Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
passant 5 minuts de dos quarts del migdia.
Una altra entitat de la ciutat és la protagonista
durant els propers minuts del programa.
Volem parlar del Gremi de Marejans de Tarragona,
que aquest mes d'agost ha signat un conveni
de cessió de la seva documentació històrica
a l'arxiu del Port de Tarragona.
Volem saber en què consisteix aquest conveni
i, d'alguna manera, volem endinsar-nos en les curiositats
o en els documents més interessants d'aquest fons documental
d'aquest arxiu del Gremi de Marejans de Tarragona.
Per això ens acompanya avui, a aquesta hora del migdia,
el seu president, el senyor Josep Maria Guinovar.
Senyor Guinovar, molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Amb el conveni signat aquest, ara fa uns dies,
amb el president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgacer,
comença el procés de cessió o s'acaba la cessió a l'arxiu del Port?
Amb aquesta assignatura ja s'acaba.
És un procés que va començar al mes de gener,
amb les primeres caixes amb la documentació
i que s'ha acabat, doncs, ara, al mes de juliol,
lliurant els últims llibres, els darrers llibres que teníem al nostre poder.
En total, s'ha fet una cessió de...
Bé, eren 14 caixes amb més de 200 documents escrits, llibres,
tota la documentació des de l'any 1728
fins a l'any 1990, aproximadament,
250 anys de la història del gremi
amb la documentació que nosaltres hem anat recopilant
amb aquests darrers anys, amb aquests 250 anys.
I el conveni què contempla?
És a dir, vostès per què cedeixen aquests documents a l'arxiu del Port?
A canvi d'alguna cosa? Per què ho fan?
No, no, no, no és a canvi de res.
La nostra prioritat, com a entitat, ja des de...
En el meu cas, des de fa 20 anys,
de l'any 90, que estem a la Junta del gremi,
doncs, que és...
La nostra prioritat, d'alguna manera,
és el conservar, mantenir tot el patrimoni,
tot aquell llegat patrimonial que ens ha arribat
fins al dia d'avui del gremi.
Ja en el seu moment es va restaurar una de les cases del carrer del Mar,
es va restaurar la casa del carrer Sant Pere,
s'han restaurat l'estandard del gremi
que està dipositat a l'Ajuntament,
al pati del rei Joma I,
s'ha restaurat el pas del Sant Enterrament
i teníem tota la documentació que teníem,
doncs, dintre del local social, del gremi,
tota aquesta recopilació de tants anys
i de tantes històries del gremi, no?,
amb documentacions, cartes, escrits, llibres,
butlletins, reglaments,
tota una sèrie de receptes del metge,
els volants que fèiem per poder anar a les farmàcies,
també teníem les receptes de les sanguijueles,
que en el seu moment també era molt important,
bé, totes aquestes curiositats referents a un gremi
que, bé, des del segle XIII,
doncs, ja fa aquestes funcions gremials,
té la seva, el segle XVIII és el seu esplendor,
doncs, és el moment en què tant la part
dedicada a la càrrega i a descàrrega dels barcos,
que era la part fonamental del gremi,
com tota la part pescadora,
totes les embarcacions de la pesca,
els sistemes de pesca,
estan, els tenim, doncs, recollits
amb els reglaments del 1773, concretament,
i que, doncs, també a través
de l'Arxiu General de l'Armada de Cartagena,
han pogut, doncs,
recollir o recopilar
o tornar a tenir entre nosaltres, no?
Són uns documents molt curiosos,
doncs, perquè van molt al detall
de totes les tasques, doncs,
que es relacionaven amb el gremi, no?
Que es podien i que no es podien fer.
I l'Arxiu del Port, aleshores,
què farà a partir d'ara?
Ha de fer alguna cosa en concret
o simplement conservar aquesta documentació
i exposar-la al públic i als entesos?
Clar, creiem, nosaltres aquesta documentació
la valorem moltíssim
i tenim una estima, evidentment,
com podeu veure, no?
I el que volem és que aquesta documentació,
amb aquest conveni amb el Port,
doncs, pugui estar a l'abast
dels estudiosos,
dels temes marítims,
dels gremis,
de tota la relació entre els pescadors,
els descarregadors del moll,
amb tota la ciutat, no?
Perquè, d'alguna manera,
amb tots aquests documents es reflecteix això, no?
El potencial que en el seu temps econòmic
tenia la nostra vella entitat, no?
No sé, com a detall, no?
Cal recordar que a qualsevol acte
que es produïa a la ciutat,
el primer estandard que sortia
era el de Sant Pere,
era el del gremi.
O sigui, darrere de l'estandard del gremi
i del ball de tirants del gremi
venien la resta de gremis
i això estava posat a les actes municipals.
O sigui, que era el privilegi
que de temps en tuvi ja tenia el gremi.
Aleshores, el potencial tan econòmic
com amb l'abasant més religiós o cultural
ja era molt important.
Això és el que volem ara
que estigui a l'abast de tothom.
I amb el poram volem que faran ara
tot un inventari més detallat
i una part més tècnica
per posar-ho a l'abast de tothom,
per inclusiu també poder-ho tenir penjat
a la web de l'arxiu del port
perquè des d'allí també puguin fer
els curiosos, els interessats,
els estudiosos en aquests temes
puguin esbrinar més coses
sobre la nostra identitat.
Quin és el document més antic?
Bé, el document més antic...
Si és que ho saben, exacte.
Aviam, el document més antic és del 1819
però és una escriptura
de la casa del carrer del Mar
on ja es detalla
que el 1728
el gremi va comprar
una casa que estava a la plaça dels Carros
avui la plaça dels Carros
que avui tothom coneix
però que en aquells temps era una platja.
Era la platja que tocava el port.
Era la platja per on es descarregaven
moltes mercaderies.
O sigui, el port era un port petit
però moltes mercaderies
principalment es descarregaven
a través de la platja.
I allí teníem una casa
amb aquells temes d'una botiga,
una barraca
on s'aguardaven tots els estris
per descarregar els vaixells.
O sigui, totes les estatxes,
les cordes,
que eren per tirar els barcos a terra.
Teníem les tres barques,
les tres gròndoles
que eren per poder descarregar
dels vaixells que venien a terra
per poder baixar totes les avellanes,
el vil, la iguardent,
tot el que es traficava en el port,
tant de càrrega com de descàrrega.
I allí teníem la barraca aquesta.
D'aquest document del 1728
que és quan se fa la compra,
posteriorment el port,
juntament amb l'Ajuntament de la ciutat,
fan la població de la marina
a la part baixa de Tarragona,
l'urbanització de la part baixa de Tarragona,
per al que el port
ens fa una permuta de terrenys
i nosaltres li cedim aquest espai
que eren 600 pams quadrats de l'època,
amb aquesta barraca, botica,
per un local al carrer del Mar,
que és actualment on tenim també
una de les seus de la gremia.
Aquest potser és dels documents,
també curiós per això,
per la relació entre la plaça dels carros,
que ens explica que hi havia una platja
i que allà hi havia la barraca aquesta,
a la botica i és molt curiós.
Hi ha alguna altra curiositat
o algun altre document estrany o original?
En fi, que fins i tot,
o vostès com a membres del gremi
o ara fins i tot els experts
de l'arxiu del Port els hi hagin dit
ostres, és que això és impensable
o en fi, ens sorprèn.
Sí, ens sorprèn alguna cosa
com per exemple que un soci
ens ha fet arribar
un volant del metge del 1867,
en concret ha sigut el soci
l'Alfred Meixer,
que molt amablement ens va documentar
documentació que ell havia anat recopilant
de coneguts i amics
i gent que era del gremi,
doncs ens ha fet arribar
perquè també ho afegíssim
a tota aquesta documentació.
I és un volant
per anar al metge del 1867.
També recordem,
com a curiositat,
la carta que es va fer
a la reina Isabel II
el 1868 per tal que no
suprimís el gremi de Tarragona,
el gremi de Marejans,
doncs es fa referència
que era una entitat
que donava socors
a molts pescadors i navegants
i que això produiria
al Pius Hospital
un excés de treball
que no podrien assumir,
tota una carta signada
pels diputats de Tarragona,
per comerciants de Tarragona,
per propietaris
i per membres del gremi
que es va enviar
a la reina Isabel,
també com una curiositat.
L'any 68
ja es va decretar
l'evolució total
dels gremis
i es va fer aquest últim esforç
i ens consta
que devíem ser
pràcticament
un dels últims gremis
a desaparèixer,
si més no com el nom.
A partir d'aleshores
és quan el gremi
agafa el nom
de Societat Marítima i Protectora
i es manté
amb les seves activitats
assistencials
i de socors mutuos
que era una de les premisses
dels gremis.
Deixant la part econòmica
a poc a poc
més diluïda
i perdensa.
O sigui,
tant la part de la càrrega i descàrrega,
una vegada abolits els gremis
s'obren els estibadors
particulars, etc.
I la part de la pesca
també s'obre
a tenir diferents llotges de peix
amb diferents agrupacions.
Per tot això
que ens està explicant,
realment,
aquí hi ha hagut una...
és a dir,
han pogut conservar
moltíssima documentació
de la història del gremi
i això, la veritat,
és que té un valor
important
de vostès
i de les generacions
anteriors.
Sí, sí, exacte.
Això és el que...
Perquè no sempre passa el mateix,
no sempre ens trobem
en una situació
en què s'hagin pogut
mantenir
conservats en documents.
és veritat
i això és un pla de joia
de poder-ho mantenir
i que és això
a través de la lectura
d'aquests documents
doncs això
et fa reviure aquells moments
aquesta història
i és el formar part
d'una entitat
que té una solera
molt gran
a la nostra ciutat.
S'ha plantejat fins i tot
senyor Quinovara
ara ja ha fet el conveni
amb l'arxiu del Port.
En fi,
que alguna part
d'aquesta documentació
la més curiosa
formi part
d'una exposició?
Seria possible?
seria viable?
Sí, podria ser segurament.
De fet,
nosaltres
en el gremi
sortim de la processó
del Divendres Sant
des de fa moltíssims anys
però
des del 1713
sortim
amb el pas
del Sant Enterrament.
Aleshores,
el 2013
complirem
300 anys
de la nostra participació
amb el pas
del Sant Enterrament
a la processó
del Divendres Sant
i
hi ha inclusió
amb el Port de Tarragona
ja tenim el compromís
de poder organitzar
una exposició
sobre el gremi
sobre el pas
i sobre una miqueta
també
ensenyar
tota aquesta història
a través dels documents
i de tot el material
que encara
el gremi té.
És a dir,
que aprofitarem
una data
tan important
tan simbòlica
com aquesta del 2013.
Sí, sí, sí.
Volem aprofitar
aquesta data
per, d'alguna manera,
mostrar
tota aquesta història,
mostrar tot aquest patrimoni
i el 2013
volem fer
una exposició
que hi ha
amb l'ajut
de l'autoritat portuària
i de l'Ajuntament
que també
tenim el compromís
de poder mostrar
tot aquest llegat.
Aquesta documentació
cedida a l'arxiu del Port
arriba fins a l'any
1990, deia?
Sí, aproximadament
el 1990.
Hem portat ja
tota aquesta documentació.
Creiem que és
el lloc
ideal per tenir-la,
per custodiar-la
i per això,
perquè tothom
que hi vulgui...
Perquè això ho teníem
fins ara en caixes
en un magatzem?
Sí, no,
ho teníem...
O en prestatgeries.
Sí, a les estanteries,
no, d'alguna manera...
N'altros ja havíem fet
una classificació
de tota aquesta documentació
que havíem trobat,
però ara
d'alguna manera
fem el pas
de tenir-la en un lloc
adequat,
amb la temperatura,
vull dir,
l'arxiu del Port
és un lloc
amb una temperatura ambient
sempre estable,
amb uns professionals
que faran un catàleg
exacte
de tota aquesta documentació,
la inventariaran,
la tindran allí preparada
perquè qualsevol
hi pugui tenir accés.
Això és el que també
volíem, no?
Que d'alguna manera,
doncs,
qui vulgui,
també hi pugui accedir-hi
a investigar,
a llegir,
a veure,
doncs,
tota aquesta història.
Molt bé,
a banda d'aquest conveni,
signat ara fa uns dies
amb l'arxiu del Port de Tarragona,
el Grèmie de Marejans
té alguna altra novetat,
alguna altra activitat
en aquests moments?
Sí,
naltros ja,
aquest cap de setmana
justament,
celebrem
la diada anual de Germenó,
que celebra el Grèmie cada any,
i aquest any,
doncs,
amb especial
carinyo,
amb molta estima
per l'acte que celebrarem,
no?
Des de la Junta,
doncs,
s'han otorgat
les 10 medalles d'or
als socis
que fa més de 50 anys
que formen part de l'entitat.
I tenim
a 10 socis,
8 homes i 2,
les dones,
que ho compleixen
i volem fer-los
un homenatge
doncs,
als seus anys
de pertanyència
a l'entitat,
i que d'alguna manera
ells han sigut
els que han
han pogut fer
que aquest llegat
hagi arribat fins al dia d'avui.
I d'això
els hi volem,
doncs,
homenetjar
i agrair,
doncs,
tot l'esforç
que en el seu temps
aquestes persones
van fer,
no?
I aquesta medalla
vol,
d'alguna manera,
simbolitzar,
doncs,
aquest agraïment
de tots els marejans
envers la nostra gent gran.
Quants socis són ara?
Aproximadament.
700.
700.
Està millor que mai
el gremi de marejans?
No sé si dir-ho millor que mai.
Bé, millor que mai.
Tenint en compte
que estem parlant
de la història
de l'entitat.
Sí, sí.
Millor que mai
quan el nombre de socis,
sí.
També,
amb tota aquesta documentació,
tenim llistats
dels socis
del 1830,
en el qual
ja havia
uns 400
agremiats,
no?
Vull dir,
en aquells temps,
doncs,
ja donava
la importància
de l'entitat,
no?
400 agremiats,
en els inventaris
tenim 50 embarcacions,
tota la casa
del Serrallo,
on hi havia
la llotja de peix,
la casa
del carrer del mar,
vull dir,
ja donava
doncs
un valor
del patrimoni
de l'entitat,
no?
I, clar,
en aquells temps
hi ha
400 socis,
ara 700.
Han passat
èpoques,
evidentment,
perquè,
doncs,
amb tots els
esdeveniments
de l'Estat,
amb les guerres,
amb tots aquests
canvis
i les reformes
que s'havien produït,
doncs,
el gremi
va haver-hi moment
que va passar
en una època
bastant dura,
però que,
doncs,
gràcies a
aquesta gent
que tan esment
va aguantar
i va,
com va poder,
cercant les ajudes
on podien,
van poder mantenir
aquell patrimoni
i poder-se'l fer
arribar
fins al dia d'avui,
no?
Això és el millor
llagat que
podem tenir.
Doncs,
aquest gremi
de marxans
amb tota la seva
documentació històrica,
això ha ser dit
a l'arxiu
tot aquest fons documental
i aquesta és una notícia
prou interessant
que avui hem volgut
comentar
amb el seu president.
Senyor Guinovar,
felicitats
per la feina feta
pel propi gremi
fins ara
amb tota aquesta qüestió
de la documentació històrica
i ens retrobem
en una altra ocasió.
Fins la propera.
Com vulgueu.
Que vagi bé.
Adeu.