Ara són a tres quarts de dotze del migdia,
tres minuts, no abandonem encara l'àmbit de la salut,
però l'abordem des d'una perspectiva completament diferent.
A primeres hores del matí, unes 80 persones de Tarragona i Reus
estan participant en l'activitat Anem a caminar.
Les està seguint, això sí, amb la unitat mòbil,
Josep Ardila, que ja el tenim a punt.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, doncs sembla que sí, no?
Que estàs seguint aquest grup de persones que estan caminant
ja fa una bona estona.
I han acabat, però, eh?
Ui, ja no m'estranyem, perquè han començat cap a les 9, no?
Han començat cap a les 9 del matí.
Pensa que eren gent de Reus, gent de Tarragona,
i els de Reus s'han concentrat cap a les 8 del matí.
Allà a Reus han vingut anar a l'autobús fins aquí,
a les 9 han sortit dos des de la plaça Imperial Tàrraco,
i han anat, sobretot, a passejar i a caminar
pel voltant del riu Francubí, per la llera del riu Francubí.
Durant tot el marític que hem participat d'aquesta iniciativa,
anem a caminar.
L'any passat, això es du a terme en diversos centres
d'atenció primària de totes les comarques tarragonines,
d'enguany, i ahir vam anar nosaltres amb unitat mòbil
perquè es va celebrar el primer aniversari
d'aquesta activitat.
Però hi ha centres de Tarragona que hi ha afanys que ho fan.
Quasi que els escoltem, el que has fet parlar amb ells, no?
Endavant, quan vulguis.
Anem a escoltar-vos.
Montse Juncà, bon dia.
Bon dia.
Ella és infermera del Cap Tàrraco.
Avui han fet aquesta caminada, i ho fan habitualment,
però avui juntament amb gent de Reus.
Ara esteu fent una paradeta per esmorzar.
Sí, sí, hem quedat a les 8 i mig allí a l'hotel de Tarragona,
perquè ells baixaven amb l'autocar de Reus.
Llavors hem començat, hem iniciat la caminata
a tot el que és Avinguda Roma, fins aquí davant,
i hem fet tot el Parc Francolí, els ha agradat molt.
Uns ja el coneixien, altres no els coneixien,
i ara estem fent la paradeta per esmorzar.
Vostès que són del Cap Tàrraco, ja el teniu més a pamat,
em dèieu, aquest parc.
Sí, nosaltres és el tercer any, que tenim un grup
que surt cada dimecres del Cap Tàrraco.
És un grup obert de pacients, pacients crònics,
que els aconsellem que tenen que caminar o fer exercici,
i que perquè ells sols no ho fan o per paresa,
llavors adquereixen el compromís i quedem cada dimecres.
Contents amb el resultat de la iniciativa?
Sí, cada vegada s'hi apunta més gent,
la gent està contenta, és una manera de relacionar-se,
és una manera de també...
ells queden altres dies per sortir,
i el nostre objectiu és que això hi hagi una continuïtat
i que sortin més dies.
Una mica a l'altre els inciteu a sortir un dia a la setmana,
però ells ja ho fan més dies a la setmana també.
Sí, són gent que és el compromís que agafen,
i llavors això també els ajuda a mantenir l'exercici
que nosaltres els aconsellem per les seves patologies.
L'objectiu suposo és aquest, fer exercici.
És molt important en aquesta edat.
És molt important a totes les edats,
tindre uns bons avis a totes les edats és important,
però clar, arriba una edat que per el que sigui,
els fills ja no estan a casa,
ja no tens contacte amb el món exterior,
i llavors d'aquesta manera també ajudem a gent
que s'han quedat una mica aïllats,
que també tinguin un punt de referència,
i coneixin gent, i entre tots anem fent.
Aquesta activitat es fa a diversos centres, no?,
de totes les comarques tarragonines?
A nosaltres és el tercer any que ho fem,
però l'any passat ja va fer un any
que s'ha estès a altres centres de Tarragona.
Doncs moltíssimes gràcies i bon dia.
Bon dia.
Rosa Sabaté, bon dia.
Bon dia.
Vostè ja és una veterana en això d'anar a caminar, eh?
A mi m'encanta, és el meu hobby.
Sí, li agrada?
Sí, sí. Fa set anys que vaig anar de Torrefort a la Mossada.
Ah, déu-n'hi-do.
De 8 quilòmetres.
Déu-n'hi-do.
I ara ja he començat a preparar,
però tinc el gust en ella,
però els ginolls no responen.
Vostès surten cada setmana?
Sí, sí, cada setmana.
I jo amb el meu marit,
surten cada festa,
cada festa també a fer una caminata.
Déu-n'hi-do, no?
Sí, és el meu hobby, això.
Diu que el Parc del Francolí
el tenim bastant apamat, eh?
No sé quins llocs de la ciutat
li agrada més per anar a passejar,
per anar a caminar.
Aquesta és ideal.
Sí?
Sí, aquesta és ideal.
Que no et trobes ni pujades ni baixades,
tot és pla.
I vostès van acompanyar,
suposo que l'objectiu és això, eh?
Intercanviar experiències, anècdotes.
I tant, i tant, i tant, i tant.
Què xerreu, què xerreu quan aneu a...
O quan se camina no es pot xerrar?
Sí, xerrem de tot.
Xerrem de tot, de política,
de tot el que se'm es presenta.
Vostè també fa anys que hi participa o no?
Jo, doncs, des que vam començar a sortir,
des de... què, fa tres anys?
No ho sé, tres anys,
tres anys que vam començar a sortir.
I vostè per què va decidir apuntar-se
amb aquesta iniciativa?
Oi, perquè va molt bé.
t'ajuda, doncs, no ho sé,
a sortir,
i el contacte que tens amb les altres persones,
tot, tot, tot.
Contenta, doncs, eh?
Contenta, contenta, contenta.
I vostè també només són els dimecres
o ja ha agafat un hàbit de sortir més dies?
Normalment amb el meu marit
també sortim amb algun dia a la setmana,
segons la feina,
com se va la feina,
o el que ja tinguem que fer,
doncs, també sortim entre...
Quan sortim amb ell,
també sortim per aquí
o se'n anem a la platja a caminar.
Molt bé.
I vostè, què tal, això?
Quin...
Tarragona és ideal per passejar o no?
Sí, home,
com a tot arreu,
però, vaja,
hi ha un parc molt bonic,
es pot caminar bé
i la companyia és bona,
tot és bé.
Juana, bon dia.
Bon dia.
Què tal avui la caminada per Tarragona?
Un poquit cansadita,
però molt bé.
Havia estat mai aquí a part del Francubí?
Uy, muchas veces.
Me da usted la mala suerte
y mal recuerdo.
Sí?
Sí, porque he estado aquí dos meses
ingresada con mi marido
y por eso aumentármelo
ya no es lo mismo.
I què tal,
les caminates aquestes?
Us ho passeu bé, no?
Molt bé,
fem molta salut.
Sí?
Hi ha molt bon companyerisme
i està molt bé.
Perfecte.
Són una bona colla.
Bastanta,
i encara n'hi haurà més,
perquè la gent
s'ho diem uns uns amb els altres
i s'apuntem.
Perquè quants dies a la setmana
surten a caminar?
El dimecres i el divendres.
Déu-n'hi-do.
I fem moltes excursionetes
molt boniques
i veiem coses
que no havíem vist.
Tot vivim al mateix poble
i a vegades
que no sabem
el que hi ha.
Perquè, per exemple,
entre vosaltres
us coneixíeu
o us heu conegut
arran d'això?
Heu conegut?
Bueno, jo.
Jo parlo per mi.
Sí,
s'hem conegut,
doncs
el vindrem
tot en aquesta colla,
i, bueno,
per mi són,
no perquè siguin al davant,
però són gent molt maca.
M'hi sento molt bé.
Jo crec que totes pensen el mateix,
ja què sé.
Què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Vostè també és contenta, eh?
Jo molt contenta.
Sí,
perquè estava molt deprimida
i em van dir això
i m'ha anat molt bé.
Caminar,
parlar,
parlar amb tots,
molt comprensius tots
i molt bé.
Perquè, a més a més,
suposo que potser també
feu quedades fora de les...
Ja us heu fet una mica
una família, eh?
Sí,
no podem passar.
Quan arriba el dimecres
i el divendres
mos tenim de trobar.
Perquè, si no,
no estem bé.
I la setmana que ve,
que és setmana santa,
què faran?
Ai, no estem de festa
que amb els nens.
Ah, dimecres...
Mos toca fer vacances.
Quan toca vacances,
toca vacances.
Toquen vacances.
Ara encabem,
mos enyorarem,
però bueno,
ja mos trobarem l'altra setmana.
L'altra setmana,
això rai.
Sí.
Molt bé, gràcies.
De res.
Maica, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Bé que estan aquí
a Sant Adéts esborçant ara, eh?
Sí, home,
hem de posar gasolina.
Hem de posar gasolina,
senyor no podrem seguir.
Perquè fa estona ja
que heu caminat.
Què heu fet aquest matí?
Mira, aquest matí
a les set se m'ha aixecat
i hem esmorzat una miqueta
al cafetó
i, au, cap a Tarragona
falta gent.
Hi havia bastant mai
aquí a aquest parc?
No, aquest parc.
No, aquest parc no.
I ho he semblat.
Molt bé, m'ha agradat molt.
La veritat que sí.
Veig que a Tarragona
teniu alguna cosa bona.
I, ep,
aquí toquem un tema sensible, eh?
Teniu alguna cosa bona
i aquest parc m'ha agradat molt.
Només una cosa?
No, alguna més,
alguna més,
però aquest és important.
Crec que és important.
Clar, avui caminàveu junts
Gent d'Arreus i Tarragona.
Sí, sí, però no som estirat els cabells, eh?
Bueno, ja està bé, no?
No, no, no.
Ha anat-me la mar de bé.
Ja està bé, ja està bé.
Estem en bona harmonia.
Estem en bona harmonia.
Perquè vostès,
ja fa anys que participen
en aquestes caminades o no?
A veure, precisament,
jo no ho fa gaires.
Jo fa un any.
Els altres jo parlo per mi.
Però, bueno,
esclar, tenim anys
amb caminar lo nostre, eh?
Amb caminar...
Però jo, així,
en conjunt com fem ara,
jo no ho havia fet mai.
I per què va decidir fer-ho?
Perquè vaig pensar
que era el moment de canviar.
Jo sempre anava a caminar sola,
jo fa molts anys,
que caminades, veritat.
Però sempre havia anat
a caminar sola.
Així en conjunt és ara.
Perquè vaig pensar
que doncs coneixeria gent nova
i amistats noves
i la veritat és que sí.
A tota aquesta gent
vostè la coneixia o no?
Que va,
la coneixia ningú.
Ningú.
No, no, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no coneixia ningú, no.
Però la veritat
que estan molt bé.
Han fet amigues
i estan molt bé.
Molt, molt, molt.
Això és important.
Vostès també pensen el mateix
perquè, què sé,
estan contentes també.
Molt, molt, molt.
Quants dies a la setmana
surten a caminar?
Dos.
Dos dies.
Amb el grup dos.
Llavors soles.
Més dies soles també?
Sí, algun dia soles, sí.
Jo no sé si, per exemple,
ara que és temps de calçotada,
m'heu dit,
doncs fem una calçotada,
fem, suposo que hi ha sol
una mica una pinya, eh?
Sí, sí, sí.
I tant, som una pinya.
I bona, no?
No, noia, bé que us ho passeu bé,
rieu, us ho passeu bé, eh?
Sí, ho passeu molt bé, molt bé, molt bé.
S'hem ajuntat d'anar al cine.
S'hem ajuntat per anar al cine.
Això és important.
Per tant, fan activitats fins i tot fora de la...
Sí, s'hem ajuntat a anar al cine.
Altres dies vam trucar,
vam anar al cine,
vam sortir a la tarda, vam anar al cine.
I ara tenim preparat un dinar.
I ara tenim preparat un dinar
i anirem a fer una paella d'arròs,
farem un dinar i sí, ens anem ajuntant.
Doncs molt bé,
que acabin de passar un bon dia.
Gràcies.
Gràcies, xiquet.
Ja ho veus, Iolanda?
Molt bé que s'ho han passat aquest matí
al voltant del Parc del Francubí.
quan hem arribat, hem estat amb ells,
estaven justament assentadets, esmorzant,
han tingut un matí de caminada.
Ara, Josep, en principi,
és un grup ober a tothom,
però pel que hem comprovat,
tots són dones.
La majoria eren dones, sí.
O com a mínim les que volien parlar.
Les que volien parlar.
Hi havia pocs homes,
potser n'hi havia quatre o cinc.
La majoria eren dones.
Estaven els pobres una mica en desvantatge,
ja m'imagino,
perquè, escolta, molt animades,
amb molta energia aquestes dones.
Això de caminar deixen endorfines,
ja veus, és magnífic.
Ja ho veus.
Molt bé, Josep, doncs carrega't d'endorfines,
perquè em penso que has d'abandonar el riu
i anar cap al centre de la ciutat.
A veure que s'hi couen aquesta carpa
que han posat a la plaça Bardaguei,
que té a veure amb l'educació viària.
Ho dèiem abans amb el Ricard,
utilitzen onomatopelles,
per tant entenem que és una cosa
adreçada als més petits.
Al cotxe, primer clac i després rum.
Que tots us posin el cinturó.
Doncs ja ho comprovarem.
I, escolta, si ens dona temps,
i si no hi anirem un altre dia,
mirarem a veure com està el palmó i la palma,
en guany, de preu.
Doncs Josep, moltíssimes gràcies.
Fins d'aquí una estoneta.
Adéu-siau.
Només un minut i mig seran les 12 del migdia.
Anirem una miqueta més enllà de la ciutat de Tarragona.
Repassarem l'actualitat nacional i internacional.
Després continua el matí amb Enric Garriga.
Tornarem a sortir a l'exterior
i després de la una coneixerem tots els detalls
dels actes del centenari del Teatre Metropol
en companyia de l'atinent d'alcalde de Cultura,
Carme Crespo.