Passen gairebé cinc minuts de dos quarts d'onze.
Aquí estem, en aquesta quarta hora del programa,
d'aquest matí de Tarragona Ràdio de Divendres,
parlant ara durant els propers minuts d'un acte
que tindrà lloc aquest proper diumenge al Cementiri de Tarragona.
És un acte que organitza l'Associació de Víctimes
de la Repressió Franquista a Tarragona.
És un acte d'homenatge a més de 700 víctimes
de la dictadura a la ciutat,
especialment en els primers anys del règim franquista.
Un acte que tindrà lloc a la fossa comuna del Cementiri de Tarragona
i que volem comentar amb la presidenta de l'Associació,
la senyora Montserrat Ginés.
Senyora Ginés, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per què convocen aquest acte?
Per què han decidit organitzar l'acte del proper diumenge?
Bé, seria llarg d'explicar,
però li diria que fa 72 anys que esperem aquest acte
d'homenatge per les més de 700 persones
enterrades en aquest cementiri,
afusellades, 665, la resta mortes en l'hospital
i empresonades a les presons de Pilats i de les Oblates de Tarragona.
I jo soc la neta d'un dels afusellats
i som els familiars que reclamem aquesta dignificació de l'espai
com un espai de memòria
i de pa i vagà també els nostres sentiments de dol
que no hem pogut ni tan sols expressar durant tots aquests anys.
És a dir, han estat unes morts
que no han pogut dir ni el motiu de la seva mort
durant el temps de la dictadura i durant molt temps de la democràcia
tampoc s'han recordat de la repressió franquista, d'aquests morts.
Parlem dels morts de les batalles, de la batalla de l'Ebre,
de moltes batalles durant la Guerra Civil molt cruentes.
Però de les víctimes de la repressió franquista,
és a dir, en pixabcava la Guerra Civil i ja és en temps de pau,
comencen els afusellaments indiscriminats
de totes aquelles persones que van lluitar per les llibertats
i pel nostre país i per la legalitat republicana
establerta en aquell, abans del període del cop d'estat.
I curiosament també, molts d'ells se'ls va jutjar
per adhesió a la rebel·lió, com per exemple el meu avi,
i van ser els que van defensar l'estat democràticament constituït.
Les famílies hem estat durant tots aquests anys
amb aquesta pena interior, dolor interior,
de no poder fer un dol,
perquè la majoria han estat enterrat en foses comunes,
en unes foses que parcialment inclús han desaparegut,
no són totalment les originals.
Hem anat durant tots aquests anys deixant les flors
en diferents llocs del cementiri
i per fi hem aconseguit la dignificació integral,
perquè des dels inicis, des de fa quasi set anys,
l'associació ha intentat que es fes un arranjament de l'espai
que estava completament abandonat,
que es col·loquessin tots els noms de les persones
en un panell a la paret,
això ja es va fer en una primera part el gener d'aquest any,
i com a últim, una escultura que nosaltres,
perquè si l'espai ja estava teòricament dignificat,
no, les famílies necessitàvem aquesta sepultura
que s'anomena dignitat,
que és allò que els van intentar aprendre,
però que no ho van aconseguir,
i les famílies intentem que això se sàpiga,
doncs per apagar el dol,
de tenir un lloc digne,
perquè han estat enterrats però no sepultats.
Ara tenim una escultura que expressa tots aquells sentiments
que han estat ofegats durant tots aquests anys.
L'acte, per tant, de diumenge,
consistirà bàsicament en la inauguració d'aquest conjunt escultòric,
d'aquesta escultura anomenada Dignitat?
Sí, bàsicament, doncs sí, diríem que sí,
però també per nosaltres és molt important el recolzament institucional.
És a dir, són totes aquelles persones que durant tants anys
han estat oblidades,
institucional, per la societat,
institucionalment també han estat oblidades les víctimes de la repressió franquista,
estan uns morts delicats,
d'una història que tampoc s'ha volgut explicar,
d'una història que ha estat apagada durant molts anys.
Per tant, per nosaltres,
és la inauguració com a culminació
de la dignificació integral de la fosa,
però també necessitem aquest recolzament institucional
d'aquest dia, en aquest moment,
les institucions d'aquest país democràtiques
estiguin al nostre costat,
per dins, nosaltres també estem amb vosaltres.
Com podríem explicar,
ja sé que és difícil a través de la ràdio,
com podríem explicar l'escultura?
Ui, sí, sí que us ho explicaré, ho intentaré.
Encara que, per això, deia que potser és difícil,
però per aquells que vulguin anar el diumenge a l'acte
o, en fi, un altre dia, després, quan vulgui.
El diumenge, no sé, un espai obert...
És un grup escultori que dignifica, clar,
evidentment, el conjunt del cementiri de Tarragona.
Com és aquesta escultura?
És molt senzilla, és molt senzilla.
És un... amb dues peces,
és un home adjacent,
que representa, evidentment,
no, la mort, el sofriment,
de tots aquells que van estar,
com us ho deia abans, a la presó de Pilats,
a la punxa, a les oblates.
Doncs, es presa, simplement,
la mort i el patiment.
Un home de l'època, amb una camisa, uns pantalons,
res més que això,
quan van morir ells sense res.
i, després, aquella dona, amb peus,
perquè nosaltres volíem que estigués representada la dona
com una part fonamental de tota aquesta repressió,
perquè van ser les dones que,
afusellada només n'hi va haver una,
per altres que van morir a la presó,
afusellada només n'hi va haver l'Elisa Cardona,
de dues aigües,
però nosaltres volíem que aquesta dona estigués representada
per totes les històries que han anat recollint
a tots els pobles de la província,
inclús, us diria, de l'exili francès,
de gent que va haver de marxar a França,
les històries de totes aquestes dones
que es van trobar soles,
repudiades per la societat,
repudiades inclús per les pròpies famílies,
que van haver de lluitar per aixecar aquells fills
amb la més absoluta misèria per tothom,
però per elles, penseu,
que van ser unes històries duríssimes.
De cada història es podria fer un llibre.
Per tant, nosaltres volíem aquesta representació de la dona
per tot el patiment de les mares,
de les esposes, de les filles,
de les germanes,
que van haver d'aixecar les seves vides com van poder,
amb una actitud,
amb una mà que s'apropa a la cara,
com vulguem dir què està passant amb tot això,
però amb una expressió de moviment del cos,
quan la veieu ho veureu,
de com si volgués saltar a l'home,
és a dir, això ha passat,
però he de tirar endavant,
i van tirar endavant,
amb unes històries duríssimes
per poder-hi tirar les seves vides.
Aquest és un conjunt escultori
que ha impulsat l'associació
en col·laboració amb diferents institucions,
l'Ajuntament, la Generalitat...
No hauria estat possible,
sincerament us ho dic,
que no hauria estat possible,
l'associació sola no hauria pogut,
però que també és important,
que la societat civil estigui darrere
de les polítiques públiques de memòria.
No podem deixar només a les institucions,
però les necessitem absolutament
per poder tirar endavant
tots aquests projectes de memòria.
Ha estat fonamental
l'Ajuntament de Tarragona
i al capdavant l'alcalde Ballesteros,
una clau, una peça fonamental
en aquest projecte de dignificació.
Ha estat fonamental
la Direcció General
de la Memòria Històrica de Barcelona,
amb la seva directora general,
Maria Jesús Bono,
que també des de l'inici
ha anat tot el seu suport.
I ha estat fonamental també
el president de la Diputació de Tarragona,
el senyor Josep Poblet,
que també des dels seus inicis
ens va escoltar
i va dir que era un projecte
que tenia tota la justícia
per poder-se tirar endavant
i que a Tarragona
era necessari fer també
aquesta valoració
de tot el que va fer,
de tot el que va passar
a la repressió franquista.
Hem buscat el compromís,
la complicitat
dels Consells Comarcals
de tota la província.
Hem buscat el compromís
dels ajuntaments
perquè no volíem
que fos només
un projecte de dignificació
exclusivament de les famílies.
Volíem implicar també
a la societat política
i civil d'aquest país.
A l'acte de diumenge,
a més a més,
vostès han convidat
amb tot un expert
com és el professor
d'Història Contemporània
de la Universitat
Rovira i Virgili,
el professor Josep Sánchez Cervelló,
en fi,
un gran expert
en aquesta època
de la història
en tot el que va passar
a la Guerra Civil
i especialment
a les nostres comarques
perquè ell també intervindrà
d'alguna manera
en l'acte, no?
Sí,
ell farà la constrictorització
dels fets
històricament,
no ens toca a nosaltres,
a nosaltres ens toca parlar
com a familiars
de tots els sentiments
arroplegats
durant tots aquests anys
i els patiments
però i de com ha anat
tot aquest projecte
de dignificació
però hem cercat
i com no
a l'amic
Josep Sánchez Cervelló
per nosaltres
un amic
que també ens han acompanyat
durant tots aquests anys
ens ha estat acompanyant
en tot aquest projecte.
Tot això serà
diumenge a partir
de les 11 del matí
exacte
és un acte obert
a tothom, evidentment
no cal que siguin familiars
amb persones represaliades
durant el franquisme
tindrem l'oportunitat
de veure
aquest conjunt
dignificat del cementiri
de la fossa comuna
el que representa
l'amor
l'assassinat
l'afusellament
de 771 persones
en total
estem parlant
de la primera dècada
bàsicament
del franquisme
des del 39
fins al 48
fins al 48
hi ha afusellaments
a Tarragona
la repressió va continuar
evidentment
fins a les acaballes
de la dictadura
pocs mesos abans
de morir el dictador
i hi van haver
encara afusellaments
però a Tarragona
els afusellaments
s'acaben a l'any 48
i amb aquest acte
de diumenge
senyora Ginés
s'acaba d'alguna manera
culmina
és evident
culmina
un dels objectius
principals de l'associació
però s'acaba
fins i tot
la vida
de l'associació
o les activitats
de l'associació
o evidentment
l'associació
s'ha creat
per moltíssimes altres coses
que tenen el seu camí
per davant
i tant
aquesta va ser l'inici
va ser l'inici
aquest és l'origen
aquest és el tema original
que culminarà
el proper diumenge
i amb això
tanquem aquest cercle
de dol familiar
però
obrim un espai
de memòria
perquè també
era una intenció
de l'associació
que hi hagués
un espai de memòria
al cementiri
de Tarragona
també a Pilat
hi ha una petita placa
que recorda
també que allò
era la presó
de totes les persones
que han patit
la repressió franquista
hi ha aquest espai
de memòria
perquè tothom
pugui saber
els fets
que van passar
la memòria
que ha estat
amagada
durant tants anys
però l'associació
evidentment
a partir d'aquí
neix també
una continuació
amb respecte
a la memòria
històrica
democràtica
del nostre país
com per exemple
serien altres
tipus
de troballes
d'aspectes
de memòria
que puguin haver
durant la província
perquè ens centrem
evidentment
a la província
i després
estem molt interessats
també
i estem treballant
amb altres associacions
de Catalunya
amb l'anul·lació
dels judicis
del frantisme
que van ser
il·legals
i legítims
per nosaltres
i volem netejar
la memòria
dels nostres familiars
l'associació
ha nascut
i ha crescut
en aquests últims anys
set anys
en un moment
en què precisament
les polítiques
del govern
de Catalunya
de moltes institucions
de moltes entitats
i de moltes persones
de la societat civil
que representen
la societat civil
han impulsat molt
tot el referent
a recuperar
la memòria
democràtica
d'aquesta època
de la nostra història
com analitzen vostès
aquest fenomen
que s'ha produït
en els últims
8-10 anys
han estat fonamentals
han estat fonamentals
per recuperar
el que dèiem
totes aquestes històries
tots aquests llocs
aquests espais
que recorden
aquesta història
part de la nostra història
que ha existit
que no la podem amagar
és que la història
no es pot amagar
es pot intentar
però no es pot amagar
per tant
tot això
des de les polítiques
públiques
de memòria
s'ha pogut
donar a conèixer
ha estat important
arrel de tota Catalunya
s'han fet
realment
el Memorial Democràtic
i la Direcció General
ha impulsat
polítiques
públiques
de memòria
arrel de tot el país
això ha estat
fonamental
i les associacions
memorialistes
també hem acompanyat
a les institucions
que n'hi ha moltes
moltes institucions
moltes associacions
memorialistes
que han acompanyat
a les institucions
en tots aquests
projectes
i que esperem
que continuïn
esperem que
en aquesta nova etapa
del nostre país
totes aquestes polítiques
públiques
de memòria
continuïn amb la mateixa
força que han estat fins ara
parlant de continuïtat
a Tarraona Ciutat
concretament
consideren que es podria
recuperar algun altre espai
de fet l'Ajuntament
a vegades ha explicat
en fi recordem que es va
recuperar fa un temps
el refugi
que hi ha sota
de l'Ajuntament
s'han fet altres
altres iniciatives
en aquesta línia
falten coses per fer
i alguns responsables
de l'Ajuntament
ens ho havien explicat
relacionats per exemple
amb la torre de Pilats
o amb altres refugis
creuen que s'ha de continuar
i vostès treballaran
perquè es continuï
en el cas de Tarragona Ciutat
i d'altres localitats
de la província
recuperen aquests espais?
I tant
per exemple
aquí a Tarragona
i molt proper
el cas que estem parlant
ara de la repressió franquista
és la muntanya de l'Oliva
que és el lloc
on els afusellaven
l'Ajuntament de Tarragona
ha presentat un projecte
a la Direcció General
i al Memorial Democràtic
per fer també
una dignificació
en aquest espai
i per nosaltres
també hi ha un projecte
que està ja aprovat
per poder fer també
un recordatori
a l'espai
on els afusellaven
que per nosaltres
un espai
era la presó
on sortien d'allà
per ser afusellats
anaven a la muntanya
de l'Oliva
és l'últim espai
que ells veien
quan estaven vius
i després passaven
al davant
a ser enterrats
en foses comunes
A quants familiars
per anar acabant
senyora Gina
quants familiars
representa l'associació
és a dir
quanta gent
s'ha pogut reunir
al voltant
de l'associació
creada fa set anys
tenim més de 160 persones
que són familiars
i amics
vull dir
de totes aquestes persones
represaliades
durant aquesta època
ha estat un treball
laboriós
perquè hem anat
pels pobles
poble per poble
enteneu-me
no vull dir
que hem anat
pels diferents pobles
de la província
i per nosaltres
ha estat
realment molt satisfactori
poder retrobar-nos
amb totes aquestes famílies
perquè hem compartit
sense conèixer-nos
inicialment
moments de la nostra història
que han estat
molt comuns
particulars
en cada família
però molt comuns
i la gent
ens ha obert
la porta
de casa seva
sense conèixer-nos
i ens han explicat
la seva història
i l'hem compartida
i han estat realment
moments molt emotius
doncs aquests familiars
i moltíssima altra gent
tothom que vulgui
es pot aplegar
el proper diumenge
a partir de les 11 del matí
recordeu el cementiri
de Tarragona
en aquest acte
d'homenatge
i dignificació
de la sepultura
a les víctimes
de la repressió
franquista
en aquella primera època
en aquella primera dècada
entre els anys
1939
i 1948
estem parlant
de 771 víctimes
de la repressió
de la dictadura
una iniciativa
de l'Associació de Víctimes
de la Repressió Franquista
que avui hem comentat
amb la seva presidenta
la senyora Montserrat Giner
senyora Giner
felicitats per la feina feta
i que vagi molt bé
l'acte de diumenge
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia