es farà igual perquè és atancat a la casa de la festa
i, per tant, es farà tal com estava previst a les vuit de la tarda.
Es tracta de la presentació del llibre Santa Tecla,
Músiques i Tocs de Festa, del Francesc Sants i Bonet,
que ens acompanya allà.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé, un plaer estar aquí.
Llibre Santa Tecla, Músiques i Tocs de Festa.
Això anirà de música?
Evidentment.
El títol és ben explícit,
és a dir, són les músiques i els tocs de festa
que podem sentir durant aquests dies,
sobretot aquests dies centrals que dura Santa Tecla.
Tu ets de Valls.
Jo soc de Valls, sí, sí.
I com ha anat això de fer un llibre de les músiques de Tarragona?
Doncs mira, això ha anat...
Realment, aquest llibre forma part de la col·lecció Titans,
que en els últims anys ha tocat molts temes
i, de fet, gairebé de cara a l'any passat
ja es va plantejar fer un treball, un recull
de totes les músiques que s'assenten
i que es toquen durant aquests dies.
I ja es va fer l'any 98 o 99, no recordo quin dels dos,
una consueta amb les tonades que hi havia fins a llavors.
Allò era un llibre gairebé explícitament per músics,
perquè només és un llibre de partitures,
però és que, clar, en aquests 10 o 11 anys que han passat...
La cosa ha canviat.
La cosa ha canviat notablement.
Santa Tegla és una festa que sempre vull i sempre creix.
Sempre hi ha coses noves, no?
Sempre hi ha coses noves i, per tant,
en el camp de la música més tradicional,
també, al recuperar-se elements nous,
s'han fet músiques noves,
s'han aportat formacions noves,
s'han recuperat formacions, etc.
Doncs, per tant, això, d'una manera o altra,
calia plasmar-ho,
però, a més a més, es va considerar interessant
contextualitzar una mica tot això.
Què vols dir amb això?
És a dir, per què els gegants van amb un grup de grellers?
Els nans, des de fa ara dos o tres anys,
van amb una cobla de sacs de jamecs.
Per què això?
Doncs bé,
tots els elements tradicionals que hi ha
van acompanyats d'una formació musical
i el que hem fet és una mica contextualitzar
tant la formació com una mica l'origen.
El magí de les timbales ha estat sempre així?
Fa molts anys que hi ha el magí de les timbales?
Totes aquestes preguntes una mica les respon al llibre, no?
Per tant, el llibre no és només per músiques.
Exactament.
La pretensió és que no sigui un llibre per músics.
És evident que hi ha les partitures
de tots els malls que surten,
que això sí que té una utilitat pels músics,
però també, més enllà pròpiament dels músics
que toquen per Santa Tecla,
o dels músics tradicionals,
també té una utilitat per les escoles,
per les escoles de música,
per tenir accés en aquest repertori
que es viu molt intensament durant uns dies,
però a partir d'alguna manera
la resta de l'any també existeix.
Clar, clar.
I també es pot treballar des de molts sentits, no?
I per l'altra banda,
doncs hi ha, diguéssim,
està adreçat al públic en general
perquè hi ha molt de text contextualitzant
i explicant una mica tots els elements
i per això quina és la formació que els acompanya,
per què, una mica quina història té aquesta formació musical,
tot un seguit de preguntes
que moltes vegades els músics sempre estem al servei de,
i aquell llibre potser els posa una mica a primera fila,
perquè és evident que quan toquem per Santa Tecla,
en aquest cas...
Els gegants són importants, però la música també.
Els gegants ballen el so de la música,
però la gent realment es mira els gegants.
Molt bé.
Però no es mira la música, però l'accent, això sí.
Exacte.
No es mira els músics,
o no els sent, però moltes vegades no se'ls escolta.
No se'ls escolta.
Etcètera, etcètera.
Vull dir, això és una cosa que els músics tenim assumit, eh?
És a dir, que...
Ja va molt paqueia.
Sí, hi ha aquest tipus de música
i és una música que es considera funcional,
en el sentit que l'element primordial no és la música,
sinó que és l'element en si que acompanya.
Però fins a la música no es podria fer.
I això no treu que la música i els músics
hagin de ser de primer ordre,
hagin de tenir una qualitat, etcètera, etcètera,
que dongui tot un toc de distinció a tot el conjunt.
El llibre el que fa és posar a primera fila
els que anem darrere.
Per tant, has fet que tinguin un paper important, eh?
Sí, sí.
Bé, més que un paper important és una mica reconèixer el paper
que sí que realment té la música en tota la festa, no?
La festa té moltes coses, és molt visional,
però també és molt sonora, no?
I aquesta diferència entre el sentir i l'escoltar, diguéssim,
ens hem escoltat els músics i els hem posat una mica sobre paper.
I com ha estat una mica el treball de camp?
És a dir, a l'hora de dir, doncs, aquest grup amb aquests gegants,
per què?
Com ha estat una mica tot el procés de elaboració del llibre?
Mira, el procés de elaboració del llibre,
diguéssim, el primer pas i primordial
ha estat recollir totes les partitures
i totes les músiques que hi ha de tots els elements.
Això no ha sigut fàcil, tampoc, eh?
Fins i tot amb elements actuals en què se'ls havia encarregat
algun compositor, la música i tot això,
doncs, a vegades, això no és d'ús quotidià
i fins i tot amb elements nous és allò
Ai, em penso que la partitura la té aquest,
o la té l'altra, o la té, no sé qui, vull dir que fins i tot...
Clar, perquè potser són coses que estan tan assumides
que vas a saber qui té la partitura i vas a saber qui té la música.
Aquestes festes han passat amb elements recents, diguéssim,
o sigui, una cosa que ja m'ha sorprès una mica, val?
L'altra també ha sigut indagar una mica d'on han sortit
totes les músiques que ja fa més anys que s'han fet servir
o d'elements que, diguéssim, han sigut constants durant la festa,
com els gegants o els balls de bastons, per exemple,
que, com aquell qui diu, sempre han sortit.
I han sigut.
Exacte, i en canvi hi ha altres elements que o són nous
o s'han recuperat, s'ha recuperat la música,
o la música ja s'ha recercat en arxius, etcètera, etcètera.
Per tant, s'han recopilat, primer, tota aquesta quantitat
de material musical.
Quan he tingut la música, la feina ha sigut contextualitzar això.
De fet, Santa Tecla, per mi, és una festa
que té tots els angles coberts.
Això vol dir que, en el camp aquest de la música,
cap formació que surt hi és gratuïtament,
sinó que respon a uns criteris
que s'han tingut en compte a l'hora de recuperar el ball, en un cas.
I això va facilitar, doncs, la feina de...
Exacte, exacte.
Per exemple, això facilita una mica
això que et deia, el treball aquest de contextualitzar
d'on venen o d'on surten tots aquests músics.
I això s'ha posat sobre paper, llavors.
Amb referències històriques, etcètera, etcètera.
I respecte a aquell llibre que deies que fa uns 10 anys
que es va treure en aquest, deies que hi havia canvis.
Quins són els principals canvis que has vist o les principals novetats?
D'entrada, per mi hi ha una...
la consueta que es va fer,
hi ha un canvi important que no es veu en el material en si,
que és la millora de la qualitat musical de les festes.
Per què?
Doncs perquè la consueta propicia coses com aquestes.
D'altra banda, perquè les coses tradicionals
que a vegades es tenen com a molt fixes i estrictes,
contràriament, sempre estan en un moviment constant.
I la qualitat dels músics ha canviat molt, molt, molt, molt
en 10-12 anys.
De fet, de 10-12 anys a 10 anys enrere
també havia canviat molt, eh?
Vull dir, hi ha una evolació progressiva
de fa uns 20 anys...
Molt gran.
Molt gran, exacte.
Llavors, per una banda hi ha aquest canvi.
Per l'altra, hi ha, això que dèiem al principi,
que han aparegut molts més balls,
balls nous, músiques que s'han recuperat,
algunes músiques que han canviat de formació, etcètera, etcètera.
Per tant, sí, hi ha canvis.
Hi ha canvis, eh?
Sí, sí, i tant.
Hi ha canvis i són evidents.
I escolta'm, quines peculiaritats té la música de Santa Tegla, doncs?
Mira, la música de Santa Tegla,
podríem englobar-la en tot un conjunt de músiques
i igualment en tot un conjunt de festes,
que són aquestes que funcionen arreu del Camp de Tarragona i el Penedès,
en què l'element primordial de la música
són generalment els instruments de vent
i els instruments de vent al carrer,
que ja tenen una sonoritat forta.
Santa Tegla, d'altra banda, també és una festa
on hi ha moltes bandes de música,
que és una cosa bastant única.
i també té una excepcionalitat,
que és aquesta falera per l'emperito.
L'emperito és un element musical de primer ordre.
Per exemple, sobre l'emperito recull
qui és el compositor,
d'on va venir,
com va aparèixer aquí a les festes de Tarragona
i com ha anat agafant aquesta mena de...
que s'ha acabat compartint en aquesta mena d'himna nacional
de Santa Tegla.
Sí, sí, perquè la gent es torna boja
a baixar de l'àviga
amb tantes bandes de vora tocant l'emperito.
Sí, sí, tothom vol l'emperito
i això és molt curiós,
perquè pels músics és bastant poc gratificant.
Sí, per què?
Perquè vol dir tota l'estona tocar la mateixa peça.
També és veritat.
I llavors, tanta estona, tanta estona,
de mateixa peça, de mateixa peça,
a vegades els músics...
És ofert pel músic això, eh?
Aquí sí que els músics tenen el principal protagonisme.
Bé.
Amb l'emperito almenys, o no?
Diguéssim, sí.
Aquí t'hi ha la primera fila, eh?
Sí, però contràriament també hi ha els elements,
hi ha els gegants, hi ha l'àliga,
pots portar aquests elements,
potser forma part d'un conjunt global.
Vull dir, és tot el conjunt.
Però sí, sí, l'emperito té el paper, diguéssim.
Té el paper, eh?
Perquè això no sé si passa a altres ciutats,
que hi hagi una febera així.
Sí, hi ha algunes ciutats no properes,
però sí que hi ha alguns elements o en algunes ciutats
en què hi ha algunes peces que són representatives d'aquella festa.
Sí, sí.
Però vull dir, en fet, Tarragoni és...
Sí, no?
És molt particular.
És particular.
Doncs és el llibre Santa Tecla,
Músiques i Tocs de Festa, ja ho veieu,
un llibre molt interessant,
no només pels músics,
sinó pel públic en general
que vulgui conèixer les peculiaritats
de les músiques de Santa Tecla,
que en són moltes,
i per reivindicar aquest paper dels músics
també a les festes de Santa Tecla
serà aquesta tarda a les vuit,
a la Casa de la Festa.
Sí, avui a les vuit a la Casa de la Festa.
Evidentment, tothom hi és convidat
i tothom serà benvingut.
També dic que el llibre
té una petita part d'imatges
perquè la gent pugui veure una mica
quins són aquests instruments.
Clar, el llibre és curiós
perquè parlem de música i d'aquests instruments
no en podrem sentir ni un, no?
Per tant, és molt didàctic, eh?
Però sí, també hi ha molta fotografia
perquè la gent pugui veure
què és un sac de jamells
i puguis mirar amb una fotografia.
I això és un sac de jamells.
El músic del sac de jamells
tocant-lo i veient-se...
A la següent edició, un DVD.
Ah, exacte.
A veure, sí, sí.
Cada cop més multidisciplinant.
Cada cop s'haurà de modernitzar més, això.
Exacte, sí, senyor.
Doncs Francesc, Sanz i Bonet,
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé la presentació.
A vosaltres.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.