Les 10 del matí, pràcticament 13 minuts.
Som en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio, en què avui, durant uns minuts,
volem tornar a analitzar la situació econòmica
en general del país.
També, sobretot aquests últims dies,
el debat entre els partits polítics
que diuen que miren de consensuar mesures contra la crisi.
Fins i tot en aquest marc general
es parla tant de la possibilitat d'arribar a un pacte d'Estat.
Volem incidir en alguns temes concrets,
dels quals s'ha parlat molt també aquestes últimes setmanes.
L'augment de l'IVA anunciat per l'1 de juliol,
el retard en l'edat de jubilació als 67 anys,
que fins i tot la setmana passada va provocar la protesta
a les manifestacions dels sindicats.
En fi, són temes que volem abordar durant els propers minuts
amb el president de la patronal PIMEC a Tarragona,
el senyor Joaquim Sendra.
Senyor Sendra, molt bon dia.
Molt bon dia.
Aquest dia s'està parlant molt del debat polític
a l'entorn de la possibilitat d'arribar a possibles mesures,
acords generals.
A nivell de Catalunya i a nivell d'Estat,
recordem que a nivell de Catalunya la setmana passada
va haver-hi un debat al Parlament
i fa dues setmanes va haver-hi un debat al Congrés dels Diputats.
Precisament a nivell general de l'Estat,
després del debat al Congrés,
es va impulsar una comissió
amb tres ministres del Govern central
i representants de tots els partits polítics.
Va haver-hi una primera reunió el passat dijous.
S'han anunciat més reunions,
més propostes, anant més al detall.
Vises a fora, vises d'una organització com PIMEC,
tots aquests moviments polítics,
sobretot a nivell d'Estat,
amb aquest rarafons, amb aquesta paraula
que tant s'ha utilitzat els últims dies,
de pacte d'Estat, de mirar d'arribar a un pacte d'Estat,
com s'ho miren?
Com ho analitzen?
Bé, nosaltres analitzem des de fora
amb un to bé d'optors,
perquè veiem que tot això es fa en clau política
o en clau electoral
i no es fa en clau efectiva.
Nosaltres creiem que ja fa uns quants mesos,
per no dir anys,
que els governs tenen una sèrie de mesures sobre la taula,
que les han pogut aplicar,
que la majoria dels casos no n'hem fet cas
i, per tant, no hi ha un veritable interès
per tirar endavant unes mesures
que afavoririen aquesta passada per la crisi
o que farien que en surtíssim abans.
Per tant, veiem aquests moviments
que s'estan presentant
i que vostè anomenava
amb un cert dubte, amb un septicisme.
Seria positiu, però,
això que tothom ara anomena,
encara que sigui molt mediàticament,
pacte d'Estat?
Seria positiu, segurament,
per...
Miri, hi ha coses que,
si no són negatives,
no poden més que ser positives.
Per tant, que succeís
no seria negatiu,
per tant, seria positiu.
Ara bé,
el que cal és mesures directes
i clares
per incidir
sobre la reactivació econòmica.
Fer-se la fotografia
o signar documents,
si no hi ha mesures clares
i efectives
que arribin al teixit empresarial,
sobretot a les pàlides
i mitjanes empreses,
no serveix de gaire cosa.
La setmana passada,
a més de totes aquestes reunions
que comentàvem
del debat al Parlament de Catalunya,
també hi va haver
la manifestació,
la primera manifestació,
mobilització general
dels sindicats
contra una mesura concreta
impulsada
pel govern central.
Aquesta proposta
de retardar
en dos anys
l'edat de jubilació
passar dels 65
als 67 anys.
A vostès,
aquesta proposta,
què els sembla?
Nosaltres,
davant d'aquesta proposta,
no ens hem manifestat
ni a favor ni en contra
perquè entenem
que el que cal
en primer lloc
és assegurar les pensions,
en segon lloc
entenem
que efectivament
l'esperança de vida
ha anat augmentant
i tal com s'ha plantejat
és una ampliació
molt progressiva,
és a dir,
s'augmenta un mes
per cada any que passi,
per tant,
per arribar als 67 anys
hauríem de passar
24 anys
perquè trobéssim
la primera generació,
el primer grup de jubilats
que jubilaríem
als 67
i la manifestació
dels sindicats
l'entenem més
amb clau també política
perquè se'ls ha reclamat
molt des de les files internes,
des del sector dels treballadors
que per què no es manifestaven
davant de la greu
situació econòmica
que ens trobàvem
i suposo que ho han aprofitat
d'aquesta mesura
per visualitzar una mica
la seva presència.
És a dir,
Randa Sultim
que diu
no interpreta
la mobilització
dels sindicats
com un canvi
de tarannà,
com una actitud
que pugui canviar
i que pugui trencar
aquesta,
entre comentes,
també pau social
que s'ha viscut
en els últims mesos
en el conjunt d'Espanya.
No, no,
nosaltres estem convençuts
que la pau social seguirà
perquè, entre altres coses,
el govern central
està aplicant
les polítiques
que li estan demanant
els sindicats,
amb la qual
estic convençut
que seguirà aquesta pau social.
Tornant a parlar
de les pensions,
també se n'ha parlat,
tot i que de moment
ha quedat molt aparcada,
la possibilitat
d'ampliar el còmput
d'anys
per fixar les pensions.
Es parlava
o es va anunciar així
de passada 15,
20 o 25 anys.
Aquesta seria una mesura,
vostès creuen,
efectiva
per garantir precisament
el sistema de pensions
d'aquí
d'aquí un parell de dècades?
Bé,
nosaltres,
qualsevol mesura,
té certa lògica
que es faci
un càlcul
de la prestació
per jubilació
en funció
dels anys treballats,
perquè si no implica...
Ja es va augmentar
fa uns anys.
Si no implica
que algú pot cotitzar
pel mínim
i quan falten 5 anys
o falten 10 anys,
que és el que es considera
per fer aquest càlcul,
doncs allò a augmentar-s'ho
per poder cobrar més.
Qualsevol mesura
que vagi dirigida
a aplicar
xifres reals,
doncs és benvinguda,
el que passa
que això s'ha de fer
en tots els àmbits,
no solament en aquest,
en molts altres,
també.
Per tant,
amb això
nosaltres no hi tenim
cap posició
en contra.
De totes les mesures
que han anat sorgint
de govern i d'oposició
de diferents
partits polítics,
vostè és com a primer,
com a patronal
de la petita i mitjana empresa,
quines consideren
que haurien de ser
especialment
prioritàries?
Doncs miri,
n'hi ha dues
que hi hem treballat molt
i començaré
per la de l'IVA
que no fa referència
a aquesta pujada
de l'IVA del juliol,
que per cert
pensem que serà negatiu,
ja ho hem dit
des del principi
i ho està dient tothom,
o el tema deia
des de Brussel·les,
que penalitzarà el consum,
però el que sí
que vam demanar
és una mesura,
ja que no han arribat
les mesures de finançament
per les petites i mitjanes empreses,
que hem denunciat repetidament,
jo mateix aquí,
demanàvem que l'IVA
no es pagués
fins que no es cobrés
la factura efectivament,
per això el que estem fent
és a més a més
de financiar
els nostres clients,
financiar a l'Estat.
Aquesta mesura
va ser aprovada
pel Congrés dels Diputats,
per la majoria
de grups polítics,
fins i tot el grup
que governa
a Madrid,
doncs també ho va aprovar
per no,
segurament per estratègia,
per no quedar-se fora
o ser l'únic
a votar en contra,
però el govern
està fent cas omís
d'aquest mandat
del Congrés dels Diputats
que el requereix
a aplicar
efectivament això,
que no es pagui l'IVA
fins que no s'ha cobrat
la factura,
perquè amb els nivells
de morositat
que ens trobem avui en dia
i amb els terminis
de pagament
que ens trobem,
que l'empresa
hagui de versar l'IVA
implica que està financiant
a l'Estat,
i l'Estat després
es desentén
de si l'empresa
cobra efectivament
o no cobra
aquesta factura.
Sí que hi ha uns principis
de debengo
que poden facilitar
recuperar un IVA
d'una factura incobrada,
però això no es produeix
en compte.
Tenim aquesta mesura
que vam aconseguir
que el Congrés aprovés
i que el govern
no està aplicant,
això vol dir
que els governs
també apliquen
les lleis
quan els hi convé
i quan no els hi convé
no les apliquen,
i l'altre és
a través de la plataforma
de morositat,
que primer va ser
un dels patrocinadors
de Casquerés
i actualment
està exercint de portaveu,
que és modificar
la famosa llei de morositat
perquè redueixin
els terminis de pagament
entre empreses i administracions,
però també entre empreses.
Perquè ara
què s'està aplicant
de mitjà?
És a dir,
quant de temps
s'estan parlant
en els pagaments?
Ja tenim dades
de diferents sectors,
però estem
sobre una mitjana
d'uns 150-180 dies.
150-180 dies.
I què reclamen?
Nosaltres reclamem
que es redueixi
entre 30 i 60 dies.
A l'administració
li permetem 60 dies,
perquè entenem
que l'administració
també està
molt malmesa
per la situació econòmica
i d'una forma gradual,
també no seria de cop.
Això s'ha fet a França
i s'aplica
des de l'1 de gener
de l'any passat
i està funcionant molt bé.
I el que fa
és facilitar
que les empreses
no tinguin
que buscar finançament,
ara que no n'hi ha.
Això
actualment,
des del govern central,
doncs,
s'han posat
moltes pegues,
tot i que hem aconseguit
que la majoria
de euros polítics
també votessin
a favor
de la modificació,
ara mateix
està en tràmit
la seva modificació,
i el govern central
també té moltes pressions
de les grans empreses,
dels grans lobbies
que hi ha a Madrid
i que bé,
malgrat ser un govern
doncs,
amb una mentalitat
més progressista,
està fent
o s'està deixant portar
en aquest cas
per aquests lobbies
d'aquestes grans empreses
que actuen a Madrid.
És a dir,
que és una reclamació
que veuen difícil
que el govern
la pugui acceptar.
Bé,
se'ns està dient
que a través
de la llei d'economia sostenible
això solventarà,
però no ho creiem
perquè la proposta
que ens fa el govern
de modificació
o de la proposta
que hi ha
en aquesta llei
d'economia sostenible
no acaba de ser
exactament
el que nosaltres reclamem.
El que nosaltres reclamem
és que efectivament
aquest termini
sigui invulnerable.
Actualment,
la llei ja permet
aquest termini
però hi afegeix
la famosa frase
de salva el pacte
entre les partes.
Això obliga
a pactar
un altre termini
i per tant
no s'està complint.
El que demanem
és que es faci,
insisteixo,
com a França
que el termini
és invariable.
Avui és 1 de març,
per tant,
just aquí 4 mesos
es començaria
a aplicar
l'augment
de l'IVA
que ja es va anunciar
i que a més recullen
els pressupostos generals
de l'estat
d'aquest 2010.
Tot i així,
en fi,
moltes forces polítiques
des de diferents àmbits
estan insistint
en que
aquesta mesura
seria molt
perjudicial.
Vostès consideren
des de primer
que encara
pot haver-hi
una rectificació
per part del govern espanyol?
Evidentment,
amb el temps
hi pot ser,
aquesta rectificació,
però no creiem
que hi sigui
perquè el govern central
té un dèficit
immens,
li manquen diners,
no té diners
i necessita diners.
i la manera
que ha trobat
de trobar
aquests diners
és pujar impostos,
amb el qual
el que entenem
que farà
és penalitzar
el consum
i penalitzar
molts sectors
que ja estan
malmesos actualment
i que el que farà
és que encara
ho estiguin més.
No creiem
que rectifiqui
perquè l'estat
necessita ingressos
i com que no rep
ingressos
via els impostos
de societats,
els impostos
de l'IRPF
perquè no hi ha
activitat,
l'esforat social
ha reduït els ingressos
perquè no hi ha
cotitzacions
dels treballadors,
i de les empreses
no té diners
i necessita recaptar
i la mesura
de l'IVA
no creiem
que la rectifiqui.
El pla de reducció
del dèficit
també ha anunciat
fa dos o tres setmanes
per part del govern espanyol
creuen que és factible?
Perquè s'ha parlat
d'una xifra
de 50.000 milions.
Parlar del que succeirà
vol dir
poder parlar
de tot el possible.
Podem parlar de tot.
Si vol,
podem parlar
de si el nàstic
pujarà a primera.
és possible.
Fer prediccions
té aquesta gràcia,
que pots predir
exactament el que vulguis.
Ara bé,
cal que busquem
a les hemoroteques
i busquem
als diaris
i als noticiaris
totes les prediccions
que ha fet
el govern espanyol
a veure si han succeït.
si seguim
aquesta línia.
amb aquesta línia
hem d'entendre
que aquesta
no succeirà.
Tots els organismes
internacionales
que estan advertint
el respecte
o que deien
altres prediccions
respecte
de la nostra economia
deien sempre
coses diferents
del que deia
el govern central.
Per exemple,
el creixement econòmic
d'Espanya,
que hi ha hagut
rectificacions,
hi ha hagut
contradeclaracions.
És difícil
recuperar el dèficit,
és molt alt,
molt alt.
No és alarmant
com el d'altres països,
però és molt alt
recuperar-lo.
Costarà moltíssim.
Després analitzeu
de comentar
aspectes
molt generals
o més generals
de la política econòmica
o de les mesures
que es volen emprendre
a nivell general
de tot Espanya.
Tocant una mica més
el territori
com habitualment fem
quan parlem
amb el president
de la PIMEC
a Tarragona,
a dia d'avui,
ara que estem en ple
primer trimestre
del 2010,
tenint en compte
que ara fa un any
segurament es va viure
el pitjor trimestre,
el primer trimestre del 2009
va ser,
segons totes les estadístiques,
el pitjor.
A dia d'avui,
què és el que es palpa
en l'ambient
en els diferents sectors,
en les empreses
que vostès representen?
El que nosaltres palpem
és exactament
el que hem anat
preveient
a curt termini
que aniria succeint.
El 2010
seguirà sent molt dur.
El 2010
no preveiem
que sigui
un any
de creixement.
L'idea
és que tardarem
encara un temps
en poder
sentir-nos
una mica
tranquils.
El que succeeix
és que
afortunadament
tenim països
fora d'Espanya
que estan creixent.
Afortunadament,
alguns d'aquests països
estan propers a nosaltres,
com França
o Alemanya.
I això implica
que moltes empreses
que exporten
hagin començat
a veure
que potser
les seves caigudes
de venda
s'han frenat
o que s'han estabilitzat
o que potser
s'han recuperat.
Estic parlant
de recuperar caigudes,
no de recuperar
i d'augmentar,
sinó de recuperar caigudes.
Empreses,
esperem
que aquesta recuperació
faci que,
per exemple,
les empreses exportadores,
com són el turisme,
que és una empresa exportadora,
faci que també
tingui aquell any
una temporada millor
que l'any passat.
Per tant,
esperem que el 2010
sigui un any
de transició,
de transició,
no un any bo,
seguirà sent un any
dolent per molts sectors.
A la nostra província
ho seguirà sent.
Sabem,
i ho hem dit moltes vegades,
que la construcció
no es tracta del 2010,
sinó que l'estem parlant
de dos,
tres o cinc anys
perquè pugui anar
recuperant-se a poc a poc.
La indústria,
afortunadament,
exporta molt.
El turisme
és un producte exportador
i totes les empreses
serveis
que puguin anar
lligades
amb tot aquest consum
o amb tota aquesta activitat
industrial,
doncs,
puguin anar recuperant-se
en la línia
que ho facin ells.
Aquesta és la nostra esperança
que hi ha altres païs
que sí que estan creixent,
però a Espanya li costarà
i, per tant,
aquí també ens costarà.
També hem dit moltes vegades
que Catalunya
està més ben preparada
que altres llocs
i creiem que dintre d'Espanya
serem els primers
que engegarem la màquina.
Això d'aquells
i altres països d'Europa
que van una mica millor
que a Espanya
ha de servir, doncs,
no sé si per anar estirant
el carro
i que en el conjunt
de l'economia espanyola
es pugui pujar aquest carro
per no quedar-se
molt endarrere?
És que sempre han anat
estirant el carro ells,
malgrat que se'ns hagi dit
que nosaltres
hem de ser una gran potència mundial
i que havíem d'estar
amb el G10
i que havíem avançat ja
a França
i que es preparessin els alemanys
que ja els avançàvem.
Ara es veu
qui està
davant de tot
i es veu
perquè aquí el G10
està el G10
i qui no hi és
no hi és, no?
Perquè hi ha països
més responsables
i que aplicen
polítiques econòmiques
més responsables
i se'n surten abans.
Ara tenim una clara demostració.
La destrucció d'empreses
ha continuat
en les últimes setmanes
o mesos
d'aquelles petites
o microempreses
que a vegades
parlen vostès
del concepte
de microempresa.
Això es continua produint
o s'ha pal·liat,
s'ha frenat
aquesta caiguda?
S'ha frenat.
S'ha frenat
perquè ja ho dèiem
que lògicament
això té un punt final.
No pots passar
al terra, no?
No pots anar pitjor.
Exacte.
Pots caure de molt amunt
però de terra no passes, no?
Llavors,
això s'ha frenat
però esclar,
veníem d'unes xifres
en el cas de microempreses
d'autònoms
de 150 autònoms diaris.
És que a vegades
ens posem el mans al cap
perquè una gran empresa
està plantejant
acomiadament
de 500 treballadors
i ocupa
les portades
de diaris
i de les notícies
i dels manifestants
però és que estàvem
destruint
150 autònoms
cada dia.
Això vol dir
que en quatre dies
hi havíem destruït
tants llocs de treball
com alguna d'aquestes
grans empreses
podia anunciar, no?
I això no en fèiem cas.
Clar, lògicament
això té un punt final, no?
Té una síntota
per sota
amb la qual ja no pots passar
perquè si passés
una cadascinta
vol dir que entrem
en un crac de país
i ens anàvem
a Norris, no?
Això s'ha frenat
lògicament
però no es tracta
evidentment
es tracta
que es freni primer
però el que hem de veure
és que això
es torna a recuperar.
I de moment no es veu?
No.
No.
Ni es veu pel 2010
en tot el conjunt de l'any?
No creiem
que durant el 2010
veiem
una clara creació
d'empreses.
Veiem una clara frenada
i una clara aturada
d'aquesta destrucció
segurament igual que l'atur
passa exactament igual que l'atur
pot encara pujar una mica més
però no anirem
a xifres molt més grans
però creació
tant d'ocupació
com d'empreses
com d'activitat
com de riquesa
el 2010
molt prudentment
no la veiem.
Parla que abans
deixant de marxar
el tema de la construcció
del sector de la construcció
que segurament
mereix un capítol
a banda
ni algun sector
que ho estigui passant
especialment malament
detecten vostès?
Molts sectors auxiliars
que depenien de la construcció
com poden haver
molts sectors del metall
sectors
tots aquests auxiliars
quan parlem de la construcció
també parlem del guixairo
parlem del senyor
que posa parquet
o els senyors
que posen l'alumini
per exemple
que ara hem vist
amb aquesta mesura
d'estalvi energètic
doncs hem vist potser
una petita revifada
o sectors
com el metall
que l'idea
des de Serraller
fins al gran industrial
d'estructures metàl·ligues
per exemple
que són sectors
no purament construcció
però que anaven molt lligats
amb això
que havien crescut molt amb això
i aquests
també havien caigut
altres sectors
doncs
especialment danyats
bé
sabíem que també
l'automoció
l'auxiliari d'automoció
que afortunadament sembla
que també comenci
a frenar
aquesta aturada
i ho hem vist
amb les vendes de vehicles
per exemple
que s'ha frenat
i per tant
tots aquests auxiliars
doncs poden frenar
també
tant danyats
com la construcció
jo crec que no n'hi ha cap
en fi
les perspectives
de moment
no són gaire
positives
malauradament
prudents
prudents
molt bé
doncs ens quedem
amb aquest missatge
així
acabem aquesta conversa
amb el president
de la patronal
primer que a Tarragona
Joaquim Sendra
que ens ha acompanyat
aquest matí
durant uns minuts
a la sintonia
de Tarragona
a la Ràdia
Joaquim Sendra
gràcies
que vagi molt bé
a vosaltres
com sempre
bon dia
a la sintonia
a la sintonia