Ara som dos quarts de dotze del migdia, gairebé nou minuts.
Hem parlat fins ara i el que ens queda d'algunes de les propostes
realment interessants per aquest cap de setmana.
Hem parlat de dansa, música tradicional i ara parlem de Dixi.
Tampoc no ens en desvinculem del calendari.
Encara no ha arribat al festival de Dixi de Tarragona,
però parlarem amb algú que té molt a veure.
Ens referim a una de les bandes de Dixi,
a l'estil de Nova Orleans més veteranes del camp de Tarragona.
És la Pixi Dixi, que enguany compleix el seu 15è aniversari.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic un dels seus components.
Carles Borràs, molt bon dia.
Bon dia.
15 anys tocant en Dixi.
I aquest diumenge anireu a l'escenari,
i subratllem aquesta paraula de l'Auditori de Caixa Tarragona.
Dic de subratllar-la perquè vosaltres vau començar
de manera genuïna i autèntica tocant el carrer.
Bé, sempre hem anat combinant les dues coses.
Sí, si bé aquesta música va sortir al carrer,
però també molt aviat es va posar als escenaris.
I hem fet les dues coses, tant carrer com escenari.
En 15 anys l'ha van anat evolucionant,
els seus integrants també, lògicament.
És el que passa en totes les formacions musicals.
Jo no sé, i perdona la meva ignorància, Carles,
si tu estàs des del començament.
Sí, jo sóc dels fundadors.
Dels fundadors.
Saps per què t'ho preguntava?
Perquè jo recordo que quan va començar
el Festival de Dixi de Tarragona, tot plegat,
aquí sí que ens agradava aquest tipus de música,
però no ens era tan coneguda ni tan familiar.
I va ser qüestió d'un primer festival,
unes primeres actuacions com les vostres,
i realment ens hi vam abocar tots a aquesta manera de fer música.
Sí, de fet, ara el públic que hi ha a Tarragona i tot el camp de Tarragona,
ja diguéssim que seria també un públic experimentat,
que ha sentit moltes bandes de Dixi,
i sap perfectament què és el Dixi,
i sap com ha de sonar.
I evidentment això es nota molt.
I és una música que entra a la mar de Dé a tothom.
O sigui, les harmonies no són molt complexes,
i llavors entra amb moltes facilitats.
Com vau néixer vosaltres?
Perquè éreu músics que proveníeu de diferents orígens,
diferents estils.
Com us vau reunir un grup de persones i vau decidir?
En aquell moment creu una banda de Dixi
en un escenari tan mediterrani com el de Tarragona.
Bé, de fet, el jazz, diguéssim que seria un llenguatge,
i el Dixi és els orígens del jazz,
un llenguatge universal, com qualsevol tipus de música,
i va néixer de mitjana per casualitat.
A mi em van arribar unes partitures de Dixi,
i vam intentar agarreplegar els músics
per poder tocar aquestes partitures,
i a cop de telèfon hi anem buscant músics,
que no n'hi havia massa,
no costava que la gent digués que sí,
i que volien tocar Dixi.
Perquè d'entrada ja els músics mateixos dient
Dixi, això, una miqueta, què és?
Clar, no, no, era dir, i a veure,
i això com funciona, i com ho encabim, no?,
en el panorama musical i en els gustos que hi ha entre la gent.
Està claríssim que és una música que treu un moltíssim públic
de totes les edats, condicions com el propi estil musical,
que permet moltes llicències a l'hora d'interpretar.
Des d'aquell moment, afortunadament,
toqueu aquí a Tarragona,
però heu voltat força, eh, en aquests anys?
Sí, hem estat festivals a la resta de Catalunya,
a la resta de l'Estat.
El primer que vam anar va ser a Cazorla,
a Jaén, hem estat també a Portugal,
a Cantanyeda,
amb un concurs internacional a París,
que per cert ens van col·locar,
com que era un concurs,
hi havia qualificacions i ens van col·locar terços d'Europa,
i bé, hem anat tombant, sí, sí.
I aquest diumenge, vaja, jo pel que sé,
ens oferireu un espectacle que no hi faltarà de res.
Es titula, genèricament,
Pixi Dixi, 15 anys de Dixilan amb D.O.
No estareu sols, perquè a més hi haurà altres coses a l'escenari.
No, no estarem sols.
Hi haurà les Oxido Chicks,
que són tres cantants,
que ens acompanyaran amb uns quants temes,
i després Enpitap,
que és una manga de ballerines de claquer,
quatre ballerines de claquer,
que també ens acompanyaran amb uns quants temes.
I farem un espectacle molt complet.
Oh, i tant.
Amb música, amb veus i amb ball.
Només amb aquesta referència que fas
es presenta molt i molt atractiu.
Del repertori en podem parlar?
Sí, tant.
O és allò que dius nosaltres,
el repertori en fem,
amb allò, aquella cosa que té la fama,
del Dixi, dels músics de jazz,
les seves improvisacions.
Per aquest tipus d'espectacle,
improvisacions a les mínimes, no?
Bé, improvisacions n'hi ha dins de la música,
però, clar, les improvisacions
han de tindre una certa organització.
i l'espectacle també.
I, evidentment,
tenim el repertori,
sabem què hem de fer en cada moment
i sabem on cada músic farà
les seves improvisacions.
Perquè si comencem a anar cadascú
a improvisar-ho tot,
llavors pot ser el caos total.
Improvisacions sí,
però organitzats.
Amb un cert ordre.
I dins d'aquest repertori
pots deixar algun títol,
algun nom,
alguna cosa,
per fer-nos una idea?
Bé, sí,
hi ha molts títols
que la gent conec.
Murrath Rambl,
Escribidors Tom,
que és una composició
que va fer el Duke Ellington,
i després amb els cantants
tirem una miqueta més endavant
amb el temps.
Continua siguent Dixi,
però posar-te una miqueta més,
tirant més cap als arranjaments,
tirant una miqueta més
cap a l'era del swing.
i donem colors diferents,
també.
I les músiques
se'n seran
totes familiars
i ja sabem
que el Dixi,
el swing,
el jazz en definitiva
és d'aquella música
que, com tu bé deies,
al final no cal entendre-hi gaire,
només deixar-se emportar
per les sensacions
que pot provocar.
Jo diria als oients
que comprin les entrades,
ja,
per cert,
que com és habitual
dins del que és
la Fundació Caixa Tarragona,
ja sabeu
que l'entrada és simbòlica,
és una entrada donatiu
de dos euros i mig
que després es dedica
als programes
que desenvolupa
la Fundació Caixa Tarragona.
Et dic que compreu l'entrada
perquè davant d'aquest espectacle
ja sabem
que l'auditori
es queda petit,
no?
De fet,
m'en sembla
que ja s'hi ha quedat.
Que ja no queden,
veus?
I les meves informacions...
I som divendres,
imagina't.
No,
ahir ja no en quedaven.
Hem posat les dents llargues,
eh,
els oients,
però bé,
sempre pot haver
alguna anul·lació,
alguna cosa d'última hora.
Realment,
aquells que
hagin fet via
tindran l'oportunitat
de gaudir
d'un gran concert
d'una molt bona tarda
de diumenge
de jazz.
Carles,
amb motiu del 15è aniversari,
jo m'imagino
que us celebrareu
amb el màxim
d'actuacions possibles
i tocant,
però per vosaltres
fareu alguna coseta especial?
Té un sentit diferent
a l'aniversari?
Bé,
és un motiu
de celebració.
Això també serveix
per renovar,
perquè 15 anys
tocant
i seguint
rutines
d'assaig,
doncs,
diguéssim que
et pots caure
una miqueta
amb la monotonia
i aquestes
dates així
de celebracions
serveixen
també
per buscar
nous projectes,
per posar
les piles
i diguéssim
que és una
una estenta
de moral
i d'enya,
bàsicament
d'enya.
Sobretot això.
Perquè es serveix enenya.
Molt bé,
i moltes celebracions
ens esperem
vist l'èxit
del públic
que sembla
que hi haurà
diumenge,
doncs esperem
repetir-ho
amb altres
auditoris
o teatres
de per aquí
i de per allà.
Home,
per allà tant de bo,
però per aquí també,
per aquells que no puguin anar
diumenge
perquè no han espavilat
i no han comprat l'entrada,
que tinguin altres oportunitats
de contemplar aquest espectacle.
Oi tant,
sí, sí.
Carles.
Parlar en altres llocs
per poder-ho fer.
Encara no teniu el calendari,
però no?
Això s'anirà fent.
No et puc avançar res
perquè encara no tenim
res concretat,
però n'estem parlant.
Doncs ja ho direm
quan convingui.
De moment,
t'agraïm moltíssim
que hagis atès la nostra trucada
i naturalment,
enhorabona
per regalar-nos
aquests 15 anys
se'n dedics i deixats
a la ciutat de Tarragona.
Carles,
molt bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
a la ciutat de Tarragona.
A la ciutat de Tarragona.
A la ciutat de Tarragona.
A la ciutat de Tarragona.
Fins demà!