A 105 minuts, de dos quarts de 12 del matí,
seguim endavant amb un tema que novedós no seria.
Si us vau perdre els pastorets de l'Associació La Salle
que van tenir lloc al Teatre Metropol,
jo diria que fa una quinzena, uns quinze dies, una setmana,
no tant, em diuen per aquí.
Si us els vau perdre, teniu ocasió de retrobar-ne uns altres,
això sí, una mica diferents, però són també clàssics,
mítics de Tarragona.
La companyia La Golfa duu escena al Metropol,
concretament els dies de 2 i 3 de gener,
i això és diumenge i dilluns, la seva versió particular dels pastorets.
I avui ens acompanyen dos membres de la companyia,
el Jordi Gómez. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Ferran Vidilla. Ferran, bon dia.
Hola, bon dia.
Ferran és el director dels pastorets, el Jordi és el rovelló.
Correcte.
I en total La Golfa, quanta gent sou i qui sou?
Perdoneu, jo sé que cada any us entrevisten,
però per mi és la primera vegada.
No, no, i està molt bé perquè sempre hi ha gent que escolta de nou
i per tant val la pena.
La companyia La Golfa, actualment, per fer pastorets,
som implicats unes 40 persones.
És molt.
Molta gent.
Però estem parlant d'actors i gent...
Evidentment, no, actors ja som uns 30, una trentena.
I llavors, entre personal tècnic, gent que ajuda,
i a més, anem tranquil·lament a la quarantena de persones
que d'alguna forma o d'altra estan implicades en els pastorets.
Però tanta, tanta, tanta gent...
O sigui, la companyia La Golfa existeix més enllà de la representació dels pastorets?
Bé, la companyia La Golfa va començar fa ja uns 20 i escaig anys
fent teatre, podem dir, no pastorets, per dir-ho d'alguna forma.
I també fent pastorets ja de primer moment.
Primer, la versió de Folky Torres.
Poc a poc la van anar canviant, perquè això és filosofia de companyia,
pensant que els pastorets, una forma de donar-li una vida nova
és reformant-los, tocant-los,
convertint-los més en un espectacle del segle XXI,
que és on ens trobem actualment,
i no de principis del segle XX.
I llavors, doncs, van començar fent petits canvis
amb el text de Folky Torres,
fins que fa 10 anys es van posar en contacte amb el Pep Bargalló,
el que va ser consell en cap de la Generalitat,
i es va fer una versió nova dels pastorets,
que la gràcia que tenen és que,
sent la mateixa estructura d'obra del Folky Torres,
passen a Tarragona.
I són els pastorets de Tarragona, llavors.
És a dir, els pastors es perden al bosc del Pont del Diable,
l'escena del casament és al Serrallo,
és a dir, col·loquem les escenes típiques de pastorets
en llocs típics de Tarragona.
Això dona per molt, eh?
Dona per molt.
I dona per una puntetàcita, també,
que m'han dit que tenen els vostres pastorets.
Home, sí, això ens...
De fet, aquesta versió del Pep Bargalló,
el que ens permet és cada any, d'alguna manera,
posar a to aquests pastorets
amb l'actualitat real que hi ha hagut de...
Amb el que ha passat durant l'any a Tarragona.
Això com d'Amas i Vells de Nadal?
O no tant?
O per a quina eren les coses?
Home, a veure, el d'Amas i Vells té un llarg recorregut
i nosaltres treballem per un espectacle més familiar,
dirigit a tota la família,
i és més nadalenc.
No es vol perdre, tampoc, l'esperit festiu,
l'esperit nadalenc,
però sí que aprofitem la benentesa
per enrecordar-nos-en de tot el que ha passat durant l'any.
I de les seves mares.
I de les seves mares, exacte.
Correcte, molt bé, molt bé.
Nois, escolta, 40 persones per fer els pastorets,
30 dieu a damunt de l'escenari.
Tanta, tanta gent, tants personatges,
preveia Folk i Torres o us ho aneu anat de la mà?
No, no, Folk i Torres ja es preveia,
i fins i tot més.
Inclús n'hi ha més, sí.
El que passa és que no els posem tots a l'hora,
del de l'escenari.
Ja, ja.
Els anem gestionant en funció de les escenes,
doncs ara hi ha uns quants,
d'anar entre uns altres, però sí, entre pitos i flautes,
30 persones pel cap baix.
Perquè quant de temps fa que representeu el Metropol?
El Metropol, a veure, hi ha dues etapes.
La primera és que és en la versió Folk i Torres,
modificada lleugerament,
que això van ser uns 5 anys,
i després portem 10 anys
fent la versió en Tarragonina,
la del Pep Bargalló,
en total uns 15 anys,
des que va obrir Metropol, ni més ni menys,
des que es va inaugurar.
El teniu apamat, eh?
L'escenari ja el coneixeu,
ja el teniu tot mesuradet.
Sí, sí.
El que passa és que també aprofites
per incorporar gent nova,
i la mateixa companyia,
el mateix esperit dels pastorets,
el que fa és anar serenodrint de gent
que no coneix l'espai,
i que per alguns també,
a vegades també és una primera experiència,
i penseu que també és qüestió d'enriquir
i d'apropar el teatre d'alguna manera
a la gent, també.
Per la gent que us hagi vist ja alguna altra vegada,
què trobaran de nou,
als pastorets d'enguany?
Doncs el que et deia,
tot el que ha passat enguany...
Què ha passat?
Què ha passat?
Què he incorporat?
Què ha passat?
Tantes coses.
Han passat tantes coses.
A veure, anem fent un 2-3.
Tipo un 2-3.
A veure,
la cosa que se m'acut de primeres
és el canvi de govern, evidentment.
Contra les dos aèries.
Contra les aèries.
Espera, però això és molt l'última fornada.
Això ho heu incorporat ara fa poquet.
Sí, però ho podem fer.
A veure, nosaltres comencem assajant a l'octubre,
i acabem assajant, evidentment, aquests dies.
I, per tant, tenim temps de fer aquests petits canvis.
A més, penso que són interessants,
perquè com més actual és l'espectacle,
en aquest aspecte,
la gent t'agraeix més.
I si les conyes que fem són més actualitzades,
són d'abans d'ahir,
doncs millor que millor, no?
Doncs, bueno, a part d'això,
l'Estatut, el tema de la llengua,
l'aparició d'un centre comercial enorme aquí a Tarragona...
Les eleccions a la Generalitat...
Hi ha molta cosa.
En fi, tenim...
Cada any...
Els anys donen molt de gènere.
Aquest 2010 ha sigut especialment intens en qüestions.
Generós, molt generós.
És molt generós.
Sí? En clau local, alguna cosa...
Bueno, això del centre comercial que deia.
Sí, el centre comercial.
I en clau local, poca cosa més.
Alguna coseta apareix,
però realment el que sí que ha sigut intens
ha sigut a nivell Catalunya,
a nivell món i a nivell Espanya.
La crisi, també, evidentment.
Clar, això em du a preguntar-vos.
És que, de fet, m'ho comentava una companya
d'aquí de redacció,
diu, hi puc portar un nen de 4 anys?
És fins a quin punt és familiar?
O ho pillen els adults
i els nens es quedem amb la part més superficial?
Hi ha diferents lectures.
Aquest és l'avantatge que té.
La història dels pastorets
segueix sent la mateixa història,
la mateixa trama,
amb els mateixos conflictes,
amb els mateixos problemes
i amb una comicitat molt jugada també
per un públic familiar.
Però, clar,
aprofites també la benentesa
perquè l'adult
pugui també tenir els seus moments
de passar-s'ho bé.
Quan el nen pregunta
papa, de què rius?
Clar, papa, de què rius?
El nen no ho entén,
però el nen riurà d'altres coses.
I que quedi clar
que els moments del cop d'ull
al públic adult
són moments petits,
molt puntuals,
són rèpliques curtes
que a la gent gran li fa gràcia,
els nens passen per davant.
Fins i tot et diria
que en molts casos
també se'n riuen
perquè les coneixen,
que els nens estan molt ben informats
últimament.
I també, sobretot,
el tractament és molt blanc.
en cap cas és un espectacle
per adults,
ni temes cabros,
ni de violència,
ni aquestes coses,
evidentíssimament.
De cap familiar,
com ha de ser.
Novetats
o quin plantejament escènic
que teniu en tot plegat?
No sé si el vestuari
és sempre el de cada any,
l'escenificació és fàcil,
però allò que dèiem
que els coneixeu l'escenari.
A veure,
mantenim una estructura,
l'estructura en essència
es manté més o menys,
no diré quin alteraula,
però bastant...
Clàssica.
Quins anys he de tenir?
Sí, bastant d'acord,
no clàssica,
sinó bastant d'acord
amb el que hem anat fent
els altres anys, també.
Tot i que té un...
Procurem donar-li una visió
una mica més moderna,
també tant a nivell d'espai
com de vestuari,
també,
i a més a més,
cada any,
d'alguna manera,
l'infern,
aprofitem l'escena de l'infern,
que és on, diguem més,
ens deixem anar una miqueta,
i com que dramatúrgicament
va variant,
doncs també en l'espai
va modificant-se.
Ai, que em sembla
que la companyia La Golfo
es que van bé els dimonis, eh?
Són dels protagonistes més...
Sí.
Que aprofiten per descarregar.
Home, els dimonis van molt bé.
Van bé, eh?
Sempre van molt bé els dimonis,
clar, clar, clar.
Però no et pensis,
no només són els dimonis, eh?
Jo et diria que realment
els dimonis, a vegades,
són la concreció
damunt de l'escenari
dels problemes que tenim
i dels mals rotllos
i els que ho verbalitzen més
diria que són els pastors.
El lluquet i el rovelló
són els que més
més matxaquen
en aquest aspecte, no?
Tot així, ja dic
que són moments puntuals
que estan repartits
durant tot l'espectacle
i són cops d'ull
de dues rèpliques,
ja està.
Tu fas de rovelló, Jordi?
Sí.
Des de...
Quet any, enguany o...?
No, no,
porto...
Ja,
vaig estar comptant l'altre dia,
porto 27 anys
fent pastorets
d'una forma o de l'altra.
Vaig començar fent
un any de jucifer,
vaig passar ràpidament
a fer de lluquet,
que és el pastor, el llest, no?
I el rovelló és el tonto,
d'alguna forma.
I com que amb el temps
sent grans
es fem més tontos,
fa quatre anys
que faig de rovelló.
Quatre anys
que fas de rovelló.
Val.
Ferran,
i tu dirigint l'espectacle?
Dirigint l'espectacle
no sé...
No, jo em penso
que fa els mateixos anys
que ell fa de rovelló.
Quina dificultat té
dirigint l'espectacle?
Suposo que la més evident
és el fet
que sigui un espectacle coral,
la 32.
tu diràs.
Sí, a veure,
és enriquidor
perquè treballes
amb molta gent,
amb molta gent
tens la dificultat
d'alguna manera
que has d'organitzar
grans escenes
amb molta gent,
però per l'altra banda
també et permet,
i tal com organitzem
els assajos,
et permet treballar
en profunditat
alguns dels personatges.
Llavors,
per molt que siguin
els pastorets,
que a vegades
no se'ls donen importància,
intentem
en els assajos
ser curosos
amb les lògiques
dels personatges
i amb la...
Dignificar una mica
l'obra, no?
Sí, sí, sí.
S'ha convertit en una qüestió
tan popular
que tothom s'atreveix.
Sí, no,
a veure,
i els pastorets
no han de deixar
de ser populars
tampoc, eh?
Ojo.
però, bueno,
malgrat ser populars
jo penso que s'han de fer
el més divertits,
el més aments
i el més àgils possibles
perquè el públic
d'avui en dia
no és el públic
de fa cent anys
i el públic d'avui en dia
necessita
que li donés
una mica de marxa
i una mica d'alegria.
I aquesta és la pretensió
i l'objectiu.
Que siguin uns pastorets divertits,
que no perdin
l'esperit
dels pastorets,
però que siguin
relativament àgils.
De fet,
clar,
vosaltres dos sou professionals
del món del teatre,
això ho sabem,
tota la resta
de la companyia
de la golfe també?
No,
més aviat al contrari.
O sigui,
des dels pastorets,
clar,
ens enfrontem amb gent,
oi,
ens enfrontem amb gent amateur.
Sí,
però això
a vegades
pot ser un hàndicap
i a vegades
no ho és tant
perquè tota la
manca
d'eines
tècniques
que podrien tenir,
alguns,
no tots,
s'assupleixen
amb l'esperit
i amb les ganes
de participar
i de jugar
i de passar-s'ho bé
dalt de l'escenari.
Que us plantegeu
fer altres activitats
a la golfe
a part dels pastorets?
Bé,
nosaltres,
a veure,
a la golfe
ja portem,
com dic,
bastants anys treballant.
Vam començar
fent espectacles
a teatre
a banda de pastorets,
però els últims anys,
probablement degut
a la feina
que tenim
per altres bandes,
també tipus teatral
de la gent
que hi som,
del nucli
de la golfe,
doncs,
ens hem senyit
a fer pastorets
amb la golfe.
Això no vol dir
que la gent
de la companyia
no faci altres coses
en altres llocs,
en altres companyies,
però la golfe,
l'etiqueta de la golfe,
ara està lligada
íntimament a pastorets.
I ja està.
Sí.
I llavors es comencen
a preparar,
com dieu,
l'octubre?
L'octubre,
són tres mesos
més o menys
de feina.
Hi ha molta feina,
i hem de trencar
la llança aquesta
que abans ja apuntava
el Ferran
sobre el tema
de dignificar l'espectacle
perquè pastorets
sempre té
aquesta típica...
A més,
entre la gent
de la professió
o la gent del teatre
també,
com dient,
pastorets és una cosa
que ho fa la gent
per passar el rato
i bàsicament
és per divertir-se
els que ho fan.
Sí,
és veritat,
ens divertim molt,
però el que està clar
és que hem de divertir
també la gent
que està a baix
al pati de butaques
i això és molt complicat
avui en dia
perquè la gent avui en dia
té des de la playstation
fins a Port Aventura
per dir alguna cosa
per divertir-se
amb un concepte
diferent
del que és el teatre
i portar la gent
al teatre
com portem cada any
omplint-lo gairebé
cada any
i fent un espectacle
que,
bé,
de teatre
que és simple
però que a vegades
és molt complex
això és molt difícil
de fer
i necessites
molta energia
i molta feina.
A més,
vosaltres tenim un hàndicap
que és que prometeu
fer un repàs
això,
irònic,
a l'actualitat
per tant,
hi ha uns certs gags
que la gent ja espera
i que han de riure
que si no punxeu.
Bueno,
però és que l'actualitat
ens ho posa
bastant fàcil,
no ens enganyarem.
Molt bé,
què pot sortir malament
amb una obra
això que fa uns 15 anys
que s'està duent a terme
que sí que té novetats
però que dius
a veure,
ho tenim apamat
l'escenari i tot
què és el que us fa patir més?
Que tot estigui a punt
alhora
i que la gent vingui
i que disfruti.
no ens fa patir
especialment
res.
especialment res.
no,
no,
perquè com bé ha dit el Jordi
venim a divertir-nos
i l'experiència
dels anys
com a mínim
ara parlo
l'experiència pròpia
és que la gent
s'ho passi bé.
Què teniu?
Alguna erècdota
que recordeu?
De neutres?
Moltes.
Mira,
des que,
bueno,
els pastorets,
suposo que la gent
ja ho sap en genal,
si no ho explico,
hi ha un moment
que Lluquet i Rovalló
canten unes cobles
que són versos satírics
cantats
amb una musiqueta
i de més,
doncs és bastant natural
que algun any
per la cosa
del directe,
no?,
ens quedem en blanc
al mig d'una coble.
Però, bueno,
això se soluciona...
Us passen les cobles,
això,
però després dient el paper,
no?
Bueno,
quan dius paper,
l'avantatge que tens
quan estàs dient text
és que si et quedes en blanc
i tens una mica de taules
ho pots arreglar
d'alguna forma,
però la música
té el seu ritme,
té la seva cadència,
el seu temps,
i si et quedes en blanc
amb una cosa
que és enversa,
a més,
et quedes en blanc
de veritat.
Llavors no hi ha res més
millor que agafar,
parar la música
i inventar-te alguna cosa
perquè funcioni
i això ha passat
algunes vegades,
passa poc,
perquè realment
el miracle del teatre,
no?
Vas,
dius,
hòstia,
aquesta coble que la tinc
mig mig mig
i al final m'assuró bé,
no?
Però ha passat alguns anys
que, bueno,
ens han quedat en blanc,
però no passa res,
s'arregla,
la gent no ho entén
i a més a més
et diré que fins i tot
a pastorets,
la gent espera
que hi hagi alguna cosa
d'aquestes,
perquè, clar,
és quan veus l'actor
davant de l'escenari.
Que no la busquem,
no la busquem
i potser pel fet
que no la busquem,
quan apareix,
apareix.
Clar.
Vinga,
doncs recordem la cita,
els pastorets
de la companyia
a la Golfa,
hi ha tots uns clàssics
també, eh?
Diumenge,
dia 2
i dilluns,
dia 3 de gener,
al Metropol,
a quina hora?
A dos quarts
de 7 de la tarda
i a més a més,
bueno,
ja saben que per aconseguir
les entrades,
per Servicaixa,
les taquilles del Metropol
i en guany tenim com a novetat
que també estem afiliats
al Club 3C
i hi ha un petit descompte
per la gent que sigui
del Club 3C.
Pel Club 3C,
a la Servicaixa,
com dieu,
i al Metropol,
el preu de les entrades?
Mira,
el d'adult,
que és més de 12 anys,
són 7 euros
i el preu d'infantil,
que és menys de 12 anys,
5 euros.
Molt bé,
però és populars,
en definitiva.
Per passar una tarda
ja fora de les dates
estrictament de festa,
dilluns a diumenge
dia 2 de gener
i dilluns dia 3.
Ai,
ja està,
ens hem descuidat
d'alguna cosa.
Bueno,
moltes,
però no,
és la ràdio
i hi ha el temps.
Digue'm una frase,
una frase dels pastorets,
que la identifiqui
o que a altres
faci especialment gràcia.
A veure,
gràcia,
gràcia,
la que fan gràcia
són les noves de cada any,
que aquestes no les podem dir
per la ràdio,
evidentment,
i amanhãs clàssics,
el que passa
és que el roballó
té una frase molt típica
que és
tinc son,
tinc gana,
tinc fred
i tot això.
El roballó és un,
bueno,
és una persona...
El roballó és molt
per instints primaris
i el lluquet
l'ha d'anar posant a lloc,
però a vegades
passa que el roballó
se l'emporta,
el lluquet,
se l'emporta.
Hi ha moltes frases
que són mítiques
de pastorets,
com el salut rei de l'Avern
que li diu el Jusifer
al Satanàs
i la gent que ha fet pastorets
ja sap.
Hi ha gent friqui
que se la sap de memòria,
eh?
I tant.
Hi ha gent no tan friqui
que avui ho parlàvem
precisament amb els tècnics
del Metropol,
que clar,
ells porten molts anys
sentint els pastorets
i gairebé se'ls saben
de memòria
i em deien avui...
Tenim una frase
dels pastorets
per cada moment de la vida.
Que xulo!
Doncs vinga,
a veure si arribem
a aquest punt, eh?
Tot és qüestió
de xupar-se
tots els pastorets
que fan
durant tots aquests dies.
Jordi Gómez,
Ferran Vidilla
de la companyia La Gufa.
Molta merda
i gràcies per venir.
Gràcies a tu.
A vosaltres.