Rosa Ciurana, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui heu fet la posada de llarg a través d'aquest visualitzat del documental
florit dels tallers oberts a 03. Com ha anat?
Doncs estem molt contents perquè la feina que portem realitzant
des de l'any 2004 fins a ara, doncs hem pogut posar-li imatge, imatge i so.
I després també te dona una visió de tots els tallers que hi ha
amb tots els artistes que ho composen.
Això ha sigut un treball que gràcies a les diferents administracions
que ens donen suport i concretament a l'edició del vídeo,
que ha sigut la Diputació, hem pogut produir aquest vídeo.
L'han editat la Lídia Porcard i el Jordi Martorell.
Estem molt contents perquè ells, de fet, no coneixien,
no sabien que era tallers oberts.
N'havien sentit parlar perquè hi ha relacions amb artistes d'aquí de Tarragona
i de Montblanc, i ells són de Montblanc, però no ho havíem vist mai.
Llavors, el fet que ells ho estiguessin tres dies aquí amb Nantros,
vam aconseguir que poguessin estar a l'Hotel Imperial Tàrrec els tres dies,
oferint-hi el millor que sabem.
Tarragona és una ciutat acollidora i amb Nantros ens agrada ser-ho.
Per tant, els vam tindre com el millor que vam poder,
i ells el que vam fer va ser durant aquests tres dies,
que van ser les sisènes jornades de Portes Obertes,
el que vam fer va ser gravar, ja sigui des del dia de la inauguració
com a acte institucional, gràcies a les institucions
i als expònsors que ens ajuden a que puguem tirar endavant aquesta iniciativa,
d'alguna manera van anar gravant totes les accions,
ja sigui dintre els tallers com a fora al carrer,
perquè va haver coses que es van fer al carrer, no?
Llavors ells van... és una mostra de tot.
Llavors tens una visió global, que ja és molt interessant,
i des d'una mirada de persones que ho veuen per primera vegada.
El que han intentat, m'agradaria que parléssiu amb ells,
perquè són els que l'han editat i els que ho han viscut en pròpia...
Però la imatge que han transmès és aquest afrescor,
aquest tipus documental que és com si n'éssig pel carrer,
però a la vegada, doncs, que et dóna... que entres dintre els tallers,
trobes l'artista, trobes la seva obra, t'explica una mica la seva evolució.
Després també, com que anant tots també, doncs,
intentem fer a l'escola de lletres, doncs, que van pels diferents tallers,
fent recitals i van amb músics.
Aquesta música produïda dintre dels propers tallers
està incorporada com a fons de les imatges.
El Richard White, que també va fer, doncs, una mica de blues,
la seva veu rasgada i potent, doncs, també forma part de la música de fons del DVD.
No sé, està bé, és fresca, és dinàmica.
Avui s'ha pogut veure aquí a Tarragona, al Museu d'Art Modern,
en aquesta presentació, però a partir d'ara què passarà amb aquest documental rosa?
És un documental que és nostre, avui dia, és a Taller 03,
és a ser artistes.
No tenim cap problema, això també és qüestió de parlar-ho,
de poder-ho passar a algun mitjà públic o privat.
És qüestió que parlin amb nosaltres i després, doncs,
és fer la difusió de l'art.
Trobo que falten programes d'aquesta mena.
Estaríem encantats de poder col·laborar amb programes visuals artístics, no?
Que pugui arribar al màxim de gent possible.
Sí.
Hem parlat d'aquest documental.
Ens el descriuries també com un documental proper a l'art, al videodocumental?
És a dir, té també aquesta pinsellada per part dels autors?
Sí, tant la Lídia Porcal com el Jordi Martorell,
ells venen de les arts.
Són artistes visuals,
el que passa que, clar, el que fem tots és sucar i anar buscant una mica la tècnica
que més t'agrada i més te sedueix.
I que ells treballen bàsicament en vídeo.
Són productors de vídeo i editors de vídeo,
però també fan creació artística.
El que passa que el que fan és utilitzar aquest mitjà com poder-ho traslladar,
però tenen coses molt interessants.
Tots fem de tot, la veritat.
És com els temps que corren, fas de tot i t'interessen diferents tècniques,
llavors el que fas és incorporar-les.
El 2004, Rosa...
El 2004, perdona, ara feia referència als inicis.
El 2004 has parlat d'aquesta sisena edició.
Llavors, hi era un petit grup d'artistes d'aquí de Tarragona.
Ara, actualment, a qui sou?
Com tot, la Peralta sempre ha sigut un cau de gent de diferents estils,
la vessant més clàssica, més impressionista, més contemporània.
Llavors, clar, va ser l'inici una mica aprofitar aquest caliu que hi havia allí,
intentar aprofitar tots els artistes que hi ha de les diferents tècniques,
i les diferents edats, no?, generacions.
Què ha passat, doncs, amb aquests anys com tota la societat ha anat evolucionant?
Què ha passat, doncs, que ha vingut gent jove?
Gent jove que són dissenyadors, que són il·lustradors,
que són fotògrafs, que són, doncs, arquitectes,
que són, el que fem és incorporar, com la mateixa societat, no?,
anar incorporant el que va sortint.
I, d'alguna manera, també, amb la nostra iniciativa de convidar
gent que no té estudi a la Peralta,
però que els convidem als nostres espais perquè puguin exposar,
això també ha sigut molt interessant,
perquè, de fet, que vinguin amics nostres que són de fora d'aquí,
o gent, doncs, clar, imprimeix caràcter, també.
Això també és interessant.
Ha estat un revolució que fa, doncs, el món artístic,
no només d'aquí, sinó també, com deies, de fora,
però també, d'altra banda, pel parc de la ciutadania, no?,
que s'hi ha implicat any rere any.
Sí, sí, sí, que ja hem generat pedagogia, no?
És a dir, tothom espera una mica abans de Santa Ticle
per poder fer-nos la visita als nostres tallers
i veure què presentem i què fem.
Sí, sí, la veritat és que sí.
S'ha generat un enganx, no?
Allò que diuen, ens esperen una mica.
El que passa és que s'haurien de fer més coses,
volem fer més coses a nivell pedagògic,
a nivell de potenciar, doncs, l'art,
cara a regal de Nadal, cara a regal de Reis,
cara a regal d'aniversari,
inclús, doncs, poder fer, doncs, tertúlies
amb gent, doncs, relacionada professionalment al món de l'art,
galeristes, editors de revistes,
d'activistes d'art, crítics d'art.
Ens agradaria tirar cap a aquest vessant més educativa,
més professional.
En aquest sentit, parlem d'un futur immediat,
ja ens has donat algunes pistes de com t'ho imagines tot plegat,
però a nivell de tallers oberts, la propera edició,
ja penseu en alguna novetat important,
o ja penseu com podria ser per fer aquest pas més encara?
A veure, et diré, tallers oberts, per mi, personalment,
està bé, és una iniciativa que està bé,
però que potser jo ja, potser m'agradaria més,
doncs, cara a Tarragona,
la mancança que té, el que és en l'art contemporani,
la bacalera,
doncs, potser seria interessant també,
una vessant per a mi, personalment,
m'interessa més l'art contemporani.
Llavors, doncs, tallers oberts està molt bé,
però potser jo ho vincularia també,
fora inclús de la part alta,
per ampliar-ho i per fer, doncs,
com unes jornades més obertes, no?
Vincular altres parts de la ciutat,
no sé, que hi hagi com una mica més de flux,
no?, de flux d'activitat artística.
Potser és el que estic parlant a nivell personal.
Potser és el que jo enyoro, no?, una mica.
És potser el que em fa falta,
el que m'agradaria a mi,
aquesta és la cosa, el que m'agradaria a mi.
Però com que tot són somnis,
totes les coses comencen per somnis,
penso que si t'agradaria a tu,
doncs, si m'agradaria a mi,
doncs penso que pot ser interessant.
I també m'agrada generar equip, no?,
preguntar i buscar
i generar equip que benefici com més gent millor.
Recordem aquest projecte amb el suport
del Pla Integral de la Part Alta,
també l'Ajuntament, la Diputació,
abans parlaves de la Diputació,
la Generalitat, també Mausa,
en fi, entre d'altres,
perquè ha tingut molt de suport.
Era també un somni als inicis del 2004,
i mira, ja en portem sis edicions,
i esperem que en siguin moltes més.
Rosa Ciurana,
moltes gràcies per haver de trucar a la Tragona Ràdio,
i que vagi molt bé.
Gràcies, vosaltres.
Sempre esteu amb nosaltres.
Gràcies.