Ara són gairebé tres quarts d'una del migdia.
Ja sabeu que des d'aquesta sintonia i des de la temporada passada
tenim una certa familiaritat amb els centres
que imparteixen cicles formatius a la ciutat de Tarragona
a través de l'espai Eines, que emetem cada dimarts.
Però clar, és que a dins de les aules i més enllà de les aules
es treballa i força, i això ens convida i ens encuriceix
a conèixer justament la feina que es fa.
I avui us volem parlar justament d'un treball del crèdit de síntesi
i que han presentat Estudiants d'Animació Sociocultural
de l'IES Vidal i Barraquer.
Un projecte de desenvolupament cultural i comunitari real
i subratllem aquesta paraula al poble de l'Argentera.
Avui tenim ocasió de parlar-ne i de conèixer com es treballa
des d'aquesta perspectiva real, insisteixo.
A més, ho han fet en un escenari magnífic com és l'Argentera
i fins i tot avui tenim l'alcalde d'aquesta localitat
que és el Lluís Maria Castellbí.
Molt bon dia, senyor Castellbí.
Molt bon dia.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
Vosaltres.
Jo m'imagino que heu treballat molt conjuntament i molt en equip.
Passem llista.
En tot cas, saludem la Zoraida Soldado.
Zoraida, molt bon dia.
Bon dia.
Ella és alumna.
El Josep Maria Martínez també és alumna.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
La Natàlia Sobrino és professora.
Natàlia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Ivona Amorós també és professora.
Bon dia, Ivon.
Hola, bon dia.
A veure, nosaltres comencem a tenir, i els oients també,
una certa idea de com es treballa en els cicles formatius aquí a Tarragona.
però, a vegades, quan parlem de pràctiques,
quan parlem de treball de síntesi,
sembla que sigui una mica, i sense cap top adjuratiu,
al contrari, un treball de classe.
Aquí estem veient, no, que estem treballant en el món real.
I el món real és que el crèdit ha estat elaborar aquest projecte social i cultural
en un espai real.
És a dir, estem treballant en material sensible, a la vida de debò, no?
Com feu la tria dels treballs?
Interveniu qui vulgueu.
És a dir, qui diu un dia anem a fer un projecte així a l'Argentera?
Bé, concretament aquest ha sigut un cas una mica especial,
però, en realitat, els crèdits de síntesi,
i concretament d'animació sociocultural,
intentem que siguin amb una pràctica in situ, no?
Perquè pensem que és molt més enriquidor pels alumnes,
es motiven molt més a l'hora de fer-ho.
Llavors, bueno, els altres anys hem anat fent altres crèdits de síntesi
amb altres poblacions,
i aquest cas és una mica atípic perquè normalment som nosaltres
qui ens hem posat d'acord amb algun ajuntament
per fer alguna necessitat que tingui el poble
i en aquest cas concret, potser per circumstàncies, va ser a l'inrevés.
Ens expliquem-ho, ja que té aquesta singularitat,
com van parar aquest col·lectiu d'alumnes a l'Argentera
o com van aparar a l'Argentera els alumnes d'animació sociocultural?
Qui ens ho explica?
No és l'alcalde, i tant.
Mira, va succeir que un regidor que tenim,
que és l'Eugèni Cabré,
que és professor, també estava a l'Ieix Baixcà,
ara està a Calafell,
ell és informàtic i sabia d'aquests projectes,
i aleshores li va semblar que per dinamitzar el poble,
per fer un estudi,
per ordenar tot el que fora el futur més immediat
i el que va una mica més enllà
i poder millorar tot el que és les activitats d'esbarjo,
les activitats turístiques,
les activitats de donar a conèixer el poble,
doncs ell va ser qui es va posar en contacte amb Vidal i Barraquer
i, bueno, i es va engegar el projecte.
Home, doncs d'entrada donava l'ocasió d'experimentar en el món real,
de fer un treball de camp.
Vosaltres coneixíeu l'Argentera, els alumnes?
No, no el coneixíem.
No havíeu anant mai?
No, va vindre l'alcalde i el regidor
i ens va fer una explicació de com era l'alcalde,
el poble, quina població tenia,
quina mancança tenia i quins avantatges tenia.
Això és el primer que fa, doncs explicar-vos una miqueta
i que què us va semblar a priori?
Vosaltres, a més, que éreu verges en aquell sentit
i no coneixíeu el territori que havíeu de trepitjar.
Què vau pensar?
Ui, l'Argentera.
Primer teníem moltes ganes,
perquè ens parlaven,
els del curs anterior ens havíem parlat sobre què era el crèdit
i vam tindre moltes ganes
i primer vam veure que sí,
que endavant i tal.
Després vam anar a conèixer el poble,
vam estar dos o tres dies,
depenent del projecte que duraríem a terme cada grup,
i vam veure complicacions,
però les vam voler solucionar.
Sempre hi ha complicacions a la vida.
El bon és que el va solucionar-les
i segur que us heu sortit prou bé.
Senyor Castellluí,
com se les explica a dos alumnes
d'un cicle formatiu d'animació sociocultural
com un pot parlar del seu poble
i intentar ser objectiu,
que és molt difícil,
perquè, clar, ser objectiu amb allò que s'estima
doncs costa una miqueta
perquè els havia de donar un terreny real
perquè poguessin treballar.
Virtuts i defectes havíem d'explicar, no?
Sí.
Doncs mira, el cot tal com ha dit la Zoraia,
Zoraia és, no?
Sí.
El dia que els vaig anar a veure,
els vam anar a veure amb el regidor,
amb el Manel Català i l'Eugeni,
a l'Institut,
bé, doncs els hi vam explicar
i el que passa,
que jo ja els he dit abans,
jo estic a l'Ajuntament des de l'any 83
i m'estimo molt molt el meu poble
i quan començo a parlar de l'Argentera
doncs és allò que no acabaria mai, no?
Fins al punt que quan era l'hora del pati
passaven deu minuts
i ells no me'n deien res.
Vaig estar una hora i escaig
quan havia d'estar a tres quarts.
Els hi vaig fer un flash del que teníem,
del que era l'Argentera,
un flash d'història,
un flash d'equipaments,
un flash de tot el que hi havia
i els hi vaig dir que per experimentar
el que havien de fer,
doncs, bueno,
doncs era pujar a l'Argentera
i així va ser, van pujar
i doncs vam compartir uns moments molt macos.
Sí que és veritat
que van sortir problemes
però els 16 alumnes
i els professors que els acompanyen
doncs tenen l'habilitat
que els problemes els solucionen al moment
i els miracles un reten més
perquè la veritat és que
són un grup magnífic.
Jo crec que són un exemple
de lo que és el jovent
que tenim en aquest país
que molta gent avui els he dit,
molta gent menyspreia el jovent
què és, què és
i no, tenim un jovent molt maco
i ells en són una mostra
i crec que són
una referència
de lo que és el nostre jovent
i que tal com ha de treballar
pel nostre país.
Tenint gent com ells, de veritat,
magnífics, treballadors,
el treball que han fet és impressionant.
Mira, tot aquell dossier està ple.
Déu-n'hi-do.
De tot plegat és una meravella.
Han fet un treball magnífic.
És important això que diu.
Nosaltres sempre ho diem
que la gent jove,
com la gent no jove,
diguem-ne que la majoria treballa bé
i ho fan bé.
Per tant, que aquesta tendència
que hi ha com vostè diu sempre,
que la gent jove,
Déu-n'hi-do,
aquí veiem mostres de feina,
de voluntat,
de creativitat,
perquè es necessita molta creativitat
per aquesta feina
que feu vosaltres, no?
Sí, sí.
Què és el primer que vau pensar?
Després d'escoltar l'alcalde,
arribeu al poble,
us fan la visita
i dius, a veure,
què hem de fer nosaltres d'aquest poble?
Home, primer,
el primer punt de vista
vam veure que
sí que era un poble petit,
un poble petit,
però amb el que són
amb unes infraestructures
i instal·lacions molt bones,
que potser hi ha molts pobles
que no tenen
una pista poliesportiva
o no tenen piscina municipal
com l'Argentera té,
però que vam veure
que faltava una falta de serveis.
Quins serveis vau veure així,
a priori,
que podien faltar?
Clar, l'Argentera
és un poble aïllat,
està a la muntanya,
vull dir, clar,
per exemple,
un bus regular
per facilitar l'accés
a turisme,
no hi ha.
La carretera,
per exemple,
no és una carretera allò
que dius
que agafes la recta
cap al Cuber
o cap a on sigui,
és de fàcil accés,
vull dir,
que si no hi vas expressament
a visitar l'Argentera,
no t'ho trobes pel camí.
No t'ho trobes pel camí,
o sigui,
has d'anar expressament.
Ara,
és un poble que vull dir,
per mi era desconegut,
però vull dir,
que vaja,
potser hi ha anat
ja com a 7 o 8 vegades ja.
Vau valorar el que hi havia,
el que no hi havia
i a partir d'aquí
heu d'elaborar un projecte.
Sí,
vam fer quadre.
Un era,
per exemple,
el pas a pas
per l'Argentera
que reflecteix el senderisme
a partir de les fonts
que té l'Argentera
que en té 21,
i a 7
i hem fet unes rutes.
Després han fet...
Amb això ha creuat
una marca també,
d'un producte turístic,
no?
Després han fet
engrescata a l'Argentera
que a partir
dels dies festius
i les vacances
que té el poble
s'han creat
unes activitats
per a dinamitzar el poble,
tant a la gent del poble
com a la que ve de fora
i sempre pensant
en totes les edats.
Després també hem fet
sent l'Argentera
que ofereix un servei
per a l'estiu
i per a l'hivern
per als nens
que estan escolaritzats.
Han fet
un dossier pedagògic
i per al projecte d'estiu
hem ofert
un servei
de casa i colònies.
I després
han fet
l'Argent
que seria
crear la primera
fira d'Argent
aquí a Catalunya.
Ah,
doncs
aquesta és absolutament
innovadora,
no?
Sí, sí,
estem molt engrescats.
Perquè tot això,
en la mesura del possible,
ja sabem que són temps
difícils per a tothom,
en la mesura del possible,
diguem-ne,
que això és vinculant
per utilitzar una paraula,
és a dir,
que vostès ho tiraran endavant,
sempre que les possibilitats,
sobretot materials econòmiques,
doncs siguin possibles,
no?
Sí,
ja,
a veure,
jo ja els he explicat també
que ens han posat molts deures
perquè han fet díptics,
tríptics de tot,
Powers Point,
està tota aquella carpeta plena
que té com uns 10 centímetres.
No, no,
la veiem des d'aquí,
és un treball...
I està tot especificat,
inclús estudis econòmics,
aleshores la part econòmica
depenem del que puguem pidular
a la Generalitat,
a la Diputació,
als Consells Comarcals,
però que sens dubte
ens ajudaran,
i, bueno,
jo diria que
tot és importantíssim
el que han fet
i la cirereta del pastís
doncs és
el de la Fira d'Argent,
que és engrescador,
va ser una idea
totalment d'ells,
novedosa,
Fira d'Argent a Catalunya
no n'hi ha cap més...
És que no n'hi ha,
jo no he sentit a parlar mai.
No.
I aleshores,
doncs fora
dates primers de juliol,
estem estudiant
si per enguany arribem
o anem a l'any vinent,
els regidors creuen l'any vinent
i jo m'agradaria fer un guany,
per l'any que ve
no l'ha vist mai ningú,
però fora una cosa
que el poble
el podria dinamitzar molt
i que, bueno,
que tenia una certa relevància.
Jo al juliol els truco,
si la fan bé,
i si no truco l'any que ve,
perquè no me la perdré,
ni jo ni moltíssimes persones
que ens escolten.
Per les professors,
pel professorat del centre
i dels alumnes
d'animació sociocultural,
ve a observar
com va evolucionant el treball,
com van creixent,
com van resolent problemes,
que probablement
és el més important
per a vosaltres,
deu ser un orgull.
I ara quan veieu aquest dossier
que esmentava l'alcalde,
això ho han fet
els nostres nois i noies, no?
No, la veritat
és que ells
estaven molt motivats
i amb la motivació
és fàcil
portar a terme
el treball i la feina.
A més a més,
és un projecte molt motivador
perquè implica
anar a fer treball de camp,
i a ells ja agrada
veure in situ
la població
i després a partir
de les necessitats
que troben reals,
que no és una cosa
que és imaginari
o hipotètic,
sinó que realment
estan allà,
doncs per a ells
va ser molt més fàcil
i engrescador
trobar unes solucions
i unes propostes
motivadores i novedoses,
com és aquest cas
el projecte
de l'Argent,
que és com es diu
la fira,
que vam fer
tot un joc de paraules
relació amb la plata
i l'argentera
per la seva tradició minera.
I en aquest cas,
per exemple,
aquí tenim un alumne
que és el que ha fet el projecte
i que es pot explicar
una miqueta més.
Com serà aquesta trobada,
aquesta fira
que hi anirem
amb una mica de sort
aquest estiu?
El que es va fer,
el que s'ha proposat
és que l'argentera
té molta tradició
amb la mina de plata,
és a dir,
actualment hi ha una mina
que està desabandonada,
no?
Es va explotar fins l'any 49.
Que va donar
molt de recursos econòmics
i va donar molt de feina
a l'argentera.
Llavors, clar,
a l'avèric
i aquesta tradició minera
amb la plata,
doncs mal que mal,
feu com un punt de referència
i de residents de Catalunya.
I llavors, res,
doncs nosaltres hem proposat
una fira estructurada
en diversos sectors,
un sector que seria
la mostra d'ofici
de la plata,
un altre vessant
seria la mostra
d'artesania,
ja sigui,
per exemple,
els típics firaires
que van amb
de embotits,
de seres,
de sabors,
que seria un altre sector
de la fira,
un sector de fira
que seria
de cara més
l'aire,
bueno,
si en xorreries,
o sigui,
que és més benefici econòmic
i que hi ha gent
que es dedique
i llavors un punt d'informació
que, bueno,
que és el que proposem
nosaltres
després de que
la realitat
s'hi posa la realitat
i és el propi ajuntament
que s'ha d'organitzar
a veure com la vol
o com la deixi de fer.
I els tallers, no?
Ja.
Els tallers, home,
per prendre una miqueta
de l'ús febreria.
S'ha proposat també
fer uns tallers,
ja sigui per la mainada
o durant tot el dia
perquè, clar,
és el que diem sempre,
quan fas una fira,
si el nen
o va a la família
i el nen s'avorreix,
en un matí
la fira la tens vista.
i s'ho passa bé
i tens una mica
que la canalla
s'ho passa bé,
com aquell que diu,
llavors els pares
doncs ja es queden.
I si després ofereixes
un dinar popular
ja els obligues
a quedar-se a dinar.
I si per la tarda
ofereixes un taller
pels grans,
els grans es quedaran al taller.
Llavors és,
més que res,
perquè si la gent ballar
doncs que pugui quedar
tot el dia.
O sigui,
fer una miqueta
d'oferta turística
d'un dia.
Lluís Maria explica
concretament aquest projecte
però recordem
que n'eren quatre
i a mi la sensació
que em dona
amb aquesta aproximació
molt superficial
que estem fent
és que estan pensats
d'una banda
pels veïns de l'Argentera
però també
per atreure gent de fora.
Vull dir,
que han trobat aquest equilibri
de no fem només
uns projectes
per atreure gent
que vingui a l'Argentera
sinó que fem projectes
perquè la gent del poble
en gaudeixi
però que també pugui
portar gent de fora
i dinamitzar una miqueta
el poble
des d'aquest punt de vista.
Aquest equilibri
l'han aconseguit
amb el projecte?
Sí, sí,
és ben així.
El dia 26
que és divendres
d'aquest mes de febrer
a les 7 de la tarda
exposaran el treball
i exposaran tot el projecte
amb Powerspoint
el casal de l'Argentera
de la societat
tothom qui vulgui vindre
doncs sabrà la feina
que han fet
i ells doncs
primerament van entrar
van parlar
amb nosaltres
i llavors van parlar
amb gent gran del poble
amb gent jove
amb les associacions
del poble
per fer-se una composició
una idea de tot el que hi havia.
A partir d'aquí
tal com han dit
ho divideixen en quatre àrees
hi ha àrees adreçades
a la gent del poble
per compartir-les
amb gent que vinguin de fora
i hi ha àrees
doncs molt, molt, molt
adreçades
a gent de fora
per exemple
el de la ruta de les fonts
aquestes
quantes rutes són?
20 i escaig
7 rutes
7 rutes
però més de 20 fonts
parlava
sí, sí
20 i escaig de fonts
aquestes 7 rutes
doncs tens fons
des de 5 minuts del poble
a la Font Vella
fins a rutes de 2 hores
que els ermitants
o una hora als pastors
a la font dels pastors
tens tota una sèrie de rutes
per la natura
que són realment
engrescadors
nosaltres
aquestes fonts
els últims 12 o 15 anys
anem fent una mica
la neteja dels camins
en voluntaris a l'estiu
però manca
fer més neteja
manca
senyalitzeu
i ara que tenim
la feina feta de camp
amb els tríptics
doncs bueno
ens serà més fàcil
poder mirar
de fer
l'entrada al poble
i això és una idea
que quan vosaltres
ho expliqueu
ho ha de ser acudit
i posar
doncs un mapa
on s'enyalitzin
les 7 rutes
i cadascuna
ja que ha triat uns colors
donar-li el seu color
i amb els colors
senyalitzar
el camí d'aquestes fonts
això
clar
la gent surt
els diumenges
els dissabtes
vol anar a veure
visitar l'Argenter
està molt bé
però anar a fer un passeig
i després aprofitar
d'anar al nostre restaurant municipal
que el restaurant que tenim
és municipal
és de l'Ajuntament
doncs tot això
dinamitza el poble
i es dona a conèixer
els temes de festa
és també important
han donat una sèrie
de dies noves
en fi
molt profitós
doncs jo ja tinc ganes
d'anar a l'Argentera
un altre cop
penso que aquest cap de setmana
o l'altre
m'hi acostaré
a més ja ens has dit
també que tenim facilitats
perquè hi ha restaurant
etcètera
les profes
no sé si us han posat la nota
ja la posaran
jo crec que l'equip de govern
de l'Ajuntament
us ha posat bona nota
ara
la nota
la selectivitat del treball
la tindreu el dia 27
quan ho presenteu
davant de tot el poble
aquí serà el moment
diguem-ne
jo crec que l'aprovaran
però no m'has cregut
aprovar no
l'excel·lent es quedarà a Cordeu
l'excel·lent es quedarà a Cordeu
ni de matrícula d'honor
Lluís Maria Castellbí
alcalde de l'Argentera
moltíssimes gràcies
per venir
i per aquesta aposta
que feu també
per la gent jove
que estudia
als centres d'aquí
de la demarcació
Zoraida
Josep Maria Natàlia
i Bon
moltíssimes gràcies
de veritat
no tenim més temps
perquè arriben les notícies
enhorabona
per la feina
que feu als cicles formatius
a la ciutat
gràcies
bon dia
a vosaltres