Quan ens fa mal alguna cosa, anem corrent al metge o a la farmàcia
i demanem pastilles.
Pastilles pel mal de cap, pastilles per l'esquena,
pastilles per a qualsevol cosa.
És un sistema que està molt implantat.
Però què passa quan el que ens fa mal no ens fa mal a nosaltres,
sinó que li fa mal als altres?
Allò que se'n diu el mal, el dolor a l'Ie.
Bé, hi ha pastilles per això? Doncs a partir d'ara, sí.
Ho han titulat així, Pastilles contra el dolor ajeno,
és el nom d'una campanya de Metges sense fronteres
i consisteix en què em mira simplement per una causa solidària
per participar en les activitats de Metges sense fronteres
ho podem fer fent un petit donatiu d'un euro.
Ara ens ho explica amb més a profunditat
la portaveu aquí a Catalunya de Metges sense fronteres.
És el Toni Luna, el delegat d'aquesta ONG a Catalunya.
Toni, bon dia.
Hola, bon dia.
És així, no? És una manera molt, molt fàcil de col·laborar amb vosaltres
en què simplement anant a qualsevol farmàcia
pagant un euro, doncs ens donen aquestes pastilles
contra el dolor ajeno.
Exacte, és així.
I, aviam, aquesta campanya té dues pates, diguéssim, no?
Sí.
Aquesta d'implicació directa del ciutadà
amb els projectes amb els que tractem
a persones que no tenen recursos
per poder tratar els seus mals
o per als quals no tenen accés
als medicaments que els poden salvar la vida.
I amb aquests diners nosaltres ho farem.
Però també està la vessant de sensibilització
i el que procurem és donar a conèixer
una realitat que ens passa molt desaperceguda.
I és que el fet, com tu deies abans,
en la introducció, tan quotidià per nosaltres,
entrar en qualsevol farmàcia del nostre país,
tenint la sort de tenir un sistema sanitari
que ens ho permet,
i trobes tot el que necessites
o tot el que t'has receptat al teu metge
per curar els teus mals,
doncs volem acostar a la realitat
de milions de persones que és ben diferent,
pels quals no existeixen aquestes facilitats
ni tenen accés a aquests medicaments.
I així expliquem que hi ha sis malalties en concret
de les que parlem amb aquesta campanya
i quines són les causes que les provoquen
i quines són les conseqüències terrorífiques
que tenen per la població.
Sí, perquè en quines malalties feu incidència?
Hi ha molta feina a fer en qüestió sanitària
i en qüestió mèdica arreu del món,
moltíssima, però clar,
heu de centralitzar esforços, no?
Sí, la veritat és que hi ha moltes...
Bé, nosaltres treballem en diferents àrees de conflicte,
de catàstrofes naturals i de més, no?
O sigui, com una organització mèdico-sanitària,
humanitària,
doncs tenim totes aquestes blanques obertes,
però parlem de malalties oblidades
o, millor dir, de malalts oblidats,
de persones que no tenen accés
i encara que tractem d'altres,
però en les que ens centrem,
és en 6 malalties que són les que més incidència tenen,
o sigui, les que més morts s'estan provocant.
I que tot i així són oblidades, eh?
Sí, totalment.
En el sentit que afecten a població,
doncs que, bueno, clar, per lluny enia
o perquè no tenen recursos,
doncs no s'hi dediquen a això,
no s'hi dediquen a investigacions.
Estem parlant de malalties que inclús ens poden sonar.
Algunes d'elles ens poden sonar el nom,
perquè, per exemple,
si parlo de la sida,
però en la sida pediàtrica,
la que afecten els nens,
doncs ens sona a tots,
o la tuberculosi,
que aquí ja semblava que estava erradicada
i ara ens torna,
però la tuberculosi ens sona,
o la malària,
que també quan viatges per allà,
doncs ens donen els medicaments
perquè no el contagis.
I com és que ho considereu oblidat, això?
Doncs perquè estan oblidades
en el sentit de la mancança
de proves diagnòstiques
i de medicaments assequibles i adients
per a la població que la pateix
en una quantitat tremenda.
Sí, per exemple,
la tuberculosi és la primera causa de mortalitat
en coinfecció amb la sida a Àfrica.
Això és el que més persones està matant.
i no hi ha ni tractament
ni proves diagnòstiques
que es puguin...
Aquí tu vas a un hospital
i a través de l'esputo
et fan una analítica
i et poden diagnosticar
si tens tuberculosis o no.
Això no és possible
en jocs recòndits de l'Àfrica
o d'altres indrets
on no hi ha laboratoris
i personal qualificat per fer-lo.
o la malària...
Perdó, o l'acida pediàtrica.
Aquí, per sort,
ja això ho tenim gairebé radical.
No neixen nens infectats
per les seves mares amb sida
i si fos així
hi ha solucions
que ràpidament se li talla.
El no passar aquí
no tenim desenvolupats tractaments
que puguem enviar
a aquests països.
Com no ens afecta a nosaltres
la indústria no investiga
i els nens a Àfrica
que neixen en un porcentatge
en alguns països exagerat
d'uns 50% infectats de sida,
doncs l'única solució que trobem
és agafar les dosis dels adults
i en funció del pes i talla del nen
anar tallant el comprimit a trossets.
Això és inviable.
És inviable, no té sentit.
I aquí tenim algunes,
per exemple,
per la sida
algunes dosis
però que són
en formulacions
en un xerop,
per exemple,
que necessita una vegada obert
que el conservis en un frigorífic
i a l'Àfrica
perquè hi hagi llum
ja tens problemes.
També hi ha altres malalties,
les altres tres són
la malaltia de la son,
la tripanossimia
6 humana africana,
el Chagas i el Calasar,
que aquestes ja sí que són
més desconegudes
inclús de nom,
però que maten cada dia
8.000 persones
aquestes 6 malalties.
I què estaríem parlant
d'incidència bàsicament
pel que fa a aquestes malalties
al continent africà?
Ho centralitzaríem allà bàsicament?
Bàsicament,
perquè desgraciadament
o malauradament
el continent africà
és a un...
hi ha més recursos
i ho passen pitjor en general.
Però, per exemple,
aquí estem parlant
de dues malalties
com el Chagas,
que el Chagas
només té incidència
a centre i sud-amèrica.
És una...
la zona endèmica
és tot el cono central
i surda d'Amèrica.
Per tant,
hi ha que no ha fet
tant a Àfrica
o en altres continents
perquè el de Tors,
que és una xinxa picuda,
una vinxuca,
es produeix allà.
Encara no ha aconseguit
traspassar fronteres
i viure amb altres llocs.
Ara ho has dit.
Encara.
Encara.
Perquè avui en dia
no hem d'oblidar
que les malalties aquestes
estan localitzades
amb el món globalitzat
que tenim.
Escolta,
en un moment
les tenim aquí, eh?
Sí, sí.
És que de fet
el xagas existeix
aquí a Espanya
i a Barcelona
en concret.
Persones infectades
del xagas
estan,
perquè el xagas
és una malaltia
molt peculiar.
Et pica aquesta xinxa picuda
perquè està molt vinculada
a la pobresa,
la gent que viu
amb indrets rurals,
amb les cases d'adop,
i et pica
i va,
et rascas
i és com quan aquí
ens pica
qualsevol insecte
que estem acostumats
a que ens piqui
i no ens passa res.
Pots tenir uns dies
d'una mica de febre
o algun mal estat,
però ja està.
Aquests són els símptomes
que notaràs.
I a un 40%
d'aquestes persones
que han estat picades,
fins a 20 o 30 anys
després
els hi pot reproduir
la malaltia
i aleshores
és mortal
si no es tracta.
No sé res.
Saps?
Sí, sí.
Per tant,
aquí hi ha persones
que han vingut,
no només immigrants,
també tu
si has viatjat
en un país
amb alta incidència
de xagas
i t'ha picat
una vinxuca,
pots arribar aquí
i tenir
la infecció,
saps?
Per tant,
ojo que està aquí.
Ara ja aquí
hi ha protocols
perquè ja ho sabem
i hi ha protocols
perquè el xagas
que l'única manera
de transmetre'l
aquí
seria a través
de la sang,
ja hi ha protocols
perquè això no passi.
O sigui,
que tampoc és qüestió
d'espantar ningú,
no?
No és una malaltia
que ens portin
els immigrants,
és una malaltia
que es produeix allà
igual que nosaltres
portem a altres llocs.
i aquesta malaltia
doncs es pot
tractar
si la detectem
a temps
i de més.
I la sort
és que
amb aquesta globalització
està arribant
als Estats Units,
a Europa
i de més
i la gent
comença a espavilar-se
una mica
per estudiar
tractaments
factibles.
El xagas
fa cent anys
que està descobert
i estem tractant-lo
amb productes
o sigui,
amb medicaments
de fa 50 anys
que ni siquiera
van ser produïts
específicament
pel xagas.
Saps?
O sigui que
una mica
el que volem
rematar
amb tota aquesta campanya
és ressaltar
aquesta necessitat
de dir
encara que no s'ha fet
i a nosaltres
està matant
gairebé 3 milions
de persones
cada any.
Això és
inaceptable.
Què hi pot fer
metges?
Vaja,
què hi feu
metges sense fronteres?
Doncs
sanitària
el que podem fer
i el que fem
és estar al costat
de les persones
que necessiten
atenció sanitària
allà on sigui.
Tenim la sort
de comptar
amb el recorçament
de milers
i milers
de persones
en concret
arreu del món
tenim al voltant
de 4 milions
de socis
i col·laboradors
que fan possible
que l'organització
pugui portar
aquesta atenció
sanitària
a qui ho necessita
allà on
ho necessita
i quan ho necessita.
Estem parlant
d'hospitals de campanya
per exemple
o sigui
intervencions
in situ?
Ens adaptem
al joc
amb el que anem
o sigui
si anem
a un joc
en el que hi ha
una estructura sanitària
que podem aprofitar
a condicionar
i preparar
per treballar
i ho fem
si arribem
si arribem
si arribem al mig
del nord-res
o en un conflicte
bèl·lic
la gent comença
a desplaçar-se
i es para
a vora d'un riu
o per establir-se
allà
doncs muntem
les estructures
que calguin
en tendes de campanya
o sota un arbre
o sigui
si hem d'operar
amb algú
ho fem
allà on sigui
a Haití
per exemple
els primers dies
després del terratrèmol
no hi havia estructures
ni n'hi havia res
i vam acondicionar
alguns contenidors
els vam
desinfectar
i allà
feien cirurgia
menors
amb un contenidors
que dius
aquí
és impensable
però
i al mig
del carrer
en teníem
a la gent
suposo que també
és la filosofia
de l'escolta
més val això
que res
perdó
suposo que també
és la filosofia
del més val això
que res
sí
no
està clar
és que
és portar
sanitat
no som conscients
de los privilegiats
que som aquí
i t'ho dic
sent conscients
de totes
les coses
que hem de millorar
encara aquí
però
però evidentment
quan estàs fora
quan veus
que
la gent
no té accés
a res
i si
es vol pagar
una intervenció
o uns medicaments
ha d'invertir
el salari
de tot un any
doncs
pots imaginar
que
i a més a més
amb una qualitat
baixa
perquè en molts països
el que falta
és la preparació
amb el personal
per cert nosaltres
quan anem a treballar
o entrem
en algun país
a desenvolupar
projectes
una de les coses
que fem
és contractar
personal del país
i recolzar-los
i formar-los
perquè ells
puguin fer-se càrrec
de la gestió
d'aquests projectes
sens dubte
hi ha molta feina
a fer
i és un món
complex
perquè clar
nosaltres
com a ciutadans
ara podem fer
aquesta aportació
a través de les pastilles
aquestes que heu tret
és un euro
és una cosa
super simbòlica
o vosaltres
podeu tenir
voluntaris
metges
professionals sanitaris
que van als llocs
però a mi em fa l'efecte
que el problema
de la sanitat
i de la salut
en països
per dir-ho així
del tercer món
hem d'anar a estructures
més altes
hem d'anar a preguntar-nos
com és que no es dedica
a investigació
com és que no s'inverteix
en això
i això ja no depèn
de nosaltres
no depèn
de nosaltres
i nosaltres
vam acuñar una frase
que crec
que ho aclareix
una mica
nosaltres diem
i et ho diré
en castellà
perquè és com sona
que sí que
per a aquestes
malalties
hi ha pacients
però no hi ha clientes
o sigui
no hi ha persones
que ho puguin pagar
i com no hi ha persones
que ho puguin pagar
ningú ho investiga
saps
i som conscients
que la investigació
farmacèutica
és cara
desenvolupant
una molècula
cuesta molt
però és que
la vida d'una persona
també val molt
i no podem viure
en un sistema sanitari
a nivell internacional
que valori
més els beneficis
i guanys econòmics
que la vida
de les persones
Ens ha de portar
a plantejar-nos
també l'ús
que fem
del sistema sanitari
aquí a casa nostra
també
però ja et dic
que aquí
som privilegiats
inclús en molts jocs
del món
jocs
diguéssim
desenvolupats
tampoc tenim
el sistema sanitari
de cobertura
universal
que tenim aquí
i sí que és veritat
que hi ha vegades
que quan tornen
sanitaris
que treballen
amb nosaltres
i tornen aquí
al seu joc
de feina habitual
perquè hi ha molts
que van sortir
de tant en tant
i després tenen aquí
feina
a un hospital
o a un dispensari
o un cap
i tornen
i diuen
ostres
no som conscients
em costa vegades
posar-me el dia
perquè
normalment
o moltes vegades
anem
perquè el metge
ens escolti
perquè ens senti
no sé
però tampoc hi ha
una malaltia
i aquestes persones
han de fer un esforç
per dir
ho entenem
estem en aquest context
en el qual
això és important
que el metge
et senti
però realment
no necessites
un metge
necessites un familiar
o algú
que pugui escoltar
i recolzar
i en canvi
estem treballant
en llocs
amb els quals
la gent
no té
res
ni una pastilla
ni una pastilla
per treure
els seus mals
no?
Doncs ja està
portem tot el matí
Toni
avui ens ha sortit
un programa
molt solidari
hem parlat
de dir sí
m'hem parlat
de diferents campanyes
solidàries
de recollides
de joguines
d'aliments
i ho hem rematat
amb vosaltres
una manera també
de ser solidari
i molt molt fàcil
aquests Nadals
és anar a la farmàcia
a qualsevol farmàcia
perquè estan distribuides
a tot arreu
i comprar
una capseta vermella
que es diu
pastilles contra el dolor ajeno
que són en realitat
sis caramels
d'eucaliptus
no té més
sense sucre
la potencia
Médicos Sin Fronteras
us valdrà un euro
i escolta
és un regal solidari
que a més
podeu incloure
a la carta dels reis
en podeu regalar
per tothom
i mira
per un euro
potencieu
doneu suport
amb una causa
que a més
hi ha uns professionals
al darrere
i jo crec que això
és d'agrair
que gent que té
la seva professió
que escolta
ja té els seus mal de caps
i que es dedica
a anar pel món
intentant solucionar
la salut
dels altres
val la pena
Médicos Sin Fronteras
avui n'hem parlat
amb el delegat
d'aquesta ONG
a Catalunya
en Toni Luna
Toni jo te convidaré
més endavant
a fer una altra entrevista
perquè de projectes
en teniu molts
avui ho hem agafat
pel les pastilles
aquestes
però jo crec que dona
per moltes més entrevistes
la veritat és que sí
que malauradament
la nostra tasca
que té una cobertura
en molts països
en molts milions de persones
doncs
és interessant
que la gent la conegui
doncs tornarem a parlar
Toni