
les competències de gestió
i és que de fet
ningú se l'ha acabat
de sentir seu
i aquesta és la pitjor
de les situacions
en què una institució
es pot trobar
per això li preguntava
precisament
en aquests 10 anys
senyor Terres
d'altra banda
no hem pogut obrir
per què no hem estat
capaços de reobrir
la necròpolis paleocristiana
doncs perquè
jo penso que
una mica
la derivada
d'aquesta
la resposta
que no li acabo de donar
és a dir
no hi ha hagut
una acció
prou contundent
exigent
davant del
Ministeri de Cultura
en aquest cas
perquè els recursos
necessaris
per obrir
arribessin
bueno
jo diria que
s'ha treballat
a mitges tintes
i sense la convicció
de la imperiosa necessitat
de reobrir
i de tirar endavant
el projecte
que fos
en relació
de la necròpolis
i hem anat generant
un projecte
darrere l'altre
perquè el temps passa
i per tant
les coses s'han de revisar
i bueno
els anem penjant
a la paret
dels despatxos
del museu
els anem
tancant
en els canaixos
però de fet
el problema
és que la necròpolis
segueix
tancada
i sense solució
i no hi ha
perspectiva
de reobrir-la
no les conec
no tinc dades
i en aquests moments
ja hauríem d'haver
fet unes obres
en qualitat
d'emergència
al museu arqueològic
per una qüestió
de climatització
i de seguretat
fa dos anys
que vaig pactar jo
amb el Ministeri de Cultura
en l'any 2005
i encara estem
en la indefinació
de quan s'executaran
no hi puc respondre jo
perquè això
ens deriva
que la necròpolis
es troba en un estat delicat
molt delicat
de conservació
bé
la necròpolis
la meva opinió
és que la necròpolis
des d'un punt de vista
museogràfic
té poc interès
és a dir
té un interès científic
indubtable
brutal
però la necròpolis
després d'Iguats
d'Avingudes
del Francolí
després d'un període
molt llarg
de poca capacitat
de manteniment
la necròpolis
com a tal
no públic
jo diria
que més enllà
d'un cert morbo
té poc interès
poca espectacularitat
és això
sí
els cementiris
sempre tenen
aquest interès
ara bé
jo penso
que hem d'equilibrar
les coses
i hi ha un projecte
en el que
des d'un punt de vista
museogràfic
es recupera
el museu monogràfic
i es recupera
amb una
amb una
solemnitat
de continguts
i de missatge
realment important
per tant
trobant l'equilibri
entre
unes tasques
de manteniment
i de recuperació
de la necròpolis
però de museïtzació
en la seu
del museu monogràfic
jo penso que la necròpolis
pot esdevenir
una peça més
importantíssima
dels circuits museístics
ofertats per la ciutat
després de parlar
sobretot
del que s'ha fet
o no s'ha fet
durant aquests 10 anys
en els propers 10 anys
què creu vostè
que és prioritari fer?
bé
jo crec que
el que és prioritari fer
és per una banda
aquest òrgan
aquest espai
de gestió
ja no dic única
sinó coordinada
per una banda
i
potser sí que algú
pensarà que estic
escombrant cap a casa
però
jo penso que
no ho dic només jo
sinó que és la comunitat científica
que sempre ho ha entès així
i les ciutats
han actuat sempre així
i quan han actuat així
han obtingut uns resultats
esplèndids
jo crec que
el que és prioritari
és resoldre el tema
del nou Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
la bandera d'enganxi
de tota una
revolució
en les dinàmiques
turístiques
i d'afuència
i d'ús
d'un patrimoni arqueològic
passa sempre necessàriament
per començar
per el museu
com a epicentre
de difusió
i d'encaix
de totes les peces
si comencem a dispersar
i si seguim dispersant
aquests propers 10 anys
sense unes directrius
i sense un equipament
epicèntric
jo penso que
d'aquí 10 anys
com en morrem els 20
sense haver obtingut
una vegada més
uns resultats
mínimament acceptables
si el museu
per tant se'n va
a la tapa calera
haurà estat un error
històric per vostè?
Bé
el museu
en definitiva
que vagi allí
on es cregui
que ha d'anar
jo he dit la meva opinió
mantinc la meva opinió
i penso
i espero
que es recondueixi
en la decisió
si no es recondueix
doncs bé
ja en parlarem
però jo penso
que el que no podem fer
és estar més temps
sense actuar
senyor Francesc Terrat
ser director del Museu Nacional Arqueològic
de Tarraona
moltes gràcies
per haver acceptat
també la invitació
de Tarraona a ràdio
i haver contribuït
a aquest debat
i a aquest cicle
d'entrevistes
que estem fent
durant les últimes setmanes
per analitzar
des de diferents opinions
i des de diferents perspectives
aquests 10 anys
de la declaració
de Tarraco
com a conjunt patrimoni
de la humanitat
moltes gràcies
a vostès
i la propera bon dia
adeu-se
a vostès