Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia.
Ja sabeu que un cop al mes, els dimarts,
posem la nostra mirada a la gent gran de la ciutat de Tarragona
a través d'aquest espai que fem en col·laboració
amb l'àrea de serveis a la persona de l'Ajuntament de la ciutat
amb la coordinació de Toni Rull.
Toni, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui parlem d'un clàssic que té a veure
que junta gent gran, gent jove,
és el programa Viure i Conviure.
Quan has entrat a l'estudi em dius,
ep, 13 anys.
Dic, no pot ser que portem 13 anys.
Molt bon número, clar que sí.
I amb tu.
És a dir, fa 13 anys que parlem del Viure i Conviure,
però clar, com que cada any es va renovant
totes les persones grans i els joves que participen,
la veritat és que sembla que...
Ens sentim joves.
Està molt fresquet.
Està molt fresquet.
Pilar Oliveres, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ella és la coordinadora del programa
aquí a la ciutat de Tarragona,
també una llarga experiència i és ben coneguda.
13 anys.
13 també, per això.
És ben coneixedora de totes aquestes persones grans
i joves que han anat passant pel programa.
Ja sabeu que cada any quan parlem d'aquest programa,
lògicament, portem testimonis,
que és el que pot donar una idea més il·lustrada
del sentit que té i el bé que funciona.
Perquè la veritat és que funciona molt bé.
Mari Paz, molt bon dia.
Molt bons dies.
Bona nit.
Benvenida.
Usted també és una veterana del Viura y Cunviura.
Sí.
¿Cuántos anys hace que acoge estudiantes en su casa?
Cinco.
Cinco, eh.
Cinco anys ja.
Cinco anys.
I la idea és seguir, perquè...
Pues, claro, eh.
¿Y usted por qué se apuntó a este programa?
Pues, perquè ja mi hija se casaron i ja, pues...
¿Usted vivía sola?
Sí.
¿Y cómo se enteró que existía este programa de Viura y Cunviura?
Pues, porque ja la gente lo movía y lo decía.
Y ella ja iba por allí, por San Pedro.
Iba haciendo propaganda.
Muy bien.
¿Y qué ha tenido hasta ahora?
¿Chicas, chicos?
Chicos no.
Chicos no quiere.
No.
Chicas.
Chicas.
¿Y qué tal hasta ahora?
¿Bien?
Sí, bien.
¿Con todas?
Sí.
Ara, de totes maneres, recordarem que no es fa així com així, aquest emparellament, eh.
I què tal està con Nasira?
Muy bien.
Ui, esa mirada que se n'ha eixao.
De complicitat.
Això ja fa veure que estan...
És Nasira el Hadri.
Està el Mumaha.
El Hadri.
A veure, tu, per cert que és la cara de la campanya del Viure i Conviure, i la tenim aquí, eh.
Sí, ets mediàtica, eh, Nasira.
Està fent en l'actualitat primer grau de Relacions Laborals i Ocupació a la Universitat Rovira i Virgili.
I abans em comentava la Pilar que, en el cas que tu hagis sentat en el programa, doncs la veritat és que era definitiu perquè poguessis estudiar la teva carrera.
Ens l'expliques una mica?
Sí, sí.
Va ser un estiu molt dur per a nosaltres, per a casa meva, perquè havia acabat, havia fet la sèrie que havia aprovat i tot estava molt bé per a poder començar ja els estudis.
El problema era on podia estar. Barcelona, Tarragona, vaig estar entre dos.
La teva família on viu?
A Ull de Kona.
A Ull de Kona.
I vam estar mirant i, clar, meus pares preferien el conèixer el programa Viure i Conviure, que el vaig conèixer per una amiga, que també el va començar a fer i me dia que li anava molt bé.
i vaig decidir contactar amb Pilar. I llavors, quan jo els vaig presentar a meus pares, l'opció aquesta de viure en una dona gran ja els va agradar molt més i es van sentir molt més.
Tema, pis d'estudiants. Ui, les farres, ui, no sé què, residència, no, no. Si estudia, estudia.
Però, a més, és diferent, és una altra experiència. Viure en una dona gran és que ho fas ara o, no sé, jo, per exemple, m'he criat en Maiaia, de molt menuda,
i ara, doncs, ho torno a viure, la mateixa experiència, no, i és realment bonic perquè viure en estudiants pots viure sempre.
Per tant, estàs acostumada a compartir la teva vida amb persones d'una certa edat. No tots els joves ho estan, eh, perquè les famílies avui en dia moltes persones grans no conviuen amb els pares i els nens.
Per tant, tu ja tenies experiència.
Sí, sí, i damunt són cinc germans a casa, també, vull dir que...
Imagina't.
Ell és la gran.
Que jo soc així.
Tu ets la gran.
Tu ets la gran responsabilitat i no res, si em va bé, em va bé a mi el programa.
A veure, això és...
Vosaltres, doncs, recordem breument, perquè pot haver-hi algú que encara no el conegui després de 13 anys, cosa que dubto, però no està de més recordada,
i després hi entraríem en l'experiència més concreta de Mari Paz i Nacira.
Jo, dient el que havia dit ella, és un problema que es coneix, que se sap, i que les persones ara el tenen com un recurs latent,
que quan hi vulgui entrar hi puc entrar.
Això també és...
i dius, oh, és que hi participa...
Voldríem que hi participes més gent.
N'altres sempre hem dit el mateix.
Val més ben aparellats que no quantitat.
I que la gent sàpiga que existeix, i és un gran què, i que té una matrícula fresca, per entendre's,
i pots entrar quan vulguis.
I això és bo de...
O sigui, va amb el sentit que està conegut.
Per nosaltres, doncs clar, voldríem que hi participés més persones grans.
però que ja saps, que diguis, per les amigues sé que hi existia i tal, ja va bé.
Hi ha més estudiants que persones grans, no?
Sí, sí, sí.
Per la gent que no el coneix, aquest programa, que sàpiguin que és un recurs que hi ha amb una doble finalitat.
Per una banda, per la gent gran que viu en sols, poder tenir companyia,
i per l'altra banda, pels estudiants que han de venir a estudiar aquí a Tarragona
i que no disposen de recursos econòmics suficients per poder pagar l'allotjament,
disposen d'un pis gratuït, la qual cosa és una ajuda mútua que es fan uns als altres.
I una mica hi ha el compromís...
Un programa solidari.
Un programa solidari i el compromís que tenen una part amb l'altra,
doncs és de sentit comú, no?
Donar-se un cop de mà, si ho hem de determinar,
he d'acompanyar el metge, la persona gran,
la persona gran respectar els horaris d'estudi del jove.
Jo m'imagino que hi ha com una mena de pacte.
Sí.
I això es firma.
Hi ha uns acords que firmem.
Que d'entrada, no agafem a qualsevol estudiant
i el posem en la primera persona que trobem,
sinó que fem entrevistes personals a les persones grans i als estudiants
i busquem el perfil de cadascú i llavors fem els aparellaments.
I així tot fem un mes de prova.
Perquè d'entrada tots són molt guapos i simpàtics,
però la convivència és molt difícil.
La convivència és complicada a tot arreu,
i més amb dues persones en principi desconegudes
i amb aquesta distància generacional, no?
Sí, sí.
És molt diferent.
Fem un mes de prova amb un seguiment exhaustiu durant aquest mes
i si la cosa, l'experiència ens ha demostrat que sí que aquest mes funciona,
després ja el seguiment no té per què ser tan fort ni tan exhaustiu
perquè ja van sols.
Més dones que homes, no?
Més dones que homes i molts més estudiants que gent gran, també.
Aquest any hem fet 14 parelles.
14.
14 parelles.
Us manteniu en la mitjana més o menys dels últims anys, no?
Sí, sí, sí.
14 parelles.
D'estudiants en teníem moltíssims,
n'han quedat com a 20 i tants a fora, molts.
I per què la gent gran pot tenir aquesta recança,
acollir un estudiant?
Perquè vosaltres bé que ho expliqueu,
i és a dir, i no és definitiu, i un mes a prova...
No, però quan diem 14 també, no és que sempre estiguem els 14,
perquè uns venen i altres van, i el número és 14.
O sigui, si segons com sumes, són més.
Però nosaltres sempre anem a lo pràctic, no?
Quants som? Som 14.
Però, clar, durant això hi ha hagut un ball de ball,
en el sentit que ha sortit uns i ha entrat uns altres,
perquè segons com compteu podem arribar a 20-25,
però no és real.
No és real, som 14.
I és el que estàvem comentant,
és latent, se sap,
i que, doncs, les circumstàncies
i potser també les característiques de Tarragona, no?
És a dir, que aquí pensem una cosa,
que una vegada ja comença molt bé el temps,
molt bon temps,
la gent surt,
doncs li agrada estar més amb les seves coses,
però que quedem-se en principi
que se sap el programa,
se coneix,
se saben les característiques,
se sap que hi ha una serietat darrere,
estem parlant de Caixa Catalunya,
Rubini Virgili i l'Ajuntament de Tarragona,
no som cap entitat sense ànim de lucre
que avui estem i demà no estem,
és a dir, són tres entitats serioses
que això li dona una qualitat també
al que és el programa,
i que sempre té la porta oberta,
que falta és aquest pas de dir,
doncs, participem en aquest espai de solidaritat,
però és una tasca a fer,
que és la que fem cada any,
i durant l'any,
i durant l'any.
Maripat Nassira,
com va ser el primer contacte?
Quan es coneixeran,
com va ser el primer contacte?
Maripat?
Bé, el primer dia.
El primer dia.
que la Pilar ens va acompanyar,
sí, va ser directe.
On us vau conèixer?
En una cafeteria?
A casa de la Maripat?
A casa,
que la Pilar ens va portar,
i jo vaig anar acompanyada.
La presentació sempre és al domicili de la sessió.
A mi van acompanyar els meus pares,
i se van esperar.
Que d'entrada no els vaig deixar pujar.
Però els teus pares ja coneixen la Maripat.
Sí, sí, la Pilar ja contacte sempre.
I vam posar,
la Pilar i jo,
i vam conèixer la Maripat
i la seva filla.
I què, la primera impressió?
És diferent.
Dius,
clar,
és una nova situació.
Viuré amb aquesta persona desconeguda.
Sí, sí,
que no coneixes de res,
i després dius,
vull dir que és un moment
que tu reflexiones i tot,
però un cop vam començar a parlar,
sí,
dius,
no ho sé,
dius,
en tanta gent gran,
igual jo no...
No encaixo.
No encaixo, saps?
Tu sempre vaig a lo...
Però després,
en la conversa,
vaig veure que ella és molt...
És molt activa.
Sí, Maripat.
I parla molt,
i és com jo.
O sigui,
no...
Perneixer que vam contactar.
I què li pareixia a vostè,
Nasira?
Bien.
Sí, la primera impressió,
dius,
i aquesta chica...
Si és alta,
habladora com jo,
aquí va de...
Problemas.
Para veure quina hable més, eh?
Vaya.
Però bien, no?
Però bien.
Ella no hable molt.
Ah, no?
Perquè usted no le debe dejar.
Por la Maripat habla más.
Uy, que...
Sí, sí.
Això dia,
perquè ella ha parlat més que jo,
serà perneixer.
Jo soc parladora,
però...
Al principio,
pues no hablaba tanto, eh?
Però ara ja se ha soltao.
Ara ja se ha soltao.
La convivència també fa molt.
Quan se coneix en la persona,
quan ja tens una certa confiança
i actues en més...
Com us organitza?
Com us organitza en Maripaz?
A ver, el día a día,
las comidas,
los horarios,
lo que decir,
pues a mí me...
me podrías acompañar aquí
o no puedo,
que tenga un examen.
¿Cómo os organizáis el día a día?
Pues bien,
pues si tiene que ir,
pues que va y ya está.
¿Pero le pones horario?
De vuelta a casa.
Un resumés molt bé.
Ella viene a la hora que quiere.
Ella viene a la hora que quiere.
Dentro de un horario previsto.
No nos escuchan sus padres.
No, no, no.
Tenim un horario fixat
i que s'ha de complir.
Per exemple,
no podem entrar més tard
a les 10.30 de la nit.
I per això,
sempre complixo.
Però si hi ha una nit
o una cosa especial,
doncs a les parleu.
Sí, sí, però de moment
no he tingut res especial
que digués que no...
Dineu juntes,
sopeu juntes
o cadascuna fa la seva?
Quan podem,
moltes vegades
ens combinem
i ho fem juntes.
Però a vegades,
ara, per exemple,
en època d'exàmens,
jo...
soc millor...
Amb el teu aire.
Sí, el meu aire un poc.
Després dels exàmens
sí que farem una gran festa
i tot.
I mos ho passarem.
Un dia a la setmana
aneu a comprar, no?
Sí, això també.
Anem a comprar.
Fem una compra juntes.
Sí, sí, anem a comprar
per totes les coses
que ha de comprar.
Primer aquí,
primer a la pastisseria,
després a la fruteria,
després a això,
després a això.
I mos organitzem un poc
què et falta,
què et queda.
Si hem d'anar al metge,
per exemple,
a la farmàcia,
si ha d'acompanyar.
Però tot està cerca.
A la farmàcia, sí.
Es un paseo.
Y el día está allí mismo,
en la misma acera.
O sea, que en una tarde
lo resuelven todo,
¿no?
Sí, claro que sí.
¿Ven la televisión juntas,
por ejemplo?
Sí.
Sí.
¿Y se pelean por los canales
o no?
Que va.
No, sí,
es que tenemos los mateixos gustos.
¿Ah, sí?
A ver,
¿a qué os agrada?
¿A qué os agrada la viola de tele?
Pero a mí me da igual.
¿Qué le gusta a ella a uno?
¿Por qué?
A mí me da igual.
A vegades han posat
algún programa
allò que fem
zapping
y el programa
Nini,
Generación Nini,
jo,
pero va a flipar.
Va a flipar
porque me decía
qué bien hablados que son
y qué bien yo.
Anda,
que Maripaz,
¿le llega a tocar
de estudiante
uno de esos del programa?
Uy,
no, no.
Estaba ya en la calle,
seguro, ¿verdad?
Va, ya, eh.
Hombre.
Usted me dice,
Maripaz,
que tiene una hija.
Dos.
Tengo, ¿verdad?
Dos hijas.
¿Y a sus hijas qué les pareció
esto de que usted
pues abrira las puertas
a un estudiante
de la universidad?
Pues bien.
Ellas dicen,
pues mejor,
no nos tenemos que ir a dormir
ni los críos
ni de nada.
Y estás acompañada.
A Maripaz le daba miedo
quedarse por las noches sola,
por las noches.
Y siempre tenía algún nieto
que iba a hacerle
acompañar y dormir.
Los nietos van creciendo,
se van siendo mayores,
se van independizando.
Pero como ya trabajan
casi todos,
pues...
Tienen sus horarios,
sus compromisos.
Y ahora usted,
pues estando nacida en casa,
pues ningún problema.
Claro.
Se va los fines de semana.
Bueno,
este fin de semana
no se ha ido.
Este fin de semana
es que cuando hay examens
me ha apretado
este fin de semana.
Cuando se va,
pues como los niños
quieren irse por ahí,
pues yo me voy
a lo de una hija
a dormir y ya está.
Y el fin de semana
que no está ella
se va donde una hija
y se le hace mal problema.
Nos vamos a la parcela,
que tienen parcela
con piscina y todo.
Muy bien.
Pues se va de fin de semana
también.
Pues también me voy.
Claro que sí.
Y lo bueno de esta pareja
es que tenemos
cuatro culturas distintas.
Tenemos la cultura árabe,
porque la Nassira
es marroquina.
Y en seis años
va a un llacona.
Árabe,
de las terras de l'Ebre,
andaluza,
de la Maripaz
y catalana.
Y es una reja.
Es una reja
y aprende molt
entre los dos.
Temas de conversa
no faltan.
Sí,
sobre todo
si le explico
cosas de la moya cultura
y se interesa
y todo.
No tiene
cap tipo de problema.
Nosotros
en el verano
a Andalucía,
a Jaén,
a Cazorla.
Porque usted es de Jaén.
Yo soy de Jaén.
¿Y usted
había tenido
contacto así directo
con personas de Marruecos?
No.
Sí,
había tenido
otro estudiante,
bueno,
Argelina.
Argelina.
Argelina.
De Barcelona.
Sí.
Sí.
Argelina.
Y dice una señora
que le pregunta
por cosas de su cultura
y de esto,
¿le es todo muy desconocido
o no?
Sí.
Sí,
le llama la atención.
Sí.
I conversem,
sí,
són temes
interessants,
no,
de,
i también llevar
estos tòpics
que n'hi ha,
que a mi m'interessa
molt
parlar de estas cosas
perquè molta gent
pensa una cosa
i dius
no,
no és així
i ho parlem,
no,
i no se li ha explicat
bastantes coses.
com ara?
Ponem algun exemple?
Bueno,
és que la Sira
també em dedica,
ella s'ha dedicat
també a fer reculls
de contes
de la Franja
del nord d'Àfrica
i llavors,
doncs,
ja de per si ella
ja té
una predisposició
a fer recerca,
només falta que li
preguntin una mica
per...
Sí,
perquè vaig fer un treball
de recerca
sobre tradició oral,
contes,
que s'explicava
en el Marroc
del nord
i llavors,
doncs,
tenia que fer un...
explicar uns contes
a la biblioteca
del meu poble,
a Ullécona
i per a entrenar-me...
Treball de recerca
del batxillerat.
Sí,
sí,
que és on me van donar
els premis
i llavors,
doncs,
li vaig explicar
a ella els contes
per a practicar
i llavors,
clar,
són contes diferents
i ella també ho veu
que són diferents
i,
doncs,
li feien gràcia.
¿Usted ja conoce
a sus padres
que han ido alguna vegada?
Sí.
¿Y qué tal?
¿Qué le dicen sus padres?
¿Que vigile a su hija?
Claro.
Su madre,
su madre,
no la deje por ahí sola.
Que sí,
que es el primer día
que se van a plorar,
pobre.
¿Usted sabe
cómo soy yo?
Porque yo
a la gente
no llego a casa.
Dice,
no,
no la dejaré sola,
nos iremos de fiesta
a la tarde.
Su padre
viene más a menudo.
A ser transportista.
Ah,
clar,
i de tant en tard
si passa per aquí
doncs es ve a veure.
Sí,
perquè va per Barcelona
és que es passa,
però avui mateix,
per exemple,
passarà per aquí.
Sempre mos veiem.
Avui estireu a casa.
M'invita a dinar,
no, no,
el pare passa
per invitar-me a dinar,
a sofà,
i tal,
que sempre va bé.
I escolteu una cosa,
la Mari Paz
i la Nacira,
que eren aquesta bona relació,
que han encaixat també,
l'any vinent
poden continuar?
Si volen,
poden continuar.
Si volen,
em refereixo.
Vull dir que hi ha alguna
a veure,
una parella que funcione
pot continuar.
Hi ha vegades
que per les circumstàncies
o perquè la senyora
es fa més gran
i deixa el programa
o perquè l'estudiant
vol un canvi
i se'n va
en un pis d'estudiants,
doncs hem de buscar
o un estudiant nou
per una àvia nova
o una àvia nova
per un estudiant nou.
Per circumstàncies familiars
o pel que sigui.
Si els interessa continuar,
continuen.
N'hi ha que volen canviar.
Hi ha persones grans
que diuen,
mira,
l'any que ve vull un noi.
Doncs bueno,
el busques un noi.
Mari Paz,
no,
porque Mari Paz
ya ha dicho
que solo quiere chicas.
¿Y el año que viene
va a continuar,
Mari Paz?
Yo chicos no.
No quiero.
Chicos no quiero.
Pues si son muy majos
también.
La experiencia
igual es mala.
Sin embargo,
tengo otras señoras
que me dicen
chicas no,
chicas no,
los chicos mejor.
Anda.
Ya ves,
ya ves.
Tú no cambies,
tú no cambies.
Yo no cambio,
no.
¿Tiene intención
de continuar
sin Asira Leva
bien y quiere
o no lo saben todavía
si seguirán juntas
l'any que viene?
Ya veremos.
Pues ya veremos,
a ver lo que pasa.
Primer que ve
en aquest curs.
Sí que ya está.
Ya está.
El programa
el recomanes,
¿no?
Sí, sí,
perquè és,
sobretot l'experiència,
jo dic que el programa
no el pots fer qualsevol,
no pots vindre a fer
un programa així com així
de dius,
ah mira,
doncs viure gratis
i tot,
no, no.
Has de ser una persona
ja en un caràcter,
has de vindre ja
en una predisposició.
Clar,
perquè tampoc és allò de,
mira,
jo compleixo,
vaig a comprar,
però entro,
dic bon dia,
em poso a estudiar,
dino,
soc respectuós,
mantinc les normes,
però no dones
aquest tracte personal.
Doncs aleshores,
per molt que compleixis
les normes,
no és el mateix.
No, no,
a la llave convivència,
sobretot,
això,
convivència és,
és estar el dia a dia,
actuar de una manera
ja encomplicitat.
I com el autobús
el coge allí mismo,
també.
Usted vive en San Pedro
i San Pablo?
Sí.
Ah, muy bien,
pues le coge
bien cerca de la facultad.
Sí, sí,
en estos cinco años
en el programa,
este año es,
Nasira.
¿Usted mantiene contacto
con las otras chicas
que han estado en su casa?
No.
No,
porque son de muy lejos,
de Barcelona,
lejos.
Sí,
se marchen de ahí.
Sí.
Bueno,
con Nasira igual...
No,
trobo que no perdrem el contacte,
li he agafat molt de cariño.
Es que ja no és Maripaz,
és Mayaya.
Le dic Mayaya,
que tinc cinc guiares ja.
Ha sortit una altra avia
i a la Mayipaz
em penso que li ha sortit
una altra nieta.
Sí.
Eh?
Bueno.
Ja veig jo que la Mayipaz,
les mirades que es fan
els ullens
no les poden veure.
Les mirades
són les que m'hi han deixat
allò sense paraules.
Tengo una nieta
que es de harta y todo
y cuando vamos a la frutería...
¿Esta es su nieta?
Sí,
siempre.
No,
porque aquella salió
de maestra escuela
y ya no puede venirse.
Lo que pasa es que preguntarán
de qué hijo es.
No,
siempre,
siempre que surtin juntes.
¡Ay, la nieta!
Y no,
no es la nieta.
porque si no...
A ver si las ven juntas
y además con esta complicidad
que estábamos comentando,
pues la gente es normal
que piense
que son abuela y nieta.
Claro.
Pero seguint
les lo ocurren
y ya está.
Sí,
ella me va a jufar.
Y posen un kilo
de taronjos.
Y su madre dice
usted la mira
como si fuera su nieta
y ella como si fuera
su abuela.
Pues ya está.
Pues qué más que...
Mi madre también,
mi madre.
La teva mare encantada
y tranquila,
més a més.
Tranquila,
sobre todo.
Mi madre diu
que cada fin de semana
que vaig a casa
que está muy contenta
y que pasa la semana
tranquila.
Eh.
Fixa't,
i a sobre aprovaràs tot
perquè fas pinta
d'aprovar-ho tot.
I t'espero un estiu magnífic.
Home,
és que,
a veure,
la Nassira,
que aquí ho tinc,
és la cara,
és la cara
de l'èxit jove,
de la revista
Éxit jove,
pel premi que ha guanyat
del seu treball
de recerca
i a més
perquè és una persona
molt inquieta
i és una persona
molt motivada
per tot
i perquè a més
està el viure i conviure.
En fi,
jo no sé,
fas moltes coses,
no?
Massa,
massa,
molta gent.
Faig massa coses
i potser no...
no faig,
per exemple,
no quedo molt
en los amics,
les coses,
vull dir que
s'ha de sacrificar coses.
Soc molt inquieta
però hi ha coses
que també les perdo,
perdo els contactes.
Però aquest estiu...
Aquest estiu recuperes,
aquest estiu calma.
Sí,
però tinc molta feina
per l'estiu,
molta,
molta feina.
És que ja me veig
acabar a la universitat
i a l'estiu ja no és
vacances l'estiu,
l'estiu és pa
fer més coses encara.
Per treballar més encara.
vull treballar
l'estiu també,
vull dir...
res de vacances ja.
Dóna't una setmana,
com a mínim, eh?
No m'estranya
que pensi
que vulgui tenir
una neta com aquesta,
jo també la voldria,
Déu-n'hi-do, eh?
És fantàstica,
ni que la Nacira
vulgui tenir
una àvia com la Maripaz.
Ja.
Molt bé.
Escolteu una cosa,
entrem en el terreny pràctic,
hi ha una període
d'inscripció obert,
alguna persona
que ens estigui escoltant.
Persones grans
o persones madures
que poden pensar
que això pot interessar
el meu pare
o la meva mare,
com es posen en contacte
amb vosaltres,
com entren en el circuit?
A veure,
no hi ha una època concreta,
sinó que tot l'any
està obert el programa.
Per tant,
hi ha un telèfon
de l'Ajuntament
que s'agastona.
Sí, hi ha la falca publicitària
que a partir d'ara
sortirà
i llavors allà
surt la referència
i el telèfon
i són diferents
dades del dia.
I a veure,
l'Ajuntament
adreçant-se
a l'Àrea de Política
de la Igualtat,
que està
ara a la primera
planta baixa
per entendre's,
doncs allà
et donen la informació
també hi ha
la pàgina web
de Caixa Catalunya.
I els estudiants
van a la pàgina web
de la URB
i allà hi ha
tota la informació
i tots els estudiants
ho troben,
la majoria per allà,
van a la pàgina web
i ho troben tot.
Hi ha la pàgina web
de Caixa Catalunya
també,
que també hi ha
tota la informació
del programa
Viure i Conviure.
I què us anava a dir,
les característiques
de la persona gran
de l'habitatge
han de tenir
una habitació,
és a dir,
ha de tenir
unes característiques
concretes,
donar-li un circunfort
a l'estudiant.
Clar,
ha de tenir
una habitació
per a l'estudiant,
això bàsicament,
ens hem trobat
habitatges
que només hi ha
una sola habitació
i evidentment
no poden entrar
al programa.
No,
s'ho fa camar
tot un curs
i estudiar,
no,
ha de tenir
una certa intimitat.
Ha de tenir
una habitació
amb una certa intimitat
i hi ha d'haver
les mínimes normes
d'higiene
i visibilitat.
Clar,
això és evident.
Doncs amb aquestes condicions,
és a dir,
al mínim,
es pot accedir
a viure i conviure.
I ganes de compartir.
Ganes de compartir,
és que té moltes coses,
això,
no només els avantatges,
diguem-ne,
funcionals,
sinó el que implica
i la prova és només,
l'hem vist aquí
amb la Maripaz
i la Nacira.
Moltíssimes gràcies,
Maripaz,
per venir avui a la ràdio.
També he de dir
que a totes les llars
de jubilats
de Terraó,
tant les que són municipals
com de Caixa Catalunya,
també hi ha la informació
del viure i conviure
i la persona de contacte.
Normalment,
qui atén
a les persones
que estan interessades
és el president
o el secretari
de cada llar de jubilats.
La llar de jubilats
ens ho comunica a nosaltres,
comunitat de gent gran activa
i llavors
es posem en contacte amb Pilar.
I ara es posa a marxar
allà al pendent.
Sí,
donar un telèfon aquí
de,
mira,
ha de ser a qualsevol llar municipal
o del Club Sant Jordi
i del Carrer Ramon i Cajal
i es donen la informació.
No cal dir un telèfon
perquè dius no,
perquè això ens arriba a nosaltres
i la llar de jubilats
estan obertes
des de lluny a divendres
de matí i tarda.
O a qualsevol servei social.
Perquè les treballadores socials
s'han informat de tot.
Molta gent gran
que van a parlar
amb serveis socials,
les treballadores socials
les informen.
És qüestió d'aprovar-ho,
és qüestió d'aprovar-ho
i ja sabeu,
hi ha un mes de prova
i si no ha d'acabar
de fer el pes
doncs ho deixes córrer.
En fi,
que tots són avantatges, eh?
Sí, sí.
I no hi ha més compromís
que voler participar-hi.
Molt bé.
D'una forma solidària, clar.
D'això es tracta.
Pila Toni,
moltíssimes gràcies.
Molt bé.
Maripat Nassira,
moltíssimes gràcies de veritat.
Gràcies, moltes gràcies.
Bon estiu.
Troba una estoneta
per descansar, dona.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
I que sigui uns poquets dies.
Gràcies, enhorabona de veritat.
Molt bon dia.
Gràcies.