que aprenen música.
Josep Ardila, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com ha anat la classe?
Molt bé, molt bé.
S'acaba d'acabar, res fa uns minuts,
tota la canalla ja ha marxat cap a classe
i ara estem just al darrere del Metropol,
els jardins del Teatre Metropol,
on estan els músics descansant.
Ja portaven una bona estona fent aquest espectacle
que han fet avui al Teatre Metropol.
Ara parlarem amb ells també perquè ens expliquin
com aconsegueixen tot aquest clima que hi ha al teatre,
perquè la canalla s'ha posat molt bé,
han cantat, han ballat, han saltat, han rigut.
realment ha estat un bon espectacle.
Nosaltres hi hem estat una estoneta,
ho hem estat escoltant i la veritat és que la canalla
disfrutava molt.
Si et sembla, farem una cosa.
És que fins i tot ha pogut avui al Teatre Metropol,
perquè han fet diverses dinàmiques amb la canalla
i fins i tot ha pogut al Teatre Metropol.
Escoltem-ho així veure una mica
què s'ha viscut aquest matí en el teatre,
aquest espectacle que feien a la Frixi-Land.
Va, que és fàcil, tios.
Un ditet!
Dos ditets!
Quatre ditets!
i quan ja estava allò en dilúvio,
oh, bruixa per la cara,
oh, no veu anar, no veu anar.
Comença a llempegar i a tronar.
Ja ho sentiu, era una mica el que sonava aquest matí al Metropol.
Tots piquen de mans, tots saltant i tots realment s'ho han passat molt bé
en aquest espectacle, dic sí, per l'escola.
Ahir ja se'n va fer un i avui s'ha fet la següent sessió.
Hem parlat amb alguns dels nens que aquest matí estaven al Metropol
i com dèiem, ells ja ho expliquen.
Això s'ho han passat molt bé, han après moltes coses,
perquè tot anava al voltant d'una història,
després també ens l'explicaran els mateixos músics.
Però si et sembla, escoltarem
què és el que diuen els nens i nenes
que aquest matí han estat en aquest acte
del Festival Internacional de Dixiemen de Tarragona.
Hola nois, bon dia.
Hola.
Què tal, que us ha agradat això?
Sí, molt.
Explica'm el que heu fet, explica'm-ho.
Primer, un senyor
que no...
li feia posar nerviós la música
i va sumir un dia amb el seu...
amb el seu avi, la música que li donava,
que es dormia i es relaxava.
Sí, es dormia.
I van sumir que anaven a les platges
i deia, avi, quan tornarem, quan tornarem,
quan es va despertar, ja li agradava.
Ja li agradava la música.
La música, eh?
Sí, sí.
Heu fet molta música, us ho heu passat molt bé,
heu tocat de mans.
Sí, sí, molt.
També.
Us ho heu passat bé, vals, també?
Sí, sí.
A més, no sé si també heu estat fent fins i tot la puja.
Sí.
No ho havíeu fet mai, això, vosaltres, o no?
No.
No.
I què és el que més us ha agradat el dia avui?
A veure, no tots alhora, d'un per un,
què és el que més us ha agradat del concert d'avui?
A mi m'ha agradat molt que ha sigut com una mica de teatre
i també una mica de música.
Ha sigut molt, molt guai, no sé.
I a l'altres què és el que més us ha agradat?
La música.
La música.
A tu també?
A mi quan ha pujat el meu amic amb el cotxe aquest.
Ah, qui és el que ha pujat?
A Isma.
On està el que ha pujat?
A veure, a veure.
Oh, a tu has pujat a dalt?
Sí.
A veure, explica'm, què has fet?
Conduï.
Conduï.
Conduï?
Amb una roda.
Amb una roda, eh?
Ja es condueix amb una roda?
Eh?
Ja heu pogut conduir amb una roda?
Sí.
Sí?
Bueno, gràcies, nois.
De res.
Bon dia, noies.
Bon dia.
Què tal? Com ha anat això? Us ha agradat o no?
Sí.
Un per un. Què és el que més us ha agradat?
Que si no tots alhora no se senten.
Com és resolt que ell no podia viure amb la música
i com és resolt viure amb la música.
Us ha agradat això, eh? I a vosaltres?
A mi les cançons que han trucat.
Sí.
Sí.
I a tu també?
Cançons, cançons molt boniques.
Molt bé, gràcies.
Sí.
Bon dia.
Bon dia.
Què és el que més us ha agradat a vosaltres del concert que heu fet avui?
Que us veu avui?
Eh, pues a mi la música.
La música, eh?
A mi la bateria.
La bateria.
El que tocava el bombó.
T'ha agradat?
Sí.
I a vosaltres?
Sí.
A mi la bateria.
A mi la bateria.
La bateria també.
A mi també la bateria.
I a vosaltres coneixeu la música d'Ixia o no?
No.
Jo no la coneixia.
No.
No.
I us han explicat una història.
Heu participat molt, us ho heu passat molt bé, no?
Sí.
Us ha agradat?
Sí.
Sí.
Doncs eren els nens i nenes que aquest matí han estat al Teatre Metropol, disfrutant,
gautint d'aquest africci-land, d'aquest adició per l'escola que s'ha fet aquests dos dies al Teatre Metropol.
I estan els músics aquí, doncs, descansant una miqueta, com dèiem, i ens acompanya un d'ells, que m'hem enganxat el Gerard.
Gerard, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal? Com ha anat això?
Doncs ha anat molt bé, superbé. Ens ho hem passat molt bé tothom, els músics a dalt i els nens baix.
Sí, sí.
Perquè a vosaltres feu ja espectacles especialment per a les escoles, o sigui, a vosaltres exactament quin és el vostre espectacle, el que feu habitualment?
El que fem, nosaltres el que fem habitualment és música, concerts amb música, alguna cosa sí que hem fet amb actors i trapeccistes encarats per l'escola,
però això d'avui, precisament, el de Frixi dins del Festival de Dixi, és un encàrrec de l'Ajuntament i de qui organitza el 17è Festival de Dixieland.
Era la primera vegada, per tant, que ho fèieu?
És la primera vegada que ho fèiem, sí, sí. Producció pròpia del festival.
I esteu contents, doncs?
Estem molt contents.
Vull esperar el que aniria tan bé, o què?
Bueno, sempre tens allò a veure què passarà amb els nens, però des del primer moment que vam començar ahir va funcionar superbé i està anant bé.
Vau fer ja sessions ahir, avui, almenys hi ha estat una estona i els nens i nens responien molt bé.
Els nens responien, suposo que és perquè, com hem encarat l'espectacle, la música que ens envolta,
intentem reflexar que els sorolls que hi pot haver en un entorn, sigui el que sigui, la natura o la ciutat,
són font d'inspiració final per un músic, no? I també per un oient.
Hem escoltat que els nens picant de mans podien arribar a fer pluja.
Clar, fem un joc amb ells, interactuem, que facin entre tota la sala, bueno, tot el metropol ple, la pluja, imitant-la,
i després imitem des d'un embús de tràfic del que d'allí apareix una cançó i intentem fer això, fer bonic el que podria ser molès al principi.
I a més a més ve que aneu amb un animaló, com és això?
Bueno, perquè és, qui té el nom, es diu Frixi, és una ovella petiteta que deu tenir un mes i mig,
i res, ens dona consells i ens ajuda a entendre el dia a dia i per això bé amb naltros.
I a més a més ha sortit a l'escenari tot, eh?
Sí, surt a l'escenari, surt a l'escenari, clar.
I el Marc, que ho tenim aquí, és un dels que, bueno, interactuava més amb els nens, els feia pujar de l'escenari.
Marc, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Què tal, tu? Com estàs?
Jo molt bé. Jo? Bé, bé, bé. Molt bé. Feliç.
Aquest que vagi fent les coses, va sortint i bé, bé.
Perquè tots anaven tocant, t'anaves saltant per l'escenari, eh?
Jo soc el raro del grup, perquè sóc el que no sap tocar absolutament res,
i llavors, bueno, soc d'un sindicat a part, diguéssim, no?
Jo soc l'actor, i l'objectiu des del principi era aconseguir que la música els arribés directa als nens,
que no... que s'oblidessin que estan en un concert i entressin en un... en pensada,
oh, quin rotllo, no sé què, música, tot el contrari, o sigui, en jugar a sarlos
i que la música els hi entrés directament, diguéssim, no?
Via ànima, via entrevenosa, i jo em sembla que l'objectiu ha complert
i la canalla s'ha anat passant bé a totes les sessions
i a la música els hi ha entrat perfectament.
Han acabat amb un estat eufòric important, eh? Tot saltant i tot.
Sí, sí, sí. Però és que es tracta d'això, no?
La música ha de ser per fer-los més feliços, perquè ballin, perquè saltin, per tant.
Tot tenia una mica una història, una història, em explicava el Gerard,
que era buscar els sons, la música, en la natura, però tot això tenia una història, eh?
El pronòstia era el Pere, si no m'equivoco.
Sí, el Pere Tocassons. El Pere Tocassons, que és un home molt estressat,
que viu atabalat, amunt i avall, en presses, amb una vida frenètica
i que, bàsicament, el que fa és escoltar sorolls,
i quasi, quasi que intenten escoltar-los.
Fins que, a través d'una música del seu avi de quan era petit,
redescobreix els sons que l'envolten
i comença a entendre que la música està en el món, no?
No és una cosa que s'hagi d'aprendre en escola, sinó que ve donada, no?
La portem dintre, no?
I això és una història que respon una mica a la manera que té la banda
de fer i de treballar la música, que és una miqueta això, no?
És una miqueta frixi, no? Tal com diu el nom.
Vull dir, que la música la troben més que no l'estudien, no?
I es van trobant entre ells i això crea unes sinergies molt maques
que jo crec que s'han vist a l'escenari.
Què és el més important? Què és el millor de fer un espectacle com aquest
amb els nens i nenes?
Bé, que és molt divertit, de veritat, o sigui, és d'aquells moments
en què la professió és agraïda, perquè si funciona, en el fons tu disfrutes
i descarregues la adrenalina i és maco.
És a dir, un espectacle per la canalla, això ja és el tòpic de sempre.
És un públic exigent que et poden desmuntar un espectacle si no els enganxes,
però si els enganxes és molt divertit, pots passar-t'ho molt bé,
perquè s'alliberen energies més netes, no?
No tanta convenció com pot passar en un espectacle per a adults, no?
No tenen problema en dir si els ha agradat o no, no?
Correcte, sí, sí. Ni en transmetre la vitalitat, ni si riuen, riuen molt
i coses que de vegades estan més encursetades, no?
Quan parlem de públic adult.
Em comentava Gerard que un espectacle com aquest era la primera vegada que ho feia,
o no sé si és molt aviat per dir-ho, però després del resultat d'ahir i d'avui,
no sé si us ho plantegeu, fer més coses com aquesta.
Jo crec que el procés de treball que ens ha portat fins aquí ha sigut plaent per tothom,
tothom ha disfrutat, tothom ha treballat a gust, per tant,
si s'obren portes em sembla que nosaltres som els primers a entrar-hi.
Per què ho estan molts mesos treballant ara en aquest espectacle?
Molts mesos no.
Molta setmana?
No, a veure, fa meset i mig que vam començar a reunir-nos.
Ho he anat fent tranquil·lament, amb un procés de treball relaxat,
en el sentit d'anar-nos coneixent, d'anar interactuant,
d'anar veient com teatre i música anava casant i he estat bé.
Per què és difícil això de casar el teatre i la música?
Pot ser molt difícil si vas com amb una idea allò a pinyo fijo, no?, que li diuen,
però amb un grup de gent amb la mena oberta, com ha estat el cas,
ha sigut la cosa més fàcil del món.
Doncs Marc, Gerard i a tots els músics, moltes gràcies per haver-nos acompanyat
i gràcies per tot, vaja.
De res, a vosaltres.
Eren els músics, eh?
L'espectacle Frixi Bànquez ha fet aquest matí al Teatre Metropol.
Ja ho hem sentit, els nens s'ho han passat molt bé,
ells també han disfrutat dalt de l'escenari,
per tant, és un dels espectacles, en aquest cas dirigit als més petits,
d'aquest 17è Festival Internacional de Dixiaban de Tarragona,
ha fet només que començar, eh?
ja ahir començava amb aquest acte també per les escoles
i avui s'allargaran tots els actes, avui, dijous, dia 25 fins al dia 28.
Aquest 17è Festival, enguany, dedicat al guitarrista Django Reinhard
en el centenari del seu naixement.
Aquest dissabte hi haurà aquest espectacle, aquesta producció pròpia,
per tant, caldrà seguir atents a tot el que aquests dies es faci
pels carrers i places i també escenaris de la ciutat de Tarragona.
Molt bé.
El 17è Festival de Dixiaban.
Perfecte, doncs gràcies Josep Ardila i Joa Maria Bertran
per fer-nos arribar a aquest ambient de Dixiaban
i, a més a més, ha adreçat aquest públic infantil que escoltava.
Gràcies i que vagi molt bé. Fins després.
Adéu-siau, vaixer.
Adéu-siau, bon dia.
Aprofitem per recordar, amb la música de fons,
que tenim ja diverses actuacions avui en el marc del Festival de Dixiaban.
Més enllà d'aquest Dixi a l'escola, recordem que la inauguració oficial del festival
tindrà lloc aquesta tarda a les 6, precisament també al Teatre Metropol,
amb un grup francès, amb una banda que venen de França i que es diuen Am Que Tenes Swing.
Després, a les 8 del vespre, hi haurà el Caixa Fòrum de la Fundació La Caixa,
els Vespres Dixis, amb el grup català Pixi Dixi.
També tindrem aquesta nit actuació de Dixi al restaurant Quim Quima,
a partir de dos quarts de 10, Dixi en sopar.
Si voleu anar a sopar, acompanyats de bona música Dixi,
doncs ja ho sabeu, avui el restaurant Quim i Quima fa Dixi en sopar
a partir de dos quarts de 10 de la nit.
Al Teatre Metropol també hi haurà concert aquesta nit,
amb la mateixa banda francesa que farà la inauguració de la tarda,
a la nit actuarà a partir de les 10.
Recordeu que és la banda Am Que Tenes Swing.
També tenim l'actuació dels Frank Oli Sons al Puff Highland,
a partir de les 11 de la nit.
Tenim l'actuació del Raymond Garrett Trio al Rock Bar,
que està situat a la Rambla Nova.
És una altra de les actuacions previstes per aquesta nit.
També tenim la de Rubén Lorenzo al Club Nàutic del Port Esportiu,
també a partir de les 11 de la nit.
i una última actuació del Festival de Dixieland aquesta nit.
En aquest cas, i a partir de les 12,
el grup Pic Fat, que és un grup també, una banda catalana,
actuarà al Cafè Museum, al carrer Sant Llorenç,
número 5 de la part alta.
Diverses actuacions, doncs,
per aquesta nit inaugural del Festival de Dixieland de Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.