Les 10 del matí, pràcticament 13 minuts,
som a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aquest dijous 7 de gener, de forma simbòlica d'alguna manera,
es reprèn l'activitat política i comença també un any, aquest 2010,
que estarà marcat des d'aquest àmbit per una cita electoral.
Les eleccions al Parlament de Catalunya, en principi,
s'han de convocar de cara a la propera tardor.
A partir d'avui i al llarg dels propers dies,
durant aquestes setmanes del mes de gener,
anirem entrevistant els principals responsables polítics
de la ciutat de Tarragona i del conjunt de la demarcació.
Aquest matí hem convidat el portaveu del grup municipal
de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Joan Arejo.
Senyor Arejo, bon dia.
Hola, molt bon dia.
En aquests últims dies i setmanes, pràcticament des de finals de novembre,
hi ha hagut un tema de debat i de polèmica
que ha protagonitzat la vida política de la ciutat
i també del conjunt de la demarcació,
tot al voltant de la llei de vagaries i de la polèmica Tarragona-Reus.
L'última qüestió, l'últim element relacionat
amb aquest avantprojecte de la llei d'ordenació territorial de Catalunya,
que preveu la creació de vagaries,
és que el govern de la Generalitat, dimarts passat,
va decidir ajornar l'aprovació d'aquest avantprojecte.
Com analitza vostè, com a responsable polític de la ciutat de Tarragona,
portaveu del grup municipal de Convergència i Unió,
aquesta decisió del govern,
d'ajornar l'aprovació de l'avantprojecte de llei?
Bé, a mi m'hauria agradat que haguessin dit
que de moment això quedava parat.
De moment m'ha ajornat, per desgràcia no sóc optimista,
crec que en aquest mes de gener, febrer,
jo crec que s'aprovarà algun text al voltant d'això
i si el text no canvia molt,
ho veig francament perillós i difícil
per la nostra ciutat.
No m'agrada gens, absolutament gens.
En tot cas, crec que la reacció que hi ha hagut en general
a molts llocs és el que ha fet deixar una mica descol·locat el govern
i per això aquest dia 5, és a dir, abans d'ahir, per entendre'ns,
va decidir parar-ho, però no sóc optimista,
no sóc excessivament optimista
pensant que això ho deixaran en el calaix definitivament.
Crec que ho tiraran endavant.
Si no ho deixaran en el calaix,
per tant l'avantprojecte s'aprova en les properes setmanes,
l'avantprojecte tindrà una tramitació parlamentària.
En aquest sentit, què li demanaria al seu grup parlamentari,
el de Convergència i Unió, que per cert és...
Una reflexió molt profunda de tot el que hem estat tots,
dient i pensant durant un munt d'anys.
Jo no sóc un defensor especialment,
tampoc sóc un detractor, ni de les províncies,
en el sentit aquest, diríem que perquè es diguin províncies
ja han de ser dolentes,
segurament hi ha coses que són millorables, etcètera.
Però crec que en aquests moments tinc la sensació,
una mica tinc la sensació,
i ho parlo des de Tarragona,
que per reconèixer una realitat que jo crec que existeix
i que s'ha de reconèixer, que és la de les Terres de l'Ebre,
per reconèixer això,
sembla que s'hagi de fer una mica el que va passar amb l'Espanya
i les autonomies, no?
Que per reconèixer Catalunya i Euskadi,
al final, autonomia, la Testa Murcia i la Rioja.
Una cosa és les coses que tenen un cert sentit
i les altres segurament no en tenen tant.
I per tant, per reconèixer l'Ebre,
que crec que s'ha de fer,
no crec que ens haguem de posar en una camisa,
doncs a barres tan complexa com la que ens estem posant.
I si això significa repensar tot el pensat durant 25 anys,
perquè també, al final,
les coses també, diríem, s'han de demostrar,
però, al final, les vagaries, a veure, expliqui'm,
per què, quines avantatges, quines desvantatges.
És una altra administració damunt dels ciutadans?
Per la mort de Déu,
volem posar una altra administració per damunt dels ciutadans?
Això és una barbaritat.
Per tant, jo li demanaria al meu partit
molta reflexió, molta prudència
i que, evidentment, no es pot tocar absolutament res
sense el consens del territori.
Perquè de les seves paraules, aquestes últimes,
es desprendria d'on, senyora i jo,
que, clar, si es creessin les vagaries,
vostè no seria partidari de fer desaparèixer les seves diputacions.
Sí, sí, sí, jo sí que seria partidari,
però li voldria recordar una cosa.
Fa 30 anys que es van fer trespassos
del govern central a la Generalitat de Catalunya.
Ha desaparegut algun ministeri?
Dels que a Catalunya no tenen cap competència?
Oi que no?
Per tant, com que ja m'ho conec, això,
és a dir, m'ho conec per experiència,
i tant, és a dir, si hi ha vagaries,
abans que existeixin, és a dir,
abans del dia que neixin,
el dia abans han d'haver desaparegut les diputacions.
Això és evident.
Però això, per desgràcia,
l'experiència diu que no passa.
I, senzillament, em remeto,
com li deia, amb altres experiències.
És a dir, el Ministeri de Cultura, per exemple,
cultura, quines competències té l'Estat en cultura a Catalunya?
Cap.
I, en canvi, segueix aventi Ministeri de Cultura.
Però és que no té competència de tota Espanya,
i segueix aventi Ministeri de Cultura.
Per tant, insisteixo, molta prudència,
i si fa falta repensar,
i començar, diríem, amb la pàgina en blanc,
i tornant a parlar,
tornem a posar la pàgina en blanc i tornem a parlar,
no fem priorismes amb aquest tema.
Vostè, a més, hem fet experiència,
perquè ha estat president de la Diputació,
i ara mateix és també diputata provincial.
Seria fàcil o, al revés, seria molt complicat
un procés de desaparició d'una administració
i que hi hagués un traspàs de competències
a unes hipotètiques vagaries?
Miri, no exactament per haver sigut president de la Diputació,
sinó per haver sigut regidor d'un municipi,
i estic segur que la majoria de persones
que em puguin estar escoltant en aquells moments,
siguin de Tarragona o siguin de fora de Tarragona,
i fins i tot vostè mateix estarà d'acord amb mi en una cosa.
No hi ha avui en el territori
administració més moderna i més eficient que la Diputació.
Jo l'altre dia llegia un article d'un senyor d'aquí de Tarragona,
ara no hi hem sortit,
el senyor Pla de Vall, em sembla que es diu,
o Casa de Vall, això mateix,
que senzillament perquè les diputacions o les províncies
que es van fer el 1.800 i pico,
les tractava pràcticament de règim franquista.
Home, ja diuen que no hi ha res més atrevit
que la ignorància, no?
Però, escolti, perdoni,
mirem la realitat d'avui.
Avui quines són a Catalunya
les administracions més modernitzades,
més eficaces,
més eficients?
Quines són?
Segur que si va a Barcelona,
li diran la Diputació de Barcelona,
i si va a Lleida, li diran la Diputació de Lleida.
Això és així, per tant,
insisteixo,
a priorismes no,
les diputacions han fet
una feina espectacular,
són administracions
molt modernes,
si avui l'Ajuntament de Tarragona,
per exemple, recapta tants diners de multes,
és perquè el sistema de recaptació
li porta la Diputació,
no perquè se n'hagi sortit
l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant,
a vegades es diuen coses molt alegrament,
i insisteixo,
s'ha de baixar una mica la realitat.
En fi, en relació a aquesta qüestió,
i sobre la polèmica a Tarragona arreu,
i les declaracions dures
que hi ha hagut aquests dies
entre els alcaldes,
els presidents de les cambres de comerç,
les entitats,
els partits polítics,
els mateixos partits polítics
en les dues ciutats,
tenint en compte que ara fa una setmana
de l'acte en defensa de la capitalitat
de Tarragona,
el que es va fer al Pla de la Seu.
Segons vostè,
a partir d'ara,
què cal fer com a tarragonins,
com a ciutat?
El govern,
el president del govern de la Generalitat.
A veure,
jo hi ha una única cosa de tot això
que no m'acaba de fer el pes
i no m'acaba d'agradar,
i jo reconec que en algun moment
també he contestat alguna cosa
que s'ha dit des de la ciutat de Reus.
Però és que
el nostre tema
no està amb la ciutat de Reus.
La ciutat de Reus no fa la llei de vagaries,
ni posa ni treu capitals.
El nostre problema està amb el govern del tripartit,
és aquest el que farà o no farà aquesta llei.
Per tant,
no ens equivoquem d'objectiu.
Els ciutadans i les institucions
i els polítics de Reus
fan la seva feina,
que és escombrar cap a casa
i com més millor.
Per tant,
la nostra batalla
no està amb els ciutadans de Reus,
que tenen tot el dret del món
a intentar tindre més quotes de poder.
El nostre problema
està amb l'obert de la Generalitat de Catalunya,
amb el tripartit,
amb el govern que presenta el senyor Montilla.
És ell qui diu
que les capitals s'han de posar a votació?
Ho diu el senyor Montilla,
no ho diu el senyor Pere de Reus.
El senyor Pere de Reus
el que voldria és una altra cosa,
voldria que Reus fos la capital,
però és una altra qüestió.
Però ell ho vol,
però no és el que ho escriu
ni el que ho aprova,
el que ho aprova és el govern de la Generalitat.
Per tant,
a partir d'ara,
què s'ha de fer?
El que s'ha de tindre molt clar
és amb qui s'ha de pressionar
i quin és l'objectiu.
I l'objectiu, evidentment,
és que el govern de la Generalitat,
això ho tinguin enrere.
Per tant,
el nostre interlocutor,
per entendre's,
és el govern de la Generalitat.
No és l'Ajuntament de Reus
que fa la seva feina
ni la ciutatat civil de Reus
que fa la seva feina.
I per tant,
aquesta qüestió,
des del seu punt de vista,
el millor seria en aquests moments
retirar absolutament
l'avant projecte.
Com deia un magnífic president
de la Generalitat,
ara no toca això.
Ara no toqui segurament
amb la situació econòmica
amb la que estem
i amb una sèrie de circumstàncies
que tenim al damunt,
sentències de...
I perquè hi ha eleccions,
també,
a la vista?
Home,
a veure,
crec que afrontar aquest tema
els últims vuit mesos
de legislatura
és un disbarat,
absolut.
Això és un tema
que s'ha de començar
a parlar
a començament de legislatura
i fins i tot pensant
que el millor
quan acabin aquests quatre anys
de legislatura
no ho tindràs tot aclarit
perquè és un tema
molt profund
i molt complex.
Perdoni una acotació,
fixi's,
si això s'està fent
alegrament
en el govern
de la Generalitat
de Catalunya,
que aquest avantprojecte
que molts coneixen
i és lògic
només pel tema
de les capitalitats
i dels noms
i tot això,
es despatxa
a l'última fulla
del projecte
dient
que canviarà
quatre lleis orgàniques
de l'Estat
com aquell que diu
escolti,
pim-pam,
això no té cap problema
i diu que canviarà
per exemple
la llei de planta
i demarcació
que és la llei
dels partits judicials.
Això és una cosa
a Espanya
sagrada
i la Generalitat
no té cap competència
en canviar-ho
i es despatxa
la llei aquesta
és a dir,
està tan mal fet
tot plegat
que per això
crec que el millor
seria que es quedés
al cavall.
En fi,
al marge d'aquesta qüestió
que la veritat
és que ens ha ocupat
durant molts dies
i molt intensament
els partits polítics
i els mitjans
de comunicació
recentment
tota aquesta qüestió
de la llei de vagaries.
En fi,
hi ha altres temes.
L'any comença,
aquest 2010
comença políticament
amb altres qüestions
que volem comentar
amb el senyor Aregio.
Per exemple,
dilluns hi havia
junta de portaveus
a l'Ajuntament de Tarragona.
Se'ls va presentar
a tots els partits polítics
l'auditoria externa
que s'havia encarregat
sobre els comptes
de la candidatura
de Tarragona
als Jocs del Mediterrani
2017.
Suposo que ja hem pogut
veure els números,
el que diu l'auditoria,
quina és la conclusió,
o quina és l'anàlisi
que en fa Convergència i Unió?
Doncs que és una presa de pèl·li
que ens han enganyat
perquè l'Ajuntament va dir
que faria una auditoria
i no n'ha fet cap.
Ens han donat l'auditoria
que va fer el senyor
o que va encarregar
la pròpia candidatura,
que és una auditoria
que té un any,
que és de l'any 2008
i que són els comptes
del 2008.
I a part d'això,
doncs una fulla,
una fulla,
quan dic una fulla
vull dir una fulla
del senyor interventor
de l'Ajuntament
que diu que amb el que fa referència
al conveni
que es va firmar
la candidatura
amb l'Ajuntament
i les factures
i les justificacions
és tot correcte.
Que evidentment
no podria ser
d'una altra manera
tractant-se de l'Ajuntament
de Tarragona.
Per tant,
es demostra
la manca de voluntat política
d'aclarir el que ha passat.
Per altre costat,
l'Ajuntament ja va,
i el senyor Ballesteros,
ja va acceptar
que el que havia passat
era irregular
perquè es van canviar
les maneres de fer
de la candidatura.
Es va dictar
una normativa
per a Junta de Govern
de com s'havien de fer les coses.
Per tant,
vol dir que fins aquell moment
algunes coses
no s'havien fet bé.
I fer-nos esperar un any
per donar-nos el que ens han donat,
insisteixo,
és una autèntica presa de pèl.
Sobre aquesta qüestió,
doncs,
vostès continuaran,
per exemple,
mantenint...
Nosaltres volem les factures
de la intermediació
de Tecnigenia,
que és l'empresa del senyor Paco Longo,
que és amic del senyor Mario Rigau,
i quants diners ha guanyat
aquest senyor
per no fer res.
Volem això,
que és així de senzill.
I mentre no ens donin això,
i mentre el senyor Rigau
segueixi presidint la candidatura,
nosaltres estem impossibilitats
per tornar-hi.
Però és que el que és més greu
és que el senyor Ballesteros,
alcalde de Tarragona
i de tots els tarragonins,
i meu també,
prefereix amb el senyor Mario Rigau,
amic seu,
que amb els representants
dels ciutadans de Tarragona,
que som el senyor Alejandro Fernández
i jo.
Si ell prefereix això,
doncs tindrà això.
Però nosaltres, diríem,
no ens vendrem per un plat de llenties.
Ja que parlem de números,
els números en aquest cas
s'han relacionat amb la candidatura del 2017,
de números també s'han parlat
en les últimes setmanes,
en fi, arran del debat dels pressupostos,
que va arribar abans de les festes de Nadal.
Vostè mateix, com a portaveu,
va expressar clarament el rebuig
a la proposta de pressupostos
i a tot el tema de les ordenances municipals.
Per quina raó considera
que són tan negatius
els pressupostos de l'Ajuntament?
Les ordenances fiscals,
perquè el senyor Ballesteros
i el senyor Pau Pérez
han esperat un any i mig
aprovar les ordenances
quan l'IPC ha començat a pujar.
Si les haguessin aprovat quan tocava,
que és el que havien de fer,
al cap d'un any,
perquè les coses aproven d'un any
per l'altre any,
les ordenances havien d'haver baixat
perquè l'IPC havia baixat.
Han esperat que això no fos així
per pujar-les.
Per tant, em sembla una burla
i un engany als ciutadans.
Els que cada any
se'ls ha estat pujant els impostos
perquè pujaven l'IPC,
doncs ara que baixes
se'ls haurien de baixar.
De totes maneres,
tot això és molt senzill.
Jo convido els ciutadans
que quan els hi hagués el rebut
de l'Ajuntament,
això que diuen que no pugen res,
doncs que agafin el rebut
de l'Ajuntament
i mirin el que van pagar l'any passat
i el que han pagat aquest.
I ja veuran com paguen més,
perquè aquest govern
els està cosint a impostos.
Dos,
el pressupost no hi ha
per on agafar-lo.
El pressupost
ens està aquí explicant
que té uns diners
que al pressupost
no hi surten,
que té inversions
de 90 milions d'euros.
Escolti,
al pressupost hi ha inversions
de 20 milions d'euros
i prou.
a part que l'Ajuntament
segueix gastant
en coses absolutament
superflues
amb propaganda,
amb imatge,
amb...
Jo vaig posar un exemple
que ningú va ser capaç
de rebatre
ni el senyor Pau Pérez
ni el senyor alcalde,
que és el principal protagonista
normalment dels plenaris,
perquè és el que parla més,
esclar.
Escolti,
per gestionar
200 mil euros
a la Conselleria de Joventut
es paguen 140 mil euros
amb sous
i en gestionen 200 mil.
Escolti,
això amb una empresa?
Els haguéssim fet
de tot so fora
amb els que organitzen això?
Doncs aquest és l'Ajuntament
de Tarragona
en aquells moments.
Això sí,
vull dir,
després suposo que
gent contractada,
amics del partit
que treballen a l'Ajuntament,
de tot això,
tot el que vulgui vostè,
però coses que serveixin
per alguna cosa,
jo francament crec
que en aquest pressupost
no n'hi ha cap...
El senyor,
el propi regidor
dissenyat,
el meu Pérez,
ja el va definir,
si no recordo malament,
de poc ambiciós
o de simple
o de poca cosa,
s'ho va definir ell,
per tant,
està tot dit.
Al marge d'11
d'aquestes qüestions
de números,
de pressupostos,
l'any comença,
podríem dir que és
el tercer any
d'aquest mandat municipal,
recordem que hi haurà
eleccions municipals
al mandat,
s'acabarà a la primavera,
a finals de la primavera
de l'any vinent,
del 2011.
L'any comença,
senyor Arelló,
amb projectes
que són claus
per a la ciutat,
en els quals,
en fi,
segons la perspectiva
dels partits polítics,
s'està avançant o no
s'està avançant.
Dels grans projectes
de ciutat,
Tabacalera,
l'Escola Oficial d'Idiomes
que ha de començar
més o menys de manera immediata,
el traspàs del Banc d'Espanya
per la seva conversió
en un centre
d'interpretació turística,
de totes aquestes grans qüestions
que afecten a la ciutat,
ara mateix,
quina és la radiografia
que fa,
la fotografia que fa
el grup
que vostè encapçala?
Que estem amb el de sempre,
si tot són paraules i promeses,
el problema és que tot són paraules
i promeses.
van córrer molt a tirar
aquí mateix,
aquí darrere a la ràdio,
van córrer molt a tirar
el Sant Jordi a terra.
I què ha passat al Sant Jordi?
Hi ha un lletrer allà,
molt fantàstic.
Han deixat,
alguna entitat bancària
ha deixat els 13 o 14
o 15 milions d'euros
a l'Ajuntament de Tarragona
per fer l'Escola Oficial d'Idiomes?
Em pregunto,
després del magnífic acord
de finançament
que ens ha vengut
el senyor Montilla
i el senyor Castells,
encara l'Ajuntament de Tarragona
té que pagar
l'Escola Oficial d'Idiomes?
Però, en tot cas,
algú ha deixat els diners,
la tabacalera
està perfectament tancada
amb clau,
pany i forrellat.
Allí passa alguna cosa?
No passa absolutament.
Això sí,
parles amb qualsevol entitat
de la ciutat
i a tots els hem promès
que aniran a la tabacalera
o aquí a la plaça Imperial Tàrraco,
aquí anirà tothom.
Això sí,
però promeses moltes.
Per tant,
jo com que ho vinc dient
fa molt de temps,
ho segueixo repetint ara
i no és una frase nova,
Tarragona és
pel senyor Ballesteros
o la ciutat de paper,
de paper de diari,
de promeses
i de paraules
i bé,
i no se'n dona compte
el senyor Ballesteros
que és l'alcalde
amb què
amb menys temps
ha decepcionat a mi gent
perquè va prometre
tantes coses,
tantes
i n'ha fet
tan poques
que és evident
que tot això
se li gira contra ell
però bueno,
jo,
el Banc d'Espanya
no ens el cediran.
Per què?
Perquè ens deixaran ocupar
la planta de baix i prou,
no faran cap document,
no faran res.
Perquè si no els hi donem res
a canvi
no ens donarà del Banc d'Espanya,
cosa que des del punt de vista
de negociació
és patètica
i tristíssima
per l'Ajuntament
perquè que jo sàpiga
els que governen a Madrid
són amics del senyor Ballesteros
i que jo sàpiga
que l'Ajuntament de Tarragona
no hi vol fer pisos
al Banc d'Espanya,
hi vol posar un equipament públic.
Doncs què li costaria
a l'Estat cedir-ho?
Nosaltres,
bé que hem cedit un terreny
per fer un quartal
de la Guàrdia Civil,
no?
Escolti,
què els hi costaria
cedint-nos al Banc d'Espanya
per posar-hi un equipament públic?
Doncs de tot això,
el més calent és la façada marítima.
Algú sabeu on està
la façada marítima?
Perquè amb sis mes
no havia d'estar feta.
El senyor Ballesteros
va prometre tantes coses
que sí que la gent
es va imaginar
que arribava Harry Potter
a Tarragona.
Va plena 900 pisos,
com si tingués una vareta màgica
ho faria tot en sis mesos,
tot aclarit.
I al final,
escolti,
estem on estem.
I en aquests moments
ni serveixen les paraules
ni serveix la política
del retrovisió
de donar les culpes
totes les que hi havia abans,
ni amb el senyor Nadal,
ni a Convergència,
escolti,
s'ha acabat tot això.
S'ha acabat,
s'ha acabat,
s'ha acabat.
El que cobra 70 o 80 mil euros
cada any
per fer d'alcalde
és vostè.
Per tant,
vostè és el que ha de solucionar
les coses.
I això,
per desgràcia,
és el que no passa.
I des de l'oposició,
com analitza la feina feta
fins ara per Convergència i Unió,
vostè que presideix el grup,
i quin és,
d'alguna manera,
el full de ruta
que s'han fixat
per aquest 2010?
Nosaltres
no renunciarem mai
a la nostra manera de fer
ni a la nostra manera
d'enfocar els temes.
Hi ha molta gent que diu
escolta,
hauríeu de ser més durs,
de ser més durs,
de ser més durs
amb el govern.
Ho som quan creiem
com hem de ser-ho,
però el que no renunciarem mai
és a proposar coses.
Cosa que,
per desgràcia,
doncs,
quan el partit
sol·licitava l'oposició,
bàsicament l'únic que feia
era criticar,
enviar-nos a la fiscalia
i al jutjat
i poca cosa més.
Nosaltres
no renunciarem,
per exemple,
encara que la majoria
no ens les acceptin,
a fer propostes
perquè algunes
ens l'accepten.
Per exemple,
vam proposar
que hi hagués un plenari
extraordinari
i un debat
al voltant
de les infraestructures
ferroviàries
i el govern
de la ciutat
ho ha acceptat.
Doncs bé,
doncs,
ens sentim satisfets.
Que és una de cada deu coses
la que ens accepten?
Bé,
què hi farem, no?
Però nosaltres
no renunciarem
a aquesta manera de fer.
Nosaltres entenem
que l'oposició
no pot ser
estrictament destructiva.
L'oposició
té que proposar coses
i té que proposar alternatives
i té que proposar
mesures socials,
com vam fer
en un plenari
de fa cinc o sis mesos,
mesures socials
que després
s'ha demostrat
que són absolutament necessàries
perquè nosaltres
quan proposàvem
destinar diners
a crear
determinades infraestructures,
per exemple,
un menjador social,
resulta que quan la ciutat de Reus
ha fet un menjador social,
tots els mitjans de comunicació,
tothom,
oi, Reus s'ha adelantat
i ha fet un menjador social.
És que ho haguéssim pogut
fer nosaltres
el mes de maig.
Però com que ho proposàvem
nosaltres,
doncs va ser que no.
Però nosaltres
seguirem proposant coses
perquè és la nostra manera
de fer
i d'entendre
que els ciutadans
han de també
no només
veure el que critiquem
que fa malament el govern,
si no han d'entendre
el que nosaltres faríem.
I per tant,
doncs nosaltres
quan fem propostes
intentem fer això
i seguirem en aquesta línia.
Aquest any,
ja ho deia al principi
de l'entrevista,
aquest any políticament parlant
té una cita important
més enllà de l'àmbit
estrictament municipal
que són les eleccions
al Parlament de Catalunya.
En principi,
s'han de convocar
la propera tardor.
Dimarts passat,
en aquest programa,
el delegat del govern
de la Generalitat a Tarragona
i primer secretari del PSC,
Xavier Sabater,
deia que estava disposat
a repetir
en la candidatura
dels socialistes
en les eleccions
al Parlament.
El seu grup,
Convergència Lluna
i Senyora Ejo,
encara no té
el cap de llista
perquè recordem
que l'anterior cap de llista,
l'exalcalde Joan Miquel Nadal
ja ha dit
que no vol repetir.
No ho sé,
jo això no ho sé.
Em sap molt de greu.
No pensa tenir cap paper
en les eleccions?
Jo,
jo no.
No, no, no.
Absolutament.
Absolutament.
Es pensa dedicar
a la política municipal
fins al final
d'aquest mandat?
Em penso dedicar
a la política,
però no penso tenir cap paper
a les eleccions.
Qui creu que seria
de totes maneres
el millor candidat
de Convergència
i Unió a les eleccions
al Parlament?
Home,
jo,
vaja,
crec que segurament
qualsevol persona
de Convergència
o que li pregunti
de Tarragona
crec que la persona
que està més ben situada
per encapçalar la llista
en aquests moments
és l'actual president
de la Diputació
del senyor Poblet,
no?
Vaja,
això em sembla
que tampoc
és descobrir cap cosa
però insisteixo,
jo no hi estic
en aquest tipus
de decisions
en aquest moment.
I què espera
de les pròximes eleccions
al Parlament?
Guanyar i governar.
Crec que el tripartit
s'ha d'acabar,
crec que ha sigut
molt dolent pel país.
Fins i tot
com a justificació
de dir,
home,
poder en democràcia
va bé que de quan en quan
les coses canviïn,
d'acord,
les coses canviïn,
però m'haurien de canviar
millor,
no a pitjor.
Jo crec que el govern
del tripartit
en general
pel país
ha sigut
molt dolent
i la veritat
és que a Tarragona
doncs
això,
ens hem de pagar
l'escola oficial
d'idiomes
amb el tripartit,
cosa que és bastant trista.
Vull dir que
no li veig
absolutament
cap sentit
que el país
segueixi apostant
en moments a més a més
molt compacts.
És a dir,
el govern del tripartit
no ens traurà
de la crisi econòmica,
no ens hi traurà.
Jo crec que
ni farà
que es recuperi
el prestigi
com a país,
ni plantarà
cara a Madrid
perquè el partit socialista
no ha plantat
cara a Madrid
mai.
M'estranya per l'Esquerra Republicana
que tampoc ha plantat
cara a Madrid
tant de perfil
entre perfil
i allò
que volen
sempre marcar tant
al final
tampoc va ser res.
Per tant,
jo espero
que Convergència Unió
guanyi les eleccions
com les ha guanyat
altres vegades
però que a més a més
aquesta vegada
pugui governar.
Algun comentari
sobre la possible
repetició de Javier Sabater
com a cap de llista
dels socialistes
al Parlament?
No.
La veritat és que
la veritat és que
no.
El senyor Sabater
des de molts punts
de vista
polític
m'ha decepcionat
molt
perquè
pensava que
el seu tarragonisme
es veuria una miqueta més
traslluiria una mica més
en la seva acció
política
però no ha sigut així.
Sempre ha posat
per davant
els interessos
del tripartit
fins i tot
els interessos
del territori.
Recordo polèmiques
com les de la comissaria
dels Mossos d'Esquadra
moltíssimes polèmiques
que hi ha hagut
fins i tot
aquesta darrera
que estem parlant
de la capitalitat
i de les vagaries.
El seu paper
ha sigut
molt
trist
i molt poc
implicat
en el territori
per tant
des del punt de vista
polític
aquesta decepció
fa que a mi
que si es presenta
que es presenti
evidentment
jo no sóc
el qui el votaré
això està clar.
Així acabem
senyor Joan Arejo
portaveu del grup
municipal de Convergència
i unió a l'Ajuntament
de Tarragona
gràcies per venir
aquest matí en directe
als Estudis de Tarragona
Ràdio
que vagi molt bé
bon dia i bon any també
igualment
això mateix
que no ens havíem vist
gràcies
adeu bon dia