És un quart de dotze del migdia, un minut.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe matí de Tarragona Ràdio.
Està bé que tinguem el cap en el cap de setmana,
sobretot tenint en compte, i ara ho esmentàvem,
que hi ha una oferta extraordinària d'activitat,
però el proper dilluns l'activitat no s'atura.
Que arribi l'estiu no vol dir que tothom es quedi absolutament passiu,
sinó tot el contrari.
Des de la Universitat Rovira i Virgili ja sabeu que cada any
s'ofereixen cursos d'estiu, en principi,
adreçats a tot el col·lectiu universitari,
però oberts a la ciutadania en general,
i val la pena parlar-ne.
Cursos, us asseguro que és que n'hi ha per a tots els gustos,
de tots els colors, escampats pel territori.
Avui, en tot cas, volem posar la mirada en dos
que arrencaran precisament el proper dilluns.
Un es diu l'altra movida, Barcelona, any 70.
D'aquí una estoneta ens posarem en contacte
amb el seu coordinador, José Carlos Suárez.
I ara us volem parlar d'una altra que començarà el dilluns,
també, com dèiem, a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia,
Risoterapia desencadenant de Salut i Benestar.
Ens acompanyen les coordinadores del curs,
són Maria Antònia Martorell, en Dolors Burgellés,
bon dia a totes dues.
Bon dia.
Benvingudes.
I tenim a l'altre costat, en del fil telefònic,
Montse Muñoz.
Bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
A veure, estàs al telèfon, les teves companyes aquí a la ràdio.
Si aixeques la mà per parlar no et veurem,
tu intervens quan vulguis, eh?
Val, d'acord, d'acord.
Si no, serà una miqueta complicat.
Bé, però està a una experiència agradable, també.
Doncs espero que així sigui, eh?
I que quan acabem totes rient molt, que d'això es tracta.
Sí, sí, d'això es tracta, d'això es tracta.
Ara ho comentàvem amb les teves companyes a l'estudi,
amb la Maria Antònia i la Dolors,
que això de la risoterapia, que fa molts anys,
va arribar aquí com una cosa, mira, una mica frívola.
Has devingut realment una pràctica important
i que ja fa temps es treballa des del punt de vista docent, no?
Sí, sí, jo realment fa set anys que m'hi dedico exclusivament
en aquesta disciplina i des de la docència
i des de la formació continuada dintre d'empreses
i en molts col·lectius.
La veritat és que és una disciplina que va directament a l'ésser humà
i l'ésser humà, doncs ho som tots.
I, indistintament, la professió que exercim
o l'edat que tenim.
De totes maneres, per exemple,
llegint una miqueta el que és el contingut del curs,
els titulars,
el nostre riure com a desencadenant de salut i benestar.
I algú podria dir, aviam,
jo soc una persona que pel meu caràcter ric molt,
però trobo que això de riure
tampoc no m'aporta grans beneficis a la meva salut.
És a dir, a riure també hem d'aprendre, doncs.
Claro.
No sabem riure, en principi.
Sí que sabem riure.
El que passa és que estem molt condicionats.
no és el mateix el riure sanador que els riures, tòxics.
I no és el mateix que nosaltres siguem conscients
dels beneficis que ens aporta el riure,
perquè nosaltres a vegades creiem que riem per riure,
però el riure ens és una via,
una eina d'un mecanisme de defensa,
amb la qual cosa ens ajuda a lliberar tensions.
i fins i tot també el riure ens apropa a les altres persones,
també genera comunicació i ens obre el cor,
perquè el riure en realitat és un llenguatge universal
i que realment neix del cor i en el cor tenim l'amor.
O sigui que realment que no ens siguem conscients
o no ens hagin transmès aquesta informació
no vol dir que a nosaltres no tingui aquesta incidència.
I a més hi ha molts estudis científics que ho avalen.
M'ha cridat molt el terme aquest de riure tòxic.
Sí, perquè clar, no és el mateix.
S'ha de fer una gran distinció
entre quan nosaltres riem amb la gent
o quan ens riem de la gent.
Genera dos moviments molt diferents.
Un moviment, quan tu rius amb la gent,
el que fas és apropar-te, unir un eix a les persones,
i els riures tòxics, quan t'arrius dels altres,
el que fas és separar-te,
generar divisió i generar conflicte.
Bé, Antònia, el riure tòxic aquest és
quan realment el que estem fent
és posar els nostres mecanismes més negatius.
Vull dir, és que és un riure agressiu.
Però això és tòxic.
Clar, clar, ja veus, eh?
Sí, sí.
I no només...
I a més a més això,
que a més a més això sí que no ens porta a salut,
sinó que ens aporta...
ens repercuteix en nosaltres directament en negatiu.
Mària Antònia?
Sí, inclús hi ha persones que quan ve com més neguitós estàs
o en situacions que et provoquen més angoixa,
utilitzen precisament el riure com un mecanisme, no?
Que hi ha vegades que veus que estàs rient
i et planteges-hi per què riu.
I són situacions, inclús en situacions més inadequades...
Home, en un funeral.
Exactament.
I a més, a més, a més,
tu estàs assistint al funeral d'una persona directament.
Exactament.
Que la seva pèrdua et trenca el cor i acabes rient.
Sí, sí.
Aquest seria un riure tòxic.
Seria aquest riure tòxic també al que s'està referint la Montse, no?
O sigui que estàs...
Però també...
Jo també voldria incidir en que aquest riure
moltes vegades també és com una alliberació.
Exacte.
És algú inconscient que ens ajuda a alliberar una tensió emocional
que hem estat retenint molt de temps.
i el que sigui tòxic...
Els de més poden interpretar que és un riure tòxic
perquè es poden interpretar els del nostre entorn
que ens riem d'alguna cosa.
Però és una interpretació dels de més.
Però també hem de reconèixer que la persona que li succeeix això
i que és inconscient, que no pot controlar-ho,
també s'ha de quedar en pau en si mateix
que és una necessitat del cos
d'alliberar una tensió en la que està desbordat.
O sigui que també...
Seria un mecanisme, el que deia.
Té les dues mirades, que pot ser molt mal interpretat externament,
però per la persona que ho viu
també li hem d'acompanyar i reconèixer-li
que potser realment és que en aquest moment
ha sigut generar salut.
Dolors, Maria Antònia, allò que diem
riure per no plorar, és bo o no és bo?
Home, jo penso que sí que és bo.
Riure per no plorar.
Millor riure i més en els moments en què...
M'ha espantat això del riure tòxic a mi, eh?
T'ha espantat.
M'ha espantat una mica.
Ja et veiem, ja et veiem la cara.
La cosa tòxica ja...
No, aleshores, et farà riure en un minut.
Però sí, millor riure que no plorar.
Però a vegades els sentiments que són negatius
és el riure per no plorar.
els podem transformar o diguem-ne que és una mena de...
de mirar, no puc fer altra cosa, no?
Com de resignació.
En qualsevol cas, totes dues coses són expressions d'emocions.
Llavors, les emocions són les que són,
les emocions són sempre bones.
I cadascú les ha d'expressar també
en funció del moment en què està sentint
i el que li acompanya en aquell moment.
Si és el que dèiem,
si a lo millor una situació per més desgavellada
que et pugui semblar,
a un li genera riure,
doncs per què no riure
si és el que en aquell moment li ve de gust, no?
El que és terrible és quan...
I no és el cas del funeral, eh?
Poden ser en situacions quotidianes,
diguem-ne que no estàs perjudicant a ningú
amb el teu riure,
sinó tu mateix,
perquè a vegades,
i lamento dir-ho,
però a vegades ens pot passar a nosaltres,
fins i tot aquí a la ràdio,
no pots reprimir el riure
davant d'una situació X,
que potser no té cap gràcia,
però escolta,
a tu te'n fa,
i no pots reprimir el riure.
Parlem d'una situació aquí a la ràdio,
qualsevol persona,
en una entrevista de feina,
situacions delicades,
diguem-ne que no li passa res a ningú,
que no són transcendents,
però que et poden crear un perjudici.
No es pot reprimir el riure a vegades.
Clar, jo penso que és el que deia també la Montse,
és que tampoc ens han ensenyat
a tindre aquesta informació
i a acceptar,
a acceptar que un pugui riure
d'una situació que per una altra
no genera aquesta expressió, no?
I llavors, bueno,
ens falta potser aquesta educació
i acceptar que les situacions són així, no?
I que cadascú la pot expressar
de la manera que sent, no?
De fet, seria...
Bé, la Montse ho pot explicar millor,
però seria a través del curs també
aprendre a tenir més eines
per gestionar també aquestes emocions, no?
O sigui, és una forma de veure
com es poden expressar
i en quin context es poden expressar.
La Montse gestiona aquestes emocions, no?
El que diu la Mària Antònia.
Sí, mira, per mi la risoterapia
és una filosofia de vida,
jo l'he incorporat a la meva vida quotidiana
i per mi és una eina d'autoconeixement.
I sobretot el que necessitem és això, no?
Autoconeixer-nos i saber una miqueta com som
o com reaccionem i acceptar-nos.
Perquè si no, el que fem és generar com una lluita
contra nosaltres mateixos,
sigui en les emocions,
sigui en els pensaments
o sigui en els comportaments.
I crec que el que és necessari
és acompanyar les persones
a que prenguin consciència
del que som,
de com som
i d'acceptar-nos
i valorar-nos i reconèixer-nos
i estimar-nos per tal com som.
Clar, però no és fàcil, Montse,
perquè en una societat com la que tenim
mostrar-se riallé,
mostrar-se positiu,
a vegades hi ha qui ho interpreta
com una pèrdua d'autoritat
per als altres,
com que ets una persona feble...
És a dir, que hi ha aquesta mala interpretació.
Però arriba un moment
en què tu has de decidir.
Nosaltres, cada un individualment,
sempre, sempre estem triant a la nostra vida
i tu has de triar com vols viure la teva vida
perquè si la vols viure depenent dels altres,
sempre et sentiràs insatisfet
i que sempre sentiràs que et falta alguna cosa
o sempre estaràs amb angoixa.
I arriba un moment en què has de decidir
si vols viure la teva vida
com tu creus o tu sents que necessites viure-la.
Perquè si al cap, realment,
la felicitat la tenim cada un dintre
i l'hem de trobar a dintre,
amb nosaltres mateixos.
Perquè demanar-la i exigir-la a l'exterior
és una cosa inalcansable.
És que és el que ens han vengut,
ens ho han vengut així,
però és una eina de màrqueting,
no és real.
I la veritat és que hem d'anar cada vegada
a ser més autèntics
i a caminar cap a la veritat,
la veritat de cada un.
Dieu que el riure és un desencadenant de salut,
al final ho hem descobert.
Són pura química,
i les nostres emocions són pura química també.
Quins beneficis ens reporta
el tema de la salut, Montse?
Doncs mira, el riure,
de moment, ja una vegada comences a riure,
ja la nostra hormona cortisol de l'estrès
ja es redueix ràpidament.
E inclús els estudis demostren
que encara que sigui un riure forçat,
perquè hi ha moltes persones que a vegades me diuen
que això m'he de riure per riure,
és que a mi em costa començar a riure.
És igual, només que tu comencis
a generar la corba a la teva boca de la rialla,
el cervell ja comença a interpretar
i ja comença a tenir uns desencadenants fisiològics
encaminats cap al benestar.
I això té una incidència a nivell físic,
a nivell mental, a nivell emocional
i a nivell espiritual,
perquè et connecta també amb tu mateix,
amb la teva essència.
Torno a dir, el riure neix del cor
i en el cor és on s'ubica l'amor
i on s'ubica el sentiment d'unitat
i de connexió amb un mateix.
O sigui que també m'agrada ampliar-ho
a la visió holística
també com una eina espiritual,
de connexió amb un mateix,
que és cap on també la humanitat
necessita anar-se caminant,
a connectar-se amb si mateix
i des d'aquí, des d'un mateix,
és quan pots generar connexió amb els altres,
però no per carencies i per necessitats
i per dependències,
sinó pel goig de compartir
i de la complicitat.
Però s'ha d'aprendre a riure
perquè quantes vegades no hem sentit
allò de morir-se de riure,
trencar-se de riure,
és molt gràfic perquè a vegades
tot el que és la musculatura abdominal
t'acaba fent mal.
A mi m'han dit que això tampoc no és bo.
Des del que és la gestió del riure
que hem d'anar amb compte amb això, no?
No és veritat,
el que passa és que sí que és bo,
el que passa és que no en tenim practicar.
El que hem de fer és,
igual que tu quan vas a practicar un esport,
no pots arribar el primer dia
i aixecar una pesa de 100 quilos,
doncs hauràs de fer-ho progressivament.
El riure també és cada dia dedicar-te,
només que ens dediquéssim 5 minuts a riure,
5 minuts,
és que la nostra vida ens transformaria.
Què és el que es fa en un curs com aquest
que començareu el dilluns?
Què és el que es fa exactament?
El que es fa és un viatge transformador
realment cap a un mateix
i és una experiència única
i és una experiència en la que
a través de treballar
és anar posant consciència a un mateix
des de lo corporal,
des de lo vivencial,
des de l'expressió corporal,
a la musicoterapia,
als jocs,
al riure,
a la relaxació,
és que hi ha moltes,
formen part moltes altres disciplines,
saps?
I d'aquí,
doncs és un viatge.
I un curs pot prendre part
qualsevol persona pot introduir-se
en el món de la risoterapia?
I tant,
i tant.
Qualsevol persona,
perdona,
Maria Dolors,
qualsevol persona que realment
tingui ganes d'experimentar-se.
i a descobrir
i sigui curiosa.
I Maria Dolors...
No, anava a dir que de fet
és un curs
que el que pretén
és potenciar
tot el que és
l'expressivitat
i la comunicació,
no?
La relació interpersonal
i intrapersonal,
amb tu mateix,
com deia ella.
Totalment.
I no només està,
diríem que el curs
no és tota l'estona estar rient,
i no seure i rebre
ja...
Sinó que hi ha activitats
i activitats de relaxació,
i activitats de treball del cos,
hi ha una part de la importància
que també té la música,
la comunicació i la interacció
amb el grup,
i tot això,
al fer-ho d'una forma intensiva,
fa que els resultats
siguin encara més beneficiosos
al final del curs.
De fet, vosaltres,
acadèmicament,
durant el curs,
ja introduïu
el tema de la risoterapia
en el que és
l'escola d'infermeria, no?
Sí, exactament.
Sí, en la diplomatura
sempre hem tingut,
bueno, sempre,
des de fa diversos anys,
m'assembla que anem a parlar,
han fet 14 edicions,
Montse, és així?
Sí, sí, sí.
Unes 14 edicions
amb els alumnes
de la diplomatura
oferint aquesta assignatura
de crèdits lliures,
el riure com a una eina terapèutica,
perquè, de fet,
la professió infermera,
doncs és una professió
en què l'autoconeixement,
precisament,
aquest control emocional
ha d'estar molt...
I és una forma, també,
tot i que estava obert
a tots els alumnes
de la universitat,
però el fet de,
com a infermeres,
també cuidar aquest aspecte
de salut,
de benestar,
de confort de la persona,
que hi ha vegades
que només se'ns veu
com a...
bé,
com a...
que estem a l'hospital
i...
però també estem
en l'àmbit
de la promoció
i la prevenció
de la salut.
en aquest acompanyament vital
de la societat,
des que neixen,
des que esteu al paritori
fins que arriba
l'últim moment,
vull dir,
feu l'acompanyament
de les persones...
Al llarg de la vida.
Més que...
No, ni més ni menys,
però d'una manera
diferent i molt intensiu,
no?,
que d'altres professionals.
i vam tenir la sort
de conèixer la Montse,
que ella és rissòloga
i a partir d'aquí
va ser quan vam crear
aquesta iniciativa
i després poder oferir,
doncs a més gent
de la societat
a través de la Universitat d'Estiu.
Perquè estan oberts a tothom,
no cal ser
de la comunitat universitària.
I, de fet,
l'experiència
en la Universitat d'Estiu
ens ha anat donant
aquesta visió,
que potser aquest any
serà la quarta edició.
El primer any
se va quedar com a més tancat
en estudiants de la universitat,
però les últimes edicions
hem trobat
que han vingut gent,
per exemple,
molta gent que està
a secundària,
en l'espai també
de formació,
i que, bueno,
en aquestes dates
també és
com un alliberament,
també poder fer
una activitat
d'aquest tipus,
quan acaben
amb el curs
escolar i demés.
I gent que,
simplement,
té ganes
d'experimentar.
I, inclús,
el que comentàvem
alguns anys
s'ho han dit,
amb el perfil
també dels propis
estudiants
de la universitat.
Recordo
el primer any
que van vindre
algun estudiant
de químiques
o d'econòmiques
o empresarials,
que va ser també
una experiència
molt positiva,
molt gratificant,
perquè se van generar
molts canvis
i ells mateixos
ni s'ho imaginaven.
Comença dilluns,
no sé si algú
ha interessat
estar a temps
o teniu ja
tancat,
està tancat,
ja.
Podem dir que
és un dels cursos
de la universitat,
d'estiu,
els organitzadors
de la universitat
ho saben,
que dels primers
que cobreixen
les seves places.
això és simptomàtic,
això vol dir
alguna cosa
i és positiu
d'altra banda.
Que les persones
necessiten riure
realment.
L'agus que et quedes
exactament.
Però no en allò
de riure
perquè toca un dia,
no, no, no.
És el que
diu la Montse,
que sigui
com una pràctica habitual.
Poder deixar anar
aquest nen
que tens dintre
i deixar-lo...
Riure,
somriure també,
no cal passar-se,
no, Montse?
El somriure
també puntua,
no?
Sí, sí, sí,
totalment.
Jo sempre dic
la corba
del teu rostre,
si els teus llavis
estan encorbats
cap a dalt
ja és un somriure
i ja s'activa
fisiològicament
tots els mecanismes
de benestar
o si és la corba
cap a baix.
O sigui,
és que alguna cosa
tan senzill,
tan simple com això
és impressionant
el que desencadena
i també volia afegir
que aquí
l'Universitat Estiu
per a mi
és un regal.
Bueno,
tot des que
vaig conèixer també
la Maria Dolors
per mi va ser un regal
i la Maria Antònia
i que m'ha regalessin
aquesta oportunitat
de col·laborar amb elles
perquè a mi
m'ha portat
superenriquidores
i de conèixer
l'oportunitat
de conèixer
persones superespecials
perquè cada una
de nosaltres
som úniques
i especials
i m'ha reafirmat
alguna cosa
que jo intuïa
i a la vegada
també m'he trobat
amb persones
que han vingut
i que ho han fet
com realment
perquè han estat patint
o estaven passant
per una malaltia
com les que coneixem
ara del càncer
o malaltia
que t'enfrenten
amb el final
d'aquesta etapa
de la teva vida
i que després
d'haver viscut
aquesta experiència
la seva vida
els ha canviat
i ho puc dir
públicament
perquè elles
personalment
m'ho han transmès
després
he seguit
un manteniment
una comunicació
amb elles
i sempre
m'han estat
agraint
que gràcies
perquè
aquell curs
que van fer
a la universitat
d'estiu
d'aquells cinc dies
va haver un clic
que va haver un abans
i un després
a la seva vida
per a mi
sento
que realment
inclús
en persones
que han estat
en una etapa
de la seva vida
doncs això
entre
no saber
què succeiria
i experimentar
aquest tipus
de curs
realment
els va enfocar
cap a
allargar
o veure la vida
amb uns altres ulls
sentir-la
experimentar-se
i sobretot
des de si mateix
rissòloga
quina gran professió
ser rissòloga
he de reconèixer
que hi ha molta gent
que m'enveja
gran ofici
sí senyora
i després
m'hi diuen
uau
quina feina
que fas
i he de reconèixer
però que
que també
és com un fruit
jo també
he estat caminant
en aquest camí
de la vida
que tots
estem fent
i crec
que estic
també
on
per el que
he apostat
i apostar
per això
també
m'ha suposat
treure moltes pedres
del camí
però realment
també val la pena
apostar pel que sents
i caminar
i
anar cap on
el teu cor
et porta
i el meu cor
m'ha portat això
i estic
i em sento molt afortunada
i agraeixo
tots els que
han fet possible
pel camí
això
i espero
espero seguir-ho fent
durant molt de temps
doncs el dilluns
et tindrem aquí
Montse
i podrem gaudir
d'una nova sessió
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
quantes
quantes persones
Maria Antonia
Dolors
teniu inscrites?
30
30
perquè clar
la dinamització del grup
ha de ser
amb un conjunt
de persones
reduït
de fet
crec que
quan vam començar
la universitat d'estiu
no sé si teníem 20
o
unes 20 places
i com
augmentar una mica
perquè
i progressivament
hem incrementat
fins a 30
que ja considerem
que és el punt
on podem arribar
perquè...
Déu-n'hi-do
hi ha una varietat
extraordinària
els cursos
ja us ho dèiem
aquest de la risoterapia
i ara tenim
a l'altre costat
del fil telefònic
José Carlos Suárez
és el coordinador
d'un curs
que comença
l'altra movida
a Barcelona
a l'any 70
José Carlos
molt bon dia
bon dia
bon dia niña
dónde te tenemos
en Barcelona
bueno
estás más cerquita
más cerquita
más cerquita
en Barcelona
preparando el curso
o qué
bueno
preparando también
otras intervenciones
que tengo también
en otros cursos
porque acabo de llegar
de una tesis doctoral
y voy como loco
ya m'ho imagino
pero el dilluns
estarás aquí
para el curso
sí
por supuesto
no precisamente
esta es otra Barcelona
esta es una Barcelona
más de los 60
de esa Goix Divín
que en cierta manera
ellos crean
un cargo de cultivo
para que aparezca
esa otra Barcelona
que es una consecuencia
de ella
pero quizás
tiene un punto
de ser una Barcelona
más canalla
y no tan señorita
y jugando tanto
eso
a la Goix Divín
clar
és que aquesta era
sí
molt progre
però escolta
tots eren botjassets
i déu-n'hi-do
els cucharros
i el ritme de vida
que portàvem
diguem-ho clar
tothom ho pensa això
i és evident
i has escrit
quina és aquesta altra Barcelona
que tu proposes
al teu curs?
esa otra Barcelona
es una Barcelona
que precisamente
no ha interesado
a los poderes políticos
desde la democracia
hasta ahora
ni desde
de la derecha
de Convergencia
ni incluso
la izquierda
del PSC
porque mucha gente
de la Goix Divina
bueno
fueron miembros también
incluso del PSUC
entonces
es una Barcelona
que tiene
unas connotaciones
más de carácter
anarquista
y yo creo
y yo creo que
precisamente por eso
pues no le ha interesado
gente que
ya en aquel momento
se cansó
bastante
del juego
que estaban llevando
ciertos partidos políticos
sobre todo
de izquierda
iban por libre
y entonces
Barcelona
realmente
parafraseando
aquella frase
de París
era una fiesta
Barcelona
en los 70
era realmente
una fiesta
y era el oasis
de la vanguardia
en España
y por eso
mucha gente
recalamos en Barcelona
porque era
bueno
lo más que había
en ese momento
Sabes tú
José Carlos
que para entender
una miqueta
millor
es una miqueta
posar el reclam
¿sería la Barcelona
aquella
per ejemplo
de Ocaña?
Es la Barcelona
de Ocaña
es la Barcelona
de Mariscal
es la Barcelona
de Barceló
es la Barcelona
de Jaume
Es la Barcelona
del Pau Riva
es la Barcelona
que empieza
a llegar
en Libyen
Ciater
es esa Barcelona
que realmente
ha quedado
un poco olvidada
pero quizás
una figura
emblemática
pues sea Ocaña
de hecho
va a estar
aunque él
físicamente
no estará
desgraciadamente
pero sí que
va a estar
muy presente
por medio
de gente
que vivió con él
veremos también
una película
también emblemática
yo creo que
la mejor de su director
Ocaña
Retrato Intermitente
eso es
de Ventura Poms
como digo
yo creo que
la mejor película
de Ventura Poms
la primera
y la mejor
y va a estar
muy presente
con nosotros
Has parlat
d'aquesta figura
una miqueta
com has estructurat
el curs
pues el curso
se ha estructurado
un poco
en bloques
estamos durante
cuatro o cinco días
que son
desde el lunes
hasta el jueves
cuatro
cuatro perdón
y entonces
tocando
distintos bloques
temáticos
tendremos un poco
ese contexto
periodístico
político
en el que
contaremos
con Pepe Rivas
el director
del Ajo Blanco
y Ana Briongo
es un personaje
el Ajo Blanco
también estará
present
claro
Pepe Rivas

para mí
el mejor
de los Maragall
el pequeño
de los Maragall
que terminaría
suicidándose
y luego
también
tenemos
todo el tema
del underground
el cómic
y ahí estará
Ocaña
también
reivindicamos
las libertades
sexuales
que en ese momento
se exigieron
después de
tantos años
de franquismo
y ahí vendrá
Armandes Fluviat
que nos hablará
de las conquistas
de gays
y de lesbianas
estará Ángel Santos
tocando también
el teatro
tendremos a Pau Riva
hablándonos también
del contexto
de la música
y a veces
ese exilio
que tuvieron que hacer
más de un catalán
irse a Madrid
recordemos que
Sisa
terminó llamándose
durante un momento
Ricardo Solfa
cansado
de esa
cultureta
que Convergencia
promocionó
en un momento dado
y tendremos
también a un representante
que nos hablará
de cómo terminó
todo en Madrid
y es
José Manuel
perdón
Lechado
es que no me acuerdo
el nombre
y es una persona
que ha escrito
un libro
una persona
bastante joven
y un libro
emblemático
sobre todo
ese movimiento
José Manuel
me viene ahora
a la cabeza
José Manuel Lechado
y luego todo
lo acompañaremos
con distintas
proyecciones
por las tardes
y mesas redondas
Quin gran curs
José Carlos
innovador
no havien fet
aquesta època
estava
com tu bé deies
una mica
abandonada
dels grans mitjans
i has començat
a dir noms
i a fer una mica
d'inventari
i clar
a partir d'aquests
ens acudeixen
moltíssims més
del que van representar
a la cultura
del nostre país
als anys 70
imparables
movida madrileña
movida marrileña
però Déu n'hi do
la moguda
que hi havia a Barcelona
claro
és que ese es el tema
yo era una vieja aspiración
quería reivindicar
lo que fue la movida
en Cataluña
que fue anterior
a la movida madrileña
como te he comentado
por intereses
de tipo político
aquí no se le prestó
atención
y en cambio
otro político
en Madrid
que era muy listo
que era tierno galván
pues la capitalizó
y hoy día
hablar de movida
es hablar de sinónimo
de la movida
de Madrid
entonces reivindicamos
eso
podían haber estado
otras muchas personas
que yo las considero
personas
valiosísimas
y además
que han intentado
en otros momentos
tirar adelante
para hacer algo de esto
y se las ha frenado
como Rafael de España
incluso el propio Loquillo
mucha gente
que estuvo
en ese momento
y bueno
al final
pues
hemos tirado adelante
y la verdad
que estoy muy contento
porque
hasta el lunes
me parece que
tenemos matriculados
alrededor casi
de 70 alumnos
Déu n'hi do
70
que es la universitat
d'estiu
que la gent
ja es campar la boira
vull dir que
podem anar d'oients
alguna sessió
sí
por supuesto que sí
molt bé
tots en general
si ens volem acostar
a la Fundació Caixa Tarragona
a l'Auditori del Carrer Pere Martell
gran iniciativa
José Carlos Suárez
enhorabona
de veritat que sí
serà molt enriquidor
i amb aquest reguitzell
de persones que van ser testimonis
i van viure aquell moment
i ho poden explicar
de primera mà
moltíssimes gràcies
gràcies a ti
fins aviat
que vagi bé
adeu-siau
adeu-siau
escolteu
teniu un problema
vosaltres
com la resta de professors
i professores
que esteu a la universitat
d'estiu
que no podeu estar
en dos llocs alhora
perquè jo crec que aquest curs
us agradaria molt
perquè anàveu escoltant
el José Carlos
i us sentíeu identificats
i dir
jo vull venir
però heu d'estar rient
exacte
moltíssimes gràcies
de veritat
enhorabona
per les iniciatives
que teniu
els diferents
professionals
de la URB
per donar aquesta oportunitat
insistim
de manera formal
amb els crèdits
i tot plegat
estar adreçat
a persones
que després
poden utilitzar
estudiants
aquests crèdits
però que en bona part
de tots aquests cursos
com a oients
estan oberts
a la ciutadania
en general
Antònia Maria Antònia Martorell
Dolors Burgeolés
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana
adeu-siau
a la ciutadania