Salomó Torres, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Quines perspectives hi ha en la futura política agrària comuna
que aquest dia s'ha estabat a la Comissió Europea?
De fet, aquest matí hem vist el cinquè document
que el comissari Txolos ha anat elaborant al llarg d'aquest últim any
i, en principi, nosaltres la valoració que fem d'aquest document,
que ja en teníem coneixement ahir, el text,
i, per tant, avui ja hem pogut donar opinió al respecte,
és que, en principi, de totes aquelles problemàtiques
que afecten a la pagesia catalana i, en concret, a la nostra del Camp de Tarragona,
doncs, de caiguda de renda lliure, de manca d'accés al mercat,
d'un mercat absolutament desbocat i que no té cap mena de xarxa
de prevenció per tal que els preus en origen s'enfonsen,
doncs, en principi, no hi veiem res que vagi a arreglar aquest concepte,
tot i que el comissari apunta que s'han d'oferir eines
que vagin a garantir la renda, i, de fet, en això ens ho diu el tractat de Lisboa,
hi ha d'haver mecanismes d'assegurar renda a les explotacions agràries,
hi ha d'haver mecanismes d'un repartiment més equitatiu,
que no vol dir igualitari, per a les explotacions de la Unió Europea,
i que, a més a més, s'han de garantir, doncs,
que el mercat funcioni d'una manera correcta.
de tota la proposta de document que hi ha sobre la taula,
nosaltres no en veiem ni una, per tant,
en principi, som crítics amb aquesta primera lectura
que avui n'ha fet el comissari Txolos,
i com que aquesta vegada, a diferència de les altres vegades,
l'aprovació de la política agrària comunitària,
hi ha una co-decisió del Parlament Europeu,
que ens tocarà atabalar, a partir d'allà,
a tots els diputats catalans, per tal que s'introdueixen
aquells mecanismes que haurien de fer possible
que els pagesos no seguissin perdent renda,
fer possible, a més a més, que les regles del mercat
funcionessin de manera correcta,
i ser possible que el pressupost que hi haurà d'haver,
i això no ho sabrem fins al 2014,
sigui el necessari per fer una política agrària viable
per a una agricultura europea necessària,
però que alhora contempli també l'existència de pagesos,
que fins ara teníem els nostres dubtes.
Tinguent en compte justament això, aquest termini, 2014,
que de fet podem dir que l'impacte real d'aquesta nova PAC
no es coneixerà almenys de ple fins llavors,
fins que s'aprovi la política financera per aquest període,
2014-2020, amb tot, avui mateix,
la Federació de Cooperatives Agraris de Catalunya
ja ha denunciat que aquesta nova PAC
podria comportar pèrdues importants,
i la xifren entre 40 i 60 milions d'euros anuals
en ajuts directes a Catalunya.
Compartiu aquest anunci de la Federació?
Bé, s'ha de veure encara,
és a dir, la xifra total d'inversió de la PAC
a l'any 2009, que aquesta s'ha pagat,
gira al voltant dels 270.000 euros.
Concretament, al Camp de Tarragona
probablement arriba als 16 milions i mig,
i a les Terres de l'Ebre els 41,2 milions d'euros.
És previsible que el 2010 això segueixi,
sí, perquè el pressupost és el mateix,
i aquí també caldrà veure després com es gestioni
a nivell estatal, a nivell autonòmic, etcètera, etcètera,
les previsions que es tenen en quant a pressupost,
és que en principi amb l'acord franco-alemany,
que s'ha de recordar que els dos són contribuents nets
a la Unió Europea,
i hi ha un acord entre aquests dos països,
però alhora també són els dos primers perceptors
d'ajuts directes de la política agrària comunitària.
i si aquests dos estats, en principi,
marquen una mica el perfil pressupostari
de cap allà on ha d'anar la PAC,
tinguent en compte, i això també passarà,
que hi ha una ampliació cap a l'Europa de l'est,
és previsible que per l'estat espanyol,
i per tant també com a conseqüència,
a Catalunya hi hagi una davallada d'ingressos
d'aquesta política agrària comunitària.
Però aventurar-se a donar xifres,
a mi em sembla que és precipitat,
dos, una mica agosarat,
i tres, s'ha de treballar perquè això no passi.
En qualsevol cas, amb aquest horitzó
i amb la incertesa, si més no, que a plan ara mateix,
es qüestioneu la viabilitat d'algunes explotacions?
Per exemple, cereals, l'arròs, l'olivera, els farratges?
Home, ens qüestionem la viabilitat de moltes explotacions
independentment que hi hagi PAC o no hi hagi PAC,
hi hagi recursos o no hi hagi recursos.
T'ho dic en el sentit que encara que es garantissin
tots aquests recursos,
si no s'intervé directament en que els pagesos
incrementen les seves rendes,
les explotacions petites i mitjanes plegaran totes.
Si no s'intervé en que els pagesos puguin tenir accés als mercats,
amb els seus productes,
i accedir al que és el valor afegit de la seva producció,
també.
I si no s'intervé en que els mercats,
com passa en aquests moments,
no estigui perseguit el mal etiquetatge,
no estigui controlada la importació equitativa dels productes alimentaris,
per tant, que estiguin fets amb les mateixes condicions que la Unió Europea
en quant a criteris mediambientals,
en quant a criteris de sostenibilitat,
amb tot el tema de caiguda que hi haurà probablement també el 2014
d'un munt de matèries actives de fitosanitàries.
Per tant, jugarem amb desigualtat de condicions,
independentment del pressupost que hi hagi a la PAC.
Si no s'intervé en tot això altre,
els pressupostos seguirem plegant,
perquè la inviabilitat de les explotacions serà manifestada en tots els camps.
I anant al terreny concret, a Salomó,
aquí a casa nostra, al camp de Tarragona,
quin és el sector predominant de producció
i quina és la seva problemàtica en concret?
Bé, el sector predominant del camp de Tarragona
estaríem parlant que avui pràcticament és l'olivera,
que es dona en totes les comarques,
des del Baix Penedès fins a la Conca de Barbrà,
passant pel Priorat, Baix Camp, el Camp i Tarragonès,
en quant a superfície.
També la vinya acaba sent important, tot i que menys.
La fruita seca continua tenint un pes específic
i probablement el sector que creix més,
encara que amb dimensió i amb volum total de superfície,
és el més petitet, és el sector de l'horta,
que evidentment les condicions d'accés a l'aigua per regar
ho acaba determinant una mica.
El relleu generacional continua sent un problema?
Sí, sí, per descomptat, és a dir, és un dels factors
que hipoteca més la continualitat i la viabilitat de les explotacions,
és a dir, hem de tenir en compte,
i fa anys que ho venim denunciant,
que tenim una mitjana d'edat superior als 55 anys
de titulars d'explotacions agràries,
i això fa que dificulti la innovació,
que dificulti el transformar les produccions
i, per tant, tenir excessos a mercats amb valor afegit.
Malament, quan un sector, la majoria dels que estan al capdavant
d'aquestes explotacions,
pensen més en jubilar-se que no pas en seguir mantinguent l'activitat.
Per tant, el tema del relleu generacional
també acaba siguent un dels pilars fonamentals,
i això no només ens passa aquí,
encara que a França la situació no sigui tan dolenta,
aquest problema també el tenen,
i, per tant, acaba siguent un dels temes també prioritaris.
I, a part d'acabar en Salomó,
també us arriba d'alguna manera,
de retruc o directament, l'efecte global de la crisi?
Aquí fora més discutible,
perquè encara que algú s'atreveix a dir
que el sector agrari no ha patit l'impacte
tan directe de la crisi com d'altres,
a mi el que em toca dir i dir
és que nosaltres ja fa anys que estem en crisi,
per tant, l'impacte ja fa anys que el venim patint.
És més, molt probablement,
si el sector secundari i terciari
no estigués en la crisi que està ara,
avui fora un refugi de molts pagesos
que tirarien la tovallola
perquè les explotacions ja no són viables.
Per sort, això s'aguanta i, per tant, es manté.
I sí, hem rebut l'impacte de la crisi
en quant a que determinats productes alimentaris
d'un cert valor afegit
i que tenien un destinatari
amb un cert poder adquisitiu
està patint molt.
Salomó Torres,
el portaveu de la Comissió Permanent
del Sindicat Unió de Pagèsos.
Gràcies per atendre a trucar a Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.