Hoy nos volvemos a acostar
y sudaremos hasta el final.
Y ahora sí, ya me puedo contactar, ¿eh?
M'espau de maceta, el tenim ja a l'altra banda del fio telefònic.
Espau de maceta, Juan José González, bon dia.
Bon dia.
Aquest divendres puges per primera vegada al Teatre Metropol, si no m'equivoco.
Molt cert, sí.
Molt cert, no? I com ho portes, això de pujar per primera vegada
al Metropol de les teves ciutats, de Tarragona?
Doncs bé, una mica de nervis, molt especial, a part, jo què sé, sol, molt bé, molt bé.
Amb nervis, però bé, és el que... no ho sé, amb moltes ganes.
És un teatre, és un lloc fantàstic.
Per primera vegada farem violins amb el quartet i, bueno, no ho sé, emocionat, emocionat.
Presentes aquest espectacle a mi i a Dolce Vents i, de fet, és del teu disc.
Onze cançons seleccionades entre trenta. Explica'ns-ho, això.
Bueno, hem tret fa re, fa aquesta setmana...
El segon, no?
Entre la segona part, és a dir, onze més onze.
Sí, bueno, és legal, tu, doncs soc bastant productiu i m'agrada treballar, saps?
I, bueno, vaig gravar trenta cançons i d'aquestes hem seleccionat aquestes.
I, bueno, molt bé, molt bé. Vam fer una primera tria i llavors jo em vaig quedar amb ganes de...
Ostres, de les altres, hi havia algunes que a mi tenia moltes ganes que sortissin
i al final, doncs, primer vam pensar en fer un disc doble,
però al final he sigut com un disc doble, perquè es diu la segona parte,
que ha sortit uns mesos més tard, però al final és com si hagués fet un disc doble
especialment amb el temps.
Unes cançons que vas enregistrar amb Arnau Vallbeth, els manem,
un dels grups del pop català que va gestar ara al més alt de la música.
Com va anar això de poder gravar el disc amb ells?
Doncs mira, ara que jo els vaig conèixer a Madrid, que vam tocar junts,
i, bueno, vaig al·lucinar amb el concert. Jo no havia sentit res, vaig veure el directe allí a Madrid.
Aquí hauria estat els pocs llocs que no hi ha hagut, lleno total,
hi havia 20 persones i vaig al·lucinar, els vaig conèixer, llavors el disc em vaig enamorar.
Llavors vaig tornar a coincidir amb ells de Barcelona i, no sé, vaig parlar on l'havien gravat,
ells del disc, no sé què, que m'agrada com sonava.
I, bueno, amb l'Arnau vaig connectar, lligada a música que a mi m'agrada,
no sé, i vaig pensar, i crec que vaig acertar d'anar amb algú que confiava en el seu sol,
les seves idees, em van ensenyar a l'estudi, i, bueno, al final,
doncs vaig quedar amb ell i supercontent, supercontent.
Què és el que podrem veure aquest divendres d'au de l'escenari, com deies abans,
amb una novetat aquesta, eh?, amb piano i un quartet de corda.
Això és nou perquè normalment tu puges a l'escenari amb la teva veu i la guitarra.
Sí, el més... Jo sempre havia pensat que com més senzill millor, vull dir,
soc jo amb una guitarra a qualsevol lloc, lloc petit, no em molesto molt els veïns,
però, bueno, l'Arnau em va dir de fer alguna cançó amb quartet
perquè els discos no fossin tan oscurs, que continuen sent-ho,
i, bueno, vam composar així com... vaig començar la idea i a mitjans amb ell
vam fer aquesta cançó del quartet.
I haurà sigut com una excusa que, per agafar un parell o tres més,
fer-les amb quartet. Com, no sé, obrir camins, saps?
I llavors el Metropol és un lloc que jo crec que ideal per portar el quartet.
I farem això. Ho hem assajat, jo estic content, és diferent, no ho sé.
I veurem això, doncs veurem un resum dels dos discos,
alguna cançó del disc on tinc, el quartet de corda, el piano...
El piano, a veure, jo toco molt senzill, molt senzill,
però a vegades tampoc no cal complicar-se molt,
ni sé qui un virtuós del piano per tocar i cantar una miqueta.
Hi ha una cançó que també la faré servir,
i, bueno, això és el que veurem,
el que serveix sempre amb uns complements.
A més, hi ha una gran col·laboració, va de Maria Rodés.
Com va anar això, també, amb aquesta versió d'Almeo Narcóen, no?
Sí, sí, bueno, la Maria Rodés va ser com un regal que...
Bueno, en Robert pensen d'una cosa que es diu sobre taula,
que és un cicle que junta amb dues persones,
que es coneguin o no, jo no la coneixia,
la vaig conèixer, va ser fantàstic, jo he après molt d'ella,
i hem fet com a sis o vuit concerts per Catalunya, ella i jo.
I llavors, quan vam assajar un dia,
escolta'm, abans de fer el primer concert,
jo vaig proposar, ostres, per què he de fer amb aquesta cançó?
La vaig traduir i, bueno, fantàstic,
a la gent li està agradant molt
i, bueno, li he demanat a veure si pot vindre.
I espero que s'ho pugui combinar
i que divendres estigui a un altre port.
Sí, en principi també estarà amb tu a l'escenari, eh, divendres?
Sí, igual acabar de mirar, que no sé quin compromís tenia,
però per poc que puc jo crec que la tindrem.
Una de les crítiques que llegia de Jesús Miguel Marcos a públic
que deia Espau de Macedes,
cançó en el seu sentit més clàssic,
però acompanyada per passajes més hipnòtics
i unes letres con gusto por lo salvaje,
lo oscuro y visceral.
T'agrada aquesta definició de la teva música?
Sí, bueno, el cantautor,
bueno, tampoc no entra bé a cap polèmica.
Sí, sí, sí, a veure,
els crítics fan la seva feina,
que és criticar.
Jo des de dins, jo, el que he de fer és fer el que m'agrada,
estic provant noves coses,
estic provant violins,
inclús alguna cançó així més sorollosa
i més cridant.
Sí, sí, estic content.
A veure, sí,
segurament coincideix amb altres crítics,
llavors d'on tindrem raó.
Perquè tu com la defineixes, la teva música?
Jo no defineixo la teva música,
jo defineixo els instruments.
Els instruments.
Sí, jo, clar,
la majoria del meu concert és amb una guitarra de nylon,
tocada...
Jo em vaig marcar com un decàleg,
que era no tocar cors,
que ara parles cantar suau,
allargar les notes
i que l'espectacle fos,
que hi hagués moments de l'espectacle
o del concert
que ens hem tristíssim junts,
saps?
No, no, passareu a dir...
Ja, després també riem, no,
l'espectacle, però...
Jo defineixo això amb una guitarra de nylon,
una veu allargada,
cantar fluixet,
un lloc, saps?
Fosquet i una cosa tranquil·leta i relaxant
i intentar...
Jo intento baixar pulsacions de la gent, saps?
No és rock and roll.
Llavors, els crítics,
doncs sí, segurament sí,
soc cantautor perquè toco la vidarra i canto sol,
fas les meves lletres...
No soc gaire poeta, crec.
Les lletres no...
A vegades són molt senzilles,
a vegades són molt que no s'entenen,
però no són lletres així com molt poetes.
No ho sé.
Perquè tu creus que estàs en un moment dolç
de la teva carrera com a músic?
I tant, i tant.
Sí, oi?
I bla, jo...
Jo soc el terreny...
Jo puig un certs l'any,
discogràfic...
Es va fer...
I m'han aconseguit.
Sí, sí.
El públic...
Que no soc un terreny...
Sí, m'heu vistat...
No et sentim massa bé.
No et sentim massa bé.
No sé si tens poca cobertura.
Potser...
Jo...
Et sentíem una mica entretallat.
Ah, sí, pots...
Millor?
Ara millor, sí.
Però que jo no em plos...
Ni grans...
Moltes...
Entenda.
Llavors, amb això...
No...
No hi ha gaire gent...
Bueno...
No en tinc moltes coses.
I jo...
En concerts puc...
Les coses.
I lliure, ostres...
Potser sí que els rodo massa.
Però les coses...
Les cordes...
Les cordes...
Piano...
Vaig millor.
Sembla que no tenim massa bona...
Massa bona connexió amb espau de maceta.
Està fallant ara el telèfon mòbil.
Ja passa.
Això són les coses del directe.
I potser la cobertura...
No sé si ens escoltes.
Sí, sí, t'escolto, t'escolto.
Mira, ara sí que et sentim.
Ara sí.
Parlem del teu moment dolç de...
El moment dolç de la teva carrera com a músic.
Molt bé, molt bé.
Jo...
Veia que he aconseguit concerts.
No em puc queixar que això no és tan fàcil.
Aconsegueixo concerts.
Aconsegueixo una miqueta de resposta pública.
No massiva.
perquè potser la meva música no estarà mai per...
Qui sap.
Però jo estic molt, molt content.
Molt satisfet.
I ho he de disfrutar.
Perquè hi haurà algun moment que la gent s'acansarà.
I la gent no em farà cas.
I ara, una mica com a novedat, primer, segon o tercer disco,
doncs encara em fa una mica cas.
I el públic ve.
Fantàstic.
Jo estic molt content.
Juan José González, el més conegut com a espau de maceta, eh?
Que aquest divendres actua per primera vegada al Teatre Metropol.
Amb miedo al silencio.
Ja ho deia, em val la pena perquè, vaja, per primera vegada puja a l'escenari
més acompanyat d'un piano i un quartet de corda.
Doncs que vagi molt bé.
Moltes gràcies i molta sort.
A Valtros, moltes gràcies, de veritat.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.
Gràcies, gràcies.