Les 12 del migdia i pràcticament 10 minuts.
Seguim endavant en aquest dijous 16 de setembre,
a poc més de 24 hores que comencin oficialment les festes de Santa Tegla.
Arrenquen demà oficialment a partir de les 7 de la tarda
amb la tradicional crida de les festes
que es farà al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.
I ja fa uns quants anys que la crida de les festes
té un protagonista o uns protagonistes molt especials,
que són el Perpetuador i els Teclés d'Honor.
Especialment el Perpetuador.
Enguany és Joan Salvador, més conegut com a Genó,
una persona, un home de 82 anys que porta tota la vida
vinculat a les festes, amb les barres d'en Saire,
amb el casal Tarragoní i amb un munt d'entitats
i col·laborant encara amb la recuperació
de diversos elements del seguici popular.
Senyor Salvador, molt bon dia.
Molt bon dia.
I moltes felicitats.
Moltes gràcies.
Està molt content?
Sí, clar, són coses que t'honoren.
És una satisfacció.
Al seu costat hi ha l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros.
Alcalde, molt bon dia.
Molt bon dia i moltes felicitats.
Joan, moltes felicitats.
Moltes gràcies.
Demà l'alcalde tindrà l'honor de lliurar-li honoríficament
aquest homenatge que és el de Perpetuador,
aquesta distinció que és el de Perpetuador.
Per què creieu que s'ho mereix Joan Salvador?
S'ho mereix perquè ha dedicat tota una vida a la ciutat,
ha dedicat una bona part de la seva vida a les festes,
a la cultura i a les tradicions,
a la joventut tarragonina,
després amb tota la seva activitat,
fins i tot la seva activitat professional
no anava desvinculada de totes les activitats de la ciutat.
I jo tinc una anècdota que em va passar amb ell i els seus fills,
la Molassa, te'n recordes?
I tant, que me'n recordo.
La Molassa és el que és gràcies a ell i els seus fills
que vam decidir tirar pel recte a la dècada dels 80,
quan un artista ens havia deixat penjats
a un mes i mig o dos mesos de presentar la Molassa.
Teníem les exposicions a l'antic ajuntament preparades,
tot plegat,
i al final, cuita corrents,
vam decidir anar a veure el Serramià
i el Serramià ho va solucionar molt bé, a més a més,
perquè a més ha sortit un element extraordinari.
I a més ho mereix per una altra cosa,
que és mèrit d'ell, però també de tota la seva família.
Tota la família, amb tres generacions,
s'han anat vinculant a la festa,
això també és molt important.
Tota la família, perquè realment els seus fills demà
també rebran la distinció de teclers d'honor.
Senyor Salvador, com veu la festa?
Bé, molt bé.
És una cosa molt lluïda,
vull dir, aquí a Tarragona,
jo no l'he vist en cap puesto tan lluïda com aquí.
Per què li diuen, Genó?
Bé, jo els meus primers set anys
vaig viure a França.
Els meus pares l'any 25 van anar a viure a França
i llavors l'any 28, quan vaig néixer jo,
vam vindre aquí perquè naixés aquí,
perquè s'he de reunir,
i llavors me van tornar a prendre cap allà
i va ser fins als set anys.
I llavors, clar, allà, doncs Genó
és Juanito en francès.
Aquí el Pirineu també diuen Genot.
Vull dir, doncs,
i com que a casa em deien Genó,
doncs els veïns Genó i Genó i Genó va quedar.
I s'ha quedat per tota la vida.
Sí, inclús el meu fill gran,
que també es diu Joan,
també li diuen Genó.
Quan torna a Tarragona, doncs,
i d'alguna manera s'involucra en Santa Tecla?
Torno a Tarragona al 35.
Però, clar, llavors jo tenia 8 anys.
I llavors, doncs, ja va vindre la guerra,
ja es va acabar tot.
I la postguerra, doncs,
fins que no es va començar a fer coses,
doncs va tardar una mica encara,
perquè, doncs, va quedar molt destrossat tot.
Però vaig començar a les bars d'en Saire,
que és el primer que va sortir.
L'únic que hi havia.
No hi havia res més,
com si diguéssim en aquells moments aquí.
I acabat de dos anys,
doncs, vaig continuar amb les sardanes
i després vaig ser dels fundadors
del casal Tarragoní,
també, que organitzaven el concurs
i els aplecs.
I sempre he estat vinculat.
En acabat vaig formar una entitat
dedicada exclusivament a la sardana,
que és la que va crear la Molassa.
I els primers molassers eren tots sardinistes.
Durant els primers anys
va estar portada la Molassa sempre
per sardinistes.
De quins anys parlem, d'això de la Molassa?
De l'any 88, cap aquí.
De l'any 88.
Però, clar, vostè comença en plena postguerra.
Sí.
Ani 44, 45?
Sí, sí, 44.
I com era la Tarragona d'aquell moment?
Era molt pobra.
Era molt pobra.
on pràcticament no hi havia res.
El seguissi,
es pot dir que era inexistent,
perquè els gegants, els nanos,
el meix de les timbales
i poca cosa més,
el banc de bastons
i el dames i vell
l'any que no els hi prohibien.
Vull dir,
i s'acabava...
Les barbenes
eren bastant importants
que les feien aquí a la Rambla,
o sigui, en del tram,
aquest que estem ara,
hi feien concert a la banda municipal.
El del mig hi feien ball
i el d'allà a les tresines
hi feien sardanes.
I a les bar d'en Saïda
què comença a fer?
Pues a ballar ballets,
ballar ballets allí amb les bars
i les feien exhibicions
pel Santa Tecla
i per les festes
i pels pobles,
però allí vaig ser poc temps,
i vaig ser potser uns tres anys només,
perquè ja vaig agafar les sardanes
i ja vaig dedicar exclusivament
a les sardanes en aquells moments.
Des del Casal Tarragoní?
I amb el Casal Tarragoní.
És que en aquell moment,
dels anys 40,
mai s'havien fet tantes sardanes
com allà vorens.
allà vorens feien per Santa Tecla
com a mínim 9 audicions de sardanes.
O sigui,
a la vigília ja venia una copla,
ja tocava el migdia a les 12 aquí a l'Azambla,
a la tarda a les 7,
a la nit a les 2.15.
El dia de Santa Tecla tornem-hi,
el dia de la Mercè també,
i si la Mercè que hi ha dissabte,
que encara hi havia el domenatge,
llavors 12 audicions de sardanes.
Llavors per masses,
i ara per massa poc,
però bueno, què farem?
Que curiós, no?
Això que ens explica.
Segur que molta gent que ens ha escoltat
ens sorprèn que en plena postguerra,
en plena franquisme,
les festes tinguessin més audicions de sardanes cara.
Sí, bueno, és el que prometien.
Era l'únic que permetien en aquell moment.
Això mateix.
I anava molta gent,
perquè com que no costava res,
era de franc,
i de diners no n'hi havia gaires en aquell moment,
perquè no van servir els que tenien.
Vull dir, doncs,
clar, era difícil fer alguna cosa en aquells moments.
I aquest model de festes a Santa Tecla,
tan pobre,
tan poc lluït comparat amb l'actual,
durant quants anys es manté?
Bueno, fins a la mort de la dictadura.
Quan va començar la democràcia,
llavors, quan va créixer,
va ser el boom.
Van començar amb l'àguila,
després el drac,
després ja la molassa,
i cada any, cada any,
van sortint coses noves.
I això és important.
És a dir, que les festes de la dictadura
es mantenen durant pràcticament
3 o 4 dècades inalterables.
I tant.
I què feia vostè, doncs,
en aquella època?
Com col·laborava?
Com volia servir,
d'alguna manera,
a la ciutat?
Bueno, jo llavors ballava a sardanes
i anàvem,
van donant concursos
per tota la província,
per la província de Lleida,
per la província de Barcelona,
vull dir,
anàvem,
portàvem el nom de Tarragona
per tot arreu.
I això,
com que, doncs,
com que els meus fills
també van continuar ballant,
acabat,
van començar ballant
amb coses infantils,
amb juvenils,
amb grans,
vull dir, doncs,
jo no ho vaig deixar,
perquè jo,
inclús,
doncs,
encara no fa gaires anys
que encara ballava
en colla amb veterans,
no li hem abandonat mai
a la sardana.
I amb el pas dels anys,
vostè, per cert,
és fuster,
ja ho deia l'alcalde
que tenia alguna cosa
a veure amb la,
amb la,
amb aquesta feina
i amb aquesta col·laboració
i recuperació
dels elements
del seguici popular,
aleshores,
quan arriba la democràcia
i en aquests primers anys
de finals dels 70,
principis dels 80,
vostè es comença
a involucrar clarament
també amb tot el tema
dels elements
del seguici.
Sí, bueno, clar,
doncs,
llavors el recuperar
nosaltres vam veure
l'àguila,
vam veure el drac,
vam dir que,
doncs,
també podríem fer alguna cosa
i de les coses
que hi havia per recuperar,
doncs,
ens va semblar
la molassa
només l'havíem vista
a Vilanova,
com corria,
com es llogava
i, clar,
doncs,
ens va agradar,
van dir la molassa,
el que ens va agradar
més del que quedava
per recuperar
i vam anar a visitar
totes les molasses
de Catalunya,
primer,
triant la més bona
de cada una
i millorar-lo.
Actualment,
la molassa
d'aquí a Tarragona
és la millor de Catalunya,
sens dubte.
Sens dubte.
Sens dubte.
Tenim el millor
seguici de Catalunya?
Jo, per mi, sí.
Jo,
de millor no l'he vist,
tant a Vilanova,
tant a Vilafranca,
que són dels millors,
però, doncs,
no s'hi acosten.
I ara,
en aquests últims anys,
què ha estat fent?
Perquè vostè continua
molt present
en la vida
de les festes.
Bueno,
molt poca cosa,
no faig massa cosa,
no?
Sí que faig
amb alguna cosa,
ara mateix amb el llibre
que va fer el Morant,
doncs l'estic ampliant,
el llibre que va fer
Centany de Sardanes
ara fa 40 anys,
doncs l'estic ampliant
i potser el continuaré,
no ho sé.
Vull dir,
doncs,
i he col·laborat,
doncs,
també amb,
quan van fer els Negritos,
també tot el brancat interior
te'l vaig fer jo,
amb el Bou,
també,
amb el Drac Gros
i el Petit,
i la Molasseta
i la Molassa Gran,
vull dir,
he estat sempre
involucrat en aquestes coses.
Per això no digui
que no col·labora
pràcticament gens,
ahir l'escultora
l'Àngels Cantos
deia en aquest programa
i aquesta hora,
quantes vegades
anem a parlar
amb el Genot?
Sí,
sí,
jo hi vaig sovint,
per allà,
a veure què fa,
ara està fent els nanos,
ja té un cap alli fet,
el del Capità,
molt maco.
Ja l'ha vist,
ja l'ha vist,
el nano Capità?
Sí,
sí,
l'he vist quan me'l feia en fang,
quan el moldejava,
quan l'hem mullat
i ara té quasi cavat,
es pot dir,
només hi falta el gorro.
Què li sembla tot el fenomen aquest
de la Santa Tecla Petita?
És a dir,
aquest fenomen de la Ligueta,
la Molasseta,
tots els elements petits
que han anat a sorgir
en els últims anys.
Bueno,
a mi m'agrada molt,
sempre és millorar,
fer coses és millorar,
i tot el que sigui millorar
és bo,
vull dir,
és bo perquè,
doncs,
així a la Canària
hi participen de petits
i així hi continuen de grans,
tenen un lloc on iniciar-se,
i això és molt interessant.
Amb la Molasseta
ja hi ha intervingut molt
o hi ha col·laborat molt?
Bueno,
jo vaig fer tot l'embrancat interior
i vaig treballar molt,
però doncs,
ja hi ha qui ho porta,
vull dir,
ja hi ha gent que se'n cuiden,
que ho porten,
i si,
ja tinc una neta
que hi ha anat fins ara,
i ara com que és massa gran
ja és per anar amb la petita
i encara és massa jove
per anar amb la gran,
doncs ara porta uns gegants,
uns gegants
que,
bueno,
ja estàvem força bé,
estic molt content.
Han passat més de 60 anys
en fi,
des que comença
a col·laborar
amb l'Esbarra d'Ensaida
i després amb el Casal Tarragoní,
s'ho imaginava això?
Que s'ha detecut la sèrie així ara?
No,
no,
no,
no,
no,
allò amb la dictadura
ni pensar,
no sabies quan s'acabaria,
si s'acabaria mai allò,
i si continuaria com aniria la cosa,
no,
no,
era imprevisible.
Quants anys no van aguantar?
Sí,
bueno,
aquest remei toque,
hem tocat a viure aquesta època,
doncs,
no hi ha altres remei que aguantar-ho,
no hi havia altra solució.
Àlcalde,
realment persones com el Joan
s'ho mereixen, eh?
S'ho mereixen
i són
l'autèntic mèrit
que avui estem disfrutant,
estiguem disfrutant
tots els terribonins
i catalans i catalanes
que en venen molts
i de tot arreu,
del sud de França
també venen a veure les festes,
l'autèntic mèrit
és de gent com ell.
Sí,
perquè si no s'hauria perdut tot.
No, no,
s'hauria perdut tot
i a més a més han posat
l'entusiasme,
jo recordava l'altre dia
quan descobríem la placa
en reconeixement
que ja som festa patrimonial
d'interès nacional,
que és un reconeixement important,
deia que
uns quants joves esbojarrats
l'any 78
anàvem darrere de la banda militar
intentant cantar
i ballar cançons catalanes
per renovar la festa
i llavors
finalment a la dècada dels 80
es va produir l'esclat afortunat
que ara parlava en Joan
i tot un munt de coses al voltant
però qui han tingut el mèrit
són ells,
gent com ell,
gent com el Carles Llorac,
gent com el Salvador Fa
que han estat
els autèntics pilars,
els autèntics pals de paller
de tot això.
La resta,
l'únic que hem fet
és posar la joventut,
l'entusiasme,
les ganes de fer
però ells
amb la seva edat,
amb el que havíem viscut
i havíem patit
són els que hem fet realment
la festa que tenim avui
que és extraordinària.
efectivament jo estic convençut
que és la millor
però no és per jovinisme
perquè realment
és la millor,
és un millor seguici
de Catalunya,
reconegut per tothom,
inclús aquí a 13 quilòmetres d'aquí
també reconegut.
Joan,
podem millorar encara a Santa Tecla?
Es pot millorar les festes?
Sempre es pot millorar,
sempre.
En què la milloraria vostè?
Bueno,
hi ha moltes elements
encara per recuperar.
Vull dir,
doncs,
de mica en mica
si es van recuperant
doncs,
arribarà un moment
que em penso
que ja no sabran
què recuperar
perquè ja n'hi ha tants
que bueno...
Home,
ara el seguici
ja és prou llarg,
prou maco,
prou espectacular.
I tant.
Vostè recuperaria més
tot el que es pogués?
Jo sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
i tant.
Sempre,
tot el que es recupera
és millorar,
per tant,
tot el que és millorable
és molt.
Què li sembla
el reconeixement
de perpetuador?
Home,
jo em penso
que em fan un gra massa,
no sé,
perquè,
doncs,
jo no,
veritablement
no m'ho esperava
perquè,
doncs,
totes aquestes coses
les fas,
però les fas
desinteressadament,
les fas perquè t'agraden,
perquè ho sents,
perquè ho portes dintre
i veus que
els fills t'acompanyen
també i segueixen,
doncs,
i clar,
això,
doncs,
t'anima a continuar.
vull dir,
doncs,
doncs,
clar,
talaga,
una cosa així,
talaga,
bo.
Què és el que més li agrada
de les festes actuals?
Bueno,
l'entrada del Brat
a Santa Tecla
quan llito,
quan tots els elements
ballen tots junts,
allò,
doncs,
és un festival,
és el màxim.
Des d'on s'ho mira,
si em permeten la pregunta,
des d'on s'ho mira?
Des d'allí,
del mig,
també.
Des del mig?
Del mig,
no,
però d'una vora,
perquè les espurges
me fan por,
però si no,
també fora del mig,
si tinguis la tarda
dels joves,
també fora,
vull dir.
I algun altre acte
més íntim,
perquè aquest és espectacular,
que reuneix milers de persones
i tots els elements
el seguissi,
algun altre acte
o algun altre moment
de les festes
que vostè consideri
que és ideal?
Per mi,
l'homolassa,
per mi l'homolassa
quan va allà
sota les escales
de la catedral
i va a veure aigua
a la font,
això,
doncs,
són detalls
que,
com que hi vaig treballar jo,
doncs,
clar,
és la cosa
que més emoció
et dona.
L'homenatge
al perpetuador
i els teclers d'honor
s'ha convertit ja
en un acte simbòlic
dels últims anys
de la crida
de les festes,
alcalde,
és sens dubte
un deute
que tenia la ciutat
o que té encara la ciutat
amb molts tarragonins
i tarragonines,
perquè tenim a més
el cas del perpetuador
en guany
que té la família
tots els fills
que seran distingits
com a teclers d'honor.
La història de Tarragona
ha reconegut
grans personatges,
ha conegut
i ha reconegut
grans personatges,
l'altre dia recordàvem
el passeig Torroja,
l'enginyer Torroja,
el general Redding
i s'ho mereixen segur,
per tant,
aquests han aportat
el bo i millor
de la seva tasca
i de la seva vida
a la ciutat.
La història recent
de la ciutat
té un element
de transformació
i d'identificació
col·lectiva important
que són les festes
i els enginyers
d'aquestes festes
són ells,
gent com en Joan,
el Carles,
el Salvador,
el Pitu Rovira,
gent que ja han dedicat
el bo i millor
de la seva vida
cobrant un sou enorme,
zero,
no cobrant res,
per tant,
de manera altruista,
prenent temps
a la família,
prenent temps
a la seva pròpia feina,
la fusteria,
jo no volia dir
el tipus de negoci
que era,
però la fusteria
del Joan
era i és
un centre de reunió
per tota la gent
que està al voltant
de les festes
i de tota l'activitat festiva,
de fet,
és una botiga
que no té
un gran aparador,
però que el poc aparador
que té
el dedica també
a tenir elements
molt bonics,
en fi,
no ho diré
perquè ja
relacionats amb tot,
amb el pessebre,
la setmana santa,
la festa,
són els autèntics
enginyers
del que avui
estem disfrutant
els tarragonins
i les tarragonines
i han tingut,
a més a més,
la suficient flexibilitat
com per entendre
que la garantia
que la festa
pervivís
és que
les noves generacions
la incorporin,
per tant,
el fet que la Santa Tecla
Petita visqui
és una garantia
de tenir pedrera
perquè les futures generacions
visquin
amb tanta
o més intensitat
que nosaltres
el fet festiu.
I amb això
el tema de la Santa Tecla Petita
que dèiem
és importantíssim
com ha anat evolucionant
la Cercavila Petita,
enguany estrenarem
la Baixadeta Petita
amb la Muleseta
a la Ligueta,
estrenarem un Correfoc Petit,
tot això,
suposo,
Joan,
que l'anima,
que encara l'entusiasme
veure,
vostè,
que ho va veure tan malament,
veure el 2010
com això esclata
i no para.
Sí, sí,
això no para
ni crec que pari mai
perquè la Canalla Petita
els entusiasma
aquestes coses.
I clar,
i tots miren
d'apuntar-se
si l'anima de la seta,
si l'anima de la guileta,
si el que...
amb el que sigui,
amb el ball o el que sigui.
I clar,
això doncs fa que
tinguin una continuïtat.
O sigui,
que l'horitzó
no es veu.
Com un final d'això,
és impossible.
L'horitzó és infinit,
alcalde?
Sí.
infinit,
jo crec que gairebé infinit,
sí, sí, sí.
Podem continuar creixent?
Sí,
perquè no només
es pot créixer
incorporant elements
al seguici,
que també,
de fet,
ja hi ha
dues o tres entitats
que estan
fent recerca
i fent propostes,
en concret,
dues,
segur,
i una tercera possible.
I la comissió
assessora
del seguici popular
s'ho està mirant
amb molta cura
perquè volem,
com sempre,
que siguin elements
amb molta qualitat,
com la molassa,
una molassa,
jo estic d'acord
amb el Joan,
la millor de Catalunya,
segurament,
segur.
Elements de molta qualitat,
elements que responguin
històricament,
que tinguin sentit
històricament,
que es vinculin
directament
a la nostra tradició
i a la nostra ciutat.
S'incrementa,
per tant,
el seguici,
però també
s'incrementen
i s'innoven
coses
que aporten
les entitats
de manera espontània.
a la baixada
de l'Àliga,
que ara
és un acte
absolutament
insuperable
del programa
i que forma part
del programa oficial,
va ser una cosa
de casualitat.
Els de l'Àliga
i els d'Elements
del Bestiari
fèiem una parada
al Pla de la Seu,
netejaven una mica
l'Àliga,
llavors feien la baixada
per les escales
i a poc a poc
es van anar
apuntant,
apuntant,
apuntant gent
de manera espontània
i s'ha incorporat
al programa festiu.
La Santa Tecla Petita
també va ser
iniciativa
d'uns quants pares,
joves,
que dèiem
els negritos,
crec que van començar,
el cos del bou.
Fem una Santa Tecla Petita,
però no sabíem
quina dimensió
agafaria,
agafar la dimensió
que havia d'agafar,
que és pràcticament
una festa en petit.
És a dir,
la gran sort
és que
aquella separació
que en els anys
del franquisme
hi havia entre espectadors
que es miraven
i actors que passaven,
ara no hi és.
Ara tothom es pot incorporar,
tothom pot aportar
la seva idea
o la seva iniciativa
i això enriqueix,
enriqueix la festa.
I tenim elements d'aquests
com tenim elements solidaris,
la donació de sang
o la Santa Tecla
per la gent
que té discapacitat
i que la pugui viure
en primera línia.
Tota la festa,
ara mateix estem
a l'estat
de les festes
i estic veient
elements de merchandising
enormes
i impensables
fa 30 anys.
I menys,
fins i tot,
fa 10 anys
segurament no ho pensàvem
que tot això
podia créixer
d'aquesta manera.
Per tant,
és absolutament
novedor,
enormement positiu
i per Tarragona
li va molt bé,
a més a més,
perquè totes les col·lectivitats,
totes les ciutats
necessitem elements
d'identificació.
Festa Patrimonial
d'Interès Nacional,
aquest és el títol
que estrenem aquest any,
que s'assuma
a altres títols
i altres distincions
que hem tingut.
Com veu la Santa Tecla
d'aquest any?
Més enllà de l'Homenatge
al Perpetuador
i de tot el que comentàvem
del seguici,
en fi,
tindrem espectacles
de tota mena,
activitats solidàries,
esportives,
gastronòmiques,
en fi,
la ciutat d'alguna manera
es transforma
en guany del 17
al 26 de setembre.
Què espera
d'aquesta festa,
alcalde?
Espero,
primer,
ha tingut un mèrit important,
és que en temps
de crisi econòmica
no només
està igual de viva,
sinó que diria
que més viva i tot.
Per tant,
vol dir que la festa
viu
i viu sola
i viu
i palpita
tota la ciutat,
per tant,
batega amb tota la ciutat.
Per tant,
aquest és el primer element.
El segon,
doncs espero
que cada vegada
gent de diferents edats
s'incorpori
de la millor manera possible.
Els primers anys
de les festes
eren molt pensats
per gent jove,
ara s'incorpora
a la Canalla,
s'incorpora també
gent molt gran
que veu la festa,
viu les habaneres
o va a les sardanes,
que també n'hi ha
aquí a la Rambla,
s'incorporan també
des de fa uns anys
grans concerts
que també potser
li faltaven
els primers anys
de la festa
i sobretot
està esdevenint
no només
un patrimoni
ja del poble català
de Catalunya,
sinó
està sent
un referent
turístic
perquè hi ha gent
que ve de tot arreu,
del nord del País Valencià,
d'Aragó,
del sud de França,
de tot Catalunya,
que ve i viu
en els hotels
o se'n va als càmpings
o viu a casa
d'algun familiar o amic
i això també és un fenomen
importantíssim,
aquests dies
no pots trobar taula,
costa trobar un lloc
amb una terrassa
més o menys cèntrica
i això és un element
també dinamitzador econòmic
de primer ordre.
Ja no,
com passarà aquesta Santa Tecla?
Com sempre?
Com sempre,
com sempre.
Què fa a vostè el dia Santa Tecla?
Seguir tota la majoria d'actes
que puc
durant el dia,
a les nits ja no les segueixo.
Però fa l'anada d'ofici,
va a veure el seguici,
després la tanda del seguici,
els castells,
la processó...
Sí, els castells,
com que tinc fills
que hi van i nets,
doncs que pugen,
vull dir,
doncs tinc netes
que fan de xaneta
a la colla jove
i vinc a veure'ls com pugen,
és que els tinc
completament ocupats,
perquè uns són grellers
i vaig a veure'ls
quan ja em toquen la grella,
els altres perquè
vagin al vall de cercolets
o patatuf o el que sigui,
vull dir,
raro és l'hora
que tinc lliure
perquè, esclar,
tots volen que els vagi a veure.
Està molt ocupat.
Sí, sí.
És que a més la seva família
és un cast excepcional.
Sí, sí.
Excepcional no,
però poc habitual,
perquè a més
que els set fills
s'hi dediquin d'aquesta manera,
que siguin distingits
com a teclers d'honor
el mateix dia
que vostè serà
el perpetuador de les festes,
això és pràcticament únic.
Sí, és que aquesta família
és una mica diferent
de la del fa i llorar,
com si diguéssim,
que tots s'han dedicat
a les barres,
però els meus
van començar tots
dedicant-se a les sardanes,
però en camat
ja van començar
escampant-se per tot arreu
i ara n'hi ha per tot arreu.
Diu,
vaig veure el teu fill aquí,
vaig veure la teva filla,
clar, no els han de veure,
en tinc tants
i sempre estan per tot arreu.
A la força.
Ara saludarem
amb una de les seves filles,
perquè en fi,
era impossible
reunir tots els fills aquí
i una de les seves filles,
l'Anna,
vindrà d'aquí una estoneta
i parlarem amb ella.
l'alcalde de la seva família,
això és única, no?
És única
i a més,
efectivament,
molt diversificada,
és que estan...
A tot arreu?
A tot arreu,
a tot arreu.
Van ser dels primers grellers,
a més a més,
que van formar colla,
uns excel·lents grellers,
a més a més,
excel·lents grellers,
però això no a tot arreu,
el sentiment,
i a més a més,
jo me'l trobo,
acte rere acte,
el veus allà aguantant,
perquè a més,
doncs ja té una edat,
té més de 25 anys,
aguanta,
l'acompanyat per alguna neta,
però aguanta allò imperterrit,
cosa que no és fàcil
amb el calendari festiu
i amb els compromisos familiars que té,
però efectivament,
hi ha unes quantes,
no moltes,
però hi ha unes quantes famílies
que han traspassat
de generació a generació
per la sang
i per l'esperit,
han traspassat
aquesta malaltia
de la festa de Tarragona
i això és el que ens fa
també garantir
una estructura excel·lent
de continuïtat de la festa.
Joan Salvador,
ja no serà demà
l'autèntic protagonista
en el primer acte institucional
de les festes,
la crida de les festes
i es han guanyat el perpetuador.
Joan,
moltes gràcies,
moltes felicitats,
enhorabona,
a vostè i a tota la família,
perquè realment la ciutat,
en fi,
vostè esmeres el reconeixement
de la ciutat
i això ho tindrà demà
en aquest acte del perpetuador
que a més,
l'oferirem en directe
a través de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies
i bona Santa Tecla.
Moltes gràcies
i visca Santa Tecla.
Alcalde,
moltes gràcies
i com ha dit el perpetuador,
visca Santa Tecla, no?
Visca Santa Tecla
i una abraçada
i amb tota la teva família.
Gràcies a l'alcalde,
gràcies al perpetuador,
fem una petita pausa
i ara saludem
alguns dels teclers
d'honor d'aquesta Santa Tecla.
Gràcies.