Falten sis minuts per arribar al punt horari de 3 quarts 11 del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat de política, ara volem parlar bàsicament d'economia
i del sector industrial des d'un punt de vista sindical,
perquè tenim una trobada avui a Tarragona,
una trobada que s'acaba ja avui,
de delegats i delegades de comissions obreres de tot Espanya
vinculats al sector de les indústries,
de la indústria química i textil especialment.
És una cloenda, la d'avui, d'aquest sindicat,
el Palau de Congressos de Tarragona,
que presideix el secretari general del sindicat a nivell de tot Espanya,
Ignacio Fernández Tocho.
Tenim la unitat mòbil aquest matí instal·lada a l'entrada,
a l'accés al Palau de Congressos,
i allà tenim el nostre company Josep Ardila.
Bon dia, Josep.
Bon dia, Ricard.
És avui la sessió de cloenda, com dèiem,
d'aquesta trobada de comissions obreres.
Ha arribat ja el secretari general del sindicat,
l'heu pogut veure?
Encara no ha arribat, perquè ens comentaven que arribava a l'AVE,
a l'estació del Camp de Tarragona,
cap a un quart d'11 del matí.
Per tant, encara no ha arribat, però estava ja a punt d'arribar,
perquè, de fet, a tres quarts,
s'iniciava l'acloment d'aquesta de conclusions.
I és que, des del passat dimecres a la tarda,
uns 500 delegats de tot Espanya,
de comissions obreres,
afiliats al sindicat Fiteca,
que és el que aglutina totes les empreses del sector químic,
tèxtil i de la pell,
doncs han estat debatent
quines serien, doncs, una mica les millors solucions
i quin és l'estat actual de la situació del món de la química
en aquest context global de crisi econòmica.
Has pogut parlar amb algú?
Amb algun dels responsables?
Sí, hem pogut parlar amb el secretari general de Fiteca,
el Joaquim González,
i també amb el secretari general
de la Federació d'Industries Químiques de Tarragona,
el Vicente Moll.
Hem estat parlant amb ells,
ens han explicat una mica
de què ha servit fer una conferència com la d'aquests dies,
i ens han donat diverses xifres interessants.
D'una banda, per exemple, a Tarragona,
aquesta crisi econòmica pel que fa al sector de la química
ha tingut un impacte d'aproximadament un 5%
de pèrdua de llocs de treball.
També entre un 20 i 25% de davallada de producció a Tarragona.
I el que reclamen també des de comissions obreres a Tarragona
és que els centres de producció d'aquestes grans empreses químiques,
aquells centres on s'aprenen les decisions,
estiguin a Tarragona.
Ells creuen que d'aquesta manera
tindran molta més competitivitat en el sector.
Per tant, si et sembla,
escoltarem l'entrevista amb els dos components de comissions obreres
que hem entrevistat aquest matí al Palau de Congressos.
Molt bé, doncs anem a escoltar-ho.
Ens acompanya el Joaquim González,
ell és el secretari general de Fiteca.
Joaquim, bon dia.
Bon dia a tothom.
I també ens acompanya el Vicente Molla,
secretari general de la Federació d'Indústries Químiques
de Comissions Obreres a Tarragona.
Vicente, bon dia.
Hola, bon dia.
Des de dimecres que esteu debatent una mica
quins són els problemes del sector de la química
en tot aquest context de crisi general.
Suposo que ho heu aprofitat per això,
per compartir experiències
i per debatre realment com està el sector.
Sí, efectivament.
Hem fet un tipus de reunió que és una novetat
i, per tant, com a federació de sindical
que organitza els treballadors i les treballadores
de les indústries químiques, tèxtils, del vidre,
de tot Espanya.
Aleshores, l'hem volgut fer aquí a Tarragona,
en la mesura que és un referent molt important
de la indústria química i, per tant,
del nostre sindicat i de la nostra federació.
I el que hem fet és una convocatòria
amb la que directament de les empreses,
del que nosaltres diem les seccions sindicals,
que és l'organització del sindicat a l'empresa
de les persones afiliades.
Hem fet una mica al revés del que habitualment es fa,
que és vindre a la direcció del sindicat a escoltar molt.
Hi van haver-hi 80 intervencions,
vol dir 80 empreses de tot Espanya,
que el seu responsable del sindicat allà
ens han explicat i reflexionat conjuntament
quina és la seva problemàtica i quina és la seva realitat.
I, bé, no hem acabat,
per tant, avui acabarem amb les conclusions.
però sí que davanto un grau de satisfacció pel treball
i de preocupació per, evidentment,
la situació de crisi econòmica que pateix els sectors,
i molt en particular els sectors industrials.
Perquè quin és una mica l'estat actual del sector,
a nivell català i també a nivell de Tarragona?
Quin és l'estat actual?
Què és el que vau poder copsar?
Bé, el que ja sabem,
vull dir que el 2009,
hi estem referint-se a la indústria química,
ha sigut especialment complicat,
i en el cas de la química bàsica,
que és la que aquí a Catalunya i a Tarragona
té un pes específic molt important,
molt important per l'economia catalana
i per l'economia espanyola.
No hem de perdre de vista
que la química de Tarragona,
per exemple, la química catalana,
és el primer exportador,
davant inclús del sector de l'automòbil.
Això és molt important.
Que esperem,
esperem i crec que tenim dades
per poder esperar amb rigor
que el pitjor del sector deu bé,
de la situació deu bé passat
i que hi ha una mica més d'alegria
amb el que és la demanda
i, per tant, la producció.
I quina seria la situació, Vicente,
a Tarragona d'aquest any 2009?
Sí, però una mica per explicar la situació,
una mica jo m'aniria
el que va ser una mica la intervenció,
la salutació que vaig fer
a la conferència de programa,
en el sentit que, per una part,
per al sindicat Fiteca Comissions
d'aquí de Tarragona,
és un plaer acullir aquesta conferència de programa,
sobretot pel lema que té aquesta conferència,
que és l'avance des de la crisi,
i això, per un altre costat,
contrarresta en la veritable situació
del sector químic a la província,
sobretot en tot el conjunt del territori.
Actualment, podríem dir
que hem tingut un impacte sobre l'empleu
d'aproximadament un 5% sobre la plantilla fixa
i ha tingut un ressò més enllà
en tot el tema del personal subcontratat.
Jo sí que m'agradaria també en aquesta intervenció,
el que vaig fer referència és al conjunt del territori,
la preocupació que té Comissions Sobreras
pel tema de la situació del polígon de Tortosa
i el polígon de Flix.
Quina és una mica la preocupació?
Sí, com deia abans,
l'impacte sobre les plantilles ha sigut
d'alredor del 5%,
però en els polígonos de Tortosa i Flix
aquest impacte ha arribat al 25%
de les plantilles fixes
i sobretot en el tancament de la planta d'inquide
dintre del grup Aircross és preocupant.
A Tarragona hem tingut aquest 2009 casos,
per exemple, a Repsol, a BASF, a Aircross,
que han sigut una mica, suposo,
els punts crítics de la zona,
del territori de Tarragona.
Sí, clar, l'impacte ha sigut important
sobre l'empleu,
però jo també en la salutació que vaig fer a la conferència
vaig parlar que una altra de les preocupacions
també importants és la pèrdua del tícit productiu,
perquè això té una implicació després sobre l'empleu.
Quines són les previsions de cara a aquest 2010?
Hem de ser més optimistes
o encara no hi ha lloc per l'optimisme?
Jo crec que l'Alegria no l'hem de perdre mai,
i el realisme.
L'economia i, segurament,
i per tant l'activitat sindical,
s'ha de ser optimista en la mesura
que nosaltres hem reformat com a organització
i hem valorat la força que tenim,
que és molta, som el primer sindicat,
a la indústria química, al tèxtil a Catalunya,
a Tarragona i al conjunt de l'estat espanyol.
Per tant, això per nosaltres és optimisme,
perquè creiem que quan els treballadors
estan organitzats i tenen un bon sindicat,
sòlid i fort com són nosaltres,
la realitat s'ha de mirar amb més tranquil·litat.
nosaltres estem parlant d'una indústria i d'uns sectors
que estan molt vinculats a l'economia en general,
vull dir, tinguem en compte que la indústria química
és un proveedor molt important
pel sector de la construcció i de la construcció de vivendes,
és un sector molt important pel sector de l'automòbil
o pels béns de consum.
La zona de Tarragona, la seva especialització són els polímers,
i per tant, vull dir, està molt vinculat
a com repunti el consum, l'economia.
Són empreses que estan molt vinculades,
perquè són part de multinacionals,
i per tant, nosaltres el que fem aquí també és entendre,
i amb això resumeixo bastant les conclusions
de les que arribem,
que el primer objectiu del nostre programa de treball
i de la nostra activitat és la defensa dels llocs de treball,
entenent que també es defensen
i afortunadament millorant la productivitat,
la competitivitat de les empreses,
reforçant els drets dels treballadors i les treballadores,
no es reforçaran de pau parant i perdent drets,
però evidentment aquí és on nosaltres apostem
com a prioritat principal, i més en aquest moment.
Entenem que el valor del lloc de treball
ha guanyat pes, evidentment,
perquè la seva pèrdua està provocant
la principal preocupació del país, com és lògic,
però com que la pregunta era si hem de ser optimistes,
jo dic radicalment sí, perquè hem de ser feliços.
Això sobretot.
Si parlem de xifres una mica d'aquest passat 2009,
no només de treballar, sinó de producció,
no sé quina ha estat la baixada de producció
en la indústria química.
No sé si les xifres són molt avarmants o no.
L'impacte de la baixada de producció ha sigut molt important,
molt important perquè hem tingut una baixada,
és evident que no hi ha una xifra global,
però és la mitja, la mitjana i, per tant, la compensada.
D'uns poden no haver tingut cap mena de dificultat,
com sectors vinculats a la química farmacèutica o tal,
i altres molt forts,
vinculats a el que pot ser com a subministradors
per a la construcció.
Però la baixada ha sigut important,
i ha sigut important probablement per dues coses.
Una, perquè l'economia general,
s'ha ralentitzat i ha deixat de créixer,
aquest ha sigut un element molt important,
i l'altre és que la falta de diners circulant,
la falta del crèdit,
que és una cosa que s'ha vingut insistint,
que és el problema també de l'economia
molt específica del nostre país,
ha portat a que moltes empreses
consumissin tots els seus estocs,
i, per tant, en vez de demanar,
dir, bueno, jo necessito aquests diners
i consumeixo tot.
És cert, i aleshores, vull dir,
s'han sumat aquests dos factors
que ens poden haver donat una fotografia
més exigerada de la situació de crisi,
però hem d'anar parlant sobre les realitats.
I a Tarragona, no sé quin ha estat una mica
l'impacte a Tarragona-Ciutat,
en aquest sentit, a nivell de producció
i a nivell de la crisi en general.
Sí, bueno, a Tarragona,
les dades que nosaltres tenim,
aproximadament, com deia el Quim,
no podem establir exactament
quin ha sigut l'impacte
sobre cada una de les companyies,
però estaríem parlant al redondre
que hem tancat el 2009
amb un 25% de deballada
de producció i de ventes.
i jo sí que m'agradaria aprofitar per dir
nosaltres estem apostant pel tema de l'empleu
des de comissions obreres,
però a més a més el que demanem una mica
és la implicació de l'administració
perquè el polígon de Tarragona
té un problema molt important,
que és que els centres de decisió no estan,
els centres de decisió on es fan les inversions
no estan aquí al territori,
sinó que estan fora d'aquí.
Llavors sí que voldríem fer aquesta grida
fer aquesta grida a l'administració
perquè s'impliqui la part que li pot pertocar
perquè siguin més competitives
les nostres empreses.
Perquè això que suposa que les empreses d'aquí
tenen, o li restem competitivitat,
o que suposa que els centres d'aquests
estiguin fora del territori?
Bueno, hi ha experiències a la resta d'Europa
de la formació d'algun tipus de clúster
que el que fa és aprofitar sinèrgies
de les diferents empreses i una mica
nosaltres pensem que hem d'anar en la idea
de fer una mica això, no?
Per aprofitar sinèrgies i ser una mica més competitius.
Això ajuda, com dèiem, això,
ser més competitius, en aquest sentit.
Sí, sí, a més em sembla molt correcte
el plantejament d'en Vicente,
com secretari general de Tarragona,
de la indústria química,
perquè en definitiva el que està plantejant
és si els centres de decisió no estan aquí,
i que poden estar a Dusseldor o a Brussel·les.
Per tant, les multinacionals o als Estats Units,
nosaltres el que hem de fer és fer atractiu la inversió,
i per fer atractiu la inversió no és només el cos del treball,
sinó tot el que en conjunt té,
vol dir la formació tecnològica,
la facilitat de les inversions,
i aquest llarg, etcètera,
que s'escapa de les mans,
inclús de la relació patronal-sindicat,
sinó que hi ha la implicació de les administracions
per fer atractiu les inversions,
perquè estem en definitiva competint
amb altres països,
i en el fons, tots ho sabem,
doncs cadascú escombra una mica cap a casa,
i aconseguir que una empresa a la mana,
quan està discutint com fa una inversió per una planta,
doncs segurament que hem de pedalar una mica més fort
que si siguéssim a la mans,
i això és llei de vida.
Doncs Joaquim González i Vicente Moia,
moltíssimes gràcies i bon dia, que vagi bé.
Gràcies a tots.
Algun petit problema al final
per acabar d'escoltar aquestes declaracions,
però vaja, la conclusió era una mica aquesta,
i les conclusions són les que acabaran de debatre
en aquesta darrera part d'aquesta conferència
que va començar el passat dimecres.
Com dèiem, ara estava previst que res,
fa una estoneta arribés el secretari general
de Comissions Obreres a nivell estatal,
Ignacio Fernández Tocho,
i està previst que cap a dos quarts d'una
la sala Tàrraco d'aquest Palau de Fires i Congressos de Tarragona
pronunci amb roda de premsa una mica els acords presos
les conclusions d'aquesta conferència-programa
que, com dèiem, ha plegat a uns 500 delegats
i delegades de tot l'estat espanyol
de la Federació d'Indústries Químiques de Comissions Obreres.
Perfecte, doncs ara deixem aquest escenari, no?
Josep, marxeu.
Marxem ràpidament cap a la banda part central.
No aneu a comprar, precisament,
sinó que també un altre sindicat,
en aquest cas Unió de Pagesos,
és protagonista d'una acció davant de l'Eroski.
Allà estarem en directe per informar-nos.
Molt bé, doncs, vinga, fins ara, gràcies.
La informació en directe des de la unitat mòbil
amb Josep Pardila.
Falten sis minuts per arribar al punt onerit
de les 11 del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del programa.
Un moment per la publicitat
i de seguida obrim l'agenda.
Gràcies.
Gràcies.