Seguim el matí de Tarragona Ràdio, avui tornem a parlar de política
en aquesta sisera hora d'aquest dimarts 21 de desembre,
amb un dels protagonistes de l'actualitat política
de les darreres setmanes.
Es tracta d'Ernest Benac, el que ha estat durant 7 anys,
els últims 7 anys, president del Parlament de Catalunya.
Acaba de deixar la presidència de la Cambra
i ha renunciat també a ocupar el seu escor com a diputat d'Esquerra
després de la desfeta electoral del 28 de novembre.
Recordem que va ser el número 2 de la llista per Barcelona
encapçalada pel president d'Esquerra, Joan Puig Arcos,
i ara, per tant, deixa clarament la primera línia política
després de molts i molts anys.
Ernest Benac, molt bon dia.
Bon dia.
Com se sent després de tants anys en primera línia
i ara deixant precisament aquesta presència política
tan destacada que ha tingut fins ara?
Home, em sento estrany.
Que estrany, perquè són molts anys de fer...
Jo vaig començar el 87 a l'Ajuntament de Reus,
després el 92 al Parlament,
per tant, 18 anys de diputat,
dels quals he estat 7 anys president,
però després també vaig estar 7 anys més a la mesa,
sí, del 96 pràcticament,
per tant, són 14 anys interrompudament
en l'òrgan de gestió del Parlament
i, clar, són molts anys fent el mateix,
i per tant, des d'aquest punt de vista,
ara que et fas un pas enrere,
doncs no deixa de ser una sensació estranya
i, en fi, una mica, des del punt de vista personal,
que, evidentment, que t'afecta, no?
Han estat dies molt intensos.
Hi ha hagut algun moment especialment emotiu per a vostè,
a nivell personal?
Sí, sobretot l'acomiadar-te de la gent que has treballat
i que aprecies i que t'estimes
i que han viscut una aventura junts impressionant,
i aquests moments són molt durs.
S'està mirant aquests dies del debat d'investidura?
Ah, hi va començar, avui continua?
Sí, home...
Se'l mira com a espectador?
Bé, més que mirar-me, l'escolto per a la ràdio
perquè tampoc tinc temps de posar-me davant de la tele i mirar-lo,
però amb el cotxe aprofito per mirar-lo,
sí, sí, per escoltar-lo, en aquest cas.
He anat sentint trossos...
Això és, en fi, no...
És inevitable.
Com es passa de ser la segona autoritat del país
a fer una vida normal com qualsevol altre ciutadà?
Doncs així, ja està.
Passes un dia, t'aixeques al dematí,
vas, t'acomiades, dius moltes gràcies i passeu bé.
I a partir d'aquí, doncs, fas la vida més normal possible,
tot i que encara hi ha carpetes obertes i que s'han d'acabar de tancar
i jo crec que el mes de gener serà el mes de la normalització absoluta
i també, per altra part, a mi em servirà per situar-me
i agafar una altra dimensió de les coses, no?
Han estat dies molt intensos, com dèiem,
a nivell de partit no cal dir-ho, a nivell d'Esquerra Republicana.
Anem a l'últim, al mes immediat.
Com valora la decisió de Joan Puigcercós
de no presentar-se a la reelecció com a president d'Esquerra
en el congrés que tenen previst fer l'any vinent?
Bé, en tot cas,
jo vaig dir el que pensava en el seu moment,
és a dir, fent una mica d'història.
jo em vaig presentar per candidat a president d'Esquerra Republicana,
no vaig guanyar, fa dos anys llargs,
i jo crec que aquell congrés va ser un error,
un error que rafà el del partit, no?
Jo crec que allí vam perdre molta part del que havíem guanyat.
Després també hi ha el govern, el que han fet, el que han deixat de fer,
però crec que un dels principals errors és aquest.
I, evidentment, tots hi hem contribuït amb això, tots,
del primer a l'últim.
I en aquest sentit jo vaig ser candidat a president,
no vaig guanyar,
i després també, doncs, d'alguna manera,
quan teníem tancat un acord,
el fòrum que era on se feia la segona part del congrés,
la primera part era la votació universal,
la segona era el congrés assembleari, no?
El fòrum que teníem tancat un acord,
un acord en què les dues principals candidatures
que s'havien presentat,
la del senyor Puig Arcos i la meva, en aquest cas,
tancava un pacte de fer funcionar les coses
amb Corporació General Executiva.
Això, en l'últim segon, va saltar,
per l'anècdota aquella de l'SMS, amb la IT-SMS, no?
I, per tant, aquí va haver-hi un retrocés molt important,
vam entrar en una dinàmica absolutament desastrosa, no?
Jo sempre dic que vaig perdre dues vegades,
vaig perdre perquè no vaig guanyar la primera votació,
però vaig perdre perquè,
quan ja teníem tancat l'acord, va saltar,
per una anècdota o una tonteria, no?
Que diu molt poc a favor de nosaltres, això està clar.
Per tant, aquesta ha estat la dinàmica,
una dinàmica que no porta enlloc ni a res de bo, no?
I això és el que hem anat pagant.
Jo durant aquests anys darrers he intentat sumar,
doncs justament trencar aquest discurs, no?
És a dir, no pot ser que no ens entenguem,
no pot ser que no anem junts, no pot ser que no...
En fi, això també m'ha costat d'algun disgust,
però, malgrat tot, ho he fet perquè ho creia, no?
I per aquest motiu vaig anar de número dos a la llista,
perquè probablement...
Jo ja havia dit que no aniria a la llista de Tarragona,
perquè feia massa anys que hi anava al davant,
i per tant, si no hagués anat a la llista de Barcelona,
no hagués anat, senzillament.
I bé, en tot cas ho vaig fer perquè m'ho van demanar
i perquè vaig considerar que era important per això.
Bé, un cop això ha acabat,
i ha acabat malament,
perquè hem tingut un resultat pèssim, desastrós,
el que toca és renovar,
és renovar, són cares noves,
són gent que no estigui contaminada d'aquestes batalles,
jo, per molta bona fe i molta bona voluntat que hi posem,
jo li asseguro que soc el que n'hi poso més,
nosaltres tenim una mena d'estigma, no?
Estem marcats per això, no?
Toca renovar absolutament,
toca renovar idees, toca renovar discurs,
toca renovar mètode,
toca renovar fins i tot, jo diria que l'estructura del partit a fons,
hi toca renovar persones que tinguin un protagonisme diferent.
Això, jo ho veia clar el primer dia,
la mateixa nit de les eleccions, ja ho veia clar,
d'altres han tardat una mica més en arribar a fer aquest procés.
L'han fet i, doncs, ja està bé.
Per tant, creu que el seu anunci de renunciar a l'escoca
fa poques hores després de la nit electoral
ha servit perquè Joan Puig Arcos
prengués finalment aquesta decisió en el Consell Nacional de dissabte?
Jo no ho sé, en tot cas això ho va contestar a ell,
jo no ho pretenia tampoc,
senzillament jo vaig actuar en coherència
amb el que jo pensava que havia de fer, no?
I en aquest sentit jo vaig ser absolutament lleial,
vaig avisar a tothom, vaig explicar-ho a tothom,
vaig a veure el Crot, li vaig a explicar,
vaig a veure el Ridau, li vaig a explicar,
vaig a veure el Puig Arcos, li vaig a explicar.
I, per tant, des d'aquest punt de vista
sempre he fet el que creia que era millor pel partit,
és a dir, el fet que jo deixi l'escoca,
home, per a mi era molt més còmode continuar com a diputat,
a veure l'esbenís,
fent servir un terme molt casteller, no?
A veure l'esbenís per a veure què passa
i en funció d'això ja actuaràs, no?
Fins i tot, m'aspirava a ser president del grup parlamentari
en lloc del senyor Puig Arcos,
vull dir que no,
amb el conflicte que hi havia,
doncs era fàcil atirar el foc.
Em va semblar que era molt més honest,
per part meva,
i molt més coherent,
senzillament, no prendre posició de l'esco.
Entre les coses, també perquè,
des del punt de vista institucional,
si tu has estat president del Parlament,
segons què no ho pots fer, tampoc.
En el cas, estàs una mica en una situació,
no diré que atrapat,
però sí,
perquè, evidentment,
pots actuar amb tota llibertat,
però sí que condicionat,
en alguns aspectes, no?
I, per tant,
em va semblar que era,
per un cantó,
donar un missatge,
dir, molt bé,
fins aquí hem arribat,
i per una altra part,
actuar amb una certa coherència.
Com es pot gestionar,
o com creu que s'ha de gestionar,
doncs,
el partit Esquerra Republicana
en aquests mesos
en què tenim eleccions municipals
i fins al Congrés de la Tardor?
Vostè ha donat la clau,
a les eleccions municipals.
Ara no hi ha res més important
que les eleccions municipals,
i aquesta és la nostra base.
Nosaltres traiem un bon resultat el 2003.
Nosaltres traiem 23 diputats el 2003
per tot un procés
que hi ha en diversos factors, no?
Una renovació del discurs,
un discurs fresc, diferent,
érem una cosa nova,
hi havia un líder carismàtic
al davant molt potent, etcètera, no?
Però, a més a més,
perquè havíem aconseguit
una base municipal molt sòlida.
Ara, en aquests moments,
tenim 1.700 regidors,
no podem perdre aquest tresor.
Perquè això és el que ens dona garanties de futur
i això és el que ens diferencia
d'altres opcions, no?
És a dir, avui, per exemple,
es planteja que hi ha una competència
en l'àmbit de l'independentisme
amb altres forces polítiques, molt bé,
però qui té un discurs municipalista,
trebat, des de fa molt de temps,
és Esquerra Republicana.
Això no és discutible.
Per tant, aquest és l'objectiu
i la prioritat número 1.
I qui surti d'aquest guió,
s'equivoca radicalment
i, a més a més,
no només s'equivoca,
sinó que no tindrà cap mena de futur al partit
perquè la mateixa militància
no li perdonarà mai, no?
Per tant, el que toca ara
és concentrar-se a les municipals,
fer el millor resultat possible,
fer les tantes llistes com sigui possible,
donar força, contingut, solidesa
amb aquesta via municipal.
I acabat això,
bueno, doncs, congrés, no?
I llavors fer el congrés ben fet.
Jo aquí crec que una mica
el compromís de la candidatura unitària
és fonamental,
però ha de ser una candidatura unitària
representativa
i que d'alguna manera
posi damunt de la taula
nous valors del partit,
que hi són.
I que, a més a més,
jo crec que hi ha gent molt potent,
molt potent,
que són gent d'una generació jove,
que puja amb força,
que, a més a més,
en d'altres àmbits de la vida,
des del punt de vista professional,
són d'alguna manera
la generació que està marcant les coses,
per tant,
en la política,
per què no ha de ser igual?
Vol jugar vostè algun paper
en aquest futur del partit
o ja renuncia després de tants anys?
Jo en aquests moments
penso que haig de jugar en paper...
Jo, evidentment,
estic a disposició del partit sempre,
no només faltaria,
ho he dit abans,
no marxo del partit,
al contrari,
jo em sento identificat
amb aquest partit,
em comprometo amb aquest partit,
continuaré militant en aquest partit
i, per tant,
fer el que em demani el partit.
Ara,
la meva posició en aquests moments
és una posició de...
justament si crec que hi ha d'haver renovació,
el que no puc fer és jugar a papers,
no?
Vull dir que jo en aquest sentit
aposto per gent nova
i gent nova
i gent que sigui...
En fi,
que en tenim,
insisteixo,
molt potents,
gent sòlida
i gent que...
A més a més,
tenen l'avantatge
que no tenim eleccions l'endemà,
sinó que hi ha un procés
que es pot permetre
fer una transició ben feta,
no?
I la funció que tenen
el Joan Puigcercós,
el Joan Ridau,
aquesta gent que està en la direcció
del partit en aquests moments,
a part que després en el futur
puguin jugar un altre paper,
segur,
és un altre paper
des del punt de vista institucional
o del que sigui,
és, evidentment,
saber fer aquesta transició,
no?
Per tant,
fem ben fet el procés,
fem un congrés
de renovació profunda,
inventem-nos,
entre cometes,
un nou partit
que lligui
amb els 80 anys
d'història d'Esquerra Republicana,
però a més a més
que doni forma
a aquest independentisme sociològic
que avui
viu la societat catalana.
És a dir,
no pot ser que tinguem
un 40%
d'independentistes
declarats
en les enquestes
i que després
aquest percentatge
en les eleccions
al Parlament de Catalunya
va així
d'una manera considerable
i escandalosa.
Què vol dir això?
Que ja voto amagat?
No, no.
Vol dir senzillament
que no hem sabut fer
prou atractiu
aquest producte
des del punt de vista
parlamentari.
Per tant,
aquí hi ha una feina
increïble a fer,
no?
Jo crec que és una feina
apassionant
i que la d'en Tomà
l'ha de fer gent nova
i que nosaltres
podem ajudar des de fora,
evidentment, no?
Per tant,
jo sí que em comprometo
amb el partit
i em comprometo
a continuar treballant
des de la societat civil
que és el que sempre he fet
d'altra banda, no?
Vostè parlava, Ernest Benac,
del tresor municipal
que té Esquerra Republicana
en els últims anys.
En alguns casos,
per exemple,
com a l'Ajuntament de Tarragona
va costar molt
aconseguir la representació.
Li preocupa que el partit
es vegi arrossegat
en alguns casos
en les eleccions municipals
per la debacle
del 28 de novembre
i que pugui afectar,
per exemple,
el cas de Tarragona
on ara fins i tot
s'està governant
amb alcalde socialista?
Jo espero que no
entre les coses
perquè si reproduïssim
mimèticament el resultat
que no serà
de les municipals,
del Parlament
de les municipals,
això també garantiria
representació, no?
Vull dir que d'alguna manera
no és...
En fi,
jo crec que hem constitut
una base,
una base sòlida
i aquesta base
en fi,
ha de créixer
però en tu cas
ja et dona una presència, no?
I per tant,
jo també n'estic segur
que el xip de les municipals
és diferent
del xip nacional
que per tant
el resultat,
el sentit
de la votació
serà diferent
i que aquí nosaltres
podem recuperar posicions
claríssimament, no?
I aquestes les hem de recuperar
justament en ciutats grans
i en capitals
com és el cas de Barcelona,
com és el cas de Tarragona
i d'altres casos
que jo crec que podem fer
un paper
més important
del que fins ara
ens donava una mica
el resultat electoral
del 28 de novembre, no?
Per tant,
aquí el que cal fer ara
és treballar fons,
fer les llistes ben fetes,
que no hi hagi conflictes,
no ho dic per Tarragona,
i que en general,
en cap lloc
i que, bueno,
fer un bon producte
per intentar
treure el màxim
de ciutadans possible, no?
I és partidari
de buscar el suport
d'altres o de buscar
una coalició
amb altres forces
independentistes
perquè el líder d'Esquerra
a Barcelona,
Jordi Portavella,
ja s'ha manifestat clarament
en el cas de la capital catalana.
Sí,
el que passa és que són casos
diferents també, no?
Cada ciutat és un cas?
Cada ciutat és un món
i a més a més
que cada ciutat
té una tradició
i que, insisteixo,
aquí hi ha una part molt important
que és la pràctica
i el discurs municipalista
que cadascú ha fet, no?
Jo crec que això és un valor...
En fi,
ja veurem què passarà a Barcelona
també, eh?
Però vostè no seria partidari
d'extendre aquesta...
allò de buscar
la coalició en general?
Jo soc partidari
sempre de sumar,
però no de sumar...
No tant de sumar
si ara hem de sumar
Esquerra i Solidaritat
perquè tampoc sé ben bé
qui és o qui hi ha
o del regrupament
o del que sigui, no?
Jo com més sumar millor
i, de fet,
quan jo vaig a cap de llista
a l'Ajuntament de Reus
durant uns quants anys
sempre, sempre, sempre
vaig incorporar independents, no?
Independents que eren independents
però que al mateix temps
representaven una certa
part de la societat reusenca, no?
Jo crec que això
és una manera de fer
que hauríem de...
que Esquerra Republicana
en aquests moments
s'hauria de plantejar
molt seriosament, no?
Incorporar, pactar,
obrir-se
a molta altra gent, no?
I, per tant,
això sempre és bo,
sempre és positiu
i el partit s'ha d'obrir, no?
I que d'alguna manera
fins i tot recuperar persones
que hagin pogut marxar
en els darrers temps
perquè s'han enfadat
per motius diversos, home,
doncs això
hem d'intentar corregir,
llimar i recuperar, no?
Després, clar,
ja veurem les fórmules exactes
i concretes
i això no em preocupa
en aquests moments.
Ara fa set anys,
el desembre del 2003,
amb el seu anomenament
com a president
del Parlament de Catalunya,
s'obria d'alguna manera
simbòlicament
la porta al govern
catalanistes i d'esquerres
que hauria de substituir
el govern de Convergència i Unió
que havia estat
durant 23 anys.
Ara, precisament,
amb l'anunci
de Joan Puigcercós
de deixar la presidència
del partit d'Esquerra Republicana
d'aquí uns mesos
desapareixen
de la primera línia política
tots els que han estat
en aquesta etapa
de set anys.
Pasqual Maragall,
José Montilla,
Joan Saura,
Josep Lluís Carot Rovira,
Joan Puigcercós,
vostè mateix.
Quina reflexió li porta,
general,
a aquest fenomen
que hem viscut
durant aquests set anys
i la desaparició,
entre cometes,
de la vida política,
de la primera línia política
de tots aquests líders?
Com vostè?
Bé, suposo que també
forma part d'un...
aquest és un país
que té una cultura democràtica
molt jove encara,
és a dir,
vam tenir 23 anys
de majoria
d'una força política,
després set anys
d'alternança,
ara torna un altre
que havien governat abans,
per tant l'alternança
des d'aquest punt de vista
és un element positiu,
jo crec que no és...
hauria de ser normal
i hauríem de tractar-ho
amb molta més normalitat
de la que ho tractem.
El que passa és que també
és veritat
que aquests set anys
han sigut molt durs,
molt durs,
molt durs des de tots
els punts de vista.
És a dir,
molt durs per la crisi,
la crisi ha afectat
moltíssim aquest govern,
encara que no ho sembli,
però sí,
jo crec que
és un dels factors
que més mal ha fet.
Entre altres coses,
perquè aquest govern
podia veure la crisi,
podia patir la crisi,
però tenia poques eines
per combatre la crisi,
perquè les eines
estan a Madrid,
un altre cop
i per desgràcia.
I a més a Madrid
han tingut una actitud
absolutament autista
amb això,
vull dir que realment
ha sigut una actitud
de mirar-se
amb ells mateixos,
de no saber ben bé
què passava,
de reaccionar tan i malament,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
és aquest punt de vista
l'Oberta Catalana
ha pagat les conseqüències
una altra vegada.
I per altra part,
també hi ha hagut
una mica
allò que jo
moltes vegades
en dic,
en fi,
el govern d'esquerra
es va trencar
una mica
el monopoli
de determinades situacions,
de l'establishment formal,
tant mediàtic
com econòmic,
com,
bueno,
i ara,
d'alguna manera,
això ha sigut
molt dur
de païr també,
no?
I les...
I ara torna
que t'establissan?
Sí,
i tant,
i tant,
torna,
absolutament,
absolutament,
en fi,
no,
res a dir,
perquè a més a més,
Convergència i Unió
ha tingut una victòria
claríssima,
no es pot dir res,
només que felicitar-los
i per tant,
ho han fet bé,
i ja està,
vull dir que no hi ha més
a dir,
no?
Ara,
que també és veritat,
és que aquests set anys
han sigut molt durs,
perquè a més a més
s'ha instal·lat com una mena de,
miri,
per exemple,
hi ha una expressió
que a mi m'ha fet molta ràbia
com que ho he dit
durant tots aquests anys
i sóc dels pocs
que m'he mantingut amb això,
ho repeteixo ara,
l'expressió tripartit,
no?
L'expressió tripartit
és insultant,
és despreciativa
i ja n'ha aconseguit
instal·lar-la.
A Catalunya no hi havia
un govern de tripartit,
hi havia un govern
i punt,
ja està,
i un govern de coalició
és això justament,
quan diversos partits,
després els partits
ho sabran fer millor o pitjor
i és evident
que els partits del govern
no ho han sabut fer del tot bé,
no?
Però és igual,
en qualsevol cas,
el govern de Catalunya
és el govern de Catalunya
i sempre ho ha de ser
i en aquest sentit
aquí hi ha hagut
una manca de respecte
molt important
i després també,
doncs, home,
s'han acarnissat
en determinades qüestions,
determinats mitjans
que dius,
ostres,
en fi,
a mi que em jutgin
per la feina que faig,
que em jutgin
per la política que defenso,
per les idees,
fins i tot,
si vols,
però que tot el gran pes
de la crítica
sigui l'anècdota
i després,
vinga,
sobre l'anècdota
ens recreiem
i a més a més
traiem conclusions,
ostres,
és dur,
no?
I aquí,
en fi,
bueno,
és evident que
els grans,
no tant els mitjans,
sinó les empreses
que representen
en aquest sentit
interessos molt contraposats,
doncs, bueno,
han jugat el seu paper,
no?
I l'han jugat.
I ara fa tot just un any,
sent vostè president del Parlament,
vivíem en plena picabaralla
a Tarragona Reus,
ara fa un any
d'aquell acte
del Teatre Fortuny,
ara fa un any
d'aquell acte
de resposta a Tarragona
a les escales de la catedral,
creu que un any després
han millorat les coses?
O veient aquests dies
la premsa
amb les declaracions
dels alcaldes
de Tarragona i Reus
sobre el tema d'Ikea,
seguim en el mateix lloc?
Jo és que no...
anava a dir,
no és culpa meva,
vull dir que,
eh?
No tinc res a veure,
jo a mi què,
però vaja,
no,
bromes a part.
Jo continuo pensant
que és un tema
que no en sortirem mai,
no?
Perquè,
aquí tant de bo
en sortíssim,
perquè és indispensable
pel futur d'aquesta zona,
no?
Les capacitats,
les potencialitats
que hi ha aquí
són immenses
i que passa
que no se'n saben jugar bé,
doncs no se'n saben jugar bé,
ja està.
Més enllà d'Ikea
i de l'anècdota concreta
del moment puntual,
no?
Home,
començar a pensar
en global
aquesta zona
estaria bé,
no?
I això vol dir
generositat
i transparència.
Ara li poso
un exemple al revés
i com que ja el tema
està més o menys
enfocat,
no cal...
no seria possible
pactar,
és a dir,
aquestes grans qüestions,
el Corte Inglés
que sí que,
que sí no sé què,
no sé quantos,
tenir un cert mapa territorial
en una zona àmplia
i veure
què és el més racional
i què és el que més pot beneficiar
a tothom,
jo crec que aquesta és
la fórmula de futur,
no?
Ser capaços
de pactar,
de dissenyar,
de consensuar
un territori ampli
i que aquí
tothom juga el seu paper
però al mateix temps
el que fem
és sumar esforços
per anar a aconseguir coses,
i no ens barallem
perquè aquestes coses vinguin
perquè al final
també en sortim
perjudicats tots,
no?
Jo soc conscient
que això és molt utòpic
en aquests moments
i que és molt difícil
però és el que he defensat sempre,
no?
Però ha dit que no hi ha res a fer
fa un moment,
no?
Ha dit que no hi ha res a fer
Sí, sí, no soc optimista
veu que amb resignació
veu que...
Sí, perquè a més a més
la proximitat
de les municipals
fa que evidentment
tothom hagi de treure pit
i demostrar més coses
i no sé què,
escolti,
doncs ja està,
però bueno,
en fi,
no, no...
sense entrar insisteixo
en el tema d'IQE,
que cadascú,
cada ajuntament
ha jugat el seu paper
i ha intentat fer-ho
com ha pogut
i ja està,
no?
Que a més a més
no sé ni com acabarà
ni ni sé si m'interessa
massa en aquests moments,
no?
Però, vull dir que
d'alguna manera
el que em sap greu
és que no hi hagi
aquesta visió una mica
pel damunt de la jugada,
no?
I això costa,
costa molt,
costa molt.
Llavors aquí,
a més a més,
hi vam arreglar
uns interessos de partit
i fa un any,
eh?
I bueno,
una mica
una certa confusió
i va donar
que va donar
i em va saber greu
personalment
perquè no...
Jo he treballat
tant per Raus
com per Tarragona,
evidentment,
com per Valls,
com per Canvies,
com per Salò,
jo que m'han demanat
he fet sempre
i els ajuntaments
he tingut una relació,
he intentat tenir
una relació
el millor possible
amb tothom.
Hi ha gent
que això no ho vol veure
i que no ho et matrà mai,
m'és igual,
jo tinc la consciència
més que tranquil·la
i continuo pensant
que Raus i Tarragona
són dues magnífiques ciutats
que tenen un paper
jugant al futur
si són capaces
d'entendre's
i són capaces
d'abandonar
una mica
aquesta actitud
pueril
de batalla,
de baralla,
d'a veure
qui la fa més grossa
i a veure qui la diu més grossa.
Ja que hem vingut
al territori
i tornem a parlar
del partit,
també a nivell
de territori
i a nivell
de comarques
de Tarragona
necessitarà renovació
el partit
en la línia
del que ha expressat
en l'àmbit nacional?
Home,
nosaltres ja la vam fer
la renovació,
és a dir,
la llista del Parlament
nosaltres ja vam fer
l'exercici de renovació,
ho vaig dir abans d'anar a Barcelona,
vull dir que no,
que no,
en aquest sentit no,
justament ja vam fer
l'esforç aquest
de canviar persones,
no?
Per tant,
el Sergi és una persona jove
que ha començat
amb les eleccions difícils
que per tant
té recorregut
per davant,
no?
I jo crec que a nivell
del Sergi
és un d'aquests valors
que deia abans
que a nivell nacional
tenen partit
i que s'ha de aprofitar
en tots els àmbits,
no?
Per tant,
que s'ha de renovar més,
home,
segurament que hem de
formar part
d'aquest procés
de renovació nacional
i d'aquestes maneres
de fer
i aquests mètodes
i per tant
és evident que
aquí hi ha un terreny
a treballar
i que s'ha de fer ben fet,
no?
Però dels caps de llista
que es van presentar
de les últimes eleccions,
la llista més renovada
era la de Tarragona.
Per tant,
apostàvem pel Sergi,
apostàvem amb Lluís Salvador
que era una mica
cara nova a l'Ebre també
des del punt de vista
de les eleccions
i per tant aquí
ja hem començat
amb aquest procés.
I en aquesta nova etapa
poden tornar a coincidir
Arnès Banach
i Josep i Oscar Ota de Rovira?
És que
jo crec que
quan has treballat
amb una persona
de més de 30 anys
i has treballat
pels mateixos objectius,
amb les mateixes idees,
amb la mateixa diagnosi,
amb les mateixes sensacions
tant les bones
com les dolentes,
amb els moments gloriosos
i amb els moments durs
que sempre n'hi ha hagut
molts més moments durs
que moments gloriosos,
però també n'hi ha hagut
de gloriosos
i per tant
quan es coincidi
tant, tant, tant, tant,
en fi
les coses són com són
i és evident que
no pensarem ara
diferent l'un de l'altre
jo en aquest sentit
n'estic convençut
que sí que treballarem,
vaja,
exactament jo no sé
que farà
Joa Lluís,
però és evident
que en l'àmbit
de la societat civil
de la resposta
des del punt de vista
de la defensa del país,
de plantejar
una certa manera
d'entendre el catalanisme,
molt més oberta,
molt més dinàmica,
molt més adaptada
al segle XXI,
és evident que coincidirem
i que segur que farem coses.
Vostè sempre ha parlat
que segurament
hi hauria després
d'aquestes eleccions
una reformulació
del mapa polític català,
pot afectar això
a Esquerra Republicana
i aquest món
de l'esquerra
i de l'esquerra nacional?
Ja l'ha afectat,
ja l'ha afectat,
sí, sí.
Però amb nous partits,
amb noves formacions,
amb plantejaments
com els que s'han sentit
de Carot Rovira
en els últims dies?
Veurem,
això ja és més complicat,
faltarà veure
què fa el PSC,
sobretot,
i aquí és un...
aquest és un escenari
que de retruc
pot afectar els altres,
és a dir,
el PSC
què continuarà primant?
El PSC com està ara?
O realment
els 25 diputats
que ha tingut a Madrid,
que no els tornaran a repetir,
pel que sembla,
començaran a fer
de diputats catalans,
catalanistes,
és a dir,
aquesta és la gran qüestió.
Si això ho passa,
com afectarà això
amb altres formacions?
I si no passa,
exactament igual,
és a dir,
hi ha una part
de l'ànima del PSC
que diuen
que no crec
que estigui en condicions
d'aguantar
massa més temps això.
Tots plegats
tenim en aquests moments
escenaris
de
com evolucionar
aquesta legislatura.
Realment el concert econòmic
serà possible o no serà possible?
Si no n'és,
què passarà?
Si el PP
està encampant
i no hi ha manera
d'aquell concert econòmic,
quina serà
l'actitud de convergència?
Aquest dret
a decidir
que planteja Artur Mas
fins on t'arribarà?
Hi ha molts interrogants
damunt la taula,
és una època
evidentment apassionant
pel futur del país
i que caldrà treballar-ho
amb tota la intensitat
i per tant
es presenta
una època
s'haurà de seguir amb l'UPA
gairebé, no?
Acabo, Ernest Benac,
més enllà de les reflexions polítiques
que està fent avui
o que pugui fer en el futur
a què es dedicarà
a partir d'ara?
Me'l busco feina, eh?
No, la veritat és que
tinc en aquests moments
carpetes que estic tancant
que per tant
he d'acabar
de
clarir coses,
vull descansar uns quants dies
després de 7 anys
em sembla que em toca
han sigut 7 anys
molt intensos
i amb molt pocs dies de festa
i molt pocs
cada setmana lliure
i moltes hores
de treballar cada dia, no?
és a dir
horaris de començar
a les 7 del dematí
a aixecar de les 6
a les 7 ja hi ets
i plegar a les 12
a les 1
a les 2 de la nit
això ha sigut la constant
i per tant
també això t'esgota
et fa sortir
molts més cabells blancs
etcètera, no?
Per tant
és una situació
d'estrès molt important
durant tots aquests anys
i per tant
tinc ganes de les vacances
de Nadal
fer vacances aquest any
i al mes de gener
començar
doncs
bueno
una mica
sí
una nova vida
probablement
i
diverses coses
no?
des de
per exemple
escriure el llibre
d'aquests 7 anys
que ja tinc l'encàrrec
per fer-lo
i tinc
amb molt de gust
a més a més
intentar explicar
una mica
el relat
des de la meva
visió
des de la meva posició
que
pot ser
en fi
és un exercici
que jo vull fer
i que espero
que puguem compartir
amb molta gent
i després
doncs
evidentment
buscar feina
perquè és que
jo no
a diferència del que
diuen por ahí
que estic jubilat
per tota la vida
no és veritat
jo necessito
tinc una sortida
com a president
del Parlament
sí que és veritat
però
a diferència
dels consellers
doncs em dona un cert marge
de maniobra
però aquest marge
és limitat
i per tant
jo ets de buscar feina
perquè no em puc jubilar
ni molt menys
ni voldria jubilar-me
d'altra banda
perquè l'actitud vital
és la que és
i per tant
jo vull treballar
i per tant
a partir del gener
començaré
a buscar
a escoltar ofertes
si m'han arribat alguna
i a mirar
a veure què faig
en el futur
però paral·lelament
no deixa mai
de treballar pel país
no sé de quina manera
ja veurem
hi ha també diverses possibilitats
a part del meu compromís
amb Esquerra Republicana
el compromís amb Catalunya
a partir de la societat civil
la política ja no es farà
només als partits
la política es fa a la xarxa
la política es fa
a la societat
la política es fa
a les entitats
i jo vull continuar
fent política
en tots aquests àmbits
doncs que li vagi molt bé
en aquesta nova etapa
a Renes Benac
el que ha estat
durant set anys
president del Parlament
de Catalunya
gràcies per acceptar
aquesta entrevista
del matí de Tarragona Ràdio
bones vacances
bon Nadal
bona entrada del 2011
i que li vagi molt bé
aquesta nova etapa
fins la propera
bon dia
gràcies
gràcies
Com a Pero
mis Karragona Ràdio