Passen 5 minuts de dos quarts 11 del matí.
Estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
en la qual hem parlat de moltes qüestions d'actualitat fins ara,
en la qual hem abordat temes d'actualitat política,
temes d'interès ciutadà, de l'espai urbà.
Hem parlat precisament durant els últims minuts
de l'espai públic, dels espais públics de la ciutat de Tarragona.
I ara volem deixar metafòricament la ciutat i marxar a la muntanya,
perquè aquesta tarda comença el tercer cicle de conferències de muntanya
que s'organitza a la seu de la Diputació de Tarragona.
Una iniciativa del Club Alpi K2,
amb el suport de la Diputació que avui volem comentar
amb el seu president, amb el president d'aquest club,
el senyor Pau Sales. Senyor Sales, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I amb l'alpinista tarragoní Òscar Cadiac.
Òscar, també bon dia.
Bon dia, com esteu?
És la tercera vegada que els entrevistem amb ells
perquè és la tercera vegada que fan aquest cicle de conferències
que a més inclouen exposicions.
I que a més a més, avui Pau comença, em sembla que amb un plat fort,
perquè estarà aquesta tarda a Tarragona, a la Diputació,
un mite, un alpinista d'aquells històrics,
tota una referència en el món de l'alpinisme, no?
Efectivament. Estarà Kurt Dienberger.
És un pioner himalaïsta.
És un alpinista històric.
A ell li agrada que li diguin explorador perquè realment ho és, no?
O sigui que ell es va iniciar des de molt jove als Alps,
després va passar a l'Himalaia
i ens va ensenyar a tots,
l'Òscar ho reconeix, no?
Amb el bregatge de l'Òscar, que tots el coneixem a Tarragona,
que va ser un dels seus mestres,
va ser un mirall i per nosaltres és un exemple a seguir, no?
És el que va crear l'alpinisme d'atac lleuger
i que, bueno, crec que val la pena que fem un esforç i ens movem.
La gent de Tarragona ens costa moure's.
El mou de Tarragona que diem, doncs aquí els encoratgem.
Tot tarragoní que tingui una mica d'inquietud,
Tarragona està desperta.
hem de fer, juntant-nos amb el Club Alpí i anar avui a la Diputació.
Òscar, què representa el fet que vingui aquest alpinista aquí a Tarragona?
Sí, és una referència mundial.
Tenim la gran sort que ell parla bastant bé a l'espanyol,
mínimament, perquè ha fet moltes conferències al nostre país,
ha estat bastant a Sud-amèrica,
i per almenys per a les meves generacions és aquesta referència,
aquest pioner que nosaltres vàrem conèixer per allà als anys 69, als anys 70,
i si no recordo malament, a Tarragona capital va fer la darrera conferència
a la biblioteca del carrer Gasòmetre,
a la biblioteca pública, per allà als anys 72, 73.
Aleshores, clar, nosaltres ja havíem tingut els primers llibres de muntanya,
que llavors no hi havia publicacions de 0 a 8.000 metres,
que ens va entusiasmar de tal manera
que poder conèixer aquesta persona que ens havia transmès
tots aquells sentiments, aquelles passions, aquells valors de la muntanya,
això ens va crear en tota aquella generació la possibilitat
de poder, com si diguéssim, abraçar aquest mite vivent.
Jo he tingut més sort encara que he pogut compartir alguna expedició amb ell,
amb l'expedició de l'Ajuntament de Tarragona,
FEM Tarragona, l'any 92, 91-92,
i compartir aquest esperit d'exploració,
com comentava el president, el Pau Lluís,
d'aquest sentit de, a vegades, no anar a repetir coses que ja estan fetes,
sinó descobrir noves rutes, com va ser la ruta nova que vam fer.
I avui tindrem aquesta gran oportunitat.
Jo penso que també és com un homenatge
a aquesta llegenda viva de l'alpinisme mundial.
Serà, sens dubte, un primer plat d'aquest cicle,
en fi, del més alt nivell.
Estem parlant del tercer cicle de conferències.
Primer que res, doncs, cal dir que, en fi,
gràcies al club, a la pròpia iniciativa de l'Òscar Cadillac,
esteu consolidant allò que va néixer ara fa tres anys, no?
Aquella idea de portar a Tarragona exposicions,
xerrades sobre aquesta qüestió de muntanya.
Sí, va ser un repte del club.
El club és un club jove,
que ens han posat al cap de fer aquest cicle de conferències.
La Diputació, des d'un primer moment,
va agafar el testimoni i va dir,
us ajudem, això és encoratjador,
que una institució territorial amb el pes específic de la Diputació t'ajudi,
encapçalat pel seu president,
que és un entusiasta de la muntanya,
sempre ens ha ajudat.
I realment va començar fa dos anys,
amb 14 per 8.000,
que van ser un mirar a tots els escaladors catalans
que havien fet 8.000,
amb una exposició molt interessant,
i després l'any passat sobre els gels de l'Àrtic i l'Antàrtic.
És increïble la participació de la gent,
perquè realment sempre fem ple.
El cicle de conferències,
són tres conferències que arrenquen avui,
que es perllongaran durant els propers dijous,
a dos quarts d'avui del vespre,
sempre a la Diputació de Tarragona.
La conferència inaugural, com dèiem,
va a càrrec d'aquest explorador austríac,
Kurt Diemberger.
Serà, Òscar, una conferència, una xerrada,
en què d'alguna manera ell repassarà a Creus
la seva pròpia trajectòria?
És una mica una xerrada de les seves vivències personals?
Sí, de fet,
quan esperes en Kurt,
vull dir, les portes estan obertes.
Es pot acabar parlant de tot una mica, no?
Sí, sempre parla de la seva trajectòria,
i de fet, quan vaig connectar amb ell,
em va dir des dels Alps,
passant per l'Himalaya,
fins a arribar al K2.
Al K2 és una muntanya que el va marcar profundament.
Jo crec que és una muntanya que ha deixat empremta
amb totes les nostres vides d'activitat de muntanya,
i precisament el nostre club també es diu Club Alpí K2,
vull dir que és una referència mundial,
i ell aquí va patir una de les grans tresèdies de l'any 1986,
en què va fer l'ascensió d'aquest cim,
i en el descens la seva companya, Juli Tulis, va patir una caiguda,
el va arrossegar amb ell,
van quedar al llindar de caure per un abisme des de 8.000 metres,
però van quedar aturats,
i llavors es van poder replegar exhaust en el seu campament a 8.000 metres,
al camp 4,
però allà tenien la tenda destruïda per un temporal que havia començat,
aquest temporal va durar gairebé una setmana,
la primera nit, degut segurament a la infecció o la duresa de la mateixa ascensió,
la seva companya va morir,
i els restes d'alpinistes que es quedaven refugiats en aquell camp
van anar morint els diferents dies,
de manera que va poder baixar tan sols en Billy Bauer i en Kurt Dienberger,
d'aquella odissea,
jo crec que va ser una de les tragèdies difícilment superables de l'Himalaia,
de la que ell va extreure's un gran escritor, un gran orador,
un gran explorador, un gran alpinista,
les seves reflexions i ha fet diversos llibres
al voltant de les explicacions que es desprenen
de tots aquests sentiments que es viuen a la muntanya,
a part que és també un gran cineasta.
Jo crec que avui ens recompensa amb una xerrada clàssica,
fa un repàs a la seva vida, a la seva trajectòria,
amb diapositives, però d'una qualitat
que han estat publicades inclús a Nacionals Geogràfics
i republicacions tant americanes com de Nova Zelanda,
com d'Austràlia,
i ens recompensa també amb unes imatges,
doncs d'unes seqüències dels films
que ell ha presentat en diversos festivals.
Això serà avui a partir de dos quarts de vuit del vespre,
com dèiem, al palau de la Diputació de Tarragona.
La setmana que ve, el Pau Sales serà l'encarregat de fer la xerrada
i ens portarà al Tíbet, no?
Sí, la conferència es diu el Tíbet, el Mont Kailas,
pel Tíbet, el Mont Kailas, el centre de l'univers.
Pels tibetans és aquesta muntanya que no ha aixafat mai cap persona
perquè s'agrada i és de les poques que no ha sigut trepitjada mai
per cap peça no mar.
Nosaltres, quan vam fer el projecte aquest amb l'Òscar,
perquè evidentment vam anar sempre de la mare de l'Òscar,
que és el que coneix el territori,
ell ja hi havia estat dos vegades abans
i realment és apassionant.
És un centre de cultures molt antigues,
inclús anteriors al budisme.
La cultura espiritual, bon,
que és molt anterior al budisme,
doncs ja feia la peregrinació aquesta.
És un centre espiritual del món
i realment quan tornes i quan penses
i quan veus les fotografies
realment et canvia una mica la vida, no?
De la mateixa manera que em va canviar
quan vaig anar amb l'Òscar fa dos anys al Nepal,
vaig dir tornarem, hem tornat,
tenim nous projectes
i és transmetre a la gent aquesta vivència
d'aquesta muntanya sagrada
no siguin un gran trekking,
siguin assolible amb molta gent,
et mous quasi a 6.000 metres
per l'altiplà del Tíbet,
però crec que és apassionant veure la gent
i poder transmetre la plasticitat
de les fotografies que vam poder captar.
Això serà el proper dijous 11.
I el dijous 18,
tancant aquest cicle de xerrades,
l'Òscar Cadia,
que ens portarà a la tercera muntanya
més alta del món,
el nom de la qual no vull pronunciar
perquè em sembla que m'equivocaré.
Òscar, com es pronuncia?
Bé, és el Can Xanchunga,
que vaig tenir ocasió d'anar-hi el 2007 i el 2009.
És una muntanya que també tenim un record,
doncs, amb una part trista,
perquè vam, va restar,
va romandre un dels companys meus,
que és en Íñigo de Pineda,
i degut a una fallida del seu cor,
però que nosaltres vam voler homenatjar
anant-hi un altre cop el 2009
i que, finalment,
el grup que estava composat
per nou persones,
doncs, amb un dels membres
va aconseguir el cim,
que va ser l'Alberto Cerany.
Llavors, serà un recull
d'aquestes dues aventures,
com es van viure un any,
com es van viure l'altra vegada.
És un lloc molt remot,
que és una muntanya,
que és la tercera més alta de la terra,
85-86,
fa 8.586,
i està situada a l'extrem est del Nepal,
tocant el Sikhim,
en una regió amb moltes jungles,
rodejat de muntanyes nevades,
és tot un exotisme molt interessant.
Costa d'arribar-hi,
costa de pujar-hi,
com tots els 8.000,
costa tornar a la realitat,
de vegades,
però a vegades ho desitges,
i jo crec que, doncs,
hem de fer palès aquest esforç
que també des de la Diputació de Tarragona
em van recolzar en aquests dos viatges
i poder mostrar, doncs,
al mateix temps que també tenim
una exposició muntada,
que no hem anomenat...
Sí, ara us anava a preguntar, precisament.
Sí.
Tenim, doncs, aquestes tres conferències,
4, 11 i 18 de febrer,
però de manera paral·lela.
Avui s'inauguren,
i les podrem veure durant tot el mes de febrer,
un parell d'exposicions, no?
Explica-nos una mica...
que podrem veure.
Són dues exposicions,
una es diu La muntanya màgica,
que pertany a les conferències itinerants,
a les exposicions itinerants de la Diputació,
del que el Servei de Cultura patrocina.
Està dirigida per Òscar Cadillac,
i de fet és la història de la vida de l'Òscar, no?
Des de les muntanyes d'aquí del voltant nostre,
de les comarques tarragonines,
passant per Montserrat, el Pirineu, els Alps,
i arribant a l'Himalaia, no?
I després, també, doncs, unes fotografies meves
d'ullades, que jo les he titulat
Ullades pel Tibet i Nepal,
que són, doncs, les que...
Bé, de les 6 o 7.000 fotografies
que jo he fet amb els dos viatges,
són les que m'ha costat molt escollir,
que són les que crec que poden impactar,
que poden transmetre aquesta sensibilitat
de les cultures del Nepal i Tibet, no?
Que crec que ensenyant com són
i ensenyant les mancances que tenen,
jo crec que se'ls pot arribar a comprendre i ajudar.
Amb aquestes exposicions,
amb el cicle de conferències,
com dèiem la tercera edició,
de mica en mica, Òscar,
anem situant Tarragona en el mapa
amb una certa referència
en qüestions com aquestes,
parlant de muntanya,
encara que aquesta sigui una ciutat mediterrània,
que estiguem al costat del mar,
que sembla que el nostre ambient sigui això,
la platja i el patrimoni, les pedres,
també tenim,
i podem posar amb certa referència,
amb cert valor,
qüestions com aquesta, no?
Sí, sí, tu ho has dit,
mica en mica,
perquè ara ho comentàvem amb el Pau,
realment tirar endavant
molts actes d'aquests cada any
ens costa molt.
No sols el tema ja econòmic,
perquè, bueno,
estem, doncs,
en una situació actual,
treballant amb el tema del local,
amb la captació de socis,
amb el tema informàtic,
tot això organitzativament,
i a més quan s'ha de fer
molta, amb hores o traient-te hores
que necessites l'amió per feina
o per estar amb la família,
tot això són sacrificis
que avui en dia
tenen un preu molt alt.
Bé, per nosaltres és,
com sempre,
és una llavor,
és fer una crida,
un treball de formiguetes,
fer una crida,
doncs, que s'estan fent coses,
i com tu també dius,
al costat del Mediterrani
estem parlant de muntanya,
però, bueno,
tot s'ha de valorar.
Jo l'altre dia vaig estar a Múrcia
i realment,
grups de música
que hi havia allà a Múrcia
valoren,
no tenen el mar al costat mateix,
estan una mica a l'interior,
però valoren moltíssim
tota la música mediterrània.
Aleshores,
senten com una gran enyorança,
nosaltres tenim enyorança
també de les nostres muntanyes,
que no les tenim gaire lluny,
perquè el Pirineu,
Montserrat,
les muntanyes de Prades,
també hi neva
i aquest any n'és prova
i podem disfrutar-ho bastant
de tota manera.
O sigui que jo crec
que estem dins
d'un petit paraís,
un univers
que l'hem de disfrutar
i explotar
tot el que tenim, no?
Per anar acabant,
dues qüestions molt concretes,
una relacionada
amb el club en general
i una altra
més particular
de l'Òscar Cadíac.
El moment del club,
en quina situació us trobeu
i després li preguntarem
a l'Òscar
què està fent,
que segur que està fent
o preparant alguna cosa.
Pau.
Bueno, com ha dit,
l'Òscar estem lluitant
contínuament,
estem encara amb la manca
de local,
no tenim local,
tenim un local provisional
que com tothom
que ens coneix
és la pròpia botiga
de l'Òscar
que comparteix
com pot pobra
les mancances
de no tenir un local,
l'Ajuntament
crec que al final
ens ajudarà.
És un problema
de totes les associacions
aquestes petites,
altruistes,
que no tenim diners,
que no tenim recursos,
però bueno,
si ha de servir per crida
aquí està, no?
però jo crec que al final
aconseguirem
doncs tenir un local.
Jo diria que estem
a la ratlla
dels 300 socis.
Aquest club,
el va fundar el club
fa tres anys,
tenen a quatre,
el va fundar
l'Òscar
doncs amb uns companys
de muntanya
i tot el que surt
doncs petit,
embrionari,
doncs costa,
perquè sempre hi ha
els altres clubs
que diuen home
perquè no us associem
amb nosaltres.
Jo crec que la diversificació
és important.
jo crec que
hi ha ciutats
a prop nostre
que tenen molts clubs
i es junten
i tenen empenta.
Jo crido des d'aquí
al Terragoní,
el que lluita
pel nàstic,
el que lluita
per lo nostre,
doncs que lluitem
per la muntanya,
que tenim aquí
l'Òscar
i que cal
aprofitar
la seva
fita tan alta
que ha arribat,
doncs aquí estem
al club
per poder
seguir per la muntanya
i tindre
l'ajut de tothom.
Això a nivell de club
i a nivell particular,
Òscar,
què estàs preparant?
Sí,
el dia 19 de març
tinc un grup
perquè aquest any
és el 25 aniversari
que vaig pujar
al cint més alt
de la Terra,
al Sostre del Món,
a l'Everest,
i tinc un grup
important,
entre ells
part de la meva família
i amics
i coneguts
i gent
que volen
que els recordi
com va ser
aquella ascensió
fa 25 anys
i ens anem
al camp base
de l'Everest.
Aquest trekking
durarà,
ja l'hem fet
diverses ocasions,
bé,
ja l'he estat
en diverses ocasions,
durarà
al voltant
d'unes tres setmanes,
tot plegat
i agafant
Setmana Santa,
que és una època bona,
que és a començaments
d'abril,
i després,
com que hauré
obtingut
una bona aclimatació
a l'alçada,
probablement
sigui l'oportunitat
de fer
una ruta nova
amb un 100.000
o amb un 8.000,
això està una mica
en el tinter,
perquè és un any
complex
per,
bé,
primer per formar
un equip
i tenir
una ajuda
econòmica,
però,
bé,
més que res
per tenir
un objectiu clar,
però,
bé,
seria entre un 100.000
i un 8.000
en el Nepal.
Citaves el tema econòmic,
la crisi també
ho noteu,
no?,
a l'hora de buscar
ajudes,
patrocinadors,
finançaments...
Evidentment,
evidentment,
llavors cal tenir
molta cura
i fer com si diguéssim
anar a tiro fixo,
no?,
a les coses
que realment
funcionen,
no?
Ara recordaves
els 25 anys
d'aquella ascensió
a l'Everest,
mediàticament,
segurament,
va tenir un impacte
que no sé si després
cap alpinista català
ha aconseguit
amb una altra
muntanya.
No,
de fet,
nosaltres ens ho vam prendre
com una muntanya més,
l'any abans havíem fet
el Nanga Parbat,
que l'any passat
ja va fer els 25 anys,
que va ser el primer
8.000,
per nosaltres
ja va ser un èxit
poder fer un 8.000,
una cosa quasi difícil
de somiar,
i a l'Everest
el vam tractar
d'aquesta manera.
El que passa
és que mediàticament,
tens raó,
que va tenir
unes desproporcions
exigerades,
i tot i que en aquell moment
no existia l'internet,
que encara,
ho recordaré,
doncs,
en les conferències
que ja comencem a fer
sobre això
la setmana que ve,
a la seu de Sade,
empresarials a Barcelona,
doncs,
parlaré de que allà
transmetíem en Morse,
fa 25 anys,
jo crec que no va entrar
a l'internet
fins cap de 10 anys després,
cap allà
el 95,
potser,
o alguna cosa així,
se començava ja a parlar
dels computers
i dels ordinadors,
i tot això,
i llavors,
clar,
la informació
és el que ha canviat,
la comunicació,
des d'aleshores
ha canviat moltíssim,
el nivell dels permisos
també,
la visita
de cada vegada,
doncs,
de 500 persones
hi ha hagut algun dia
que ha pujat a l'Eberès,
tot això s'ha transformat
totalment,
quan llavors
estàvem parlant de,
han pujat 48 persones,
han pujat 131,
han pujat 10
sense oxigen,
vull dir,
podria ser aquesta estadística,
ara estem parlant
de 5.000,
de 6.000.
Aquest 25è aniversari,
ja has dit que
el recordaràs
anant a l'Himalaya,
al Camp Bassa,
i fent diverses activitats,
el vols recordar
però d'alguna altra manera?
Has pensat de fer
algun acte,
alguna activitat?
La gent que vau pujar
fa 25 anys a l'Eberès
i que insisteix
en el ressò mediàtic
que va tenir
aquell moment,
aquell ascens?
Alguns estan
per la labor,
per dir-ho d'alguna manera,
alguns altres,
doncs,
bueno,
estan en un punt
més tranquil.
Jo crec que en som uns quants
que ens ve de gust
fer alguna cosa,
es va proposar
de fer uns 7.000,
veurem si es tira endavant
i m'hi ajunto,
que això seria també
a finals,
doncs,
d'abril
o principis de maig,
i aprofitant aquesta
aclimatació que jo tindré,
anant allà al Camp Base,
jo m'hi mantingut
en actiu,
del grup i s'han mantingut
alguns,
no tots,
i, bueno,
sí,
hi ha alguns actes
marcats en el calendari,
recordem que el dia
va ser el 28 d'agost
de 1985
i, bueno,
fins a la data,
doncs,
ens han reclamat
en alguns llocs.
Però jo crec que són actes
més d'una mica
la difusió,
com érem abans,
com estem ara,
una mica els comparatius,
però en el meu cas,
jo crec que
em fa durar
aquesta experiència,
em trobo bé físicament
i, doncs,
per tant,
em mantinc.
Molt bé,
doncs,
ens quedem recordant
aquest aniversari
i, sobretot,
ens quedem amb el cicle
de conferències
i les dues exposicions
que a partir d'aquesta
mateixa tarda
podeu anar a veure
al Palau de la Diputació
de Tarragón,
a més recordant
que aquesta tarda
tenim una cita interessant,
sobretot a aquells
que els hi agradi,
perquè podran escoltar
l'explorador austríaca
Kurt Diemberger,
tot un mite
de l'alpinisme mundial.
Avui n'hem parlat
d'aquestes qüestions.
En Pau Salles,
president del Club Alpí,
K2,
i Òscar Càdiac,
un dels seus membres,
un alpinista,
terra Unió,
un alpinista català
que no mereix
gaires més presentacions.
A tots dos,
felicitats per la iniciativa,
tercera edició del cicle,
que vagi molt bé,
que sigui tot un èxit.
Moltis gràcies.
Adéu-siau, bon dia.