Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Parlem de política, com dèiem fa un moment.
Volem repassar avui l'actualitat política
i fer balanç de la legislatura al Parlament de Catalunya
que ha entrat ja directament a la recta final.
Una legislatura que, teòricament,
ha d'acabar a finals d'aquesta primavera
perquè s'haurien de convocar eleccions de cara a la tardor.
En fi, avui volem fer-ho,
volem fer aquest repàs a l'actualitat política
amb el diputat de Convergència i Unió per Tarragona,
el Parlament, Carles Sala.
Ell va ser el número 1 d'Unió Democràtica
dins de la llista de la Federació Nacionalista
en les eleccions de fa 3 anys i mig
i suposem que aspia a repetir com a número 1.
Després en parlarem d'això.
Carles Sala, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Carles Sala, exregidor de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona, diputat al Parlament.
De seguida farem balanç
i comentarem alguns aspectes d'aquesta legislatura
que estan a la recta final,
però entrant directament en qüestions d'actualitat,
de l'actualitat política
i relacionada amb una llei que s'està tramitant
al Parlament, la Llei de Bagueries,
la Llei d'Ordenació Territorial de Catalunya,
que inclou la divisió en Bagueries.
Avui hi ha unes declaracions
de l'alcalde de Tarragona,
el socialista Josep Félix Ballesteros,
acusant precisament a Convergència i Unió
d'enganyar la ciutat de Tarragona
per les esmenes que ha presentat
la Federació Nacionalista
a aquesta Llei de Bagueries.
Quina és la primera resposta
o quina és la resposta que dona un diputat
de Convergència i Unió com és Carles Sala?
He vist allò molt en diagonal
les declaracions de l'alcalde,
unes declaracions que a mi em saben molt de greu
perquè es demostra que aquí hi ha molt de tacticisme polític
i poca voluntat d'unitat
per anar a defensar la ciutat de Tarragona
davant d'aquest despropòsit
que és la Llei de Bagueries
que se'ns ha presentat i la resposta seria,
primera, aquí els que hem presentat
una esmena de retorn a un text
absolutament impresentable
ha estat Convergència i Unió,
esmena de retorn que el Partit Socialista,
al qual pertany el senyor Pep Félix Ballesteros,
Josep Félix Ballesteros,
doncs van votar-hi en contra
i per tant el projecte de llei aprovat
pel govern tripartit amb el senyor Monti
al capdavant segueix endavant.
Dos, Convergència i Unió
en aquest projecte de llei
podria haver presentat tranquilment
entre 80 i 100 esmenes.
Entre 80 i 100 esmenes.
Ens hem limitat a fer 6 esmenes.
6.
Una pel reconeixement de l'àmbit del Penedès,
una pel reconeixement de l'àmbit de l'Aran,
una per que no es tiri endavant la llei
fins que la llei orgànica del règim electoral general,
que la pròpia llei especifica que s'ha de modificar,
doncs qui té competències per modificar-la,
que és una llei orgànica,
que és el Congrés dels Diputats,
que és Madrid en definitiva,
doncs es digui que s'està disposat a tirar endavant
amb la modificació de l'ÒREC,
perquè si no estem llençant només i tan sols un castell de focs.
i després una última esmena molt important,
molt important,
que és que un cop plantejats els àmbits territorials
es faci un referèndum en tots els àmbits territorials
perquè la ciutadania majoritàriament decideixi
que vol pertànyer a aquest àmbit territorial que es planteja.
Per tant,
no s'ha presentat cap esmena
de tots els embolics territorials
i enfrontaments territorials
que el poc diàleg,
el poc saber fer,
les moltes presses
que aquesta llei o aquest projecte de llei ha comportat
que ha tirat endavant el govern tripartit,
no s'ha fet cap esmena,
perquè insisteixo,
l'esmena principal era la de retorn del projecte de llei
a la qual el PSC s'hi va oposar.
Dir també que si el senyor Ballesteros,
més que llegir les nostres esmenes,
caldria que es llegís les seves esmenes.
I la primera esmena del PSC
presentada al projecte de llei de bageries
parla precisament
que després de les eleccions municipals del 2011
el Consell de Bagueria de Terres de l'Ebre,
que és el que té més facilitats per poder fer
perquè no hi ha modificació de límits provincials,
sí que hi ha d'haver una modificació dels límits
dels partits judicials
de cara a la futura elecció
de com s'han d'escollir els consellers de la bagueria,
però no hi ha modificació dels límits provincials.
Diu que després de les eleccions municipals del 2011
el Consell de Bagueria de Tarragona
passarà a denominar-se
Consell de Bagueria del Camp de Tarragona
perquè es crearà el Consell de Bagueria de Terres de l'Ebre.
Per tant, si analitzem aquesta primera esmena
del propi Partit Socialista
doncs que analitzi ell
si no és el seu propi partit
qui està traient a la ciutat de Tarragona
qui està traient a tots els ciutadans.
En qualsevol cas,
hi ha una esmena de Convergència i Unió
vostè ja l'ha comentat
de reconeixement de la bagueria del Penedès.
Això significa que la bagueria de Tarragona
o del Camp de Tarragona,
segons la Federació Nacionalista,
no hauria d'incloure la comarca del Baix Penedès?
Tal com està prevista actualment?
Això significa que si la majoria d'entitats i ciutadans
del Baix Penedès, el Penedès Garraf,
han manifestat a la Federació Nacionalista
i també als altres partits polítics
la voluntat de poder ser un àmbit territorial
des del punt de vista funcional
i des del punt de vista administratiu
que vol tirar endavant
i que vol constituir-se en bagueria pròpia,
això vol dir que, donat que tant els màxims,
per entendre'ns,
òrgans de govern
de Convergència Democràtica de Catalunya
com d'Unió Democràtica de Catalunya,
a nivell congressual fins i tot,
havíem aprovat
doncs mocions
presentades per veïns
i per tant per militants
d'aquest àmbit territorial
que demanaven la voluntat de poder ser,
doncs nosaltres, amb coherència,
hem presentat
aquesta esmena.
Insisteixo,
tan sols hem presentat sis esmenes
per marcar unes línies mestres,
però el que sí que li puc anunciar avui
és que s'acceptin o no aquestes esmenes,
s'acceptin,
vull dir, ara ens poden dir,
el tripartit ens podria dir
els acceptem les sis esmenes que hem presentat,
sis,
el nostre vot segueix sent
no a la llei de vagaries.
Suposo que pot dir-se més alt,
però no més clar.
El que vull saber és
si el Partit Socialista,
el que pertany el senyor Josep Félix Bollesteros,
votarà sí o votarà no a la llei de vagaries.
En qualsevol cas,
i parlant encara de la llei de vagaries
i de les votacions
i de la tramitació parlamentària,
fa uns dies en aquest programa
la diputada del PSC per Tarragona,
Núria Segur,
insinuava que els partits de l'oposició
mantenen una tàctica,
ara presentant al·legacions
per que acabi el termini de la legislatura
sense aprovar aquesta llei de vagaries,
aquesta nova llei d'ordenació territorial de Catalunya.
Convergència i Unió
vol que aquesta llei es voti
abans que acabi la legislatura
o preferiria deixar-ho damunt de la taula?
No.
Convergència i Unió
el que vol és que retorni aquesta llei al govern
i es faci una llei...
Es faci tot el procediment d'ordenació territorial
com pertocava.
Jo vaig participar amb quatre companys diputats més.
El desembre del 2008,
a una reunió privada amb el conseller Auzas,
en la que ens vam presentar
el projecte de llei de governs locals.
Projecte de llei de governs locals
redactat per CERT,
i vostès, i per tant els oients,
doncs poden tindre un accés senzill,
per catedràtics i per persones expertes
de l'Universitat Rovira Virgili de Tarragona, precisament.
Se li va fer l'encàrrec a la URB.
Doncs aquest projecte de llei
havia de ser una realitat al març del 2009.
No es va arribar a aprovar mai.
Aquesta és la llei MARC
que t'ha de permetre després
tirar endavant una possible llei de vagaries,
la llei de l'àrea o de les àrees metropolitanes,
la reordinació dels consells comarcals,
la llei de governs locals
per interessos del Partit Socialista,
per interessos molt especialment
de qui domina la Diputació de Barcelona,
va quedar en un calaix,
ha passat més d'un any,
i a córrecuita hi ha un pacte
que resulta evident,
entren dues lleis territorials
sense tindre el marc de referència,
i això insisteixo,
això algú dirà,
vostè fa una opinió subjectiva
i això és vostè de la seva visió
des de Convergència i Unió.
Jo els demano que vostès recorrin
el personal docent
de dret administratiu
de la Universitat Rovira Virgili,
que hi han treballat i molt
en aquell projecte de llei,
i que els diguin el contrari,
que començar la casa
pels fonaments
era aprovar la llei de governs locals,
aprovar la llei de finances
dels governs locals, fins i tot,
i després reordenar tot,
llei de vagaries,
en la qual Convergència i Unió,
escolti, Catalunya,
dels anys d'esquistència,
el que més ha tingut sempre
han sigut vagaries, més de 500 anys.
Per tant, a partir d'aquí,
molt bé,
constituïm les vagaries
amb diàleg amb el territori
i amb consens amb el territori,
totes les dificultats
que se li suposa que hi pot haver,
i parlem dels consells comarcals,
i parlem de les àrees metropolitanes.
Tot això no s'ha fet,
s'ha anat directament
a una llei de l'àrea metropolitana
de Barcelona
que interessava molt el PSC,
i a una llei de vagaries
que li interessava molt
a Esquerra Republicana de Catalunya.
Al final de tot això,
un cop s'acabi la legislatura,
com Madrid no haurà reformat
les lleis orgàniques
que s'han de reformar
per poder fer viable
l'ordenació
en les set vagaries
que proposa
el projecte de llei
del govern tripartit,
el que passarà és
que,
si existirà
l'àrea metropolitana
de Barcelona,
el que anirà en contra
de les comarques de Tarragona
perquè el reequilibri territorial,
que ja es veu
a nivell pressupostari
que no existeix,
doncs encara hi haurà
més desequilibri
en funció d'aquest nou monstre
que creem
que és l'àrea metropolitana
de Barcelona,
amb competències,
algunes d'elles
de molta importància,
tema urbanisme,
tema medi ambient,
tema transport,
tema mobilitat,
i el que no hi haurà
és vagaries.
Tot el que hi haurà
és el canvi de nom
de les quatre diputacions
per Consell de Vagaries.
I potser,
i potser,
i ja ho veurem,
el canvi de la creació
de la Vagaria de Terres d'Ebre
perquè no necessita,
no precisa,
de modificació
d'àmbit
de límits provincials.
En qualsevol cas,
si Convergència i Unió
guanyés les pròximes eleccions
al Parlament
i pogués governar,
què faria en matèria
de Vagaries?
Presentaria una nova lleida
d'ordenació territorial
de Catalunya?
Sí,
després d'aprovar
una llei de bases
de règim local,
d'una llei
de governs locals,
i després d'aprovar
una llei
de reordenació
del sistema administratiu,
de les actuacions
administratives
o del mapa administratiu
a nivell català.
Cal parlar molt
de com s'han de reordenar
els consells comarcals,
cal reordenar
l'àmbit
de la descentralització
i desconcentració
de l'administració
de la Generalitat
a les comarques.
No oblidem
que l'Estatut,
article 96,
parlo de memòria,
és possible que m'equivoqui,
parla 96 o 92,
parla que les Vagaries
no tan sols
han de substituir
per entendre
les diputacions,
sinó que no han de ser
tan sols un àmbit
de cooperació local,
sinó que també
han de ser un àmbit
de funcionament,
de desconcentració
de l'administració
de la Generalitat
del país,
i per tant,
jo crec que insisteixo
que Catalunya,
Convergència i Unió,
tots volem d'acord
Vagaries,
segurament no és
el moment
més idoni
per estar parlant
tan sols
de Vagaries,
escolti,
a la gent el que li preocupa
és tenir feina,
poder arribar
a final de mes
i altres qüestions
de les que,
per més que s'insisteix,
no se'n parla
en absolut
o algú sembla
molt interessat
en marejar
la perdiu
i,
insisteixo,
després d'una llei
de governs locals,
després de primar
l'administració,
després de fer un esforç
d'austeritat
en l'administració
que crec que és
absolutament necessari
i inevitable ja
en aquest moment,
doncs després
podem parlar
de les Vagaries.
Ara continuarem
parlant d'altres qüestions
i aixem davant
del tema
de les Vagaries
perquè a nivell territorial
sí que hi ha hagut
una llei prou important
que a més s'aprovava
fa poques setmanes
que és la que permet
la segregació
de la Canonja
des del punt de vista
de Convergència i Unió
què suposa aquesta llei?
Encara que sigui
la creació
d'un nou municipi
i que teòricament
podria anar en contra
d'una realitat global
d'anar cap a municipis
més grans
i no cap a la creació
de nous municipis?
Sí, no,
un moment molt especial
jo des del punt de vista
de simbolisme
jo recordo perfectament
com vostè ha dit abans
jo vaig estar a la regió
de l'Ajuntament de Tarragona
i vaig participar
d'aquell ple
de l'Ajuntament de Tarragona
que després
es van traslladar
tots al ple
de la Canonja
aquell simbòlic
era molt simbòlic
era molt important
era un pas endavant
però pensàvem
ostres, podrà ser
en realitat
això al final
i la veritat
que el que vam viure
fa uns 15 dies
al Parlament
va ser
insisteixo
d'una euforia
important
jo crec que la viabilitat
de la Canonja
des del punt de vista
financer
està fora de tot dubte
crec que ho tindrà més fàcil
que Vilaseca Salou
en el seu moment
i doncs que Abadia
que són potser
els últims referents
de segregacions municipals
crec que des del punt de vista
històric
s'ho mereixien
absolutament
és inqüestionable
que l'anecció
dels anys 60
doncs a Tarragona
era absolutament injusta
una anacció
que hagués pogut anar
molt més enllà
i això ho sap poca gent
perquè fins i tot
el mateix projecte incloia
en accionar
Altafulla
també
a Tarragona
i bé
els esforços
de tots els canungins
i canungines
a partir d'ara
ha de ser
doncs
en poder reclamar
el seu ajuntament
els millors serveis
ha de poder ser
doncs
assolir una millor qualitat
de vida
en el seu municipi
i oblidar-se
celebrar això sí
i oblidar-se
d'un objectiu
que va començar
tan sols
retrobar
de la democràcia
a l'estat espanyol
que immediatament
hi van començar
a haver-hi
els primers moviments
per recuperar
no la identitat
perquè no l'hem perduda mai
però retrobar-se
amb la identitat legal
des del punt de vista jurídic
de recuperació
del terme municipal
Parlem d'altres qüestions
Carles Sala
Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona
la ciutat de Tarragona
ha insistit molt
en les últimes setmanes
en denunciar
que les inversions sanitàries
del govern de la Generalitat
prioritzen la ciutat de Reus
en detriment de Tarragona
parlant de l'Hospital Joan XXIII
del nou hospital
Sant Joan de Reus
un diputat
de Convergència i Unió
com vostè
que representa
el conjunt
de la demarcació
també creu
que el govern tripartit
està
d'alguna manera
arraconant Tarragona
en matèria
d'inversions sanitàries?
A veure
jo tinc la impressió
i el tema sanitari
no és un tema
que jo
per entendre'ns
jo dins del grup
parlamentari
de Convergència i Unió
porto el tema
a nivell de tota la nació
de tot el país
d'habitatge
i per tant
no el tema sanitari
però
tots els inputs
que a mi m'arriben
de les qüestions
que parlem
dins del grup parlamentari
és
que l'hospital
el nou hospital
de Sant Joan
de Reus
per l'Ajuntament
de Reus
des del punt de vista
de l'empresa pública
Innova
doncs
pot ser
un llast
molt important
molt important
des d'un punt de vista
financer
i que per tant
s'ha de dotar
de contingut
el monstre
que s'està creant
a la ciutat
de Reus
i en tot cas
el que crec que sí
que convindrà
a repassar
és
tirar de Meroteca
i aquelles fotos
que es va fer
la consellera Geli
amb ja
l'alcalde
de Tarragona
en la que es va
signar un conveni
i va prometre
tota una sèrie
d'equipaments
sanitaris
o relacionats
amb la conselleria
de Sanitat
a la ciutat
de Tarragona
i altres poblacions
del voltant
de la nostra ciutat
a veure on estan
jo
no em preocuparia
tant
de si
o no em preocuparia
des del punt de vista
que prenguessin
com està passant
amb el tema
del Calípolis
però és una altra
situació
em preocuparia
si comencessin
a prendre
o perdessin pes
des del punt de vista
sanitari
la ciutat de Tarragona
respecte
a la ciutat de Reus
però jo no em preocuparia
tant
amb el problema
que té Reus
que el té
i molt gran
des del punt de vista
financer
jo crec que
l'Ajuntament de Reus
el problema
no el té
dins de la plaça Mercadal
sinó que el té
amb l'empresa
amb l'empresa
Innova
amb el monstre
Innova
jo no em preocuparia
tant d'això
com
de fer valer
i de fer realitat
totes aquelles promeses
que
la consellera
té signades
amb un conveni
amb la ciutat
de Tarragona
el paper
ho aguanta tot
si els pressupostos
d'inversions
de la Generalitat
són ja
escandalosos
des d'un punt de vista
de desequilibri territorial
per l'any 2010
doncs
caldria repassar
i ho farem
de veure
quines són
les propostes
que inclouen
els pressupostos
i els convenis
i tot allò
que s'ha dit
per la premsa
respecte
al que després
s'ha convertit
en realitat
l'altre dia
jo
i no té desperdici
repassava una notícia
de pocs dies després
de pactar
el suposat
nou gran
finançament per Catalunya
que va aconseguir
el govern tripartit
no ja del ministre Solve
sinó
amb la senyora Elena Salgado
de tot el que suposaria
això per Tarragona
i escolti
el més calent
a la iguera
el més calent
a la iguera
bla bla bla
bla bla bla
bla bla bla
el paper insisteixo
aguanta
ho aguanta tot
i aguanta molt poc
aguanta tot
i aguanta molt poc
per les comarques
de Tarragona
i per Tarragona
ciutat
i a més a més
resulta que allò
que aguanta
després no es converteix
en realitat
i hi ha inversions
que es reiteren
d'un any a l'altre
i que
de moment
no en veiem
ni la primera pedra
de forma sintètica
quin balanç faria
de l'al·laboració
que s'acaba
des del punt de vista
territorial
el missatge
de vostè
de Convergència i Unió
és aquest
desequilibri
en matèria
d'inversions
dient que s'està
prioritzant molt
l'àrea metropolitana
als voltants
de Barcelona
hi ha algun altre aspecte
que destacaria
especialment
del balanç
d'aquests 3 anys
i mig
de legislatura
des de l'oposició
Convergència i Unió
com ho veu?
La veritat és que
ha sigut una legislatura
jo no n'hi he viscut
cap més
les altres legislatures
les seguia
molt mediàticament
i molt pel que
els companys
que estaven
de diputats
ens anaven explicant
però jo diria
que ha estat
una legislatura
trista
que des del punt de vista
del president
de la Generalitat
sí que he de dir
que el senyor
José Montilla
a mesura
que ha anat passant
les setmanes
i els mesos
ell s'ha sentit
més còmode
dins de la cambra
era molt esperpèntic
encara n'hi ha alguna
però eren molt esperpèntiques
les sessions de control
al govern
els dimecres
a les 4 a la tarda
esperpèntiques
absolutament
preguntant coses
al president Montilla
a llei
contestant
unes altres
simplement
seguint unes fitxes
en aquest sentit
ell s'ha anat sentint
més còmode
però a mesura
que ell s'ha anat sentint
més còmode
crec que no ens hem d'enganyar
i veure com la falta
de cultura política
de governs
de coalició
en aquest país
molt probablement
n'és una de les causes
i l'altra és que n'hi ha
que estan absolutament
sombats
doncs ha fet
que
crec que sigui
com a
molt es
perpèntiques
algunes decisions
polítiques
que resultaven
evidents
i acabarà
una legislatura
sense que s'hagués
produït cap crisi
de govern
això vol dir
cap substitució
que no fos
a petició pròpia
com va ser en la seva
momenta
del senyor Putxercós
per passar
a ser president
del seu partit
i va deixar
la conselleria
de governació
pel senyor Usàs
no hi haurà
hagut cap crisi
de govern
i aquí
quan hi ha hagut
per entendre'ns
problemes greus
el president Montilla
no ha estat
i s'ha amagat
insisteixo
ara
s'aprova a final
de la legislatura
i hi ha molta
gesticulació
per part de tothom
fins i tot
també del president Montilla
un cop ha estat
anomenat candidat
però cal repassar
que en moments
especialment
on el president
hauria de donar
la cara
jo crec que no
ho ha fet
les encassats
els hi donen a vostès
com a clars guanyadors
de les eleccions
s'encenten
de guanyadors?
jo crec que aquí
fa falta
moltíssima humilitat
per part de tothom
moltíssima
i per part de
tota la gent de Convergència
i per part de
tota la gent d'Unió
les últimes eleccions
del Parlament de Catalunya
l'any 2007
les vam guanyar
i no vam governar
i jo crec que
efectivament
sembla ser
que tot indica
que podem tornar
a guanyar
però sembla difícil
un tercer tripartit
no?
no
jo no veig res inviable
escolti
més Dragon Can
que el tripartit 1
en la qual
doncs
un Esquerra Republicana
va abandonar el govern
sis mesos abans
que semblava que
doncs
aquí
havíem de passar
ràpidament
un altre tipus de govern
absolutament diferent
i tal
tot i
del PSC
van passar al PSOE
per entendre'ns
i si algú no m'entén
passant a Pasqual Maragall
a José Montilla
i Esquerra Republicana
va tardar 24 hores
a llançar-se
als braços
del nou president
o del nou govern
tripartit
per tant
jo tinc la impressió
que si sumen
si sumen
tornarà a haver-hi
tripartit
per tant
podem guanyar les eleccions
home jo espero que sí
crec que és insuportable
a nivell de carrer
el que s'està produint
i jo crec
que espero
que el sentit
com ho faci
que tornem a guanyar
si tornem a governar
bé
fa falta una majoria
molt àmplia
per aconseguir-ho
Convergència Junilla
va proclamar
el seu candidat
a la presidència
de la Generalitat
fa setmanes
ja també té
oficialment
els caps de llista
per les quatre demarcacions
en el cas de Tarragona
recordem
que és l'alcalde de Vilaseca
i president de la Diputació
Josep Poblet
ara falta el número 2
el número 2
de la candidatura
correspon a Unió Democràtica
Carles Sala
que va ser el número 2
en la llista
de fa 3 anys i mig
aspira a ser
el número 2
de la coalició
per tant
el número 1
del seu partit
encara no s'ho ha obert
dins del nostre partit
dins d'Unió Democràtica
encara no ho ha obert
el termini
per presentar candidatures
jo presentaré
la candidatura
però
segur que hi haurà
altres persones
amb tantes o més capacitats
que un mateix
per poder ocupar
aquest lloc
per tant
sí
aspiro
o aspiraré
a intentar
revalidar
aquesta posició
però dues
al nostre partit
per entendre'ns
hi ha
una assemblea
hi ha unes votacions
hi ha tot un procés
que
doncs
hem de preservar
que hem de respectar
i que hem de compartir
com a militants
d'Unió Democràtica
de Catalunya
cal passar comptes
i en aquest sentit
doncs
serà el partit
en aquest cas
que decideixi
si
val la pena o no
que jo segueixi
amb aquesta tasca
una legislatura més
això no serà
segurament
fins al mes de juny
i per tant
el que convé
és no
no
no parlar-ne
en tot cas
treballar fins a aquella data
segurament encara
no estarà
a dissolar el Parlament
aleshores
aquí hi ha dues opcions
una és que les eleccions
siguin anticipades
abans de l'agost
amb la qual cosa
al senyor Montilla
li queden just
5 dies
per dissolar el Parlament
tot el que no es faci
abans del 4 o 5 de maig
sembla ser
que ja implicaria
que ens anirem
després de l'agost
les eleccions
i per tant
fins a finals de juliol
que hi haurà l'últim ple
doncs
no
no cal
no cal
o sigui
no cal parlar
de la propera candidatura
tot i que internament
s'haurà produït ja
el procés
de nomenament de candidats
personalment
estàs satisfet
de la feina feta
al Parlament
li ha agradat
li ha satisfet
la feina de diputat
mira
li vaig a ser
molt molt
molt
molt sincer
o prefereix
la de regidor
jo sóc
m'agrada
crec
em considero
una persona més
de gestió
que de legislació
per entendre'ns
tot i que
sóc advocat
i per tant
la meva formació jurídica
em permet
també
l'àmbit
legislatiu
poder
moure'm
tranquil·lament
però
li he de comentar
que
treballant
a més a més
en una qüestió
tan important
com és el tema
de l'habitatge
dins del grup parlamentari
de Convergència i Unió
crec que
enfront del conseller
Baltasar
enfront de la senyora
Carme Trilla
enfront de tots els temes
d'habitatge
home
crec que han fet
una tasca important
em sembla que són
quasi 3.000
les propostes
que un servidor
entre preguntes orals
preguntes escrites
propostes de resolució
emocions
etcètera
són quasi
les 3.000
a les que
he arribat
a realitzar
a vegades
sents una mica
la frustració
jo estava acostumat
a estar al govern
no estar a l'oposició
i a vegades
tens la frustració
de saber
que el que proposes
realment
és molt millor
del que s'està fent
i no poder-ho
veure-ho fet realitat
no es crea
una certa frustració
però
jo estic satisfet
estic
satisfet i content
i
amb la sensació
d'haver treballat
moltíssim
per
fer propostes
positives
en la matèria
en què m'ha tocat
treballar i defensar
així acabem
aquest repàs
a l'actualitat política
que avui hem fet
amb el diputat
per Tarragona
de Convergència
i exregidor
de l'Ajuntament
Carles Salacarles
moltes gràcies
i bon final
de legislatura
moltíssimes gràcies
a tots vosaltres
fins la propera
bon dia
la propera
adeu