D'aquí sis minuts, eren tres quarts d'onze del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
conversant ara amb el nou director en funcions
de Càritas Diocesana de Tarragona, Francesc Sant Roig.
Ja fa unes setmanes que va acceptar l'encàrrec
de l'arcabisbe de Tarragona, el doctor Jaume Pujol,
per fer-se càrrec d'aquesta entitat,
d'aquesta organització no governamental vinculada a l'Església.
Aquesta hora del matí podem conversar amb Francesc Sant Roig en directe.
Senyor Roig, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per què va acceptar precisament la proposta,
l'encàrrec de l'arcabisbe de Tarragona de Farsacàrrec
de Càritas Diocesana?
Bé, en primer lloc, és una gratitud que m'ho proposessin,
però ho vaig acceptar per una senzilla decisió
de voluntat de servei.
Voluntat de servei en funció d'unes realitats
que són complicades, difícils i que en aquest moment potser
necessita unes solucions que siguin més pràctiques i possibilistes
de cara a encarar amb realisme aquesta situació social de crisi
que, en generalitzada de manera genèrica, tothom en parla,
però que es concreta a vegades en molts punts ben definits
de la geografia dels mapes, diguem-ne, socials de les nostres societats,
de la nostra ciutat, per entendre'ns, no?
Acceptar el càrrec en funcions, això vol dir que serà de manera temporal,
només durant uns mesos?
A veure, l'acceptació del càrrec en funcions és perquè m'he proposat
un temps de planificació, d'organització, i sobretot perquè la proposta final
passés per una votació d'assemblea tal com marquen els estatuts.
Per tant, l'encàrrec del senyor Arcavisme és un encàrrec, diguem-ne, puntual
en un moment determinat, com molt bé has dit tu, fa ja un mes que em va fer aquest nomenament
i, en previsió de l'organització possible del que anem fent fins ara,
doncs anirem a una assemblea a final de juny, a començament de juliol,
i en aquesta assemblea, doncs, es presentarà una terna
i d'aquesta terna, doncs, després el senyor Arcavisme acabarà triant
de la proposta acceptada a la persona que cregui més adient.
A dia d'avui, després ja ha de treballar durant unes setmanes al cap davant de Càritas,
quina fotografia faria vostè de la situació de l'entitat?
Com definiria ara mateix la Càritas amb diossessana de Tarragona?
Home, la Càritas amb diossessana de Tarragona,
té una amplitud que va més enllà del territori estrictament polític com a província.
Per què? Perquè és la diossessi tarragonès i, per tant, també agafa Urgell Garrigues.
Per tant, és més àmplia.
La realitat són diferents en funció també dels contextos geogràfics.
No és el mateix la Conca, no és el mateix Baix Penedès i no és el mateix el Tarragonès
i ni és tampoc el mateix Baix Camp.
Per tant, les realitats són diverses, tenen colors diferents i problemàtiques també semblants,
però amb solucions diferents.
I estructures organitzatives que en alguns moments també tenen unes dinàmiques diferents.
Per tant, Càritas és complexa.
Càritas dona solucions també a les complexitats i hem d'intentar ser flexibles al màxim
per adaptar-nos a aquestes múltiples complexitats tan organitzatives com a l'hora de donar les solucions
que tothom espera, que tothom desitja i que tothom necessita,
que és en aquests moments la part més feble del sistema social.
Aquesta és la realitat.
I davant d'aquesta realitat complexa, com definiria vostè, s'han marcat ja alguns objectius,
algunes prioritats al capdavant de Càritas?
Home, la prioritat absoluta és que les Càritas comencen a les parròquies.
És a dir, Càritas ha de tenir un funcionament amb suport en el voluntariat que hi ha a les parròquies.
Per tant, hem de partir de la base que la força de Càritas està en el voluntariat de les persones.
Que després hi haurà una estructura de servei administratiu obvi per portar les tasques administratives
que són les que pertoquen en aquest tipus d'organitzacions,
però és evident que l'estructura ha d'anar de baix cap dalt.
I, per tant, de baix cap dalt vol dir que Càritas de cada parròquia és el nucli,
l'essència de la primera atenció que ha de tenir tot usuari.
I a partir d'aquí haurem de fer totes les adaptacions que calgui
en base a aquesta línia estructural de baix cap dalt.
Ara bé, Càritas diocesana de Tarragona té l'obligació de participar també d'una manera decidida
i jo penso que complementària amb la resta de Càritas de Catalunya.
I d'aquesta manera, una altra de les finalitats i dels objectius
és ser present a l'Assemblea de Càritas Catalunya
per tal de contribuir, aportar i sobretot facilitar des de l'òptica terraconense
totes les solucions que calgui i nosaltres agafar o adaptar les altres solucions
que o bé des de Girona o bé des de Lleida o bé des de Barcelona mateix
puguin tenir i donar a determinades solucions que també nosaltres tenim.
Ja deia que la missió principal de Càritas és atendre les necessitats dels sectors socials més febles.
uns sectors que segurament estan patint especialment en els darrers mesos
o en els darrers anys per l'impacte de la crisi econòmica.
Parlant amb moltes organitzacions, també amb Càritas, ja en els últims temps
hem comprovat com hi ha una pressió, entre cometes, d'aquests sectors socials
reclamant més serveis, més atencions.
És una observació que vostè també ha notat en aquestes primeres setmanes
dirigint Càritas diocesana?
Sí, sí, sí. Aquestes característiques les tenim concretades en una situació ben definida.
És a dir, la realitat de la demanda social, de les necessitats,
s'incrementa també amb la denominada, entre cometes, crisi.
Perquè, esclar, el tema de la crisi és un tema, evidentment, detectable
des del punt de vista de l'atur, per exemple.
Moltíssimes famílies han deixat de tenir uns ingressos per una sèrie de circumstàncies
d'atur laboral o bé pèrdua d'atur, perquè aquesta encara és la situació més greu que es produeix.
No només que un deixi la feina i estigui en atur, sinó en el moment que se li acaba l'atur
i no hi ha gairebé cap ingrés o poquíssims ingressos en aquest aspecte.
Per tant, el que jo diria és que la realitat ha de ser en base a una màxima flexibilitat
i, sobretot, disponibilitat d'entendre l'altre.
Hem de ser capaços de ser, interpretar i comprendre la realitat dels altres amb el cor.
És a dir, l'empatia és entendre l'altre amb una mirada des del cor.
I des del cor vol dir sense prejudicis.
Per tant, hem de ser capaços de donar resposta sense demanar excessives explicacions,
perquè les realitats són tan complexes que no ens podem embolicar amb explicacions
ni arguments que facin justificatius determinades actituds.
Les actituds sempre més responsables són aquelles que donen solucions directes
i que, a més a més, deixen tranquils a les persones que les demanen.
Malgrat aquesta situació complicada en general per tota la societat,
Càritas i vostè al capdavant planteja mantenir tots els programes
que estan oferint des de fa temps o els serveis, com per exemple el de la casa de Transseuns,
el de la casa d'acollida s'enauguri, és a dir, no hem de patir
perquè algun dels programes socials que tiren endavant es pugui perdre?
Veure, per exemple, la majoria de programes que estan fent en aquest moment Càritas,
alguns ja porten molts anys de funcionament, jo diria que continuaran.
Ara bé, determinats programes, determinats projectes tenen un termini.
Quan hagi acabat aquest termini, avaluarem si realment l'eficàcia d'aquell projecte
ha donat els resultats esperats i, sobretot, s'han complert els objectius previstos.
Si això és possible, seguirem.
Si no ha reunit ni els objectius o els resultats esperats no són els que es desitjaven,
bé, doncs el tancarem i n'haurem de posar un altre que pugui cobrir
aquelles aspiracions o aquells objectius que es desitjaven.
Sobre el tema de la casa de transeons, que em comentes tu,
i que, a més a més, ha sortit a la premsa últimament,
aquesta és una realitat que no es pot defugir.
Els transeons existeixen, la casa de transeons funciona i funciona molt bé,
en aquests moments l'està gestionant Càritas,
però estem fent alguns passos perquè aquesta gestió pugui ser traspassable
a un altre organisme que pugui fer la gestió directa
i que, a més a més, l'Ajuntament, tal com s'ha manifestat
des de la mateixa regidoria social de la senyora Pellegrin,
el mateix Ajuntament es va comprometre a assumir
aquesta part de quota de responsabilitat social
en el tema de la casa de transeons
i estem en el procés de les negociacions.
Però la casa de transeons, evidentment, continuarà funcionant, com és obvi.
És a dir, que la gestió directa podria, o podria, com a mínim, Càritas,
potser traspassar-la a l'Ajuntament de Tarragona.
Jo no diria de traspassar-la a l'Ajuntament perquè és un organisme públic,
però podria ser que hi hagués alguna altra solució
que pogués fer gestionable, des d'una comoditat més pràctica,
més eficaç, aquesta realitat.
Però això és un tema que estem encara estudiant
i, sobretot, negociant.
I pel que fa a ingressos i fins i tot a la presença de voluntaris,
Càritas, en un moment com aquest de dificultats econòmiques
per a molta gent, ho està notant?
Mirant els números, senyor Roig,
i mirant també, en fi, la quantitat de voluntaris,
l'ajuda que tenen de persones anònimes que treballen amb vostès,
estan notant de manera negativa l'impacte de la crisi?
Jo diria que, en aquests moments,
les persones anònimes que actuen i funcionen
i ens ajuden com a voluntaris,
s'ha mantingut i fins i tot, en algun cas, s'ha incrementat.
Per exemple, la setmana passada hi va haver algun voluntari
que, per exemple, es va afegir a l'Alcamp, per exemple.
Perquè estem parlant de Càritas diossesana.
Aleshores, els voluntaris hi són.
Les persones conscients que poden ser útils
per les necessitats d'una societat
a la qual nosaltres també hi estem inserits,
hi són.
Ara bé, la part proporcional aquesta que deies tu
de qüestió econòmica
és evident que ni les institucions
acaben donant les mateixes obvencions
que donaven 10 anys enrere o 5 anys enrere
ni les aportacions, en general,
també no són de les mateixes quantitats.
Per què?
Perquè tot està en funció de la disponibilitat
del líquid corrent de l'arari
que, a nivell familiar, cadascú tramita.
Per tant, aquesta és una realitat
que hem de fer front amb realisme
perquè hi hem de posar molta dosi de generositat,
molta dosi també d'imaginació i de voluntat,
però sobretot d'optimisme.
Perquè si no ens mirem aquestes realitats
amb una gran dosi d'optimisme
i, sobretot, amb una gran dosi d'afrontar els reptes
amb voluntat de servei, però sobretot de solucions,
la feina que podem fer seria merament administrativa.
I no es tracta de resoldre les coses
des d'un punt de vista estricament administratiu,
sinó des d'un punt de vista humà
i, a més a més, socialment acceptable.
Aquest és, doncs, a grans trets,
una mica la realitat que ens escriu
el nou director en funcions de Càritas
en diossessana de Tarragona,
Francesc Sant Roig,
escriptor canongí,
molt conegut en aquesta casa
per la seva presència des de fa temps a la Tartúlia,
inspector en cap d'ensenyament
i des de fa unes setmanes
amb una nova responsabilitat
a la qual l'afegeix.
Això, ser la de director de Càritas
diossessana de Tarragona.
Avui hem explicat això,
a grans trets, una mica,
quina és la realitat del moment actual de Càritas.
Francesc Roig, moltes gràcies per atendre
aquesta trucada en directe del matí de Tarragona Ràdio
i molta sort amb aquesta nova feina.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres
per la connexió. Gràcies.
Gràcies, adeu-sia, bon dia.
Adéu.