D'aquí 5 minuts seran 3 quarts d'11 del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara del sector del turisme,
que aquesta nit es reunirà al Centre de Convencions de Port Aventura
en una nova nit del turisme
que organitza el patronat de la Diputació de Tarragona,
un acte que d'alguna manera simbòlicament tanca la temporada turística,
en aquest cas la d'aquest 2010.
Per parlar una mica més de la nit del turisme
i del moment que viu el sector,
tenim ara mateix línia directa
amb el president del patronat de turisme
de la Diputació de Tarragona, el senyor Joan Areggio.
Senyor Areggio, bon dia.
Hola, molt bon dia.
La nit del turisme que, per cert, presenta algun canvi,
un nou format, no?,
en aquesta trobada que fan anual amb tots els agents del sector turístic.
Sí, és un format una miqueta més lleuger
i també més auster i més econòmic
durant els temps que corren,
en què, bé, l'acte es desenvolupa a Port Aventura,
però més que amb la fórmula de sopar,
amb la fórmula d'acte i després hi ha un petit refrigeri a peu dret
i, per entendre'ns, a les 11 hi ha alguna cosa cap a casa,
en format on lleugarem.
És qüestió d'adaptar-se al temps de crisi, també.
Bé, són aquelles petites coses que crec que,
i tots, en la mesura de les nostres possibilitats,
hi posem el nostre granet de sorra,
doncs és positiu per sortir-nos de la situació en què estem.
El sector turístic de les nostres comarques, per cert,
ha sortit prou ben parat aquest any d'aquest context de crisi global?
Sí, no ens podem queixar, no ens podem queixar.
Jo crec que, ho diem sempre,
no és el sector turístic el que està en crisi,
i el que està en crisi, lògicament,
és l'economia mundial i el turisme ho pateix, no?
Però, en haver, per exemple,
augmentat aproximadament un 3%
les prenuctacions en relació a l'any passat,
bé, és important.
Algú podrà dir, oi, potser,
la gent per això ha gastat menys diners,
bueno, d'acord, potser ha gastat una mica menys diners,
però no està gens malament,
no està gens malament,
no ens queixem d'aquest any ni molt menys.
Jo crec que ha sigut un any que ha donat a l'entorn
econòmic que tenim,
en n'hem sortit,
però bé, també s'ha fet un esforç
de comercialització,
un esforç de publicitat,
un esforç d'acords
amb operadors internacionals molt gran,
però, en tot cas, el resultat és força positiu.
La nit del turisme, com deia,
de forma simbòlica tanca la temporada,
reuneix-se tots els agents del sector
i és qüestió de mirar ja a la temporada vinent,
en aquest cas, el 2011.
Quin missatge, d'alguna manera,
li agradaria trasllar avui
el president del Patronat de Turisme de la Diputació
a tots els agents turístics de la demarcació?
Una mica el mateix que vaig donar l'any passat
en un entorn, diríem,
en què es preveia un any difícil,
jo crec que l'any que ve també serà molt complex,
des del punt de vista econòmic,
que és que, si em permet l'expressió,
som molt bons.
Som molt bons en el sector turístic,
en el nostre país.
Molt bons.
I a casa nostra, especialment bons.
Per tant, el que hem de fer
és agafar el toro per les banyes,
ser imaginatius,
anar a vendre,
anar a buscar la clientela,
perquè tenim molt bon producte
i en sabem molt,
en sabem més que els altres.
I jo crec que s'ha de donar un missatge d'optimisme
i un missatge de moral elevada,
perquè, primer, som un sector estratègic,
som un dels sectors estratègics
de l'economia de les nostres comarques,
segurament el més extès territorialment
des del punt de vista estratègic,
perquè, evidentment,
hi ha més contribució al PIB
per part de la indústria,
però el que porta més a la indústria
està ubicat en un territori molt concret
de les nostres comarques.
El turisme és absolutament transversal,
arriba des dels pobles d'interior
als pobles de costa,
tenim molt bon producte,
tenim molt bons professionals,
el que cal és fer el mateix
que vam fer l'any passat.
És a dir, allò,
apretar les dents
i sortir a vendre
i sortir a promocionar,
perquè el territori suval
tenim un bon producte
i si fem això,
que és el mateix que hem fet aquest any,
jo crec que ens sortirem
en un entorn que, insisteixo,
jo crec que serà
aproximadament igual de fumut
un any que ve que el que estem.
I on hem de sortir, senyores,
jo, a buscar la clientela?
A nous mercats, per exemple.
A nous mercats.
A nous mercats.
Evidentment, hem de consolidar.
Per exemple, nosaltres...
Hem d'anar on sempre,
però a més a més buscar nous mercats.
Sí, però nosaltres, per exemple,
ens ha anat molt bé el mercat rus.
Molt bé.
És un país, diríem,
en què la crisi no colpeja
tan durament
com a Europa i als Estats Units,
i per tant, bé,
el fet d'estar ben posicionats
en el mercat rus
ens ha anat molt bé, no?
Però bé, doncs,
l'any passat vam començar
a preparar, doncs,
accions en el mercat escandinau.
Esperem que de mica en mica
el mercat escandinau es recuperi.
És un mercat que havíem tingut
fa molts anys,
fa 10, 15 anys, 20 anys,
el vam anar perdent
i el mercat escandinau és important.
Avui estàvem amb uns operadors
comentant la possibilitat
de fer accions en països bàltics,
que, doncs,
també serien una novetat
per nosaltres.
Bé, i evidentment,
no oblidar en moments de crisi
el mercat de proximitat.
En guanyes al mercat europeu,
doncs, el francès
ha tingut més bon comportament
perquè està més a prop, no?
Per tant, el mercat de proximitat
és molt important,
per tant, ara està més conegut
que és molt important
el mercat espanyol, no?
Però hem de fer una combinació
d'aquestes coses
i evidentment no perdre mai de vista
que hem de trobar
nova clientela,
en nous mercats
i en nous entorns.
I el sector en si?
En fi,
les pròpies infraestructures turístiques,
hoteleres que tenim
a les nostres comarques
necessiten algun tipus
de reconversió?
Vostè creu que,
com deia abans,
som els millors
i podem oferir
el millor servei
en aquest context internacional?
Jo,
jo,
jo,
jo,
jo,
jo demanaria
que qualsevol persona
que ens estigui escoltant
i que hagi viatjat una mica,
segur que n'hi ha molts,
comparin,
comparin els equipaments turístics
que tenim nosaltres
amb els equipaments turístics
que hi ha pel món.
No tenim absolutament res que mai hi ha.
Segurament en parlem,
en parlem masses vegades
i massa hipercríticament,
hauríem de fer,
hauríem de fer,
segur que sempre es pot millorar,
però mirem com estan les coses,
països,
absolutament,
diríem,
que fins i tot hi ha algú
que tenen més renta per càpita
que nosaltres,
des del punt de vista
d'equipaments turístics
i com estan els equipaments turístics
de casa nostra.
Com està la professionalitat
a determinats entorns
i països molt turístics
i com està la professionalitat
de casa nostra.
Professionalitat,
vull dir,
des de la persona
que hi ha darrere
el taulell d'un hotel
al camarer que et serveix
l'esmorzar o el dinar.
Que s'ho mirin.
Estem molt ben posicionats,
molt ben posicionats
i tenim molt bones estructures.
També tenim alguna
infraestructura importantíssima
que per cert avui
de retruc és notícia,
que és l'aeroport.
Avui els aeroports
són notícia
per l'anunci
del president
del govern espanyol
José Luis Rodríguez Zapatero
ahir de privatitzar
amb bona part
AENA
i d'atorgar una gestió privada
precisament
als dos grans aeroports
de l'estat espanyol.
Des del nostre punt
de vista territorial,
senyor Marejo,
aquestes mesures
anunciades ahir
per Zapatero
poden tenir algun impacte
a l'aeroport d'aquí?
No ho sé.
Jo és que crec
que les mesures
que ha anunciat
del senyor Zapatero
no són les mesures
que entrin
en el moll de l'os
de la qüestió
que és la gestió
dels aeroports
i la gestió
ha de ser privada
o ha de ser pública.
No entra en això.
Jo crec
que es venen
el 49%
de les accions
perquè necessita diners.
Punt.
Perquè aquí
el 51%
de les accions
mana
som el que el diu 49%.
Si el govern
només es venen
el 49%
vol dir que el govern
segueix manant.
Per tant,
per què se les ven?
Perquè necessita diners.
Per tant,
no és un canvi
de concepte
ni és un canvi
de paradigma
per tant
no vull
no vull jutjar-ho
perquè
només ho puc jutjar-ho
des de l'òptica.
Necessito diners
que me puc vendre.
Doncs em venen
el 49%
d'accions
de Barcelona
i de Madrid.
Per tant,
no canvia res
perquè
les institucions
territorials...
Aquí té el 51%
mana sobre el que té
el 49%.
Això a tota la societat.
Per tant,
bé,
em sembla
una sortida
una fugida
endavant
senzillament
perquè
el govern
suposo
que està
en una situació
econòmica
que necessita
fer diners
de qualsevol
cosa
i de qualsevol
manera.
Senzillament
es venen
el 49%
de les accions.
Per tant,
no entra
en el moll
de l'os.
Escolta,
anem a parlar
de quin tipus
de gestió
volem
pels aeroports.
No pel de Madrid
i per Barcelona,
per tots.
Que potser
el de Madrid
i Barcelona
haurien de ser
els qualificats
estratègics
i d'interès nacional
i per tant
aquells
potser
haurien de ser
els que els toquen.
No ho sé,
en tot cas,
parlem a fons
del model.
No,
no fa això
el govern.
El govern
que fa dir,
escolti,
em vengen
el 49%
de les accions.
però serveix
perquè serveix,
vull dir,
perquè vostè
seguirà tenint
la pella pel mànec
perquè té el 51%,
per tant,
no ha entrat
en el fons
del problema.
El que ha fet
és,
insisteixo,
fer diners
perquè els necessita.
Ja que estem parlant
de l'aeroport,
senyor Arejo,
ja vull que tanquem
d'alguna manera
amb la nit del turisme
la temporada del 2010.
Com jutja,
com valora
les actuacions,
les actituds,
els comportaments
i en fi,
i les decisions
que ha pres
al llarg
d'aquests últims mesos
la companyia Ryanair?
Bé,
Ryanair és una companyia
molt la més important
de baix cost del món
i ho sap,
i com que ho sap
doncs es comporta
com això,
com la més important
amb una certa
superioritat
en territoris
que d'alguna manera
som,
som una mica
més captius
d'aquesta situació.
El que passa
és que per altre costat,
evidentment,
l'aportació de Ryanair
en el territori
o en el d'allò
és molt important,
és importantíssima.
I,
a veure,
no existeixen
altres companyies
que estiguin
en aquests moments
en la mateixa
posició
i posicionament
que Ryanair.
Per tant,
som una mica,
bé,
hem d'estar aquí
en aquesta balança,
no?
Per un costat
ens porta
molts,
molts,
molts beneficis,
incomptables beneficis.
Jo crec que
cada euro
que s'hi destina
es retorna
multiplicat
per 10
o per 15
o per 20,
per molt,
però
també hi ha
una certa situació
monopolística
que bé,
quan ells ho necessiten
l'apliquen,
no?
Una certa posició
de força
quan la necessiten
l'apliquen.
Però en poques paroles
compensa el territori?
Sí,
sí,
sí,
això sense
cap tipus
de dubte.
Econòmicament
el sector
i el territori
el compensa
i en molt.
Si no,
crec que estaríem
parlant
de l'aeroport
de Reus
com estàvem
parlant
fa 10 anys,
que només
parlàvem
que si
plàvem
directors,
que si
plàvem
directors,
que si ara
puja,
que si ara
baixa,
que si ara
mercaderies,
que si ara
no sé què,
ja no se'n parla
d'això.
I les obres
s'han fet
i l'aeroport
ha canviat
i ha canviat
moltíssim
i a millor.
Hi venen molts avions
i s'utilitza
per molts
passatges.
També
passatges d'aquí,
que també
té més facilitat
per sortir fora
o per planificar
les seves vacances
o per anar
on sigui.
Per tant,
els beneficis
són incomptablement
positius.
Ara,
bé,
la companyia
té una posició
de força
que quan creu
que va d'utilitzar
en funció
de les situacions
que es puguin donar
en cada moment,
doncs l'utilitza.
I,
ens agrada més o menys,
però és així.
Ara tenim una etapa
de reducció de vols,
clarament,
durant aquesta època d'hivern.
De cara a l'any vinent,
senyor Aregio,
preveu,
pel que sap
o per les converses
que han tingut amb Ryanair,
que, en fi,
tindrem
tota una sèrie de vols
i de línies...
Sí,
a més a més,
hem començat
a fer anuncis
de línies
amb certes novetats
i tal,
i crec que l'estiu
tornarem a estar
molt ben servits.
És veritat
que a l'hivern
hem tingut
de disminució
i algunes a vegades
difícilment comprensibles,
però bé,
també ho veig
a una lògica
empresarial i comercial
que també s'ha de tindre en compte.
Quina es troba?
I lògiques?
Bé,
em costa veure
que s'hagin subit
tots els vols
a Londres
i a Guatel,
perquè crec que creia,
pensava
que eren
de les línies
que posicionaven bé,
però bé,
que segurament aquí
hem patit una mica
l'efecte a Barcelona,
també en algun cas,
també s'ha d'entendre
que aquest és l'any
de Ryanair a Barcelona,
tant suposo
que tot hi juga.
En fi,
segur que de l'aeropòrdia
hi ha moltes altres qüestions
que ens parlaran avui
tots els agents
del sector turístic
en aquesta nit del turisme
que s'organitza
al Centre de Convencions
a Port Aventura.
Senyor Joan Arelló,
president del Patronat
de Turisme de la Diputació,
moltes gràcies
per atendre en directe
la trucada de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Bon dia.