Matí de Tarragona Ràdio, les 10 del matí, pràcticament 10 minuts.
Aquesta última setmana del mes d'april volem també parlar
durant uns minuts de temes educatius,
perquè ara, a principis del mes de matge,
començarà el període de matriculació
per a tot l'ensenyament obligatori de cara al curs vinent
i també començarà el període de preinscripció
per a altres tipus d'ensenyament.
Unes dates que considerem interessants
per repassar l'actualitat en matèria educativa
aquest matí a la cintònia de Tarragona Ràdio
amb el director dels serveis territorials
del Departament d'Educació de Tarragona, el senyor Vicent Villena.
Senyor Villena, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Com dèiem, començarà molt aviat, ara a principis del mes de maig,
el període de matriculació,
després del que va haver-hi ja de preinscripció
per a l'ensenyament primari,
en general pels ensenyaments obligatoris de cara al curs vinent.
Quines previsions en fa, en general,
el Departament d'Educació sobre aquest període de matriculació?
Preveuen alguna sorpresa, alguna novetat important?
No, estem fent el seguiment de dades.
El comportament general d'enguany ha estat més positiu
que cap altre any.
Probablement perquè comencem a viure ja
una ve de ballada en la demanda d'escolarització
pel fet de la crisi
i probablement perquè alguna migració també marxa.
I estan quedant places sobreres.
Poso només un exemple molt ràpid i il·lustratiu.
En el cas, per exemple, de la ciutat de Tarragona,
amb una previsió de 1.800 sobre padró,
la previsió que tenia l'Ajuntament de 1.800 possibles prescripcions a B3,
ens hem quedat que no hem arribat a les 1.700, 1.600 i escaig.
Això ens ha fet revisar la planificació de l'oferta
i fer el tancament de tres grups perquè evidentment no hi ha aquests alumnes.
Ara estem molt amatents al fet que es pugui haver produït
pel fet d'avançar el període de prescripció
per aconseguir el compromís de tenir les plantilles al juny,
perquè, com ja sabem, el curs vinent comencem el curs més aviat,
comencem el 7 de setembre,
i això ens obliga a avançar tots els processos.
Ara, el fet d'avançar el procés de prescripció
ens fa mantenir la cautela d'anar revisant si es produeix matrícula viva.
Que algú s'hagi despistat, vaja,
que al canviar-ho de dates algú s'hagi despistat.
Però les dades que estem tenint no...
Estan confirmant que realment és que hi ha gent que hi era que no hi és,
que han marxat i no s'han despedint,
i per tant els padrons no acaben de reflectir la realitat que tenim.
Com que és un procés, a més, que ja està dissenyat des de fa molts anys
per anar revisant com fluctua i com se produeixen modificacions,
el tancament formal, per tant, es produirà al maig,
que és quan ja es fa la confirmació de matrícula,
això ja ens dibuixa a l'escenari del curs vinent
i a partir d'aquí ja es pot fer tot el tema de tancament de plantilles.
La secundària tindrà un comportament,
no és tan imprevisible la secundària,
perquè l'alumnat ja el tenim molt comptat,
són els alumnes que estan a 6C de primària,
per tant sabem que passen a primer d'ESO,
pot haver alguna petita variació, però molt poca.
I el comportament en general,
està l'interrogant una mica de com estarà la demanda de postobligatoris,
perquè en context de crisi sempre es produeix un augment de la demanda,
si la gent no treballa, jo crec que pren una bona decisió intel·ligent de formar-se,
mentre hi ha aquest temps.
Bé, i això és el que representarà un cert repte,
quan veiem les dades i les peticions,
doncs si hem d'ajustar oferta.
També ara, a principi del mes de maig,
començarà el període de preinscripció
per aquells ensenyaments postobligatoris,
que no són, d'alguna manera,
doncs això el que dèiem, obligatoris.
Quines previsions aquí en fa el Departament d'Educació,
pel que fa al territori de Tarragona?
Bé, són a les que estava fent referència,
ara, quan parlava al final de la primera pregunta.
estem esperant a veure si es confirma la tendència d'aquests anys
de davallada de la demanda del batxillerat,
que ha estat una constant,
a veure en guany com es comporta,
i després, doncs, l'augment de la demanda de la formació professional.
Aquesta tendència d'aquests darrers anys,
entenem que no respon a qüestions conjunturals,
ni tan sols a factor de crisi.
Fins i tot la crisi pot desdibuixar aquesta tendència,
però forma part més aviat d'un procés de canvi
en el model de formació del conjunt de la societat.
Estem a molta distància del que és habitual
en països del nostre entorn, d'Europa i del conjunt de l'OCD,
en què el gran gruix de la població
arriba fins a ensenyaments postobligatoris,
o sigui, té una formació equivalent a la formació professional o al batxillerat.
Aquí, al nostre país, tenim un gran dèficit,
en aquesta franja. De fet, la tenim invertida.
Si dibuixéssim, estaríem en la situació invertida.
Tenim molta població que encara no es queda només
amb els ensenyaments bàsics, els obligatoris,
i ens falta que molta d'aquesta població
passi a tenir formació professional i batxillerat.
Aquest és el repte.
Per tant, aquí és on hem d'estar molt atents
a com va evolucionant i estimular.
És un dels objectius que en aquest moment
recull la llei d'educació i els decrets que la despleguen.
Un objectiu és aconseguir que augmenti el percentatge de població
que fa estudis postobligatoris.
Perquè és el gran gruix després de persones
que han de poder trobar un treball en l'àmbit industrial
o en l'àmbit dels serveis.
Perquè hem de pensar que la gran eclosió, per exemple,
d'oferta de la formació professional
ha estat aquests darrers anys al voltant de l'atenció a la persona.
Les llars d'infants, la llei de la dependència,
l'àmbit sociosanitari en general.
És aquí on segurament hi ha més futur professional.
En aquest context dels estudis postobligatoris
tenim ja des de fa setmanes un cert debat,
una certa polèmica a Tarragona
sobre la destinació dels estudis bucodentals
que s'estan realitzant,
que des de fa anys es fan a l'ISC Calípolis
i que, segons ja va anunciar el Departament d'Educació,
a partir del curs vinent es traslladarien a Reus.
S'ha estat analitzant en les últimes setmanes,
en els últims dies aquesta qüestió.
Han arribat ja amb una decisió definitiva, senyor Villena?
El divendres jo vaig comunicar,
per correu electrònic, un avançament
i després amb una conversa telefònica
amb el conseller delegat d'Ensenyament a Tarragona,
el senyor Sonor Uges,
manifestant que la decisió del Departament
es manté en la que ja vam dir en el seu moment.
Després d'haver analitzat els treballs fets
per la taula mixta aquesta que hem fet,
el territori, que és una cosa innovadora,
una taula mixta territorial de la formació professional
on participen els ajuntaments més importants,
que ja tenen taules mixtes en l'àmbit de l'enciament obligatori.
I en la darrera sessió també vam convidar
organitzacions empresarials,
CEPTA, PIMEC, Campres de Comerç,
Sindicats, Departament de Treball,
perquè valoréssim tots,
en una manera conjunta i tots plegats,
els criteris que està utilitzant el Departament
per ordenar l'oferta de formació professional.
En el cas concret,
i perquè ho havia demanat la Junta de Tarragona,
vam incorporar també un punt de l'ordre del dia
que era el tema de l'oferta
de la família sanitària de la higiene bucodental.
Bé, fetes les reflexions
i fetes l'anàlisi dels criteris
que ha utilitzat el Departament,
que porta utilitzant ja fa anys,
en aquesta legislatura,
el cert és que no van haver argumentacions contràries,
jo crec que es va entendre perfectament.
I què es va entendre?
Doncs es va entendre que durant molts anys
que la planificació de l'oferta formativa
no tenia tant en compte els equilibris territorials,
ni tenia en compte el fet que, per exemple,
s'ha produït un canvi important
de la distribució de la població en el territori.
En aquest moment, les dades ho diuen,
Tarragona, per exemple, ciutat,
té un pes menor respecte al conjunt del territori,
perquè ha crescut tota la demarcació
de manera considerable,
perquè anem cap a un model de conurbació àmplia.
i creixen de manera molt més evident
municipis de la resta de la demarcació.
Doncs bé, tenia un factor de concentració evident
de l'oferta de formació professional.
Era raonable, era lògic,
perquè teníem les instal·lacions del complex educatiu,
perquè teníem la residència i altres factors.
Però en atenció a l'equilibri territorial,
que no vol dir el territori i el nom dels llocs,
no vol dir el territori en quant que en el territori
viuen persones.
A costar l'oferta de formació professional,
perquè tenim aquest objectiu que el màxim de la població
assoleix aquests nivells d'ensenyaments.
I això vol dir acostar-los també a la població.
Per exemple, vam veure clarament que l'analitzar
la distribució de l'oferta de formació professional
dels cicles formatius que són de més recent aplicació
estan ben distribuïts en el territori.
Però quan anem als antics,
quan a vegades s'utilitza l'argument aquest de fa molts anys que es feia,
doncs és que és això el que passa.
Quan fa molts anys que es feia,
només en un lloc aquí té un repte a resoldre,
que és com fem els equilibris territorials.
I en el cas de la família sanitària hi ha un altre component,
i és que és una família que té
un nombre de cicles formatius molt ampli.
Són 14 cicles formatius que conformen la família.
I això ja vam decidir al conjunt de Catalunya
que no ho faríem en un sol centre de referència,
sinó que en territoris molt poblats, com el nostre,
el que buscaríem serien dos centres de referència potents.
I el que es fa és repartir
el que són els cicles formatius de grau superior.
Aquí el centre agafa una especialització de grau superior.
I els de grau mitjà, aquests es posen a tot arreu.
Quin era el moment de fer-ho?
Doncs el moment de fer-ho era enguany,
perquè jo sempre he defensat pel territori,
perquè aquest tema ja fa uns anys que estava damunt de la taula
què calia fer-ho.
El que sempre he defensat pel territori
és que aquests canvis es produeixin
en un escenari en què els centres no tinguin la sensació de perdre,
sinó que busquem un cert equilibri.
I per què era l'any?
Doncs era l'any perquè, en aquest cas concret,
el Calípolis, els cicles formatius, per exemple,
de farmàcia passen d'un any a dos anys.
Això vol dir, per tant, un increment en el centre.
I perquè també era l'any en què podíem posar
un nou cicle formatiu al Calípolis,
que és un cicle molt demanat al territori.
Hi havia altres candidats,
que és el d'emergències sanitàries.
Per tant, el centre comença a caminar
en aquesta línia d'especialització
i el que fem és tancar aquesta oferta d'aquí,
posar-la en aquest cas.
Jo crec que el que alimenta la polèmica
algun acaba tenint la sensació
de que és perquè l'altre centre de referència,
que no ha de ser cap sorpresa,
és Tarreus, que és l'altre gran nucli
de població del territori,
amb referència també potent hospitalària
i amb concentració d'habitants
que tenen dret a tenir a la base aquesta oferta.
I aquest és el debat.
No és un debat de si fa més temps o no fa més temps,
o si es fa més qualitat o menys qualitat,
perquè la qualitat està garantida.
Al final, els professionals
seran els que hauran d'anar
a un lloc o altre
i prestar el servei.
Disculpa.
És el telèfon mòbil que a vegades sona.
Sí.
Talla perquè és el conseller.
Sí.