Jordi Cervera, bona tarda.
Bona tarda.
Què hem pervisa per la conferència d'avui a la ciutat,
que s'estarà prou de fer hores d'ara mentre parlem?
Bé, de fet, seria una mica parlar això de la relació entre la literatura
i les noves tecnologies i enviar-t'ho des d'un punt de vista
també no excessivament transcendent.
És a dir, que tinguin aquest component,
no tant d'humor, però sí, potser allò de sacralitzar-ho una mica,
que no és allò que ni hagi de fer por ni s'hagi de convertir
en un nou déu a seguir cegament.
En qualsevol cas és una eina que és molt important, no?
Hi ha hagut un canvi, un abans i un després, no?
L'entrada de les noves tecnologies en el món de la creació literària.
Suposo que sí, perquè, clar, per més una altra manera d'enfocar les coses,
una altra manera de veure-ho, suposo que també faltarà
acabar de trobar aquell punt exacte que és quan realment la cosa funciona
i s'accepta, que diguéssim que no està en un joc sinó que es converteix
ja en una part fonamental o important del negoci, no?
Per tant, quan hi entra el tema negoci, llavors és quan realment ja pots dir
que està establert i consolidat.
Ara sí que és cert que hi ha tota una nova manera d'entendre-ho
i tots uns nous corrents, però sí que és cert també que encara hi ha
aquests punts foscos que no saps massa bé cap on ha d'anar
ni què n'has de fer de tot allò.
Una vegada ho tens, és a dir, quina rendibilitat m'hi ha de treure.
Perquè justament el llibre electrònic creus que és competència
o complementarietat del llibre convencional?
Jo d'entrada crec que és complementari, però clar, jo també soc d'una generació
a qui li agrada llegir en paper.
Per tant, d'alguna manera jo trobo grans avantatges
amb els lectors electrònics a l'hora, no sé, per exemple, de viatjar amb un avion,
de no carregar-te amb 80 llibres, per exemple, de coses molt més professionals,
com quan ets jurat d'un premi i t'arriba una capsa amb 60 originals,
si allò ho tinguessis digitalitzat i dins d'un llibre electrònic,
doncs seria superideal.
Però segueixo caient que és un pla i absolutament impagable
llegir un llibre sota l'ombra d'una morera.
És a dir, això jo crec que no té preu.
Per tant, d'alguna manera, en aquest sentit,
i això sí que és una opció personal, no?
I com jo suposo que amb molta gent de la meva generació,
però sí que és cert que les noves generacions
que hauran començat entrant en aquest univers digital
i potser els hi solucionarà més estrany el llibre com a aparell
o com a tecnologia que no pas les noves tecnologies,
jo crec que això canviarà bastant,
és a dir, que ho tindran bastant més per la mà
i, per tant, no els hi suposarà tanta història.
Jo també tinc una altra reticència pel que fa als llibres electrònics,
que és una mica la mitomania aquesta de la possessió,
és a dir, de tenir la biblioteca.
Per tant, el que fas amb un llibre electrònic
és comprar una mena de drets estranys
com per poder-lo llegir,
però no tant com per conservar-lo
ni tant per mantenir-lo.
I això suposo que també és una mica
el que fa una part d'aquesta generació nostra
encara assumir-hi una certa reticència.
Anem a complicar-ho encara una miqueta més, eh?
La creació literària a través de xarxes socials.
Per exemple, el Twitter va ser responsable
d'això mateix, de crear un llibre de novel·la negra
a través del Twitter.
Com va anar?
I creus que veritatament hi ha un públic potencial?
en aquest sector, a les xarxes socials?
A veure, jo crec que sí.
A mi m'han proposat al BC Negre
de fer aquesta novel·la,
que en principi va ser,
sembla ser la primera novel·la a Twitter
que s'ha escrit a Europa.
Per tant, i com que això sí que és cert,
i que ningú t'ho rabat d'entrada,
són aquelles coses que si tu les dius
i com que hi ha una xarxa d'anample de gent connectada,
si realment allò no és veritat o hi ha algun dubte,
ja t'ho rabat en el mateix moment.
Per tant, si ningú va rabatre la història,
podem donar-ho com a la primera novel·la
que es va escriure en Twitter a Europa.
I en aquest sentit jo m'ho vaig passar molt bé.
Jo vaig trobar una experiència molt divertida,
molt emocionant,
que et permetia fer un altre tipus de pensaments,
repensar-te tota la creació literària
des d'un altre punt de vista,
i la gent que ho seguia també es va divertir molt.
Però jo tinc la sensació també a vegades
que aquesta mena de coses
són com a divertiments una mica efímers,
és a dir, no tan...
No sé si és ara per ara comparable
al fet d'això,
que dius, d'alguna manera,
tant qui ho fa com qui ho llegeix,
malgrat que sigui tot el problema professional que vulgui,
i això no voldria fer una salvetat,
perquè no és per desmereixer,
sinó simplement per una mica de concepció general,
que sembla que estiguis com una mica més jugant
que el fet d'enfrontar-te a dir,
escolta, jo vaig a fer una novel·la convencional,
sembla que sigui com un treball bastant més seriós
que tota aquesta mena de parafernàlies que es munten,
però sí que és cert que hi ha aquest component,
jo crec, de canvi,
per tant, d'època de canvis profuns,
que això fa que tot plegat
encara no tinguis massa els topans massa clars
per on agafar-te i per on tenir-ho,
però jo crec que és un bon camí
d'entrada al futur
i de veure com evoluciona tot plegat,
el que passa és que falta, suposo,
trobar-hi allò que et deia abans,
és a dir, una mica aquest punt de, diguem-ne,
de regulació estructural o mental
de com ha de funcionar tot,
és a dir, ara hi ha molts jocs,
la xarxa et permet moltíssims experiments,
moltíssimes històries,
però clar, vull dir,
falta veure realment el que queda d'això,
és a dir, quan tu acabes comprant un llibre,
doncs segurament tens molt més record
i una cosa molt més sòlida
que no pas quan llegeixes,
doncs això, en el cas meu, per exemple,
per no anar més lluny,
doncs quan llegeixes una novel·la escrita pel Twitter,
possiblement la gent ja ni se'n recorda
que la vaig llegir,
en canvi, segurament amb una novel·la,
diguem-ne, en paper o amb el format que vulguis,
però amb una novel·la d'estructura clàssica,
això té una mica més de,
si més no, de presència o de solidesa,
sembla de moment.
Com valorem també el fet que, per exemple,
els blocs a cada cop més també
es devenen contenidors de creació literària
i que a més a més queden per sempre?
Sí, a veure, tot això està molt bé,
perquè clar, el que sí que ha fet,
en aquest sentit, és democratitzar molt,
obrir molt,
però d'altra banda també té un altre punt,
diríem, una mica contrari,
i això una mica és el que intento parlar
a la xerrada d'avui,
des d'un punt de vista una mica més descomplexat,
però sí que és cert que hi ha aquest punt de cosa
que dius, a veure, sí que és cert que tens
l'univers al teu abast,
cosa que no tens a vegades quan fas un llibre,
perquè si ho fas amb una editorial petita
o amb una editorial que no té aquests mitjans
per arribar a tot arreu,
doncs no passes de ser una edició molt limitada
i que va parar la família i els amics,
però sí que és cert que, malgrat tot,
a vegades amb aquesta història també passa el mateix,
és a dir, que d'alguna manera tu estàs a la xarxa,
però qui et segueix són els teus amics,
els teus coneguts, més, menys, etcètera,
però sí que és cert que no acabes
de sortir tampoc d'aquest cercle,
perquè hi ha milions de blocs
i, òbviament, no els pots seguir tots,
per tant, acabes seguint una sèrie de blocs
que a tu t'interessen o que a tu t'agraden
o que a tu t'hi sents identificat
i, per tant, d'alguna manera va sortint d'allí,
però va sortint d'allí quasi quasi amb la mateixa idea
que tu pots rebre el recomançament llibre,
comprar-lo i descobrir un autor nou,
per tant, de vegades aquesta presumpta
universitalitat de tot el tema de la xarxa
pot ser fins i tot una mica enganyós
o una mica allò de doble sentit,
que no sigui tan com sembla,
és a dir, allò no és tan fiero león
com ho pinten.
Per anar a acabar amb Jordi,
ets a Tarragona per prendre part
en aquesta conferència en el marca
del lliurament del Premi Tinet
de Narrativa per Internet.
Convé premis com aquest?
Jo crec que sí,
són premis que fomenten molt la participació,
són premis molt interessants,
molt oberts, molt directes,
i sobretot, jo crec que tenen un punt afegit important,
que és també lligar-ho a la que et deia abans,
és a dir, que el que pots fer és, diguéssim,
la participació es fa a través de la xarxa
i, per tant, t'estalvies que vulguis o no vulguis,
qui s'hi dedica, ja ho sap,
allò de fer les fotocòpies
i de gastar-te, doncs, jo crec que sé,
30, 40, 50, 60 euros
amb fotocòpies,
amb enviar novel·les,
amb aquesta història,
que vulguis o no vulguis,
acaba sent una despesa important
i difícil d'assumir en alguns casos,
per tant, jo crec que això
que hi hagi aquest trasbassament d'informació
a través de la xarxa,
crec que és bo,
sobretot en aquest tipus de premis,
perquè els dona una frescor
molt diferent i molt interessant,
i en aquest sentit sí que
els Premis Tinet van ser pioners absoluts,
perquè, tàcticament,
quan quasi ningú parlava de tot això,
és a dir, els Tinets ja hi eren
i ja funcionaven
a nivell de rebre els originals
per la xarxa
i, de fet, una mica,
tota aquesta estructura
molt més o molt menys física.
Jordi Cervera,
moltes gràcies per atendre a trucar
a Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé per Tarragona.
A vosaltres, una abraçada.
Gràcies.