Falten 5 minuts per arribar al punt horari de 3 quarts d'11 del matí.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
fent ara referència durant uns 100 minuts
a un veredicte d'un concurs públic
que es va presentar,
que es va oficialitzar ahir dilluns a l'Ajuntament de Tarragona.
Abans, en el temps de la tertúlia,
alguns oients recordaran que s'ha fet una petita referència
quan parlàvem, també precisament, de la memòria històrica
a partir del cas del jutge Garzón,
d'una concentració que va haver-hi ahir a la tarda a Tarragona
a favor del jutge Garzón,
involucrat en tota aquesta polèmica
per la investigació dels crims del franquisme.
Algun dels tertulians ha fet una referència
al projecte del camí de la muntanya de l'Oliva
i és que avui és notícia, us ho hem explicat en els informatius,
aquest veredicte del projecte guanyador del concurs Idees
convocat per l'Ajuntament per dignificar
el camí de la muntanya de l'Oliva.
El concurs l'han guanyat dues persones,
són dos publicistes, un ens acompanya aquí a l'estudi
que és la Lara Heredia, Lara, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I un altre el podem saludar a través del telèfon
que és el Miguel Martinena, Miguel, també, bon dia.
Hola, bon dia.
I que ens podran explicar precisament en què consisteix aquest projecte.
Primer que res, de totes maneres, Lara,
expliquem que vosaltres treballeu o no treballeu conjuntament.
Havíem treballat conjuntament i sobretot ja hem estudiat juntament.
Llavors, ara mateix no treballem junts,
però quan fem concursos i tal, doncs sí que anem junts.
I per què us vau decidir presentant aquest concurs Idees de l'Ajuntament?
Bé, em vaig enterar del concurs i era una cosa que ens creava bastant l'atenció
perquè no és res de publicitat, però sí que és a nivell creatiu
i és un tema que ens tocava bastant, que ens agradava.
Llavors, ens ho presentava.
Miguel, precisament això que diu la Lara,
clar, ens sobte als periodistes com nosaltres
que dos publicistes hagin presentat i hagin guanyat aquest concurs.
Com és que precisament dos publicistes us presenteu a un concurs d'aquestes característiques?
Bueno, pues, como era un proyecto muy interesante a nivel,
todo lo que sea, homenajear a víctimas que murieron por causas injustas,
pues nos parecía interesante y dijimos,
aunque no nos dediquemos muy directamente a este mundo,
creímos que podíamos hacer algo interesante para homenajear a las víctimas.
I quina idea va ser l'original?
És a dir, com surt una idea d'aquesta manera?
Sobretot quan, a més, estem parlant de dues persones,
que treballeu a quatre mans.
Bueno, sobre todo, básicamente,
lo que antes de ponernos manos a la obra,
pues, lo que pensamos es el concepto de lo que queríamos transmitir a la gente, ¿no?
que, básicamente, es que por mucho que en todo tipo de guerras
se maten a las personas, o sea, las ideas siempre van a sobrevivir, ¿no?
Y así empezamos, sobre esta base empezamos a pensar y, bueno, ya se ha acabado el proyecto.
I com es fa, l'hora, això?
Com es va pensant o com es va desenvolupant
un projecte que, a més, està, allò, impulsat per dues persones?
Bueno, de fet, estem acostumats a treballar amb parella.
Llavors, presentem el projecte, mirem el que hi ha
i agafem...
Primer triem el que volem transmetre, ¿no?
I el que nosaltres volíem transmetre era això, ¿no?
Que no...
Que aquesta gent entenya unes idees
i que volíem que sobrevisquessin allà.
Llavors, vam anar a veure el lloc
i a partir d'allà, pues, començar a canviar coses
i a poc a poc el vas fent.
Clar, perquè suposo que és molt important anar a veure l'espai, ¿no?
Clar, clar, si no...
O no.
Sí, per adaptar una mica el projecte.
A veure, es pot fer sense veure'l,
però, evidentment, si vas, et trobes molt més involucrat.
I llavors ja saps com situar les coses,
veus el que veia la gent abans de morir, ¿no?
I també, pues, això també t'inspira una mica.
Miguel, explica'ns una mica el projecte.
Ja sé que això per ràdio és més difícil
que per si estiguéssim a la televisió
o tinguéssim una imatge en premsa.
Explica'ns el projecte definitiu que ha guanyat, com és?
Hombre, pues, el projecte, así, explicado de manera simple,
consiste en eso.
Tenemos una vallada de metal
con los agujeros que simbolizan a todas las víctimas.
Con eso, pues, lo que queremos es representar
que la dureza de las balas y de las muertes
es capaz de atravesar todo tipo de metales, ¿no?
Pero, o sea, este ámbito negativo
también tiene su aspecto positivo,
que es, pues, abajo en el estanque
están esas mismas figuras que faltan a parte de arriba,
simbolizando que las ideas siguen vivas,
a pesar de matar a la gente,
intentando que la gente de Tarragona
recuerde a esta gente que murió por sus ideas
y que, pues, sepa la suerte que tenemos, ¿no?
Porque hoy en día, por lo menos en Cataluña,
no pasan estas cosas.
Aquest mur que ens explica el Manel
inclou una frase de l'escriptor Manel Manuel de Pedrolo
que és
convén oblidar las realitats que no sabemos.
Per què vau triar aquesta frase?
Sobre todo porque, aparte de eso,
como te decía, de querer homenaje a las víctimas,
creemos que la gente
no solo tiene que saber lo que pasó,
sino, o sea, recordarlo, ¿no?
El hecho de que haya gente
que haya muerto por sus ideas
nos tiene que hacer pensar, ¿no?
Es decir, eso,
En el pasado la gente lo pasó realmente mal, ¿no?
Hoy en día tenemos esa suerte
de poder tener esta expresión
sobre nuestras ideas
y que no haya consecuencias violentas con ello.
Básicamente eso.
Ahir, Lara,
quan es va presentar el projecte públicament a l'Ajuntament,
també ens van explicar
que aquest mur s'iluminarà a la nit?
Sí, el mur té com un doble fondo
i just darrere hi ha llums de color blau.
De tal manera que per la nit
aquesta llum només es veurà a través dels forats
i aquesta llum blau
va simbolitzar una mica l'ànima de la gent
llavors a partir veuràs
el número de forats
veuràs aquest número de llums
simbolitzarà això, l'ànima.
És a dir, la llum es traspassarà una mica
a través d'aquests forats
que hi ha al mur.
Sembla molt simple, no?
Vistes a fora,
els que no hi entenem d'aquests àmbits
poden dir que és simple
i que impactant alhora.
Sí, sí, bueno, busqueu...
Buscàveu alguna cosa així?
Sí, volíem alguna cosa totalment simple
i que tot tingués un per què.
És per això, no?
Els forats, l'aigua que es vida,
la llum, el metall...
Tot un per què.
I no volíem res que fos
molt espectacular,
simplement simple,
però que impactés.
Sou de Tarragona, per cert?
No, el Martí és de Pamplona,
el Miquel és de Pamplona,
jo sóc de Barcelona,
però ara estic vivint aquí.
I, bueno, a fet, tinc família
a Tarragona, a la Fatarella.
Llavors també això era com una mica...
també un homenatge a aquesta gent.
A la Fatarella, clar,
un dels pobles de la Terra Alta
on es va viure especialment
aquella batalla de l'Ebre
de la Guerra Civil.
No, ho preguntava això
per conèixer els espais, no?
Segurament una persona...
Sí, sí.
En fi, un professional com vosaltres
de Tarragona potser sembla
que pugui entendre millor
el concurs o la idea
i, en canvi, heu guanyat vosaltres, clar.
Bueno, al cap i a la fi,
o sigui, a tots els pobles,
tant a Pamplona com a Barcelona,
va morir gent a la guerra,
o sigui, va ser el mateix.
Miguel, què suposa
haver guanyat entre 45 propostes,
que és el que ens va explicar
i l'Ajuntament que s'havien presentat?
Pues, hombre, sobre todo sorprendente
porque nosotros tampoco...
No sé, siempre tienes la ilusión de ganar,
pero, no sé, siendo publicistas y tal,
era más un reto hacia nosotros mismos
que la intención de ganar.
Queríamos hacer algo,
pues, como decía Lara, simple,
que tuvieran por qué
y que a la gente le hiciera pensar.
Y eso, a mí me ha pillado totalmente sorpresa,
y eso es un honor, realmente.
Havíeu fet alguna cosa similar,
o similar, em refereixo,
en aquest àmbit de presentar-vos
a projectes, a concursos,
d'aquestes característiques,
per espais públics en concret?
Jo no, jo no.
I tu l'ara?
No, no, espais públics no.
Ja em presentava concursos,
però de publicitat.
Però d'aquest sentit, no.
Ara, què us han dit sobre el projecte,
un cop aprovat,
que es farà en els propers mesos?
Tenen previst estrenar-ho,
ja anem de l'any que ve.
I, bueno, ara s'ha d'acabar de fer
el nombre de forats
per saber exactament els morts
que s'han de ficar,
i, bueno, en principi és igual.
Perquè els forats,
el nombre de forats
voldrà significar exactament
el nombre de morts
que va haver-hi a la ciutat de Tarragona?
Bueno, el nombre de morts,
el mur aquell.
O sigui, és un forat
per cada persona
que va morir en aquell mur.
Estàs especialment contenta, Lara?
Per haver guanyat el concurs?
Home, molt, molt.
Bueno, el Miguel i jo
estem supercontents.
És això, no?
Que deia ell que no ens esperàvem
i molt contents i molt orgullosos.
Miguel, i a què us dediqueu
més enllà de guanyar premis com aquest?
En què treballa un publicista
l'any 2010?
Pues ara mismo, nada,
acabo d'entrar en una agencia publicidad
como redactor.
Y nada, llevo tres semanas.
Bueno, ya tenía experiencia,
pero ahora que soy cambiada de agencia
y bien, y además está contento
y ya con esta sorpresa
pues todavía más contento, si cabe.
I l'Alara en què treballa?
Jo soc dissenyadora de publicitat
i treballo en una agència també.
I això.
I dona de sí el món de la publicitat?
Bueno, a vegades
no et deixen fer el que vols.
I així, com el concurs
sí que podíem obrir una mica més
i no hi havia ningú
que ens tallés ales,
llavors és molt més gratificant
guanyar el concurs realment
que fer una campanya de publicitat
per molt creativa que sigui.
Sí, perquè el fet d'això que comentes,
les bases del concurs
us donaven plena llibertat
als que us volíeu presentar
o hi havia una sèrie de coordenades
que s'havien de seguir?
No, no, simplement
el tema era el pressupost,
l'únic complicat era el pressupost
i tot el que més era
aquí teniu un espai
i feu el que vulgueu.
25.000 euros el pressupost màxim, no?
Sí.
No havia de passar aquesta quantitat de diners.
Sí, sí.
Molt bé, doncs aquest és el projecte.
És difícil d'explicar per la ràdio,
però en fi, ja ho explicarem
a través de la nostra pàgina web.
Avui s'haurà a la premsa,
es podrà veure per televisió
i el que és més important
s'inaugurarà el proper mes de gener,
el gener del 2011,
en aquesta muntanya de l'Oliva
que tant significa
per les víctimes de la guerra,
pels represaliats,
pel franquisme a la ciutat de Tarraona.
És un símbol molt important
per la ciutat de Tarraona
i que tindrà ara aquest mur
dissenyat per la Lara Heredia
i el Miguel Martínena.
Miguel, moltes gràcies
per atendre'ns a través del telèfon
i molta sort, bona feina.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé, adeu.
Adéu.
El Miguel Martínena a través del telèfon
i aquí als estudis la Lara Heredia.
Ells a quatre mans,
per dir-ho d'alguna manera,
han fet aquest projecte guanyador.
Felicitats també, Lara,
i que vagi molt bé.
Gràcies.
Adéu, bon dia.