D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara, durant els propers minuts, volem parlar d'una iniciativa
del Palau Firal i de Congressos de Tarragona
que vol produir una exposició sobre la vida quotidiana dels tarragonins.
Per aquesta raó, a partir justament d'avui fa una crida als ciutadans
perquè portin fotografies particulars, fotografies domèstiques
de la seva vida familiar, amb una particularitat,
això sí, amb una característica, han de ser anteriors a l'any 1980.
Perquè, ara els hi preguntarem als nostres convidats,
suposo que l'objectiu és, en fi, produir una exposició
on es besi la vida quotidiana dels tarragonins
de principis i de mitjans del segle XX.
Ens acompanyen el coordinador de la recollida de fotografies,
que és Francesc Parramont, professor de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.
Francesc, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també Sílvia Itúria, que és comissària de la futura exposició,
això serà a principis de l'any vinent, tècnica superior en arts plàstiques i disseny.
Sílvia, també, molt bon dia.
Bon dia.
Francesc, a partir d'avui comenceu a fer una crida als ciutadans
per recollir fotografies.
Què és el que busqueu? Quin tipus de fotografies voleu?
De fet, el que volem és convidar a tothom
que ens ensenyi una mica unes quantes fotos del seu àlbum familiar,
que ens ensenyi una mica les fotos que tenen guardades en capses de sabates
o més ordenades, menys desordenades, com sigui,
que ens les portin, que en triarem juntament amb ells algunes
i a la llarga hi ha un projecte més immediat,
que és el que estàs comentant a l'audiència,
que és preparar una exposició que es farà al Palau de Fires
i que Sílvia la comissiarà.
Però, d'alguna manera, també, en un projecte una mica més,
potser abstracte, però més a llarg termini,
totes anirien a l'arxiu municipal de Tarragona
anant a formar una mena de gran àlbum col·lectiu dels tarragonins,
amb una idea una mica, doncs, que són documents privats,
és obvi, però tots, d'alguna manera, ens desperten interès, no?
I, d'alguna manera, la proposta és que, a partir de demà,
al Palau de Fires, durant de deu de matí a una de migdia,
qui vulgui ens porti unes quantes fotos, una quantitat assequible,
ens les mirarem, farem unes còpies,
i després, si voleu, ho podem parlar.
Realment estem fent més canals, eh?
Aquest és un canal, potser, el que ara ens interessa,
amb el vostre ajut, els dels medis, publicitar-ho,
que és, a partir de demà, poden anar al Palau de Fires
i portar-nos unes quantes fotos, de les seves fotos domèstiques,
però, realment, també tenim més vies, eh?
Ara en parlarem, doncs, d'aquestes altres vies,
però, aleshores, les fotografies, quines característiques han de tenir?
Han de ser concretament d'una temàtica,
d'una forma, d'una qualitat determinada?
No, la idea és que volem compartir les fotos domèstiques
que tenim els tarragonins,
siguin quines siguin.
Per tant, no volem pas donar el missatge
que cal tenir unes fotos extraordinàries,
ni cal tenir una col·lecció de 4.000 fotografies,
ni cal que l'avi hagi estat un fotògraf extraordinari.
La idea és, anem a compartir una mica les nostres fotos.
Sílvia tindrà la feinada de fer una petita selecció per l'exposició,
que, bueno, doncs, d'alguna manera,
aquest serà el repte que ella haurà de fer, no?
Però, d'alguna manera, volem recollir una petita mostra de tothom
amb la idea que tant siguin tarragonins
de la zona centre, com tarragonins de qualsevol espai,
de Sant Pere i Sant Pau, de Riu Clà,
gent que fa que els seus besavis havien viscut a Tarragona,
o gent que, bueno, fa 10 anys que han arribat, o menys.
D'alguna manera és convidar tothom,
tothom que tingui ganes.
El que sí que té, Francesc, és un límit temporal, no?
Perquè jo deia al principi de l'entrevista que això
ho ha marcat una data, m'imagino que simbòlica,
i per fer un tall, que és el 1980.
Això, potser amb Sílvia ho podem parlar millor.
La idea és, sí que a l'exposició ho tenim força clar,
que s'ha fet un tall per ser pràctics,
que serà a partir, diguem, dels 80 enrere,
per tant, fotos de fa 20 anys, 30, 40.
Però, d'alguna manera,
si en el moment de la crida
la gent ens porta fotos de fa 5 anys, 10,
aniran, d'alguna manera, a l'arxiu municipal,
perquè el nostre projecte a llarg termini
és que això fossi un projecte viu
i que, de forma constant, un fons públic,
com pot ser l'arxiu municipal de Tarragona,
vagi renovant petitíssimes mostres de fotos domèstiques,
perquè és evident que en fem milers,
centenars de milers, no?
Però que hi hagi una petita mostra
em sembla molt interessant.
També estem treballant un aspecte
que és força pioner en aquests àmbits
de recollides públiques,
que amb aquestes petites entrevistes
cada foto l'acompanyem d'un petit peu de foto
amb el que la persona que tenia les fotos,
en teoria a la imatge li diem al custodi,
el que té les fotos,
ens ha explicat alguna cosa.
I aquesta petita història d'aquest tarragoní,
doncs, no ho sé,
era el primer vestit de la mare,
que no sé què,
això sempre anirà amb la foto.
I segurament Sílvia a l'exposició
buscarà una manera de visualitzar-ho,
però també en aquest arxiu
aquestes fotos sempre aniran acompanyades
d'una narració, d'una història,
que és la que el tarragoní recorda,
li evoca la seva memòria personal,
que al final entre tots fem un mosaic
d'una memòria col·lectiva.
Ara parlarem de l'exposició,
però estava pensant,
Francesc,
mentre comentaves això,
que ara en el món digital
que es fan milions de fotografies
i en qualsevol moment
i en qualsevol lloc
tothom fa una fotografia.
Clar,
vosaltres esteu parlant
o esteu buscant fotografies d'una època
en què segurament
la majoria de gent d'aquí,
com la de la resta del país o del món,
feia sobretot fotografies
en dies de celebració.
Estic pensant aleshores,
potser poden ser fotografies
interiors,
de la casa,
d'una celebració,
d'un casament,
d'un bateig,
d'una comunió,
també poden ser de carrer,
si són celebracions de carrer?
Sílvia?
Mira,
el que busquem és precisament això,
les fotografies fetes a casa,
celebracions familiars,
el nen vestit aquell dia
perquè sortia,
era diumenge,
i anava a la Rambla,
fotografies de la feina,
grups de treball,
fotografies d'oci,
el nen amb la bicicleta,
imatges a casa
menjant la paella,
perquè això també en remet
a aquella època,
veurem com era l'ampolla de Coca-Cola
dels anys 70
o com era la dels anys 50,
i tot això,
aquestes petites històries,
creen el que diu el Francesc,
no un imaginari col·lectiu,
aquestes històries que en definitiva
no estan en un llibre d'història.
Clar,
perquè no són la història oficial.
Exacte,
però que formen part
de la nostra vida,
de la nostra quotidianitat,
és el que busquem.
No busquem la Tarragona
com era la plaça dels caros
als anys 50 o als anys 30,
ja ho hem vist bastant,
això ha sortit en alguns llibres
que ja s'han publicat sobre Tarragona,
sinó que busquem aquesta quotidianitat.
I no busquem tampoc
la imatge de Tarragona,
sinó dels tarragonins.
Per tant,
aquest tarragoní pot ser
que sigui del Vendrell
o del Morell
o de Santiago de Compostela,
i que visqui aquí
fa 20 anys o 10 anys,
però tingui imatges
a casa seva
que no siguin a Tarragona.
Això no estan fetes a Tarragona.
També les poden portar,
evidentment.
Llavors,
a la selecció
estaran
incloses
aquestes imatges.
Clar,
tampoc es tracta
de fer fotos
o portar fotos magnífiques
del balcó del Mediterrani
amb unes vistes del mar,
sinó,
precisament,
això que dèiem,
fins i tot a l'interior de les cases,
quan es feien celebracions familiars
en aquella època.
És precisament el que busquem.
Busquem això.
Va més per aquí l'exposició.
Això és important,
sobretot,
anunciar-ho a la gent
que ens estigui escoltant
i que segur que tothom
té fotografies
en capses de sabates.
De fet,
així es titularà
l'exposició
en capses de sabates
o en qualsevol altre lloc.
Hi ha algun límit
de la quantitat
de fotografies
que poden portar
la gent interessada?
No,
per descomptat,
tal com us deia,
la idea és,
pel que fa
amb aquesta crida pública,
tots els matins
fins al 5 de novembre,
els dies feiners,
de 10 del matí
a una del migdia,
ens serem allà.
La idea és que la gent
porti una quantitat
que li sigui assequible
de moure,
que no els volem pas,
perquè a vegades
realment en tenim moltes,
i que ens portin
unes quantes,
en xerrarem una mica
i en triarem
unes quantes
de cada ciutadà,
però segurament
potser de cada ciutadà
en triarem unes 10,
una mica en conveni
amb la persona
que hagi vingut,
però la idea
és que ens portin,
la quantitat
que li sigui assequible,
una capsa,
tres àlbums,
el que es vegin,
nosaltres en farem
una reproducció,
és a dir,
no ens quedarem
l'original,
entenem que
simbòlicament
les fotos personals
són un dels
béns més valuosos
de la majoria
de persones,
sobretot a mesura
que ens n'anem fent grans,
d'això n'hi ha
molts estudis,
és a dir,
els avis acostumen
a dir que el seu bé
més valuós
són les fotos,
i els que estem allà
els 40,
potser el diem
en tercer lloc,
però de fet
la idea és aquesta,
que em portin
unes quantes,
una quantitat
que els sigui
àmplia
però assequible,
i una mica
amb ells
acabarem triant
unes quantes.
Tal com diu Sílvia,
ens interessa
molt la vida domèstica,
per crear
aquesta mena
d'imaginari col·lectiu,
i d'alguna manera
com tu ens estàs
comentant,
Ricardo,
la vida
de la gent célebre
d'alguna manera
es coneix
o està més tractada,
i òbviament
un dels reptes
és fer una història
de la gent
que no té nom,
és a dir,
de la gent que,
bueno,
sigui periodistes
o panaders,
d'alguna manera
tenim un àmbit
molt important
de les nostres
vides col·lectives,
que és el que passa
a la llar,
amb la família,
amb els temps d'oci,
i les fotografies
són un document
extraordinari
que crec que a tots
ens agrada molt
de mirar-les.
I els altres canals
que comentaves abans,
Francesc,
a banda de fer
aquesta crida
a particulars
terragonins i terragonines
que portin
les seves fotos,
quins altres canals
esteu utilitzant?
Estem intentant
amb Sílvia
que sigui un treball
molt ampli
en xarxa,
intentant que gent
molt diversa
pugui participar
en aquesta exposició
i en aquest projecte
a llarg termini
que aniria
a l'arxiu municipal.
I, per exemple,
una via
que està treballant
molt Sílvia directament
és treballar
amb escoles de primària,
una sèrie d'activitats,
ella ens les pot explicar.
Una altra via,
estem treballant
amb escoles d'adults,
que ens permet també
accedir a un altre públic.
Totes aquestes vies
ens permeten una mica
assegurar-nos
que la mostra
és diversa.
És a dir,
si tu entres
a una escola pública
o entres a una escola
d'adults,
els alumnes que hi són,
en principi,
són de totes les classes
socials,
de totes les edats,
de tots els barris
de Tarragona,
això ens interessa molt.
Estem treballant
directament
amb el Departament
d'Antropologia
de la URB,
de la Universitat
d'aquí del territori,
i amb una sèrie
d'estudiants
i professors
estem fent unes entrevistes
o projectant
unes entrevistes
amb més profunditat
perquè d'alguna manera
aquest registre
sigui el més científic possible.
Estem en contacte
amb el grup
de Facebook
de Tarragona Antiga,
que té un munt
de fotos
i que és un exemple
de l'interès col·lectiu
que hi ha en això
i que la gent
de vegades pot semblar
que prestar
les nostres fotos,
però, bueno,
però molta gent
ens agrada
participar en projectes
col·lectius
i, no sé,
Wikipedia funciona
a base
que la gent
presta el seu saber,
no?
Fins i tot,
per exemple,
hi ha una editorial
que es diu
F2,
que està fent un llibre
ja fa un temps
preparant-ho
sobre la memòria
gràfica de Tarragona,
potser més aquest model
d'anem a buscar
la foto més antiga
de la plaça X
i amb ells
també estem col·laborant,
estem compartint
imatges,
per tant,
d'alguna manera
estem buscant
moltes maneres
per assegurar-nos
que tinguem
fotos molt diverses
i que gent molt diversa
la ciutat
hagi participat
en això
que vol ser
una memòria col·lectiva
dels tarragonins.
Us heu marcat
un objectiu
o una previsió
de les fotos
que podeu arribar
a tenir,
no per l'exposició
que ara ens ho explicarà
la Silvia,
que suposo que estarà
molt acotada,
sinó per després
poder disposar
i cedir a l'arxiu.
Jo crec que estem...
El nostre projecte
és fi del temps,
no?
Ara,
no sé,
qualsevol ciutadà
pot anar a un centre comercial
i comprar-se un disdú
d'un terabyte,
és a dir,
mil gigas
amb un preu
assequible,
80 euros,
per dir alguna cosa,
no?
És a dir,
realment,
bueno,
la gent que estem
en el món de la imatge
parlem del fenomen
del anarxivo,
que és aquesta idea,
ens hem inventat
aquesta paraula,
anarxivo,
que és aquesta passió
que creiem
que podríem acumular
saber infinitament,
no?
No sé,
la gent col·laborarà,
tindrem les fotos
que tinguem,
però la idea és,
en el fons,
és que quan acumulem
molta informació,
tot és més democràtic,
després la gent
triarà les fotos
que li agradarà,
però no tenim
un objectiu.
Tot això
que estem explicant,
ja ho hem dit al principi,
és un encàrrec
del Palau de Firal
i de Congressos,
és a dir,
la iniciativa
és del Palau Firal
fer aquesta crida ciutadana
per després
produir l'exposició.
La comissària,
és la Sílvia Itúria,
com dèiem abans,
ja li heu posat títol,
Sílvia,
es diu
En capses de sabates
Històries Domèstiques
dels Tarragonins.
Exacte.
Aleshores,
limitació temporal,
l'exposició estarà
determinada
en un principi
i en un fi
del segle XX?
Sí,
al principi
és l'inici
de la fotografia
i al fin
són els anys 80,
no exactament
l'any 80,
sinó els anys 80,
s'accepten evidentment
imatges dels 80.
Hem posat
aquestes dates
perquè és l'aparició
de la fotografia digital
i és també
quan canvia
la manera de fer fotos.
ara estem fent fotos de tots,
veus imatges,
fem fotos dels peus,
fem fotos de les mans,
abans no es feia això,
abans teníem
l'àlbum
amb les imatges
de les celebracions,
doncs el naixement,
la boda,
el dia del rei,
el dia del dinar,
de la paella,
aquell dia especial
que venien els cosins
i els tiets
a dinar a casa,
tots els àlbums,
perdó,
són un estereotip,
tots els àlbums
s'assemblen
i això és el que busquem.
Crearem,
l'exposició
serà,
crearem
per temes
i llavors
per temes,
anirà per temes?
Anirà per temes,
sí,
en principi,
a veure,
també depèn una mica
de la crida,
estem una mica depenent
de veure com serà
aquesta crida,
com respondrà la gent,
llavors anirà per temes
i si tenim molts temes
de dinars familiars,
gent que fa aquell dia
la paella a casa seva,
doncs,
vinga,
doncs potser un tema
és la paella,
anirà una mica
per aquí l'exposició.
I quantes fotos
calculeu
que podreu penjar
a l'exposició?
Ja ho veurem,
no serà una exposició
que aniran les fotos
penjades directament
a la paret,
sinó que crec que serà
molt més original.
Hem implicat
amb una professora
de l'Escola d'Art de Reus
d'Arquitectura Efímera
i jo crec que ens farà
una exposició
molt original.
A part,
hi haurà un apartat
per a les escoles
perquè hem implicat
a tres escoles,
el PACS,
el Pràctiques
i el Pau del Clos,
treballaran els nens
de cicle mitjà
juntament amb les professors
d'art plàstica
amb capses de sabates
i fotografies
i aquestes capses de sabates
que els nens treballaran
durant un mes
a classe,
ens les portaran
a l'exposició.
Els nens
els demana
tres imatges,
aquestes tres imatges
les han de comentar
amb els pares
a casa seva,
de fet,
ja hi ha un treball previ,
els nens han d'agafar
els àlbums dels pares,
revisen els àlbums
dels pares,
parlen amb ells
de com eren,
de quan eren petits,
què feien,
i això després
ho han de portar
a l'escola,
aquestes tres imatges,
nosaltres les reproduirem
perquè les originals
en cap moment
aniran a l'exposició
i aquestes imatges
també aniran
a capses de sabates
que ells treballaran.
Aquí estem treballant
en xarxa
i hem fet
un treball
que cada vegada
hi ha més gent implicada.
Entenc també
de les vostres paraules
que el projecte
té una finalitat
important
que va amb l'exposició
però que potser
tampoc no s'acaba aquí,
que després pot tenir
fins i tot
una certa continuïtat,
no?
Hi ha una continuïtat
amb aquesta,
en principi,
una web
que anirà
per l'arxiu municipal
que encara no està començat
però és la idea
de qui sigui.
L'exposició
serà a principis
de l'any que ve?
La podrem veure
a principis de l'any que ve?
Sí,
finals de gener,
febrer.
I serà original,
dius en el sentit
que no serà
simplement veure fotos
no, no, no.
Serà bastant original,
l'arquitecte
en principi
ens està fent el projecte
i jo crec
que val la pena veure-ho.
I pel que fa
a la qualitat
de les imatges,
de les fotografies,
tenint en compte
que en aquella època
no era l'actual
de les fotos digitals
i que tots
més o menys
les podem retocar
i dir
que maques
que són totes.
No és el que ens preocupa,
si fixem moltes imatges
dels anys 80
tenen aquell color marronós
ja ho busquem això,
serà així.
No és el que,
en aquest cas,
no és el que ens preocupa.
De tota manera,
a vegades
hem de relativitzar
la de la imatge digital,
no necessàriament
una càmera digital
dona millors còpies
que potser
les que fèiem
amb càmeres domèstiques.
Certament,
les classes mitges
hem tingut càmeres domèstiques
des dels 60,
70,
però no pas
són, no sé,
pitjors
que les càmeres actuals,
depèn de moltes coses,
però vaja,
no.
Moltes vegades,
si ens ho mirem
amb uns ulls crítics,
les fotos dels anys 50,
60,
poden tenir un nivell
de reproductibilitat,
de nitidesa,
millor,
depèn.
M'imagino que suposo
que espereu que la majoria
de fotografies
siguin precisament
de la dècada
dels 60 i 70,
no?
A partir dels 60,
a mitjans dels 60,
segurament,
que és quan la majoria
d'accés a la població
té precisament
accés a una càmera
fotogràfica.
Sí, sí,
en general,
les càmeres domèstiques
entren a Espanya
a les llars
als voltants dels 60,
això és l'habitual.
Clar,
difícilment trobareu
fotografies potser
de la dècada dels 40.
Però si,
i la idea,
estem buscant
fotografies domèstiques,
tal com estàs comentant,
una mica per compartir
les nostres vides
quotidianes,
però si algú
en algun moment
ens vol compartir
amb ells,
perquè el que teníem
abans dels 60
era que anàvem
al fotògraf,
al qui fos,
a la xinxilla,
o no sé què,
i el dia de la comunió
ens feien una fotografia
d'estudi.
I, bueno,
si algú ens porta
fotografies d'estudi,
potser també
forma part
de les memòries col·lectives.
Però no és el que busqueu.
Però l'èmfasi
està en la fotografia domèstica
i el que estava explicant Sílvia,
explicar el nostre dia a dia.
Tot i tal com explicava Sílvia,
els àlbums domèstics
són una eina
interessant i difícil
perquè,
tal com diu Sílvia,
en realitat
s'assemblen molt
els uns als altres.
Tot i que les nostres vides
puguin ser molt diferents,
no ho sé,
una família de quatre fills,
una família d'un fill,
uns pescadors,
un no sé què.
En realitat,
a vegades,
els àlbums domèstics
el que van explicar
és què esperem
de la nostra vida
i fem narracions
molt similars.
Ens casem,
tenim fills,
però, bueno,
tal com dius,
l'èmfasi és tant
que la gent
ens porti
les seves fotos domèstiques.
Creieu que us trobareu
algun tresor,
entre cometes?
Petit gran tresor?
O petits grans tresors?
Crec que totes les imatges
són aquests petits grans tresors.
Són els records de cadascú
i això és important.
De fet,
moltes vegades
només recordes
part de la teva vida
a través d'aquestes imatges.
Per tant,
això és...
Tot això,
doncs,
aquests petits grans tresors
poden estar
en el marc d'una exposició
o poden arribar
a formar part
de l'arxiu municipal
de la ciutat de Tarragona.
Francesc,
recordem per acabar,
què cal fer?
Qualsevol persona interessada
que ens estigui escoltant
sobre aquesta iniciativa,
sobre aquesta idea,
que ha de fer?
Li demanem
que tingui a veure
a atensar-se
al Palau Firal,
que està ben al centre
de la ciutat de Tarragona.
L'horari és de 10 a 1 del migdia,
tots els dies feiners,
fins al 5 de novembre.
Fins al 5 de novembre.
És a dir,
són pràcticament
tres setmanes
en què estareu
atenent
totes les persones
interessades
en lliurar
aquestes fotografies domèstiques,
aquestes fotografies familiars
realitzades
fins als anys 80.
Recordeu
que algunes d'aquestes fotografies
aniran a l'exposició
en capses de sabates,
històries domèstiques
dels tarragonins
que es podrà veure
al propi Palau Firal
i de Congressos
el primer trimestre
de l'any vinent.
Francesc,
Parramont i Sílvia Turria,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé
aquesta iniciativa,
que sigui tot un èxit
i en fi,
d'aquí una setmana
ja parlarem
per veure
què heu trobat
enmig de tantes capses de sabates.
Tenim moltes expectatives.
Doncs que vagi molt bé,
moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Gràcies.