Passant 10 minuts del punt del migdia,
com els dèiem ara fa un moment en el sumari del programa,
volem parlar d'una escola terraunina,
l'escola Olga Xirinax,
que rebia aquest diumenge
un dels premis Valdir i Reixac
que atorga la Fundació Lluís Carulla.
Es tracta d'uns guardons de gran prestigi
en el món educatiu.
Un premi concret per l'escola Olga Xirinax
per un treball que han fet alumnes molt petits,
nens i nenes de P3 i P4.
Avui volem aprofitar aquest reconeixement
per parlar amb les responsables de l'escola.
Ens acompanya la seva directora, la Rat Sabrián.
Rat, molt bon dia.
També la cap d'estudis, l'Anna Altadill.
Anna, molt bon dia.
I també ens acompanya una nena molt petita
i molt simpàtica i molt maca,
que és la Aina de Cal.
Aina, bon dia.
Bon dia.
Que és una de les que ha fet el treball, m'imagino, no?
Rat?
Sí, sí.
Ella és una de les protagonistes.
Sí, de fet, aquest treball l'han guanyat els nens
que ara ja fan P5 i P4,
que l'any passat l'escola estava només formada
per nens de P3 i P4.
Enguany ja han pujat a una classe més.
Però, de fet, la festa la vam celebrar tots,
perquè allà, com que som com una família,
hi vam anar tots.
Primer que res, em marquem una mica el guardó als premis.
Aquests premis, Valdir i Reixac,
potser són poc coneguts per els ciutadans en general,
però tenen un gran prestigi en el món educatiu, no?
Sí, de fet, ja fa molts anys que es fan
i hi ha diverses modalitats.
Hi ha modalitats per mestres,
per treballs que hagin fet només mestres,
per escoles,
però aquestes s'atorguen a escoles
amb una trajectòria llarga
en el que és el tema del català
i la cultura catalana.
I després hi ha els premis,
que n'hi ha 70 de premis cada any
per treball dels alumnes.
I és, en aquest cas...
És en aquest cas...
en el que heu guanyat vosaltres.
En què consisteix el premi, per cert?
Doncs amb 700 euros
per gastar amb llibres pels alumnes.
I ens fa moltíssima il·lusió
perquè enguany ens hem posat molt...
amb moltes ganes a la biblioteca
i aquests diners, doncs,
ens aniran molt bé per omplir-la.
I més enllà d'aquests diners,
què suposa per l'escola guanyar el premi?
Buah!
Una alegria immensa
perquè...
per una escola que comencem,
perquè, de fet,
aquest és el nostre tercer any.
Això vol dir que el treball
el vam fer el segon any d'existència
i, bé, doncs,
és un treball molt conscient,
molt raonat,
fet amb molta il·lusió,
molta dedicació per part de tothom
i, doncs,
és com el reconeixement, no?
La feina ben feta
i ben feta amb il·lusió, no?
I per nosaltres és molt important.
Estem molt contents.
Anna, en què consisteix el treball?
Bé, hi havia...
Bé, és un projecte que vam elaborar
a aquests dos nivells
i a partir del llibre de poemes
de l'Olga Xilinacs,
que es diu Marina,
i llavors vam fer tot un treball
a nivell plàstic,
a nivell musical,
bé,
i un treball diari
de la vida d'aquest escriptor
que et porta el nom
de la nostra escola
i llavors els nens
van saber una miqueta
de tot això, no?
I després vam musicar
uns dos poemes,
li vam donar
com una teatralitzada
una mica
i bé.
Això ho vau fer
durant tot el curs passat?
El tercer trimestre.
El tercer trimestre
del curs passat.
Com una festa molt grossa
que va ser ja
el punt final,
el treball aquest.
I per què vau triar en rat
aquest tema
o aquest treball?
Home, perquè, mira,
l'escola fins l'any passat
es deia Tarragona 3
i teníem ganes
de tenir un nom
com Déu mana,
no?
I llavors
quan ja va estar escollit
el nom
de l'Olga Txerinax,
vam pensar
de fer aquest projecte
perquè nosaltres
som una escola
que no treballem
amb llibres,
treballem a base
de projectes de treball.
Tenim alguns quadernets,
alguna cosa de suport
i llavors
treballem
l'electroscriptura,
les matemàtiques,
el medi,
tot, tot, tot
a través de projectes
que proposem a la canalla
o que són proposats
per la canalla.
I per tant
em semblava
que si l'escola
havia de ser batejada,
diguem,
amb aquest nom,
els principals protagonistes
que són ells i elles
havien de conèixer,
no?
Per tant,
com diu l'Anna,
doncs vam treballar
la persona
de l'Olga Txerinax
a nivell biogràfic,
si tenia nets,
si no tenia nets,
si era mestra de música,
tot això,
això ho saben ells,
no?
Tota la seva obra,
però ens vam centrar
llavors
en tota la seva producció
de literatura infantil.
I l'Olga Txerinax
va participar
d'alguna manera
durant el procés
d'elaboració del treball?
Sí, sí,
sí,
li vam demanar informació,
ens vam fer fotos
amb ella,
va venir a l'escola
el dia que vam batejar,
evidentment,
que la vam batejar
amb confeti
l'escola
i ens va regalar
una casa de nines
que havien fet ells
a casa
i sí, sí,
ha estat present,
tot i que,
a veure,
per motius de salut
i tal,
doncs clar,
no està tot el sovint
que nosaltres voldríem,
potser allà al centre,
però sí, sí,
a més està el cas de tot
perquè nosaltres
l'informem sempre
de hem fet això,
hem fet allò,
hem anat aquí,
hem anat allà.
Anna,
i quants nens i nenes
han participat
en el projecte?
Quants nens?
Quants sí?
Quants són a l'escola?
En aquell moment
distribuïts
amb edats
de 3 anys
i de 4 anys.
De 4 anys
que eren dels grans
només n'hi havia 17,
o sigui que eren poquets.
Dels grans
és l'Aina?
Sí,
ella ara ja fa P5
i és dels grans
de l'escola.
Anna,
Aina,
què tal el treball?
Bé.
Què vas fer tu?
Te'n recordes?
No,
no te'n recordes.
Però i què vas fer
amb altres nenes
o altres nens
de l'escola?
Te'n recordo
dels poemes.
Aquell àlbum...
No se'n recorda ara?
El llibre.
Ara no vol parlar.
Doncs ja has parlat abans.
Què has fet?
Va,
explica'ns-ho.
Què vas fer de fang?
Te'n recordes
què vas fer de fang?
Vas fer figuretes de fang.
I aquell àlbum
vam treballar els poemes,
no què sé,
vam fer arissons,
i quan vam fer l'espectacle
el dia del bateig,
tu de qui eres?
Del musclo?
Què vas fer?
El poema del musclo?
O quin poema vas fer tu?
Si te'n recordes.
la barqueta vermella.
La barqueta vermella, potser.
Sí,
ella feia el de la barqueta vermella.
Diu que sí amb el cap,
però no diu res
al micròfon.
Que no vols parlar
per la ràdio?
Sí.
Hem de fer
la més xerraira
de l'escola, eh?
Hem dit,
aquesta sí que...
Que éreu molts
fent el treball.
Sí.
Sí?
I t'ho vas passar bé?
Sí.
Què és el que més t'agrada
de l'escola?
A banda del treball, eh, aquest?
Què és el que més t'agrada?
A l'escola?
Sí.
Doncs fent música.
Música, t'agrada?
I què fas amb música?
Amb música...
Toques algun instrument?
Estàs aprenent
algun instrument?
Sí, estem aprenent
coses d'instruments.
I cantes?
Sí, cantaven corals abans
perquè havíem d'anar
a la trobada de corals.
Molt bé, molt bé.
I què t'agradaria ser de gran?
Ja ho saps o no?
Sí.
El què?
Professora com l'Anna.
L'Anna és la teva mestra
i t'agradaria ser com ella.
Ho fa bé?
És bona professora?
És bona mestra?
Què us diu?
Què us diu a classe?
Que ho fem tot bé
i malament.
Ah, alguna cosa feu malament, no?
Sí.
Quina?
Tu fas alguna cosa malament?
T'ha dit alguna cosa
que facis malament?
Una mica.
Però quina cosa t'ha dit?
Va.
No te'n recordes ara?
No.
No te'n recordes.
I les coses que fas bé?
Va.
Quina?
Aquesta sí que te'n recordaràs, no?
Sí.
Si vol dibuixar a la classe
i pinto una mica malament
de coses.
Què pintes malament?
Una mica.
Una mica.
Una mica.
Anna, què és el que fa bé l'Aina?
Tot.
Tot.
La veritat és que tot.
Poques coses l'Anna et diu que fas malament, eh?
Perquè li agrada.
És una nena que participa molt
i tot el grup, eh?
Ho viu molt i disfruta molt amb el que fem.
perquè amb nens i nens tan petits?
Com coordinar-los i portar tota aquesta feina?
A mi perquè m'encanta, no?
Clar.
Però deu ser com complicat, no?
Bé, no sé.
Suposo que per la gent que no ho porta al dia a dia, sí, no?
Però, vaja, té el seu...
Té molt d'encant, perquè aquesta canalla et dona molt, no?
I et fa viure molt bé, no?
S'entreguen i només t'arribes al matí i et veus el somriure d'ells a la cara, no?
I les paraules boniques que et diuen
i això ja et fa començar el dia amb il·lusió, no?
I a aquestes edats, vosaltres, els mestres,
ja veieu el nen o la nena que té sensibilitat,
més sensibilitat per una cosa que per una altra
i que potser, ja haguéssim parlat d'aquest treball multidisciplinar,
podeu veure què fa millor i què fa pitjor?
Sí, ja es veu.
Ja es veu.
De petits ja veus el nen que disfruta amb la música,
que disfruta cantant, que disfruta amb la plàstica,
que li deixes quatre coses i allà ell s'expressa, no?
I després també hi ha el nen que és tímid
o que li costa o que té inseguretat
i no ho demostra tant com els altres.
Aina, veus com parla l'Anna?
Parla molt, eh?
Diu que sí, però no dius res.
Per què no em dius res al micròfon?
Eh?
No t'agradaria parlar com l'Anna?
Sí.
Doncs parla.
I la directora, què tal, la Rat?
Bé.
Sí?
També la tens de mestra?
Sí, d'anglès i de música.
I què tal l'anglès?
Bé, ho faig bé.
Sí?
Sí.
És bona alumna?
Sí, sí.
En general tenim grups molt macos.
Quants nens i nenes teniu ara a l'escola?
Ara 67.
És una escola nova, ja ho deies.
Tercer curs?
És el tercer curs.
Esteu acabant el tercer?
Sí, sí, estem acabant el tercer.
I què tal el present, o mirant això, aquesta trajectòria de tres anys, què tal l'experiència?
Molt bé, molt bé.
Molt bé perquè es respira un ambient, no ho sé, com de molta felicitat, no?
Vull dir, tothom està molt a gust.
Llavors, el primer any vam ser un centre que va començar a la preinscripció, o sigui, l'any anterior d'obrir, hi havia només un alumne apuntat, una família, perquè tampoc no sortíem a la informació de l'Ajuntament i no era un centre conegut.
i ara, per exemple, en guany, malauradament, no?, depèn de com es miri, no ha pogut entrar tothom que hauria volgut entrar a l'escola, no?
Llavors, suposo que això s'ha de mirar des del punt de vista que la gent està contenta, s'ho diu, la gent, no?, de dir, doncs, vés a l'Olga Txerinax, que treballen molt bé, que treballen per projectes, som una escola...
Els nostres tres pilars bàsics són l'ensenyament, l'aprenentatge actiu, o sigui, fem moltíssimes sortides en guany, no sé si n'hem fet dotze, unes dotze.
Cada nen, o sigui, quan normalment fas una per trimestre, no?, és una complicació per organitzar, a nivell de responsabilitat i tal, però nosaltres volem que els nens vegin món, no?, i és una manera d'aprendre, no?
I on els porteu?
Doncs a tot arreu, que podem.
Però aquest any, per exemple, Anna, on heu anat?
L'última que he anat, doncs, mira, estem treballant un projecte que era els oficis dels pares, i un pare, doncs, ens va muntar tot un dia al lloc on treballa,
que és un restaurant d'un càmping, i llavors vam fer tot, una passejadeta per la desembocadura del riu Gaià,
després vam anar a banyar-nos a la piscina, després ens va fer allà un dinar perquè vagéssim l'ofici d'ell de cuiner,
i després a la tarda una mica de joc i cap aquí, aquest ha sigut divendres.
Això només ho van fer P5, perquè és el que treballa, el projecte és aquest que deia al començament,
ells han treballat tot l'any els oficis.
Sí, però aquest era l'ofici de cuiner, doncs va dir, va, veniu que us faré un menjar allà.
A tu t'agrada sortir molt, Aina? T'agrada anar a por ahí, d'excursió?
Sí.
Sí? Quina és la que més t'ha agradat? Te'n recordes algun dia que t'hagi agradat molt? Alguna cosa que hagis fet fora de l'escola?
Sí.
Sí. M'ha agradat l'excursió d'anar al càmping i vam anar cap un caminet a la platja i vam veure una cosa de la natura, i vam veure moltes plantes.
A l'aqualeon també vam anar fa poc.
A l'aqualeon.
I què? Què tal l'aqualeon?
Bé.
Sí?
És que ara estem treballant en un altre projecte.
Vam veure lleons, tigres, ossos i molts animals salvatges.
I et va fer por, no?
No.
No, que és molt valenta, Aina.
Tots molt valenta.
Tens moltes amigues i amiguets a l'escola.
Sí.
Sí?
Fé un bon grupet?
Sí, molt bon grupet.
Enrat, i l'escola vol créixer més? Aspira a créixer més? Quin és el futur més immediat? Us agradaria anar sumant?
L'escola vol...
Anar creixent?
L'escola vol fer-ho bé.
O sigui, no...
Poc a poc.
Poc a poc i bona lletra, no? Nosaltres no volem ser una escola gran, sinó potser una gran escola, no?
En el sentit que tothom hi estigui convençut, les mestres que hi treballem, els mestres, doncs, convençuts i il·lusionats amb la feina, que pensem que això és molt important.
I de moment estem emplaçats a l'antic Mas Mallol, on abans hi havia el Pax. I bé, això serà com un cargol ermità, no? Com un cranc ermità, que a poc a poc aquella closca l'haurà de deixar un dia o altre i ja està previst que es faci un centre nou al carrer que hi ha paral·lel a Països Catalans.
Però això, atès en l'ambient econòmic que hi ha i que els processos administratius de permís i tot això són llargs, doncs, nosaltres tenim moltes ganes d'anar-hi perquè el centre ja ara se'ns està començant a quedar petit, no?
Però créixer en el sentit més educatiu, doncs, nosaltres volem continuar la feina que fem, tenint molt en compte els pares, perquè és un dels tres puntals bàsics, la participació dels pares, estan els qui volen, eh?
Perquè no és obligatori, estan molt implicats. I després també amb el tema de ser escola verda. Si tot va bé, hem fet formació i hem fet uns projectes molt densos i molt conscients per ser un centre, una escola verda.
Això vol dir molt respectuós amb el medi ambient, la canalla reciclen des del primer dia que entren a P3, es fan recollida selectiva, un cop a la setmana anem a fora els contenidors a llançar tota la brossa que generem.
Bé, hi ha tot un seguit d'actuacions que no perquè siguin petits, doncs, no han de fer, no?
Aina, tu ja saps distingir la brossa, eh? Els diferents contenidors?
Sí, el plàstic, el groc, el blau cartró, el verd, el vidre i...
El marró.
I el marró?
El paper brut, les pells...
Les pells, el plàtan...
I tu li ensenyes això als papes, després?
Sí.
O els papes ja ho saben?
Els papes ja ho saben.
I tenim un arque, tenim moltes plantes aromàtiques i moltes fruites.
Carai, escolta, molt bé, molt ecològica, eh? Sortiràs, tu i tothom, a l'escola, vull dir.
Quants sou, per cert, per acabar, quants nens i nenes i quants mestres?
La comunitat educativa, quantes persones sou?
Doncs som 65 famílies, mestres 6, ja està.
Molt bé.
Som molt poquets.
I ja per acabar, i tornant al principi una mica de la conversa, el premi que us van donar ahir, d'alguna manera és com una mena d'empenta, de reconeixement, de dir, som joves però ho fem bé.
Sí.
Joves, em referé jo d'escola.
Sí, sí, d'escola, d'escola, que de rugues totes en tenim ja.
Ja teniu una extra.
Sí, sí, sí, és un estímul més, és un estímul més.
Sí, sí, sí.
No, ara ja estem preparant el premi de l'any que ve, per concursar.
Sí, sí, estem supermotivades.
I que farà una festa del premi.
Ah, no, no, no.
Ja la vam fer, ahir anàvem tots amb una samarreta color fastuc i ja va ser molt amus.
És que pensa que a la taula on la gent donava la mà als infants que anaven pujant, no arribaven ells.
No arribaven, no podien, no?
I vam fer molta gresca i molt de sarau.
Ara el que estem preparant és el final de curs, el festival de final de curs, i en guany, així com l'any passat va ser el projecte de Marina, en guany és el carnaval dels animals de Sant Sens.
Llavors això ens permet treballar l'electroscriptura, matemàtiques, medi, tot, tot, tot, el desenvolupament artístic, musical, estem fent unes coreografies molt xules,
i llavors farem el carnival dels animals el dia de festival de final de curs, i després també farem un sopar de sopa de pedres.
Molt bé.
Això ho fem cada any, que és allò que cadascú aporta el que pot, i entre tots doncs fem un sopar.
Hi ha un ambient molt familiar, suposo que quan siguem més això serà més difícil.
Però la intenció és mantenir-ho, perquè tothom està molt satisfet i se sent molt acollit i molt bé.
Això és el que intentem.
Doncs aquesta és la realitat de l'escola Olga Xirinax, que va rebre ahir aquesta distinció.
Aquest premi val dir-hi reixac a Torga la Fundació Lluís Carulla,
per un treball fet per alumnes molt petitets, nens i nenes de P3 i P4,
i avui hem volgut fer també aquest reconeixement i aquest recordatori dels micròfons de Tarragona Ràdio
parlant amb la directora de l'escola, la Rat Sabriant, amb la cap d'estudis, l'Anna Altadill,
i amb una de les protagonistes, amb una de les que va fer el treball, que és l'Aina de Cal Pomerol.
Aina, que vagi molt bé a l'escola.
D'acord? I felicitats pel premi.
Gràcies.
Apa, i que vagi molt bé a les classes.
D'acord.
Adéu.
I gràcies també a l'Anna Altadill i a la Rat Sabriant, com dèiem, responsables de l'escola.
Molta sort, moltes felicitats pel guardó. Gràcies.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.